MAIBLOG

BOLLITOS DE LA MERCÈ

2011-07-09T17:04:00.005+02:00

Possiblement avui això no és el que toca, però després del dinar amb els blocaires m´he animat i això és el que tinc al calaix dels mals endreços.

Que quin dinar blocaire? Ahhhhhhh que no ho sabieu! doncs una colla de blocaires ens hem reunit a Reus per fer una visita al Valira , després hem anat a dinar i a la tarda alguns han anat a fer una visita a la Capça Gaudí, però tot això us ho explicaré en un proper post que no tinc encara fotografies i espero tenir temps per estrenar la paella i fer-ho com Déu mana amb una bona recepta.

Avui només mato el cuquet, perquè ja sabeu que em passa, quan parlo amb algún blocaire o els veig m´entra la morriña i penso en quants dies fa que no dic paraula, el cas és que avui ja m´han dit" dropa redropa que estàs perraca" i vaig a posar-li una mica de solució , un "parche"diem-ne i faré com que m´ha frapat el comentari i he vingut de pressa i corrents a casa per notificar que estic viva ; dir a favor meu que és la feina que em roba molt de temps , que estic en plena temporada i que estic cansadota que hi farem!

Aquest pa ja el tenia fet, possiblement molts ja l´heu vist en algun altre bloc i en principi no tenia pas intenció de penjar-lo perquè quan una cosa ja està feta i vista crec que poc aporta tot i que tots tenim visitants diferents i no està de més enssenyar-ho , però avui parlant amb els companys de taula ,( he de dir que no es pot estar mes ben acompanyat doncs amb ells no falten rialles i bona conversa) , el Manel , el Tiriti la Laia, l´òscar i la Loreto el Miquel i la Sión i evidentment la resta però la taula en ser llarga fa que hi hagi moltes converses encetades, recordavem el sentit dels blogs i l´ambient tant " rarillo" que es respira últimament , veient la nostra taula on ja comencem a ser tots més que coneguts m´alegra veure que som i serem i espero que m´enteneu, però com ja us he dit d´això en parlaré el proper dia.

Us presento el que jo ja tinc en la meva llista dels "top" com els "Bollitos Mercè" per qui no conegui la Mercè dir-vos que té un bloc bonic i molt interessant i jo que he fet alguna de les seves receptes puc dir que les seves mai fallen , només cal que veieu aquest pa, visiteu-la mireu, feu i gaudiu-ne.

Aquí en trobareu la recepta Cuina per llaminers , no cal dir que a ella li van quedar molt millor,però un parell de vegades mes per conèixer el forn( que sempre és el culpable) i quedaràn perfectes, com veieu jo els vaig fer en dos formats i les barretes per berenar amb xocolata podeu imaginar-les oi?.

AMANIDA CÉSAR/ ENSALADA CÉSAR

2011-06-29T18:19:00.006+02:00

Tot just posar els peus a casa després d´unes mini-vacances de les de platja sol i paella i on l´esforç més gran ha estat fer el llit i algún que altre àpat consistent en una amanida i unes costelles a la brasa desplego tota la meva imaginació i em poso mans a la obra per mostrar-vos el plat que posiblement , i m´equivocaré en un marge d´error molt baix , serà present a la vostra taula algún dia d´aquest calorós estiu ; si encara no havieu pensat en ella no la descarteu a la lleugera doncs estic segura que quan la feu formarà part del vostre receptari de cuina.

L´AMANIDA CÉSAR

Potser esperàveu una cosa molt mes treballada o més complicada , de fet en el primer paràgraf semblava que us anés a ensenyar " la grandi colloni" oi ? doncs no , és una amanida sense grans treballs ni ornaments, però deliciosa , tant que encara no conec ningú que l´hagi provat i no li hagi agradat i tots els qui l´han provat en són uns fans incondicionals.

I què té direu? doncs ben poca cosa , però primer deixeu-me fer una mica d´història, certa o no és el que diuen d´ella , de moment us avanço que el secret és a a la salsa.

César Cardini , us sona? doncs totes les veus criden el seu nom com a inventor d´aquesta famosa amanida.

En César era un xef mexicà d´orígen italià propietari d´un local de Puebla( Mèxic) el "Caesar´s Palace", diuen que un dia es va presentar a un concurs gastronòminc a Tijuana amb aquesta amanida i va guanyar-lo , l´amanida es va internacionalitzar i és famosa arreu del món.

Hi ha d´altres versions, però totes duen al mateix home i aquesta és la que més m´agrada, precisament per això del concurs ; a mi en un concurs em va tocar un pernil ibèric que no està gens malament i un bord esborrany del meu fantàstic plat en un canal on hi havia un cuiner que posava dels nervis a tots el que l´escoltaven, com havia de triomfar el meu fals ravioli i fer-se internacional com la César del Cardini amb un tipus així fent-ne la propaganda? i si el meu plat l´hagués presentat en Cardini ? no vull ni pensar on seria jo....la Garbo de la cuina!!!!!!!la Lollobrígida!!!!! (m´hi sento més identificada per allò de la personalitat davantera, però triar per triar m´agafo la Dietrich o la Lina Morgan )en Cardini va tenir molta sort i potser fins i tot li hagués agradat aquesta versió de la seva amanida; jo en homenatge a un gran cuiner i un gran concursant us presento aquesta versió de la César en got, ideal per un sopar d´estiu amb molts gotets i culleretes d´aquelles que tant li agraden al meu amic i que un cop més en llegir el seu post m´ha fet venir mooooolta enveja i sense voler-ho m´aboca a dir bestieses i enssenyar-vos què faig quan no cuino.

Per fer la que en diuen l´amanida original només necessiteu , enciam llarg o romana , dauets de pa fregit i el secret: la salsa feta a base d´oli, vinagre, anxova , ou i formatge sec i suc de llimona, però avui la farem de gala, amb una mica més de "fato"que és com ha esdevingut en el temps i com gent mediocre com jo l´hem distorsionat , però què seria sense la mediocritat d´alguns ! ( a veure que jo només l´he posat en un got i segur que ja ho han fet avans , però em faig la ploricona).

Enciam llarg tallat petit i remullat per fer-lo ben cruixent, pit de pollastre fet al vapor i després talladet a tires , crostons de pa fregit, llenques fines de formatge parmesà, anxoves de les bones i per donar un toc de color algun cherry tallat per la meitat.

Per fer la salsa poseu en una batedora un gra d´all escaldat i refredat un parell o tres de vegades ( o el que calgui per esmorteïr-lo que n´hi ha de rebels ).

Afegiu 200cc d´oli d´oliva suau , tres filets d´anxova , el suc de mitja llimona, un rovell d´ou , una cullerada de formatge ratllat parmesà , dues culleres soperes de vinagre i una cullera de cafè de sucre ( de moka!) feu el mateix procès que per fer una maionesa i la salsa és llesta.

Com inicialment es servia tot dins una fulla d´enciam romana per menjar-la amb les mans jo tot i desvirtuant-la amb el got he vogut conservar la idea inicial i he posat una fulla de capdell i a sobre he anat omplint el gotet amb la resta d´ingredients en aquest ordre.

Fulla de cabdell, enciam llarga tallada, pollastre a tires, crostons de pa, salsa césar, formatge parmesà, anxova i una meitat de cherry et voilà.

Feu-la, en plat en got o en una gran plata i gaudiu dels sabors de la simplicitat que ha passat a la història de la cuina.

SOPA FREDA DE TOMÀQUET AMB GELAT DE PARMESÀ/SOPA FRIA DE TOMATE

2011-06-15T11:47:00.003+02:00

SOPA FREDA DE TOMÀQUET AMB GELAT DE PARMESÀ

Arribades les primeres calors igual que fem canvi d´armari i guardem jequetes i abrics també aparquem al rebost aliments que considerem mes propis d´estacions fredes i ens llencem al mercat mirant només productes que ens permetin fer elaboracions més fresques i apetents en aquests mesos més calurosos.

Jo he de dir que no concebeixo, com a mínim un dia a la setmana , un plat calent , de cullera , possiblement no ho faig amb l´assiduïtat que ho faig a l´hivern però passats uns dies on les amanides en totes les seves vessants i d´altres plats més freds ténen tot el protagonisme necessito "cullera" i agraeixo una sopa , unes llenties o un plat d´escudella, perquè no? o és que un bistec ens el menjem fred? i una cassola de mandonguilles? o una sarsuela de peix i una paella? i no em direu que un dia de "dominguero" , que jo no en tinc masses , no us ve de gust una bona paella a peu de platja.

Però entenc que no sigui així per tothom, hi ha que amb les calors rebutja qualsevol plat calent però s´adona que necessita com jo dic "cullera", aquesta que us presento avui és una bona alternativa i que pot servir tant com un primer plat ,com un entrant o fins i tot formar part d´uns aperitius tant sols servint-ho en porcions més petites.

Per fer la sopa de tomàquet tan sols necessitareu uns bons tomàquets madurs , en aquest cas jo ho he fet amb tomàquet de conserva pròpia, un tomàquet pera italià que es diu "San Marzano"una delícia, carnós molt vermell i quasi sense llavors , podeu fer servir qualsevol tomàquet pera, escaldat i pelat i treient-ne les llavors.

Agafeu una ceba tendra , talleu-la molt petita i feu-la molt tova sense enrosir-la amb un rajolí d´oli d´oliva (jo amb la TH) quan és tova afegiu el tomàquet i deixeu-lo coure amb un pessic de sal , sucre i un polsim de comí en pols , quan veieu que ha reduït i perd aigua afegiu un brou neutre i acabeu de coure-ho, tritureu-ho molt bé i passeu per un colador molt fi per treure´n qualsevol llavor que pugui quedar, reserveu-lo a la nevera quan sigui fred.

Per fer el gelat de Parmesà jo vaig fer servir la geladera , però es pot fer al congelador , podeu seguir els pasos que ens explica la Sara de "Recetas de Sara"al seu blog que surt fantàstic , en aquest cas jo vaig afegir formatge parmesà ratllat, però mireu cuantes possibilitats hi ha.

Pel muntatge de la sopa freda, doncs com us he dit com preferiu , ja veieu que el meu era en una copa coctail , doncs era un entrant al dinar que venia després i que ja us ensenyaré en el proper post, he de dir que va resultar perfecte per gaudir després d´un plat més contundent doncs va resultar lleuger, fresc i alhora complert en conjunt.

Desitjo que us agradi i sobretot donar-vos les gràcies per seguir aquí visitant-me a pesar que no publico massa últimament i tampoc us visito massa , no em vull repetir però qui em coneixeu ja sabeu que ara estic al punt més àlgid de la feina però per poc que puc aniré venint , que no és qüestió de deixar-ho si no després costa posar-se al dia.

Petons per tots i una forta abraçada.

LABNA

2011-05-31T17:37:00.003+02:00

LABNA

Una al més és poc oi? insuficient diria jo, però és el que hi ha i sempre és culpa del mateix i no em repetiré perquè no cal ( la feina, sempre és culpa de la feina, no m´hi podia estar de dir-ho i ja ho he dit !) pos eso, sigui del que sigui un al més és poc i he de fer un pensament per solucionar-ho , deixar de treballar no és una bona idea oi? i menys en els temps que córren, però si he de ser sincera últimament no m´administro prou bé el temps i no és fins al Juny que em passa la "morriña" de romandre a casa dos mesos dedicada a mis menesteres entre ells tenir més al dia el bloc i em poso les piles , i ja som al Juny! i com fa just un mes que ho vaig fer per última vegada m´he fet la proposta de posar-me al corrent.

D´aquest formatge si en feu una quantitat raonable, que tampoc penseu que el gustillo dura tot el més en podreu gaudir una colla de dies, va bé amb qualsevol cosa, en una amanida, a sobre un panet recent fent amb melmelada , amb una torrada i sucre a sobre, amb uns cràquers d´aquells suecs o amb pa negre i salmó fumat i suposo que mil coses més , a sobre a sota o dins serà plaer pels sentits us ho puc ben assegurar.

I per no faltar a la veritat diré que aquest ja té uns dies i romania al meu rebost fotogràfic; amic meu, si, aquest era el Labna que vaig fer per tu i vaig oblidar portar-te , per si torno a oblidar-me´n la propera vegada aquí tens com pots fer-lo , segur que entre agulla de fer mitja i agulles de fer mitjons trobes una estona , t´hi poses i el brodes, per cert has pensat en el punt de creu?

El Labna és un tipus de formatge cremós elaborat a base de iogur, si és casolà millor si no només cal agafar un bon iogur natural i seguir els passos que ara us detallo.

La quantitat de iogurs la que vulgueu, pensant que al treure-li el suero minva molt , jo vaig fer servir iogurs d´una coneguda marca catalana de la Garrotxa que per mi són del milloret, però ho he fet amb d´altres econòmics , mai amb els comercials hiperfamosos que no m´agraden

gens, però tot són gustos.

I ara anem al procès ; buideu els iogurs en un bol , afegiu-hi unes gotes de llimona i un polsim de sal ( serà formatge) i ho barrejeu bé, tingueu una musselina o bé un drap de fil a ma i hi aboqueu la barreja feu-ho tot un farcell i el pengeu d´una barra amb un recipient a sota perquè vagi surant el suero del iogur , ho heu de tenir així fins que deixi de gotejar suc , entre 24 i 48 hores, a l´hivern ho podeu fer en un lloc fresc ara que ja fa calor millor a la nevera.

Un cop queda la pasta eixuta, amb les mans ben netes i mullades amb una mica d´oli anem fent boletes i les posem en un pot amb oli d´oliva i les espècies que us vinguin de gust ( romaní, farigola,alfàbrega, pebres...) , penseu que algunes espècies o herbes taquen el formatge, jo aquesta vegada li vaig posar Pebre llarg de Java i Pebre Rosa , en un parell de dies seràn a punt per menjar , un dia van acompanyar una amanida amb crudités i l´altre amb torrades sueques i peixos fumats, ja em direu quina ha estat la vostra tria.

I ara espero no tardar un altre mes , salud amics.

COCOTXAS DE BACALLÀ I CLOÏSSES MIX PIL-VERD I PACIÈNCIA

2011-05-01T19:10:00.004+02:00

Una conversa amb senderi és el que em feia falta, temperament, manca de paciència i una llengua fluixa de vegades són un cocktail explosiu que no porten més que disgustos i per molt que tothom et digui i et repeteixi que això no du enlloc i l´únic que fa és donar-te mala vida és ben difícil lluitar contra es elements i de nou culparé la genètica de la qual tot sigui dit n´estic ben orgullosa ; si hagués pogut triar hagués optat pel metabolisme del pare i la paciència i la capacitat de raonament vers situacions que poden treure a qualsevol de polleguera de la mare,però això és el que hi ha i quan estic a reventar doncs res millor que una , dos , tres veus amigues que sense embussos et diuen posa el fre i pren paciència.

La mateixa que s´ha de tenir per lligar aquesta meravellosa salseta , un mix entre una salsa verda i un pilpil ; i dic jo.....si puc estar el que faci falta amb una cassola de terrissa entre mans, mou que mou amb dolços i repetitius moviments fins que les cocotxes deixin anar tota la gelatina de la que són posseïdores per lligar aquest suquet , perquè no en tinc per suportar coses com l´excès d´imbecilitat d´alguns individus que tot sigui dit són casos perduts i que no ténen solució?

Ho veieu com tinc la llengua fluixa.......

Per fer aquest plat necessiteu unes "cocotxas "de bacallà , importantíssim que siguin de bona qualitat, blanques i meloses i que no estiguin seques per excès de salaó , unes cloïses si pot ser gallegues, aquestes no ho eren però jo trobo que una bona cloïssa de carril gallega és insuperable , un bon oli d´oliva i aquí els de la D.O Ciurana.....sense desmerèixer cap altre ho tenim brodat , alls , julivert i un bitxo, aquests de la collita de casa que he de fer propaganda de la nostra reputació hortelana , però no vull deixar de dir que els alls morats de las Pedroñeras són una cosa a part del bo el millor i dos ingrdients més i aquí la qualitat li posareu vosaltres, paciència i molt molt d´amor.

Poseu una quantitat generosa d´oli en una cassola de terrissa, quan sigui calent hi afegiu uns alls laminats i un tros de bitxo i ho retireu del foc , amb l´escalfor de la cassola s´aniràn enrossint , quan agafin color els reserveu fora de l´oli i deixeu que perdi escalfor , llavors afegiu les "cocotxas" dessalades i ho poseu al foc molt baix perquè vagi agafant temperatura , mentrestant anireu remenant la cassola amb moviments circulars i observareu com les cocotxas van deixant la gelatina , heu de seguir remenat fins que la gelatina s´emulsioni amb l´oli i es lliguin fent una salsa que de groguenca ,per l´oli , passarà a ser quasi blanca, llavors li afegirem el julivert trinxat, els alls i les cloïsses que hem obert al vapor perquè no deixin anar aigua, senzill però complicat, o no , només cal.....paciència.

Jo el bitxo el vaig trinxar i n´hi vaig afegir uns flocs, m´agrada que sigui picantó

Que vagi de gust si les feu i gràcies per escoltar-me.

FIDEUS A LA CASSOLA AMB POLLASTRE

2011-04-19T10:09:00.004+02:00

Fideus a la caçola o l´important que poden ser les coses senzilles ; aquest és el nom que crec que li aniria millor al plat d´avui.

Fa uns dies que he s´han acabat les vacances obligades , de nou a la feina , afortunadament la meva no és una feina massa rutinaria doncs tot i que no deixa de ser cada dia el mateix sempre hi ha coses noves , gent nova que comença , tasques diferents a fer....però hi ha situacions i moments que fan que em senti com en aquella película de "El dia de la marmota"de vegades no sé si es repeteixen les situacions o és un "déjà vu".

Enyoro la cuina de casa i els plats de diari , ara que l´Anton i jo dinem a la feina només en faig per l´Aleix ,enyoro quan arriba de l´escola, para la taula i ens posem a dinar tots dos a dos quarts de dues ( hora normal per dinar tot sigui dit), avui que si unes bajoques tendres i patata, demà unes llenties , passat uns fideus a la cassola.... a molts us semblarà una tonteria però vuit dies després d´engegar la temporada i arribades cada dia les tres o les quatre de la tarda i pensar, que dinem avui? que ha quedat al menjador del personal?i trobar les restes d´una verdura o una pasta o d´un lluç de fa dues hores fan que valoris molt el menjar de casa i ahir precisament vaig recordar aquests fideus.

Deu fer unes setmanes que els vaig fer però són aquelles receptes i fotografies que tots tenim enmagatzemades i que sempre deixem per quan no tenim temps de posar-nos a fer fotos als plats o massa feina per fer un post i com avui em passa a mi surten a la llum.

Avui és el meu dia lliure, m´he llevat molt d´hora i a les set erem camí de Porrera per anar a regar l´hort, ara em llevo a dos quarts de sis i en arribar a la tarda doncs entre una cosa i l´altra no tinc temps de posar-me amb el bloc així que ja us dic pel davant que no us visitaré tant ni publicaré tal i com venia fent fins ara , us enyoraré una mica però estaré pendent de la feinada que feu i de com dineu de bé a casa.

Aquí teniu l´hort , està impressionant , les cols mireu quin goig que fan i que us he de dir dels enciams? "maravilla","fulla de roure" i "trocadero"l´Anton ha fet una bona selecció i aquí el teniu regant les tomateres i pebrots recent plantats , les cebes i els alls tant estirats esperem que surtin tant bé com l´any passat que fins ara encara no n´hem comprat ni d´unes ni dels altres .Veieu quina mota d´orenga més maca? al costat de la parra la menta , les patates que vam plantar fa uns dies ja surten , i els ravens! de terra a la taula, els cogombres ténen pressa i el Jovenal, tan groc i florit guarneig el marge , fa pena arrencar-lo.

Esperem bona collita i que la poguem disfrutar nosaltres i no els lladregots que ens fan visita cada any.

Per dinar em faré unes bledes que he collit havien sortit soletes a la vora d´un marge , penseu que hi pot haber res millor? si es clar , però avui per mi no i demà.....demà ja tornaré a enyorar aquests fideus.

Secret pels fideus cap ni un , menjar de tota la vida i que accepta mil i una variacions, amb pollastre, conill, costella de porc, peix, només verdures ....a casa nostra és un dels plats que més ens agraden i pel meu germà una delicatessen , aquests que veieu només eren fets amb pollastre .

Un bon sofregit que ja tinc fet en pots en conserva de la verdura de l´any passat és el principal per donar-li tot el gustet; jo poso a la cassola amb un bon oli d´oliva el pollastre a sofregir,sal i pebre i quan és dauradet li afegeixo pebrot verd tallat a daus, una fulla de llorer i una cabeça d´alls sencera , quan és a punt l´hi afegeixo el sofregit, ho deixo uns minuts hi ja hi poso l´aigua , es cou una estona fins que el pollastre comença a ser tovet i l´ hi afegeixo els fideus, aquests o bé dels del forat que m´agraden i els teniu en diferents marques on varia la mida o bé els que en diem del "motlle nou" que serien sense forat i del 4.

Quan arrenquen el bull uns pèsols li van de meravella doncs treuen l´acidesa que pot donar la tomata i queda boníssim, uns brins de safrà torrat li donen gust i color i fet això tot plegat es deix coure fins que són a punt , en quant a si més o menys caldosos això ja va al gust, jo els faig una vegada de cada manera, a mi m´agraden caldosos , a l´Aleix sequets i a l´Anton de totes maneres , i a vosaltres?

MONES DE PASQUA/MONAS DE PASCUA

2011-04-03T10:47:00.004+02:00

Hi ha setmanes que passen sense pena ni glòria, arriba el divendres i tens la impressió que s´ha produít un salt en l´espai temps i has perdut tres dies sense saber com fins al punt que penses, que vaig fer dimarts? i dimecres? dies que et lleves al matí i quan t´adones és l´hora de sopar i anar al llit i tens la sensació de no haber aprofitat el temps ; d´altres molt al contrari quan al vespre et deixes anar al sofà presa de l´esgotament després d´un dia frenètic i fas repàs dius, carai, com m´ha cundit avui!aquest és el cas del passat dissabte , al matí ens vam llevar d´hora doncs haviem de sembrar les patates, ja anavem una mica endarrerits i s´acabava la lluna així que s´havia de fer si si so si , el dia acompanyava , sol solet i calor de la bona , tant que em vaig rostir confiant en el traïdor sol d´Abril però a l´hora de dinar ja ho teniem llest, uns bons crestalls de "Red Pontiac "que als voltants de sant Cristòfol si tot ba bé ens donaran la collita de patata de tot l´any , també hem sembrat dues varietats més, poca cosa , però tenia caprici i vaig enredar l´Anton per sembrar unes quantes patates "Ratte" i ell per la seva part va posar unes "Patata bonita" de Canaries que un company i amic ens en va proporcionar la llavor , feta la feina i esgotats, sobre tot ell , cap a dinar , pensant però que a la tarda m´havia de posar a fer les Mones dels meus fillols.

I vet aquí les mones , jo n´estic prou satisfeta , sobretot perquè cansada com estaba hi va haver un moment que vaig pensar, tira i compra-les que avui no te´n surtes , però el resultat final va valdre la pena.

Vaig fer una Sara i una de Gema i no em podria decantar per cap de les dues, vosaltres ja em direu quina us a agradat més.

PA DE PESSIC

4 OUS

125 GRS DE SUCRE

125 GRS DE FARINA

PELL DE LLIMONA

.Preescalfeu el forn a 180º

.En un recipient adient batre els ous amb el sucre fins que es munti

.Afegir la farina tamitzada barrejant la mescla amb molta cura.

. Abocar en un motlle engreixat i coure entre 25 i 30 minuts.

Per fer les dues mones en vaig fer tres tallats per la meitat i tres planxes per cadascuna.

GEMA

3 OUS

175 GRS DE SUCRE

Batre els ous amb el sucre i posar-ho al foc ben baix remenant sense parar fins que comenci a bullir, coure-ho un minut sense deixar de remenar i escampar al marbre remenant-ho amb una espàtula fins que sigui fred.

CREMA DE MANTEGA

TPT MANTEGA/ ALMÍVAR

Amb la mantega a temperatura ambient anar afegint l´almívar i batent-ho enèrgicament fins que quedi ben barrejadai cremosa.

D´ALTRES INGREDIENTS

PLOMES

GALLINES

POLLETS

GRANET D´AMETLLA

AMETLLA FILETEJADA

MELMELADA D´ALBERCOC

FRUITES CONFITADES I TOT ALLÒ QUE US AGRADI

MUNTATGE

Tallar els pans de pessic en dues planxes cadascun , a la primera capa posar mantega i a la segona melmelada, el farcit per tots dos el vaig fer igual.

A la de mantega cobrir amb la crema i enganxar-hi les ametlles laminades, que poden ser crues o torrades, en aquest cas eren crues.

A la de gema, el mateix farcit recobert amb la gema i per les vores amb crocanti d´ametlla, acabar amb fruites confitades .

Desitjo que us agradi.

Tallar el pa de pessic per la meitat

LLOBARRO I EL" CLOS DOMINIC BLANC 2009"/ LUBINA Y EL "CLOS DOMINIC BLANCO 2009"

2011-03-31T19:58:00.005+02:00

LLOBARRO AMB OLI “D.O SIURANA” AROMATITZAT AMB MANDARINA I CEBA DE FIGUERES CARAMEL-LITZADA AMB VINAGRE “ FORUM”

Si alguna cosa he après dels anys que fa que sóc cuinera, és que res és mes important per donar garantia màxima a un plat que la matèria primera que farem servir en la seva elaboració.

^{Els anys, l´experiència i el coneixement adquirits al llarg de la meva trajectòria personal i professional han fet que la idea de cuina globalitzada que tenia ja fa temps s’hagi decantat més cap a una cuina de proximitat, de la terra; sempre, això sí, sense rebutjar ni menysprear ni la gastronomia ni els productes d´arreu del món.}

^{És evident que l´atractiu d’allò que ens és desconegut es multiplica per cent els darrers anys, ens agrada provar, innovar i oferir coses noves; però, estem segurs de conèixer tot allò que ens ofereix la nostra terra? Jo no n’estic pas, i cada dia que passa me’n sento més desconeixedora, els nostres productes són tants i tan variats que podríem fer creacions culinàries a diari sense por a repetir-nos en molt de temps.}

^{Els avantatges que ofereix l´ús dels productes locals són moltes i podem destacar-ne unes quantes: els productes són recollits en el seu moment més òptim sense pasar llargues estades en cambres refrigeradores; no hi ha necessitat que facin recorreguts de milers de quilòmetres i això representa també un estalvi considerable en transport, cosa que els encareix molt; potenciem l´economia local recolzant l´agricultura i ramaderia de la nostra regió; i fomentem una dieta adaptada a les nostres necessitats segons les condicions geològiques i climàtiques.}

^{No cal dir també que culturalment fomentem la gastronomía local, fent que plats de tota la vida no caiguin en l´oblit, com hi han caigut molts productes locals que han estat substituïts per d´altres foranis, i moltes espècies autòctones que n´han sortit perjudicades, fins a l’extrem que moltes s’han perdut.}

El plat que presentem avui reuneix totes les característiques per fer-lo un plat de qualitat seguint aquesta filosofia: llobarro de la nostra costa amanit amb un gran oli aromatitzat amb mandarines, ceba caramel·litzada i la companyia d´una patata ratte i unes bajoques verdes que el fan un plat complert, senzill, dietètic i elegant.

Un cop net el llobarro i trets els filets només caldrà passar-lo per una planxa calenta; les patates ratte netes i bullides amb la seva pell conservaran tota la qualitat de què són posseïdores, així com les bajoques, que amb un lleu toc de vapor estaran a punt per gaudir de tot el seu gust; la ceba tallada ben fina l´anirem confitant a la paella amb una mica d´oli , una mica de sucre morè i un raig de vinagre “forum”.

^{Per acabar , amanirem el peix amb un raig d´oli aromatitzat amb mandarines i unes escates de sal negra.}

I no a qui no li agradaria maridar aquest plat amb un bon vi ? sóc de terra de vi i amb molt d´orgull dic que al meu poble comptem amb vins que estàn entre els millors del món i com no puc estarme´n us els aniré presentant .

Avui la Dominic i el Paco, propietaris i amics del Celler Francisco Castillo de Porrera ens maridaràn aquest plat amb el que en podriem dir la joia de la corona del celler, el Clos Dominic blanc, però serà la Dominic qui ens diguim com és la seva joia.

El Clos Dominic Blanc 2009 és un vi de curta tirada, de fet cada any només en surten unes 300 ampolles ,el raïm procedeix dels vells costers de vinya centenària de la finca propietat del celler.El nostre, és un vi natural, fet amb Garnatxa blanca de coster, Macabeu, Pedro Ximenes , Picapoll blanc i un poc de Riesling.

Nota de cata: Color groguenc brillant , té uns aromes nítids, minerals, fruits secs, taronja, òs de préssec, una mica de romaní i altres herbes del tros, les típiques del sotabosc de Porrera. En boca és contundent, quasi tant com un vi negre . És un vi que sempre es recorda en boca, de pas ample,ple de vitalitat, exigent, divertit i dinàmic. Com tots els vins del nostre celler , es nota en ell l´expressivitat de la zona, el postgust és llarg, força personal, sense imitacions possibles. Un blanc que podría ser negre.

Espero que us agradi força.

Dominic

DIUMENGE : CANELONS I CONILL/ DOMINGO: CANELONES Y CONEJO

2011-03-27T18:26:00.005+02:00

Si, ja torna a ser diumenge, els dies no corren que volen , tinc la impressió que va ser ahir que vaig penjar el darrer post on us contava que els diumenges i jo estem barallats, avui només faltava el canvi d´hora , ens hem llevat tard i després d´un esmorzar lleuger per allò que sen´s faria tard per dinar l´Aleix i jo ens hem posat a fer cuinetes ,el meu marit treballava així que el dinar ha estat per tots dos , coincidir amb el meu fill el dia sencer i gaudir de l´esmorzar el dinar i el sopar és suficient perquè passem per alt que no ens agrada aquest dia i el disfrutem .

El primer que hem fet és una coca de panets , en veure-la al bloc de la Mercè vaig recordar que feia molt de temps que tenia ganes de fer-la , una vegada que la vaig provar no em va acabar de fer el pes, així que he agafat les seves mesures i la veritat és que estic contentíssima del resultat, ja us l´enssenyaré més endavant , avui anem al dinar d´aquest diumenge.

La influència dels blogs en blocaires i també en els que no ho són queda palesa en els àpats de cada dia, tots tenim uns plats i unes variants dels mateixos que anem fent i uns altres més novedosos que sen´s acudeixen o que per influència dels que anem veient acaben formant part dels nostres menús , avui ha estat així.

Per dinar hem fet uns Canelons clàssics i Conill rostit ; amb el conill m´ha passat com amb la coca de la Mercè , he passat per la cuina de la Sión i he vist el conill amb cargols , ens encanta! però carai, no tenia cargols , llavors he fet cap a la cuina del Manel i tenia un conill a la manera de la Noguera que feia una fila...., no l´he fet mai i m´ha agradat però tampoc tenia nous , llavors he recordat que la mare feia un suquet deslligat pel conill boníssim així que m´hi he posat i aquí el teniu , les trompetes és l´afegit nou a aquest conill, com tots els bolets deshidratats que faig servir últimament aquests són de cal Coll, a veure que us sembla.

Aquest conill és d´allò més senzill , talleu-lo i salpebreu-lo, poseu una cassola amb oli i quan sigui calent daureu-lo arreu , llavors talleu una ceba en mirepoix , molt petita , i l´afegiu a la carn, deixeu-la que vagi coent a foc fluix amb una branqueta de farigola i una fulla de llorer; Quan sigui ben tova i comenci a ser rossa li afegiu una copa de brandy i una copa de vi , deixeu-lo reduïr i mentre va reduïnt retireu el fetge del conill del rostit i en un morter poseu una dent d´all, mitja dotzena de pets de monja , dues branques de julivert i el fetge del conill i ho piqueu ben picat, afegiu la picada i un got d´aigua a la cassola i les trompetes rehidratades i ho deixeu coure uns 10-12 minuts,molt important que avans d´afegir la picada retireu l´excès d´oli, però no tot , com veieu a la imatge el suquet no queda del tot lligat i tal i com ho fa la mare queda alguna lluna d´oli per sucar-hi pa, a veure si us agrada.

SALUD

POLLASTRE ROSTIT AMB CARXOFES

2011-03-20T11:58:00.006+01:00

Us he dit mai que no m´agraden els diumenges? suposo que per aquells que ténen una setmana laboral diguem-ne "normal" és el dia esperat, es el dia de repòs, de sortir amb la família a l´estiu, d´anar a la platja, de fer el vermut, a la tarda sofà i migdiada o potser passeig per allò de païr el dinar, també tarda de cinema; però aquest no és el meu cas doncs exceptuant quan estic aturada els diumenges els treballo quasibe tots i coincidim ben poc els tres.

Tenir festa entre setmana a mi em cundeix més , aprofito millor el dia, faig més feina , puc anar de compres doncs tot és obert, comerços, mercats, bancs , si sortim fora no hi ha mai tanta gent i al bon temps i a la zona on vivim no hi ha diferència entre un dia de cada dia i un festiu.

Però hi ha coses que indiscutiblement són de diumenge , dels diumenges de tota la vida , el vermut que us comentava al bar del poble , el diari al solet de l´hivern, la mitgdiada ...però sobre tot els dinars , a casa hi havia dinars de diumenges d´estiu i dinars de diumenges d´hivern , dels d´estiu ja en parlarem dels d´hivern no fallava mai la sopa de caldo i l´escorregut i el pollastre o conill rostit , hi havia variants es clar, com el fricandó de vedella o les mandonguilles.

Aquest diumenge va ser un dels clàssics, dels que no fem quasi mai , l´Aleix i jo ens vam llevar i després de deixar el dinar a punt vam sortir a fer el vermut, comprar una cosa dolça per les postres i llogar tres pel-lícules per fer una tarda de cine amb pipes incloses i el vam disfrutar prou, el dinar també un clàssic.

POLLASTRE ROSTIT AMB CARXOFES

El rostit tinc costum de fer-lo sempre així tant si és de pollastre com si és de conill , poques variants alguna vegada una branqueta de canyella,d´altres un tomacó, prunes i panses, pinyons, bolets però sempre amb la mateixa base, la carn, ceba ,alls , oli, vi ranci i herbes aromàtiques, la sal i el pebre.

Agafem un pollastre net i tallat a octaus, escalfem oli a la cassola, salpebrem la carn i l´enrossim arreu amb l´oli ben calent i una cabeça d´alls sencera, quan és ros hi afegim la ceba tallada a juliana el lligat d´ herbes( timó romaní i llorer) i un tomacó tallat per la meitat, ho posem a foc fluix i ho deixem que es vagi coent.

Mentrestant passem les carxofes tallades a quarts per una paella amb oli i les anem escorrent en un paper de cuina.

Quan la ceba ja comença a ser rossa, li treiem part del greix al rostit( guardeu-lo per uns fideus , sofregit de macarrons etc) i li afegim un got de vi ranci , el deixem reduïr i llavors afegim mig got d´aigua , les carxofes i en aquest cas uns bolets variats, perquè acabi de coure´s tot junt i s´emulsionin tot els sabors, uns minuts més i llest.

Fàcil oi? i aquest és el pollastre rostit del diumenge, que no cal que sigui diumenge per fer-lo, però per mi és un clàssic .

SALUD

FESOLS DEL GANXET I BACALLÀ I EL "MARGE" DEL CELLER DE L´ENCASTELL

2011-03-14T11:09:00.011+01:00

Amb aquesta recepta participo al concurs Le creuset : pon una cocotte en tu vida organitzada per L´Alfonso de Recetas de rechupete , el premi és una magnífica cocotte de Le Creuset, no diré que per tenir-la MA-TO ( que ja ho he dit ) però si que m´encantaria , ben segur que tots les coneixeu les Creuset i als que ens agrada la cuina i la disfrutem és una d´aquelles peces, i no només aquesta si no totes les que fan de la primera a l´última, que ens encantaria tenir doncs són ideals per qualsevol menja i tipus de cocció.

He escolllit aquests fesols del Ganxet per molts motius , en la meva opinió és una de les classes millors que hi ha, poca pell, mantegosa, fina ,i que accepta moltes preparacions també perquè crec que és una llegum molt d´aquesta terra i vull que la coneguin mén enllà de les nostres contrades com un gran fesol; em van quedar brodats i m´hi tiro flors soleta(tinc padrí però ara no em veu i no pot tirar-me-les ell) , amb aquest olleta ja serien el summum.

És una recepta molt fàcil i molt bona , complerta si som generosos clar, i agraïda al paladar fins al limit de l´èxtasi , però com tot sempre te un però, fins i tot el més senzill; cura amb els fesols, que han de ser ben cuits però no desfets, al punt , sencers però que no cruixin gens ni mica al cor ,i que no es pelin ... això ho aconseguim des de la meva experiència i els consells de les expertes de casa meva que ho són i molt, primer amb la cassola ideal per coure´ls, fer-ho amb el foc que els convé i sobretot l´aigua que toca , res mes.

FESOLS DEL GANXET AMB BACALLÀ GRATINAT AMB ALL I OLI

INGREDIENTS PER QUATRE PERSONES

350 GRS DE FESOLS DEL GANXET

AIGUA ( jo de l´aixeta, si és molt dura feu-la mineral)

SAL

QUATRE TALLS DE LLOM DE BACALLÀ SENSE ESPINA

OLI D´OLIVA

ALLS

UNA PUNTA DE BITXO

JULIVERT

ELABORACIÓ

Començaré dient-vos que sempre faig servir aigua de l´aixeta i que mai , mai , he posat els fesols en remull la nit avans.

Agafeu un olla de mida regular,( els fesols crus ocuparàn una tercera part de l´olla), poseu els fesols i afegiu l´aigua justa per cobrir-los , poseu-los a foc moderat i quan arrenquin el bull llenceu l´aigua i torneu a fer el mateix amb aigua freda , així tres vegades , a l´última afegiu la mateixa quantitat d´aigua i saleu-los, quan comenci a bullir baixeu el foc i deixeu coure a foc lent i tapats però sempre notant que té un petit bull, aneu afegint l´aigua que necessitin i no les remeneu amb cap estri sempre sacssejant l´olla amb moviments de baix cap dalt per anar-los girant, en finalitzar la coció han de tenir el mateix suc que els cobreixi que quan hem començat.

A part, en un altre recipient posarem oli d´oliva amb dos o tres grans d´all i una punteta de bitxo amb el foc molt baix, l´oli a uns 80º i hi posarem el bacallà perquè es vagi coent a baixa temperatura ; mentrestant prepararem un all i oli , bé al morter , bé amb el turmix.

Per fer l´all i oli emprarem unes dents d´all , un rovell d´ou en el cas de fer-lo a morter o un ou sencer per fer-lo al turmix , oli d´oliva i sal, aquí veureu molt bé com es fa a morter i aquí amb un turmix , jo el faig amb el turmix perquè l´ou sencer s´infla més al gratinar-lo, queda més com un souflé i no queda tant espès per escampar-lo a sobre del bacallà.

Per muntar el plat , poseu uns fesols bullits que no estiguin del tot escorreguts , important que tinguin una mica de suquet , a sobre el bacallà que ja hem gratinat i tot amb un rajet de picada de bon oli d´oliva i julivert.

Com veieu senzill i com us he dir complert , aconsello desfer el bacallà i barrejar-lo amb els fesols per menjar-ho i per descomptat acompanyat d´un bon vi de Porrera com jo vaig fer .

Avui el Xavi no hi és per maridar-lo com ell sap fer , però estic segura que li agradarà molt la meva tria , a mi em va semblar ideal.

Es tracta del" MARGE" un negre criança del Celler de l´encastell garnatxa quasi tot però també merlot i sirah .

Un vi de color picota intens i aroma de mores silvestres ,torrats i fusta de fons , a mi m´agrada i us l´aconsello fervorosament.

JUDIAS DEL GANXET I BACALAO

2011-03-14T11:04:00.003+01:00

Con esta receta participo en el concurso Le Creuset : pon una cocotte en tu vida organizada por Alfonso de Recetas de rechupete , el premio es una magnífica cocotte de Le Creuset, no diré que para tenerla MA-TO ( que ya lo he dicho ) pero si que me encantaría , seguro que todos las conocéis las Le Creuset y a los que nos gusta la cocina y la disfrutamos es una de aquellas piezas, y no sólo esta si no todas las que hacen, de la primera a la última, que nos encantaría tener pues son ideales para cualquier comida y tipo de cocción.

He escogido estas habichuelas del Ganxet por muchos motivos , en mi opinión es una de las clases mejores que hay, poca piel, mantecosa, fina y que acepta muchas preparaciones, también porque creo que es una legumbre muy de mi tierra y quiero que la conozcan mas allá de nuestras comarcas como una gran habichuela que es; me quedaron bordadas y me echo flores solita (tengo padrino pero ahora no me ve y no puede echármelas él) , con esta ollita... ya serían el summum.

Es una receta muy fácil y muy buena , completa , si somos generosos claro, y agradecida al paladar hasta el límite del éxtasis , pero como en todo siempre hay un pero incluso en lo más sencillo ...ahí van tres peros, cuidado con las habichuelas, tienen que estar cocidas pero no deshechas, en su punto , enteras pero que no crujan lo más mínimo en el centro , y que no se despellejen ... esto lo conseguimos desde mi experiencia y los consejos de las expertas de mi casa que lo son y mucho, en primer lugar con la cazuela ideal para cocerlas, hacerlas con el calor que les conviene y sobre todo el agua que corresponde , nada mas, simple verdad? .

INGREDIENTES PARA CUATRO PERSONAS

350 GRS DE HABICHUELAS DEL GANXET

AGUA ( yo del grifo, si es muy dura ponedle mineral)

SAL

CUATRO CORTES DE LOMO DE BACALAO SIN ESPINA

ACEITE DE OLIVA

AJOS

UNA PUNTA DE GUINDILLA

PEREJIL

ELABORACIÓN

Empezaré diciéndoos que siempre uso agua del grifo y que nunca , nunca , he puesto las habichuelas a remojo la noche antes.

Cogéis un olla de medida regular,( las habichuelas crudas ocuparán una tercera parte de la olla), ponéis las habichuelas y añadís el agua justa para cubrirlas , ponedlas a fuego moderado y cuando arranquen el hervor tiráis el agua y volvéis a hacer lo mismo con agua fría , así tres veces , la última añadís la misma cantidad de agua y las saláis, cuando empiece a hervir bajáis el fuego y dejáis cocer a fuego lento y tapadas pero siempre notando que tiene un pequeño hervor, vais añadiendo el agua que necesiten y no las removéis con ningún enser siempre moviendo la olla con movimientos de abajo arriba para ir dándoles la vuelta, al finalizar la cocción tienen que tener el mismo caldo que las cubra que cuando hemos empezado.

Aparte, en otro recipiente pondremos aceite de oliva con dos o tres dientes de ajo y una puntita de guindilla con el fuego muy bajo, el aceite a unos 80º y pondremos el bacalao para que se vaya cociendo a baja temperatura ; mientras tanto prepararemos un ajo y aceite , bien al mortero , bien con el túrmix.

Para hacer el "all i oli" emplearemos unos dientes de ajo , una yema de huevo en el caso de hacerlo a mortero o un huevo entero para hacerlo en el túrmix , aceite de oliva y sal, aquí veréis muy bien como se hace a mortero y aquí con un túrmix , yo la hago con el túrmix porque el huevo entero se hincha más al gratinarlo, queda más como un souflé y no queda tan espeso para esparcirlo encima del bacalao.

Para montar el plato , ponéis unas habichuelas hervidas con un poco de caldillo , importante que tengan un poco de jugo , colocamos encima el bacalao que ya hemos gratinado con el all i oli y todo con un chorrito de picada hecha con un buen aceite de oliva y perejil.

Cómo veis sencillo y como os he dicho completo , aconsejo deshacer el bacalao y mezclarlo con las habichuelas para comerlo y por supuesto acompañado de un buen vino de Porrera ( Priorato) cómo yo hice
Hoy Xavi no está para maridar cómo él sabe hacer , pero estoy segura que le gustará mucho mi elicción , a mí me pareció ideal.

Se trata de "MARGE" un negro crianza de la Bodega de l´Encastell garnatxa casi todo pero también merlot y sirah .

Un vino de color picota intenso y aroma de moras silvestres ,tostados y madera de fondo , a mí me gusta y os lo aconsejo fervorosamente.

FAVES I PÈSOLS A LA CATALANA / HABAS Y GUISANTES A LA CATALANA

2011-03-11T22:13:00.004+01:00

LES NENES MAQUES

Les nenes maques al dematí,

s’alcen i reguen, s’alcen i reguen,

Les nenes maques al dematí,

s’alcen i reguen el seu jardí.

Jo també rego el meu hortet

faves i pèsols, faves i pèsols

jo també rego el meu hortet

faves i pèsols i julivert.

Julivert meu com t’has quedat

sense cap fulla, sense cap fulla,

julivert meu com t’has quedat

sense cap fulla i el cap pelat.

Recordeu aquesta cançó? segur que si , és una de les cançons populars catalanes mes cantades pels petits , una de les primeres que ens ensenyaven a pàrvuls, ( jo sóc dels pàrvuls i fins fa quatre dies P-3 per mi era una plaça de pàrquing), ens posavem en rodella agafadets de les mans i a cantar! fins i tot és una d´aquelles que es solen representar i on les nenes amb el gest de tenir una regadora a la ma fem veure que reguem un jardinet imaginari.

Si jo us digues que aquesta és una cançó amb un cert contingut eròtic que hi dirieu? i no sóc jo qui ho diu eh? ja voldria haber-ho deduït jo això , segur que molts ja ho sabieu però per qui no ho sàpiga en faig cinc cèntims sense entrar massa en detalls que avui estic pudorosa; només cal que penseu en "el jardí" i a partir d´aquí aneu fent, sempre que faig faves penso en la cançoneta ditxosa, afortunadament ja no s´han de cantar cançons per dir certes coses i aquesta en concret si hi penso massa trobo fins i tot que és de mal gust, que hi dieu?

Rumieu-ho mentre feu unes" Faves i Pèsols a la Catalana" com aquests ( o mes bons encara ).

INGREDIENTS

FAVES

PÈSOLS

CEBA TENDRA

ALLS TENDRES

TOMATA

CANSALADA FRESCA

BUTIFARRA NEGRA

BUTIFARRA BLANCA

JULIVERT

MENTA

PEBRE VERMELL

PEBRE NEGRE

SAL

VI RANCI

VI NEGRE DEL PRIORAT

ANÍS

MENTA FRESCA

JULIVERT

OLI D´OLIVA

SUCRE ( SI CALGUÉS)

ELABORACIÓ

He fet les faves tal i com les vaig veure fer a la meva àvia, tal i com les fa la mare i com les feien la meva tieta Elvira i la Mundeta estimada i suposo que com les fa molta gent , tothom hi don el seu toc especial com a tot , espero no haber-me deixat res perquè tot i haver-les fet centenars de vegades sempre tinc la sensació de deixar-me alguna cosa , i segur que és per que en porta tantes...

* fotografia de la cassola en començar la cocció amb tots els ingredients

Talleu la ceba i alls tendres ben petits , peleu el tomàquet treieu-ni les llavors i trinxeu-lo , reserveu-ho tot per separat.

Talleu la cansalada a dauets petits, les botifarres a rodanxes, del julivert i la menta trinxeu-ne les fulles i feu un fardellet amb els tronxos , reserveu-ho tot igualment.

Poseu a escalfar l´oli , quan sigui calent poseu-hi la cansalada i feu-la rossa, llavors hi afegiu la ceba, dos tombs i seguiu amb els alls, i tot seguit la tomata .

Això ho deixem sofregir escassament un minut, i ja hi anem abocant la resta d´ingredients en l´ordre faves i pèsols, botifarres, fardellet de menta i julivert , pebre roig, sal i pebre negre, la copeta de ranci, el rajolí d´anís el mig gotet de vi negre , ho remenem sacsejant la cassola i les tapem perquè es vagin ofegant, a mitja cocció el julivert i la menta trinxats.

No les remenarem mai amb cap estri per evitar que sen´s trenquin sempre sacsejant la cassola ,si veiessim que els fa falta una mica de suc afegirem una mica d´aigua, el temps dependrà del tendres que siguin, aquestes ho eren tant que amb vint minuts eren llestes i pel meu gust un pel massa fetes , però de totes maneres boníssimes.

SALUD

MENJARBLANC / MANJAR BLANCO

2011-03-05T20:52:00.004+01:00

Fils i betes, cremalleres, botons de l´any 36, llapissos i guix per pissarra, pintures i pinzells, espardenyes de tombs i katiuskes, i les camping´s ! si, recordeu aquelles espardenyes que en deiem camping´s? arengades de casco, de la costa, cigrons, fesols i llenties a dojo, formatge ratllat al moment i xorisso tallat a ganivet, llaunes de tot i fuets penjats d´un ganxo , farina d´arròs, sèmola de blat, fideus del motlle nou i pasta de sopa a "granel",iogurs del Clesa i del Chamburcy, jelea de tres colors i codonyat Don Quijote, xocolata del Suchard de la negra amb paper grog i unes preses molt grans, la recordeu? , joguines en tretàctils de plàstic, el joc de sevillana, les pistoles de vaquero i la canana... soldadets de plàstic i nines de retallar , una estufa de llenya a l´hivern i els balcons oberts a l´estiu, la Vanguardia i la Hola , cadires per reposar , allargar la compra i també per fer-la petar , a la botiga de queviures del meu poble i havia tot això i moltes coses més i entre elles el midó per fer Menjarblanc , postre típic de Reus i del meu poble també, Porrera, que tenim ametlles per fer això i unes quantes coses mes i és que res és exclusiu de ningú, ni "ca la Maria Grau" , la botiga de queviures del meu poble de la que us parlo, ben segur que més d´un també en tenieu una igual al vostre poble.

INGREDIENTS

400 GRS D´AMETLLA

1 LITRE D´AIGUA

200 GRS DE SUCRE

50 GRS DE MIDÓ

1 PELL DE LLIMONA

1 RAMA DE CANYELLA

ELABORACIÓ

Triturar les ametlles amb l´aigua i deixar-la en repòs a la nevera la nit avans.

L´endemà colar-la amb una muselina i treure´n un litre de llet, reseveu-ne 200 cl .

Posar la llet d´ametlles a escalfar amb la pell de llimona la canyella i el sucre.

Desfer el midó a la llet que haviem reservat , quan arrenqui el bull baixar el foc , retirar la pell i la canyella i afegir el midó sense deixar de remenar, coure-ho uns minuts .

Al retirar-ho del foc ho coloqueu en cassoletes o en una plata,al meu poble és molt típic el dia de Sant blai acompanyant el "Rotllo"una rosca dolça.

Com sempre, vaig a misses dites, però tant allà com a Reus es menja tot l´hivern, així que entra al plaç.

Salud

COCA DE LLARDONS/ COCA DE CHICHARRONES

2011-03-04T23:13:00.002+01:00

Com ja sabeu els que em coneixeu i els que ja fa que em llegiu m´agrada molt conservar la nostra tradició gastronòmica i com no podia ser d´un altra manera avui en llevar-me he preparat la tradicional coca de llardons per berenar, he pujat al mercat i he comprat butifarres, d´ou, blanca i negra per fer un dijous gras rodó , en arribar l´Aleix de l´escola, tota contenta li dic, avui coca de llardons que és dijous gras!, foterri com és em contesta, la teva serà de divendres gras si n´hi ha oi? nen, sembla mentida , dijous gras és el primer dia de carnaval i tradicionalment i sobre tot aquí menjem coca de llardons , si mare això ja ho se, però avui és divendres, no dijous.

Suposo que aquestes coses li deuen passar a algú més que a mi si no l´assumpte em comença a preocupar, tot i que la preocupació m´ha durat el que he tardat en menjar-me´n el primer tall , renoi que bona, us animo a que la feu que tot i no ser dijous gras també la disfrutareu , per si de cas per l´any vinent que algú em recordi a quin dia estem.

Per fer la coca només necessitareu pasta de full, llardons , pinyons, sucre i matafaluga, si teniu temps per fer la pasta de full no ho dubteu ni un moment, té feina no us enganyaré, però val la pena , si no és així doncs ja la venen feta i n´hi ha que dónen molts bons resultats , no tinc ganes de fer propaganda a ningú que no em paguen un ral així que deixo que trieu la que més us agradi.

Si decidiu fer-la us recomano el blog Food&cook tenim els passos molt ben detallats i són els que jo he seguit.

Un cop tingueu la massa feta, estireu-la molt be amb un corró fins fer-ne una làmina fina, escampeu per sobre uns grans de matafaluga i els llardons picats torneu-hi a passar el corró perquè quedin ben enganxats i llavors l´ensucreu i hi escampeu els pinyons , poseu-la al forn calent a 180º fins que estigui ben dauradeta, a mi m´agrada fina i cruixent, si us agrada més gruixuda doncs no l´estireu tant.

Que vagi de gus ti bon dijous( divendres) gras.

SALMÓ AMB CREMA DE PORROS / SALMÓN CON CREMA DE PUERROS

2011-02-27T18:12:00.006+01:00

No m´agrada; em confesso, si no existís ,per mi ja estaria bé , però com no és obligat menjar-ne, doncs també m´està bé .

Aquesta confessió no és ni tan sols això i no vol dir que de tant en tant no en mengi i que a més m´agradi treballar amb ell, i és que dóna joc en moltíssimes preparacions .De tota manera, crec que té tants detractors com defensors i a qui li agrada li agrada molt i a qui no, doncs ni veure´l. El meu cas és un cas de predicar amb l´exemple i si dic que s´ha de menjar de tot no seré la primera qui trenqui la regla , però si puc , passo.

Hi ha dies que em ve la inspiració divina , ( altra cosa normal no pot ser) i dic, avui toca salmó, em miren amb cara de: "aquesta s´ha iluminat" i jo hi poso gràcia i amor perque quan el posi a taula me´l miri com si allò no anés amb mi i fos l´espectacle del dia , com si el Jamie Olivier hagués aterrat a la meva cuina i hagués dit: "nena , aquest serà el plat de la teva vida ", però per molt maquetó que el posi, per molt d´amor i gràcia, per molt de Jamie amb devantal i el cul enlaire que imagini....la bèstia quan entra a la meva boca continua tenint aquell regust de peixot que no m´agrada i quan s´acaba després d´un llarg periple entre plat, forquilla i boca, sentint mirades de reüll en veure la meva cara feta poema dic , apa fins l´any que ve que s´ha de menjar de tot.

Per fer-lo necessiteu , a part d´una suprema de salmó , uns porros per la part blanca , nata líquida, les consabudes espècies i uns guarniments de porro i pastanaga com podeu veure en imatges ,també necessiteu imaginació de la que us he parlat avans ( Jamie ), que també hi va bé, i de l´altra , de la normal per cuinar un salmó no cal , que segur que us en sobra.

Primer feu la salsa amb la part més blanca dels porros sofregint-los a foc moooolt suau amb mantega,( ho podeu flamejar amb un brandy claret ) , afegiu-hi la nata quan sigui ben reduït el brandy i deixeu-ho coure fins que es lligui tota sola , coleu sense triturar-ho amb un colador xinès.

La part més verda dels porros, sense ser la mes dura del tot , la feu a tires molt primes i la fregiu fent-la cruixent, talleu les pastanagues i procediu igual que amb les tires de porro.

Per acabar, feu la suprema de peix a la planxa i procediu a montar el plat com més us agradi i si us agrada com jo ho he fet, doncs endavant .

Sobretot i respectant el gust de tothom , deixeu-lo una mica cru per dins , és molt difícil rosegar suro.

Salud

CALÇOTS 3; LA CREMA

2011-02-23T15:14:00.003+01:00

CREMA DE CALÇOTS I CELÉRY

Sant tornem-hi! després d´aquesta ja no se si posar-ne cap mes , idees en tinc alguna mes, però llavors ja tindría d´anar a buscar un altre menat de calçots i com diu la Mamen...ja sabem on afecta tant calçot , més si tenim en conte que aquestes tres receptes es van anar fent al llarg d´una setmana, tampoc vull temptar la sort o a casa començaràn a pensar que m´he fet amant d´un pagès de Valls, i dic de Valls perquè si he de triar bon gènere és on hi ha els millors calçots.

La crema he de dir que no només era de calçot, tenia célery , recordeu que us en vaig parlar d´ell? aquell mix api-nap, la veritat és que m´encanta, i han casat tant be tots dos que aquesta passarà a ser part d´una de les meves receptes de temporada , com ja sabeu calçots no n´hi ha tot l´any, però amb unes cebes tendres jo crec que tindríem bons resultats sense cap mena de dubte i aquesta cremeta tèbia ha de ser fantàstica fins i tot a l´estiu.

Ahir passejant pels blocs, cosa que últimament faig bastant, doncs n´hi ha algun que per no ser-ne seguidor el perdo de vista , vaig fer cap al blog de l´Isabel, ohhhh, tenia unes vieires d´impressió , allà vaig llegir que estava molt contenta per que li havien triat una recepta al Directo al paladar, mira que bé! aquest no l´he vist gaire i allà que me´n hi vaig, quina va ser la sorpresa en veure que la meva Sopa de Calçots també havia estat triada , guaita tu que be !vaig pensar, qui ho diria, de vegades , les coses mes senzilles són les que més ens sorprenen , espero que si en teniu ocasió probeu aquesta crema , estic segura que us sorprendrà molt gratament.

Jo la vaig fer a la TH , però l´elaboració de manera tradicional és exactament igual, només us diria que després de triturada la passessiu per un colador xinès per tal d´evitar algún fil que hi pogués quedar i així fer-la ben fina.

Netejar i tallar els calçots en juliana, fer el mateix amb el célery, però talleu-lo com si fos una patata.

Escalfar una nou de mantega amb unes gotes d´oli i sofregir els calçots procurant que no quedin daurats , millor a foc ben lent, jo els vaig tindre a foc al mínim una bona estona , llavors afegiu el célery , deixeu-lo un parell de minuts sofregint-se i saleu, ara ja hi podeu afegir un brou de pollastre lleuger, jo sempre en tinc congelat, va be per tot.

Deixeu -ho coure tot fins que veieu que el célery és tou , llavors li afegiu un formatge cremós tipus " quesito" aquesta vegada jo li vaig afegir un camembert , però això a gust.

Ara ja ho podeu triturar sense por una bona estona, fins que veieu la crema ben fina ,rectifiqueu de sal i coleu si cal.

Per acabar el plat jo li vaig posar unes gotes d´oli verd d´api i unes gotes d´oli de romesco , l´Aleix s´hi va posar uns crostons de pa torrat i jo el vaig acompanyar, era tant bona......

Una cosa mes, sopa o crema i croquetes no seria una bona idea , procureu que en sobrin pocs cada setmana de calçotada.

CALÇOTS 2 ; CROQUETES DE CALÇOTS I PERNIL IBÈRIC

2011-02-20T23:00:00.004+01:00

Ja podeu començar a riure , que se que ho fareu quan us digui que encara en tinc dos mes , o sigui el 3 i el 4 , i es que un menat de calçots dónen molt de si , i primer, doncs fa gràcia, i que bona la sopa i que bones les croquetes , mmmm qui ho diria mare, de calçots! em diu l´Aleix ( i pernil ibèric clar, que la ceba no fa meravelles , per molt calçot que li posis) però després ve allò de : _que hi ha per sopar? crema de queeeee? més calçots? i l´altre que diu en veu en of:

-els tens plantats en torretes ? perquè no s´acaben mai!

-i espere´t!!!! ,dic jo, que estic estalviant pel viatge a la Pampa!.

La veritat és que m´han cundit força i mireu seria absurd fer contes en aquest cas, però és una cosa a la que li donc voltes fa uns dies i ben segur us presentaré aviat , el que us deia, sense fer contes però els calçots em van costar tres euros el menat i mireu quin rendiment els he donat, ja us dic que es tindría de contar tot el material, però en aquest cas ha resultat BBB i els contes per un altra ocasió.

Avui i com a segona opció per uns calçots tenim......taxan....taxan.....taxan.........

CROQUETES DE CALÇOTS I PERNIL IBÈRIC

L´elaboració és tan senzilla com les de qualsevol altra croqueta , me´n van sortir unes dues dotzenes ben maques i generoses , i el que vaig fer va ser netejar una dotzena de calçots de bona mida , aprofitant fins on comença la part mes verda, els vaig tallar en brunoise i els vaig sofregir amb meitat mantega i meitat oli, quan van començar a posar-se rossets els vaig afegir el pernil tallat quasi a serradures n´hi havia uns 125 grs, (això ja m´ho fan a la botiga del pernil)si no, doncs a picar-lo molt petit , només dos minuts al sofregit i ja hi vaig afegir la farina, unes tres cullerades soperes, que vaig tenir coent una bona estona sense parar de remenar mai , llavors vaig afegir la llet aproximadament un 1/2 litro , remenant sense parar perquè no es fessin grumolls ,vaig rectificar de sal i de pebre i tot va coure entre deu i quinze minuts, molt important que la farina estigui ben cuita.

Un cop es va refredar la massa, (això ho faig a l´abatidor de temperatura terrassa cara Nord)

vaig començar a fer boles, no les passo per farina, per mi ja n´hi ha prou a la massa , només ou i pa ratllat i a fregir-les, i ja us dic, la frase va ser mmmmm, que bones!!!!!!!! em creieu? doncs fàcil i barat, com us he dit les BBB.

Avui he cambiat a un fons més....infernal, m´agrada el vermell , però el blanc el negre i el gris, són els meus colors , i després de veure que bé qeuden en " alguns " plats jejejeje encara m´animo mes a posar-li.

Però aquest vermell demoníac està xulo oi? ja direu que us sembla , tinc la versió negra...

HOMENATGE A EN SANTI SANTAMARIA;PEIX DE LA LLOTJA ROSTIT AMB POMES

2011-02-18T19:55:00.007+01:00

imatge de "El País"

Un dia qualsevol

Un dia qualsevol foradaré la terra
i em faré un clot profund
perquè la mort m'arreplegui dempeus,
reptador, temerari.
Suportaré tossudament la pluja
i arrelaré en el fang de mi mateix.
Quiti de mots, em bastarà l'alè
per afirmar una presència
d'estricte vegetal.
L'ossada que em sustenta
s'endurirà fins a esdevenir roca
i clamaré, amb els ulls esbatanats,
contra els temps venidors
i llur insaciable corruptela.
Alliberat de tota turpitud,
sense seguici d'ombra,
no giraré mai més el cap
per mirar enrera.
Autor: Miquel Martí i Pol
PEIX DE LA *LLOTJA ROSTIT AMB POMES I CANELÓ CRUIXENT
Aquest és un dels plats del menú d´hivern de Can Fabes , vaig veure´n les fotografies que va fer una blocaira que va gaudir d´un sopar no fa gaire i ho vaig recordar, a partir d´aquestes imatges i de la petita explicació que en va donar vaig decidir fer aquest plat tant recent i que per mi té l´essència del pensament d´ un gran cuiner com ell era, "peix del dia"quin?el que hi hagi, el millor que vingui de llotja, oferir el millor producte als clients, la millor elaboració , el millor servei , la millor atenció ....això és el que distingeix a un gran cuiner , això és el que distingeix a un gran restaurant i tots dos eren al grup dels grans , dels millors i des d´aquests blocs, amb la iniciativa de l´Oscar de decuina.net, els blocaires volem retre un homenatge no sols a qui per mi era un gran cuiner, gran entre els grans, si no també a un gran home.

El plat segueix la filosofia de la seva cuina , productes de primera , com ho eren aquest lluç de Cambrils i els llagostins salvatges .

Com no en sabia la recepta exacta , doncs he fet allò que em deia el cor en veure la imatge de sopar de la Curry.

He agafat dues pomes i les he tallat a daus ben petits, en una paella he posat una nou de mantega,i hi he afegit les pomes i una cullerada de sucre morè, sal i un polsim de" cinq èpices", ho he posat tot a la paella a foc lent que s´anés fent ,i quan ja era a punt li he afegit un rajolí de Calvados i l´he deixat reduïr.

Un cop tebi he muntat el caneló.

Mentrestant en una paella amb un rajolí d´oli he saltejat les pells de les pomes i els cors , que un cop han deixat l´aroma a l´oli els he retirat , en aquest oli he marcat el peix i els llagostins i mentre s´acabaven al forn, he desglassat la paella dels sucs que han deixat els peixos amb un got de Calvados , he deixat reduïr una mica el licor i un cop tot llest només ha calgut muntar el plat.

Espero que li agradi cheff , i si no...cridi.

*A la llotja ( mercat ) avui divendres, lluç de Cambrils i llagostí salvatge.

D´un mestre s´aprèn ........

Maridem Xavi?

Es complicat....avui no vull només pensar en maridar un plat, vull a l'hora maridar també una filosofia, una persona, un mestre....es complicat.

El plat em mana, d'acord, sera un vi blanc, no inventarem res a aquestes alçades. Però, per filosofia, ha de ser un vi de proximitat, i mes encara, de varietats autòctones, tots sabiem de la oberta i militant catalanitat d'en Santi. Maridariem potser amb la subtil i alegre Pansa Blanca d'Alella? O la curiosa Picapoll del Plà de Bages, no sé, encara que un Xarel.lo del Penedès, amb cos, estructura i presencia també seria el reflex de la persona, i per que no amb la omnipresent Garnatxa Blanca? l'estandart de molts castells, la camaleònica, transmisora de la terra on neix, la estimada i ben preuada. La Garnatxa de l'Empordà? cremosa, sacsejada per la Tramontana i amiga del mar, o fins i tot les seves germanes, les càlides i amables garnatxes de Costers del Segre, de Tarragona, del Montsant. Les potents i mineralitzades Garnatxes de la Terra Alta i com no del Priorat, no, no m'he n´he oblidat, no podria acabar aquest reconte sense els Macabeus de la Conca de Barberà, aromatics i llaminers.

Ja veieu, maridar un plat es fàcil, es combinar aromes, textures, sensacions, maridar amb la persona es infinititament complicat, no ho podem resumir amb un vi, ni tan sols amb una varietat i molt menys amb una zona, en Santi Santamaria estimava Catalunya igual que estimava la sencillesa a la cuina, fàcil, tradicional i sense malabarismes, com els nostres vins, propers, personals i fills d'una terra estimada, triar-ne només un.......es complicat.

Xavi

CALÇOTS 1 ; SOPA DE I EL "GRAN D´ABBATIS"

2011-02-14T14:45:00.004+01:00

SOPA DE CALÇOTS

Segur que tots o la inmensa majoría dels que em llegiu coneixeu la ceba més famosa de les nostres contrades ," el Calçot ", pels qui no n´hagueu sentit parlar mai , us en faré cinc cèntims .

El calçot és una ceba de la varietat "Tardana de Lleida" que es cultiva principalment a les comarques de L´Alt Camp, Baix Camp, Tarragonès i el Baix Penedès , te Denominació D´Orígen pròpia , el famós " Calçot de Valls" , i la seva particularitat és el cultiu que es fa "calçant" ( amuntegant) sobre la planta inicial la terra, amb el que s´aconsegueix una ceba d´uns 20 a 25 cm de llarg i uns 5 cm de diàmetre completament blanca i tendra .

EL consum habitual normalment és a partir del mes de febrer fins a principis de la primavera, si be últimament tenim una tendència un pel exagerada de córrer per tot i ja comencem a veure els primers calçots després de Nadal.

El Calçot es cou amb foc de sarments de vinya , vol una bona flama que deix les cebes cremades per fora però blanques,cuites i dolces a l´ interior, s´embolica en papers de diari en grups d´unes quantes peces perquè amb l´ escalfor pròpia s´acabi la cocció i s´acompanyen sucant-los en salsa romesco o salvitxada . A la "calçotada" la segueix una bona graellada de carns típiques de la terra, llonganisses, botifarres, corder a la brasa....

Com ja us he dit el calçot en si no deix de ser una ceba i com a tal pot tenir tractaments iguals o similars a aquesta , és normal que després d´una calçotada ens quedin calçots bé cuïts o que han quedat per coure.

Aquest és el cas , uns calçots que no van passar per la flama i que vaig decidir fer com si d´una clàssica sopa de ceba es tractés, el resultat, una deliciosa sopa de calçots, molt mes suau i fina, un xic dolceta i molt i molt saborosa.

El procediment va ser el mateix , un cop nets els calçots aprofitant-ne la part mes blanca els vaig tallar en juliana i els vaig ofegar una bona estona amb mantega i un xic d´oli, quan ja eren ben cuits, li vaig afegir mig gotet de vi blanc i vaig deixar-ho reduïr, ho vaig salpebrar i hi vaig abocar un brou lleuger fet amb unes carcasses de pollastre ben netes de pell i greixos , tot junt va coure uns quinze minuts.

Mentre coia vaig preparar unes llesques de pa torrat a les que vaig rallar per sobre un formatge gruyère .

En servir-la al recipient, vaig posar-li les dues llesques de pa amb formatge i ho vaig passar dos minuts pel gratinador , i aquest és el resultat.

Una branca de timó a la vora de la taça o plat ben calents on ho serviu fa que pugi un aroma fantàstic.

Espero que us hagi agradat l´alternativa per uns calçots.


Disculpeu que em llenci de cap presentant-vos un maridatge d´allò mes típic en quan a calçots ens referim, però qui no relaciona calçotada i festa? I quin vi és més festiu i familiar que un cava?
En aquest cas un cava proper, doncs la festa si es fa amb productes de la mateixa terra on neixen els calçots, encara és mes pròpia i enriquidora.
Anirem fins a la Secuita a trobar una petita i desconeguda joia dels cellers Triada, el cava Gran d'Abbatis, 100% parellada de vinyes velles, una singularitat que ens donarà tota la frescor d'un cava jove necessaria per refrescar el pas en boca d'aquesta sopa tan imponent i alhora uns tocs torrats i de pastisseria que lligaràn perfectament amb el pa gratinat aixi com perfums fumats recordant-nos el pas pel foc viu que ha tingut el calçot.
El final ,llarg i persistent quedarà com un ingredient mes de la sopa  aportant fruites blanques, com les pomes verdes i la refrescant sensació cítrica que ens farà salibar per netejar i seguir gaudint del plat.
Un apat autòcton i clàssic augmentat a la màxima expressió de qualitat i a l'abast de tothom.


Xavier Nolla

SEGONA TROBADA GASTROBLOCAIRE

2011-02-11T12:39:00.004+01:00

Set dies han passat des que una colla de blocaires ens vam reunir per disfrutar del que va ser un gran dia en bona companyia, vam aprendre, vam riure, vam xerrar, vam disfrutar de la que en podem dir la "Segona Trobada Gastroblocaire " en aquesta ocasió al Pla de l´Estany i l´Empordà, el Mas Alba ens va rebre amb portes obertes a casa seva , una preciosa masia rural i alhora formatgeria on vam poder gaudir de les explicacions d´en Martí en l´elaboració de formatges dels quals jo mateixa i tots els amics i companys que allà erem donem fe que eren una autèntica delícia.

Vam atendre les explicacions, vam fer preguntes i com no vam visitar el racó mes interessant de la casa, la cova on reposen els formatges molts d´ells ja llestos per fer-ne les delícies dels paladars mes sibarites, si en teniu ocasió de comprar-los recordeu noms com el " Petitot Alba" o l´Uff!! el Tupí o el Terós amb una llarga curació, per mi el millor seguit del Petitot , però formatgera com sóc tots em van semblar brutals.

La granja de les cabres va ser evidentment part de la visita, allà vam veure com es crien les bèsties per obtenir-ne la millor llet i també la millor carn .

La que podriem dir segona part de l´acte , doncs ens vam separar en dos grups , va ser en companyia del Manu del "Rebost de l´Empordanet", un artesà melmelader innovador i atrevit que ens va explicar tot allò que li vam demanar i més de l´elaboració de les melmelades i ens va fer in situ la presentació d´una de les seves últimes creacions, les" llàgrimes de gin tonic"

Acabades les xerrades on podeu veure es van prendre moltes notes i es van atendre molt be les explicacions , com no podia ser d´un altra manera vam compartir una gran taula on es va xerrar, riure i compartir moltes coses que és el que en definitiva fem els blocaires tant si estem junts com és el cas, com si estem "conectats" que és el més habitual.

Com no, una forta abraçada a tos els companys blocaires que allà erem , un plaer tornar-nos a veure després d´un any i tenir l´oportunirat de coneixen´s una mica mes i comprobar que sou encara mes macos del que us recordava.

Als que no vau venir si voleu ampliar el que vam veure doncs visiteu al Manel , l´Òscar , la Maragda , el Josep i la Glòria , la Sión , el Massitet .... i me´n deixo uns quants , bastants, quasitots ,però des d´aquests enllaços anireu trobant la resta.

Una abraçada a tots i fins la propera, espero que aquest petit recull de fotografies ho digui tot.

PEUS DE PORC, FOIE I PURÉ CREMÓS DE CÉLERY/ MANITAS DE CERDO, FOIE I CREMA DE CÉLERY

2011-01-28T10:44:00.009+01:00

Ahir com molts dies vaig pujar al mercat , sempre dic que és on mes m´agrada anar a comprar i si puc dos cops per setmana , no fallo.

Em va sorprendre perquè era dijous i estava buit , quasi les onze del matí i els passadissos eren despejats, em vaig dirigir a l´ agrobotiga on podem trobar-hi vins de les comarques properes i alguns de catalunya així com olis , fruits secs, melmelades... dies enrere havia comprat una ampolla de vi i tenia molt regust a suro, la vaig portar i me la van canviar , espero que sigui bo si no no hi haurà possibilitat de canviarla de nou doncs la parada tanca, i al pas que anem ho faràn la resta de paradistes i poc a poc ens quedarem sense mercat.

Em comenta la xicota , que des que han tret l´Hospital del davant i el supermercat Lidl que era dins el mercat, els dies són casi sempre així, exceptuant els divendres i dissabtes al matí , la resta passen sense pena ni glòria , els paradistes ja no necessiten dos i tres dependentes i ja podem imaginar tots on aniran a parar oi?

A Reus tenim un mercat molt bonic, renovat , modern però amb l´encant del mercat de tota la vida , les parades fan un goig que enamora, tal "boutiques" de carn i peix .

Jo des d´aquí vull animar-vos a visitar i a comprar al mercat, la qualitat dels productes , el tracte mes personalitzat, la facilitat en les compres , tot és allà! cada vegada hi ha mes varietat a les parades, ja no sols és el mercat de carn/peix/verdura,hi ha agrobotigues, dietètiques , botigues especialitzades, estris per la llar, llibreries.... cada dia mes i amb la nostra participació contribuïm a fer-los cada dia mes complerts, a renovar-se i a oferir productes nous , endavant amb els mercats!

INGREDIENTS

4 PEUS DE PORC

LLORER, CEBA,CLAU,ALLS,SAL PEBRE EN GRA

FETGE D´ANEC FRESC

CELÉRY

PORRO

PATATA

MANTEGA

VI DE PORTO

ELABORACIÓ

Pels peus de porc només cal posar-los a coure, un cop nets, en una olla ràpida amb la ceba amb un clau d´olor clavat, una fulla de llorer , un parell de dents d´all i uns grans de pebre negre en gra, uns 25 minuts a foc mig.

Un cop cuits els anem desossant amb cura de no trencar-los i si pot ser en calent i en fem un rotlle com una butifarra , ho deixem refredar , millor d´un dia per l´altre.

Pel puré de Célery , sofregim a foc molt suau un porro, afegim el celéry tallat i la patata ,cobrim amb l´ aigua i ho deixem coure , quan és cuit ho passem pel passapurés i calent com està lliguem el puré amb una nou de mantega , li fem la textura mes cremosa amb una mica de crema de llet.

Tallem dos filets de fetge per cada timbal , els passem per al planxa calenta i reservem.

Per muntar el plat , començarem amb una cullerada de crema de célery calenta, anirem colocant alternativament una rodanxa de peus desossats i un filet ( tres peus, dos filets.)

Ho enfornem uns minuts perquè tot el conjunt agafi temperatura i acabem el plat amb un rajolí de vi de porto reduït , unes gotes d´oli d´api i escates de sal.

*Per si algú no el coneix, el célery, celerí, céleri, apio españa , apionabo , és l´arrel tubercle d´una varietat d´ api , el veieu aquí , no és massa comú fer-lo servir per aquestes contrades, però a paísos com França o Alemanya és d´ús habitual , es pot preparar ratllat en amanides , de fet és el que consumiu quan compreu api ratllat envasat , com una verdura o en sopes i cremes, a mi particularment en crema m´encanta, de sabor molt mes suau que l´api combina molt be amb carns fortes , precisament la frescor que li dona als dos elements greixosos del plat em va semblar ideal. ( La fotografia del célery , de Canalcocina)

"M'encanta la capacitat de sorprendre´m que te la Mai, quan xerrem de plats i comentem, faig això, fes allò, mai penso que el resultat final sigui tan bestial i en aquest cas, sobre tot, amb aquesta combinació de productes amb les jerarquies tan distanciades.
Per la part que em toca no em vull quedar enrera, així que us vull proposar un maridatge atrevit i espectacular amb aquest vi. El grandiós "Elisabet Raventos 2004" Brut Gran Reserva. Si, si, un cava, però no un cava qualsevol, un senyor cava amb la suficient poténcia per afrontar aquest repte gastronòmic ; en ell trobarem una magnifica frescor i acidesa, factors importants per alleugerir les sensacions gelatinoses dels ingredients del plat i fer net, a l'hora, que un elegant i integrat carbonic que ens potenciarà el cremós del Celery amb suaus pessigolles.
La seva llarguíssima criança de mes 60 mesos ens aportarà estructura i sedositat així com aromes cremosos i torrats, cos i preséncia per gaudir, en igualtat de condicions tant del menjar com del beure, definits i sense solapaments.
Un FESTIVAL en majuscules i un enfrontament de tu a tu on el clar guanyador es sense cap mena de dubte....el comensal."

Xavier Nolla

ÀNEC MUT ROSTIT AMB VERMOUTH IZAGUIRRE I EL "PETREA 2003 MERLOT MAS COMTAL"/ PATO MUDO RUSTIDO CON VERMOUTH IZAGUIRRE

2011-01-16T20:03:00.010+01:00

I les bèsties , van sortint.... poc a poc , que no és qüestió d´anar a estall i menjar-s´ho tot alhora, apa! vinga! que era de saldo! no no no , res mes lluny de la realitat, però l´anec tenia preferència en l´ordre de sortida del calaix congelador"calaix lifting inmediat", i com jo tenia ganes de menjar peix i les gambes li van passar devant doncs es queixava, i quan obria el calaix, sentia un cuack cuak cuak insistent i perforador de tímpans, coneixedora com sóc jo dels idiomes del món de corral ( que encara que no ho sembli tinc estudis jo eh? ) ho traduïa per un: -a mi em tocava primer!, que pasa aquí? que les gambes ténen més glamour? i cada dia donant explicacions a l´ànec, que noooo, que et reservo per una bona idea, que nooooo , que és que jo necessitava fòsfor i vinga xerrar amb l´ànec ! i ja cansada de tant donar-li explicacions i la bèstia que no creu res del que li dic, vaig tnier un " arrebato" i cap a fora ! i el vaig deixar allà al damunt del taulell, content? apa home! tu t´ho has buscat! , ganivet per aquí tisora per allà, talla, talla, tris tras tris tras i oli roent a la cassola, i aquí el teniu , és que hi ha ànecs que són ben rucs oi? ja m´ho deia el pare :- que et penses tu, que tots els rucs ténen quatre potes? ai quanta raó tenia.....

Salud!

INGREDIENTS

1 ÀNEC MUT ( si no ho és esteu perduts)
1 CEBA DOLÇA
1 PORRO BLANC
1 PASTANAGA
1 TRONC D´API
1 NAP
1 CABEÇA D´ALLS
1 BOUQUET GARNÍ
SAL, PEBRE
SUC DE TÒFONA ( A veure si els Coll munten botiga on line i ho tenim més a l´abast)
VERMOUTH IZAGUIRRE ( o el que vulgueu, no m´agrada fer propaganda que no em paguen per fer-ho , però avui m´han agafat tova)
CEBETES DEL PLATILLO
ESPÀRRECS VERDS ( de marge si voleu us ho creieu que ho són!)

ELABORACIÓ

Desmembreu la bèstia (i no per pesada, perquè toca ), separeu-ne els pits de les cuixes , jo només vaig rostir cuixes , guardeu la carcassa neta.

Netejeu les verdures i poseu una mica de llard d´ànec al foc, salpebreu les cuixes i feu-les rosses, retireu-les de la cassola, afegiu la carcassa i torreu-la be, llavors afegiu la verdura, el bouquet i les cuixes de nou, i ho coeu tot junt , quan tot sigui ben ros, quasi torrat,afegiu una copeta de brandy , deixeu que evapori l´alcohol i tot seguit hi afegiu un got de vermouth , deixeu coure i reduïr una mica i llavors hi afegiu un bon got d´aigua i acabeu de coure el conjunt, si les cuixes estessin quasi llestes, retireu-les de l´olla i reserveu fins que la bresa sigui ben cuita.

Un cop feta passeu tot a un colador xinès o una estamenya, no tritureu res, ha de quedar un suc , ben fort i concentrat, però no puré i hi afegiu el suc de tòfona( una tercera part del pot).

Paseu les cebetes del platillo per una paella i reserveu-les.

Escaldeu els espàrrecs amb aigua i sal i els guardeu també.

Poseu el suc del rostit en una caçola i lligueu-lo amb unes nous de mantega o be una mica de roux, poseu l´ànec a la salsa perquè que agafi gust i s´acabi de fer.

Serviu ben calent amb la salsa de vermouth les cebetes i els espàrrecs .

A la fi, no ha estat tant malament el que li esperava a l`ànec oi?

Certament, quan he vist aquest plat, m’he quedat com aquest ànec, mut, sense paraules, suposo que el mateix us passarà a molts de vosaltres, tanmateix, com un acte reflex a l’hora de buscar-li un vi que el maridi, la meva ment se n’ha anat directament al Penedès, i tot i que no se si aquest ànec de la Mai es d’allà, personalment la considero una recepta ben propera.

Així doncs, us presento un Penedès amb història, la que té el seu celler i la seva gent, el Petrea 2003 Merlot de Mas Comtal, els merlots mes vells de Catalunya juntament amb una criança d’un any en botes de roure Hongarès. Un vi 100% fet amb la varietat Merlot, amb estructura i cos, paràmetres necessaris quan tenim davant plats consistents i rics en aromes, un vi que d’entrada ens aportarà tota la força varietal, on trobarem els perfums del bouquet garní, espècies, plantes aromàtiques i tocs vegetals que seran el reflex de l’anima del plat, però serà en la criança d’aquest vi on podrem arribar al seu cor, un conjunt d’acidesa, sensació d’amplitud a la boca, sequetat mineral, pedres, torrats, amargs i fruita madura on la resta d’ingredients del plat trobaran la seva representació, tòfona, espàrrecs, el vermut i com no, la tendra i melosa textura de l’ànec mut. El tocs frescs i balsàmics del vi ens aniran refrescant a l’hora que aportant nous matissos al plat i segons vagi transcorrent el temps, noves portes s’aniran obrint deixant escapar aromes i records abans imperceptibles.

El Petrea, al contrari que el seu company de taula, no es mut i per tal de que ens vagi “parlant” durant l’àpat us recomanaria decantar-lo mínim una horeta abans.

Xavi Nolla

GAMBES BLANQUES I ESCAMARLANS/ GAMBAS BLANCAS Y CIGALAS I EL "SEDUCCIÓ 2010"

2011-01-10T20:05:00.012+01:00

....O LA DELICIOSA ELEGANCIA DE LES COSES SENZILLES

Els que vau llegir el post anterior potser recordareu que us vaig dir que aprofitessiu aquests dies de bojeria consumista que ja passaven per fer bones compres .

L´any passat recordo que després del dia de Nadal vaig sortir a comprar i vaig tornar amb una pintada i un ànec a menys de la meitat de preu .

Com per festes nosaltres treballem quasi tots els dies, doncs no fem cap àpat important a casa, llavors no faig grans compres , el dia 24, en sortir de la feina cap allà a les set de la tarda i veient que tenia el rebost escurat , vaig sortir a corre cuita a buscar ni que fos la llet per poder esmorzar i salmó fumat per fer el pastís capriciós que tant li agrada al meu fill.

Primera parada la carn , important el pernil dolç ,fent cua veig un rètol que deia, 1/2 xai a 7,95 € i li dic a la carnicera :- són aquests?- si nena, pren-lo que estàn regalats , en veig un molt petit i li dic, és un cabrit? em diu, no no, xai de l´aragó si el prens te´l deixo a 10 € , la mitja bestiola pesava 2,5 kg ,infanticidi! apa , li dic, pose´l que ja el congelo , i cap al cistell amb el pernil dolç i una bona previsió de formatges , aquests que no faltin , escolta, em diu, no vols pas un ànec ?, aquest tant maco te´l deixaré per la meitat de preu ( sort que el congelador era buit ) i un altra bestia cap al cistell....

Aquí no acaba la cosa, paro a buscar unes gambes pel pastís , i li dic a la peixatera, posem unes gambes d´aquestes congelades , miro la parada del peix fresc i veig el que a mi em van semblar gambes de les que en diem argentines però dubtava si eren llagostins, grans impressionants, i li dic - és fresc el llagostí? a quan és? em diu que és gamba blanca de huelva, jo m´ho crec , que he de fer! em diu que són a 35€ però que les prengui que me les deix a 17€ , li dic, doncs fes-ne una dotzena , i mes bèsties a la saca, segueix dient, els llobarros a 18€, són yankies, però si prens els tres a 9 € cadascun, es que tanquem tres dies, i ja spas, el gènero s´ha de treure , mentalment jo feia lloc al congelador, tanta bèstia semblarà l´arca de Noè.

Les bèsties esperaven i aprofitant unes ganes terribles de menjar alguna cosa simple i bona , em vaig dirigir al mercat , vaig portar una cua de lluç que em va sentar millor que el millor dels àpats i vaig emportar-me uns escamarlans per fer companyia a la dotzena de gambes ( llangostins) que eren al gongelador, ahir les vam fer i puc dir que tot i no ser una gran amant del marisc eren rebones, boníssimes, només planxa i una bona picadeta d´all i julivert, les coses bones no necessiten grans coses.

Com ja sabeu, no necessiten gaire , però per descomptat una planxa ben calenta, sal gruixuda i tindre preparada una bona picada d´all i julivert, jo la picada la faig una bona estona avans i deixo que es separi l´all i el julivert de l´oli.

Quan la planxa és calenta hi escampo una mica de sal i llavors hi poso les gambes, les deixo així sense oli que vagin agafant temperatura i es coguin d´un costat quan les hi dono la volta és llavors quan les ruixo amb l´oli verd de la picada , la picada en si els hi tiro quan ja són a punt de sortir del foc, així evito que es cremi i amarguegi, doncs la planxa està molt calenta i m´agrada mes el gustet que dona.

Aiiinssss, Mai ara si que m'has tocat la fibra sensible amb aquest plat de sencillesa culinària i alhora riquesa gastronòmica tant impressionant i desitjable.

Per trobar la parella ideal per aquest festí de fruits del mar es fàcil buscarla sempre en vins de costa, ja siguin catalans, gallegs o sobre tot andalusos, vins joves, frescs i iodats, però, m'atreviré a trencar amb la primera idea i fidel a la meva voluntat de maridar els plats de la Mai amb vins Catalans he decidit anar cap a l'interior, en aquest cas, de Tarragona, fins arrivar a l'Alt Camp i concretament a la "catedral del vi" de Nulles, on entre tots els seus vins Adernats he volgut triar el fantàstic Seducció 2010.

Un vi d'anyada fet amb el cupatge de Muscat i Xardonnay reforçat amb Xarel.lo i Parellada, una explosió de fruita blanca on predominen els aromes de raïm, sobre les pomes, peres i plàtans.

Perfum femení, pura seducció. Un vi que ens acompanyarà el plat amb fina acidessa, amb boca ample i eterna, un vi de la DO Tarragona amb un final dolç i inolvidable com un petó apassionat.

Xavier Nolla

GARRÍ AL FORN ( COCHINILLO) I EL FINCA VILADELLOPS XAREL-LO XXX

2011-01-01T12:15:00.009+01:00

Als sants i als minyons no els prometis si no els dons , ho sabieu oi? ai ai ai , quantes vegades ho he dit ja, ni ho se, he perdut el conte , que si ara m´hi giro ,que si ara m´hi tombo , que si ara m´hi poso... que si que si, que ja ho se, que tinc el bloc una mica abandonat, que no tinc freqüència en publicar, que sóc inconstant, ai! si això ho dic cada dia i mira que m´agrada, però.......

Us he contat mai que vaig començar el bloc estant de baixa? potser si, va ser tot un repte per mi doncs no tenia ni ganes ni interès en tot el referent a l´internet, i era , a mes , una criticona del medi, i guaita tu! m´hi vaig enganxar , culpable l´Aleix, que em va dir: "apa mare!, si tu d´això no en saps...."! el repte que em llençà involuntariament el meu fill em va dur a posar-m´hi amb ganes , un cop començat i veient com anava l´assumpte vaig pensar que era una manera d´ aprendre a " navegar", jo no en sabia res de l´internet , mes tard i amb el bloc en marxa ja vaig pensar que era una bona manera de tenir enmagatzemades les receptes del que feia ( cosa que ara no faig , però de tant en quan si) , llavors, seguit seguit ,van arribar els que temps després han estat els meus amics, molt bons amics, d´altres que no ho son tant, d´altres que descobreixo cada dia i que pot ser ho seràn , i ara , tafanejo les seves pàgines en busca de la novetat i de tant en quan deixo anar una perla de les meves .

Ara a mes les meves perles venen acompanyades de la ma del Xavi que se que us ha agradat molt, i això és un doble motiu per treballar una mica mes i com hem estrenat any, jo estrenaré cuina i amb una mica més d´espai segurament em vindrà mes de gust fer mes coses , però avui una adient pel temps que som, aprofiteu que passats aquests dies de bogeria , garrins, ànecs i d´altres bèsties nadalenques ténen bon preu.

INGREDIENTS

1 GARRÍ ( o mitg o un quart que no vull tenir a la conciència l´empatx de ningú)

LLAR DE PORC

PEBRE VERMELL

ALLS

HERBES AROMÀTIQUES A DOJO ( BRANCA DE LLORER, TIMÓ, ROMANÍ.......)

VI BLANC

SAL

PEBRE

ELABORACIÓ

La nit avans, poseu a marinar la bèstia , per fer-ho trinxeu els alls i barregeu-los amb el llard ,el pebre vermell i una mica d´orenga , saleu-lo ben poquet.

L´endemà, quan aneu a coure´l , a sota l´animaló hi poseu les branques del llorer del timó i del romaní junt amb una poma o dues tallades per la meitat, si poden ser de les àcides millor, això impedeix que la bestieta toqui la plata i els sucs que deix anar, així resulta més cruixent.

Al començament el forn fort i quan veieu que la pell agafa to, foc ben suau i una cocció lenta ,aneu ruixant-lo amb el seu suquet, i punxant-lo quan vagi canviant-li el color a la pell d´aquesta manera serà molt mes cruixent .

En quan al guarniment , això va a gust , però jo recomanaria una cosa fresca i lleugera doncs és ben greixoset.

Jo li he fet un puré de bròquil verd i a sota li he posat la poma cuita i un chutney de papaya i pinya per allò de l´agredolç que li va molt be, però del chutney en parlaré la setmana que ve, si.....si....que si...., que ho prometo, si sou sants o minyons.....ja sabeu!

Vagi de gust!

Abans de res, Bon Any a tothom!!

Ara ve quan pensareu aquest Xavi només sap maridar amb vins blancs....Haig de reconèixer que realment hi soc un malalt dels Blancs, be, els Rosats també em perden, encara que els Negres....mmmmm, i els Caves? Ohhhhh. Siiii, d'acord, m'agraden tots.

El cert es que a l'hora de maridar no existeixen unes normes escrites que s'hagin de seguir obligatòriament , però el que sempre hem de buscar es un vi que per afinitat o contrast, aquest no predomini sobre el plat, ni el plat sobre el vi.

Avui he triat aquest Finca Viladellops Xarel·lo XXX 2009 (2008, també li anirà de meravella), un vi on podrem trobar estructura i consistència i alhora frescor i acidesa, factors que ens permetran maridar amb una peça de garrí consistent i greixosa. El finca, malgrat els sis mesos de criança en botes de Roure Francès, ens donarà d'entrada la frescor varietal i juvenil de la Xarel·lo, Pomes verdes, acidesa, Aranja i Fonolls, que ens refrescaran la boca netejant i ajudant a digerir la potència del plat, alhora que ens acompanyarà amb la guarnició de pomes, verdures i fruites tropicals. Per altre banda l'ADN d'aquest vi, nascut en els pobres i calcaris terrenys del Massís del Garraf i de tres finques diferents de Xarel·lo (d’aquí la XXX) ens omplirà la boca de paisatge i records de Romaní, Farigola i altres Herbes Aromàtiques, així com Pedra Seca i Sal de Mar.

Una Orgia d'aromes que aniran apareixent i enriquint cada mossegada que fem d'aquest saborós i cruixent plat.

Xavi Nolla

PETIT TIMBAL .......BRUC I EL " VINYA D´IRTO"

2010-12-20T17:52:00.005+01:00

Aquests dies s´estrena Bruc , película que no us puc dir com serà perquè no l´hem vist i tampoc no en tinc, de moment referència, però segur que la veurem.

L´Aleix em pregunta de que va , suposo que molts ja ho sabeu, sobre tot els que sou de la part de Manresa i rodalies , però per si de cas fem-ne cinc cèntims que és ben interessant.

El Timbaler del Bruc és una llegenda que es formà a partir dels fets ocorreguts al 1808 durant la Gerra del francès , on un general de l´éxèrcit napoleònic entrà a Catalunya pel pas de la Jonquera fins arribar a Barcelona. Arrel d´això els francesos passaren a governar Catalunya i vàrem entrar en una crisi econòmica a consecuència de la interrupció del comerç amb Amèrica.

La resistència dels catalans al nou règim francès era palesa i els francesos castigaven els insurrectes , el 4 de Juny del mateix any sortí una columna francesa amb quasi quatre mil homes en direcció a Lleida i Saragossa amb l´ordre de castigar Manresa i Igualada i el dia 6 començà la Batalla del Bruc , els d´aquí eren per una part exèrcit professional i per l´altra sometents de Manresa , Igualada , Tàrrega i rodalies , uns 2000 homes en total que van vèncer el francesos en una emboscada .

La segona batalla dies mes tard ja no va comptar amb el factor sorpresa i les tropes franceses eren molt mes importants , varen arribar al Bruc per dues columnes i es van enfrontar amb les tropes regulars i els sometents dels terços de Lleida i Tàrrega i regiments suïssos, però l´artilleria dels d´aquí va tornar a guanyar la batalla.

El fet més important aquí és que vàrem trencar el mite de la imbatibilitat de Napòleó i neix la llegenda d´un poble desarmat enfrot al gran exèrcit invasor i amb un noi de Santpedor que es deia Isidre Llucià i Casanoves que es va erigir en jefe de tropa i armat amb un timbal de les confraries va començar a tocar i el sò del timbal en xocar amb les parets de Montserrat va fer creure als francesos que venien molt mes soldats dels que en realitat eren forçant la retirada.

La història és real,però la llegenda és mes emotiva i qui diu que l´Isidre no tocava i que el seu timbal no va retronar per les montanyes de Montserrat com si centenars de destacaments anessin a lluita?

El timbal no devia ser pas com el meu , però espero que el recordeu .

PETIT TIMBAL DE TOMATA I ANXOVES "SERRATS"

No se si us vaig dir , que vaig guanyar un concurs de productes Serrats, d´això ja fa uns dies però encara no m´havia decidit a fer res que no fos menjar les delicioses anxoves i bonítol o be amb unes torrades o amb una tomata amanida que és com millor les vàrem degustar, però l´altra nit després d´un dinar de diumenge complert i sense ganes de sopar , vam decidir sopar una amanida, obro la nevera i hi havia tres tomates precioses , un parell d´alvocats i poca cosa mes , així que amb ajuda d´una ceba i unes anxoves aquest va ser el resultat final, boníssim el timbalet .

Per fer-lo vaig fer servir

3 TOMATES VERDES

2 ALVOCATS

1 CEBA MORADA

ANXOVES EN FILET DELS "SERRATS"

OLI DE MANDARINA

OLIVADA

CILANTRE

Només cal trinxar per separat la ceba , la tomata i els alvocats , la tomata la vaig amanir amb cilantre molt trinxat sal i oli de mandarina, llavors ho vaig montar per capes en un motllo i per acabar el plat vaig posar un cordonet d´olivada i un raig d´oli de mandarina i això és tot per un plat senzill però amb la força d´un timbal.

Ja estic veient que amb els plats que prepara la Mai , m´ho passaré be maridant-los ; plats elaborats amb molta complexitat encara qeu semblin fàcils i senzills.

Tant així , d´aquesta manera , es presenta el vi que he triat per maridar aquesta amanida fresca i mediterrània , el "Vinya d´Irto "del celler Edetària , garnatxa blanca 100% de la D.O Terra Alta.

Un conjunt d´aromes i records que ens uneixen un a un amb els ingredients del plat. Fruita blanca, fruita dolça , fruita cítrica i àcida , un conjunt "macedònic" que acompanya l´advocat , el tomàquet l´oli de mandarines i el cilantre.

Gràcies al espectacular "terroir" de la finca, amb aportacions minerals d´on prehistòricament fou un mar , trobarem en el "Vinya d´Irto" la salinitat, el punt marí acompanyament perfecte per l´anxova , i en tot el seu conjunt , un vi que potenciarà els sabors,ens netejarà la boca , ens donarà sabor i gual que el retronar del tambor del bruc entre les montanyes , perdurarà, deixant-nos junt amb l´amanida un sabor a dolça victòria.

Xavi Nolla

SOPA DE GALETS

2010-12-02T20:44:00.012+01:00

SOPA DE GALETS FARCITS DE MANDONGUILLES TOFONADES i EL CLOS NELIN 2008

Podria lloar la meva gosadia , però si l´atzar no l´hagués creuat en el meu camí possiblement mai per molt agosarada que fos jo, haguessim creuat ni una sola paraula , gosadia i tafaneria diria jo , dos termes potser una mica pejoratius, es van unir per que li fes una proposta : vols maridar amb mi?

El món virtual és capriciós , els jocs virtuals fan que tingui dos-cents amics de la Xina , Malaisia, França, els EEUU...i que se jo quants més! com li podia dir a un Xavi que no, per molt estrany que fos i per molt que no el recordés de res? , segur que m´he creuat amb ell en algún lloc, segur que em coneix i no serà qüestió de fer el ridícul....em vaig dir.

La tafaneria en veure´l de nou dies després per la página social més famosa del món mundial va fer que em preguntés , i qui coi és? i al seu perfil que vaig anar , però seguia sense saber qui era tot i que era prou interessant , un enòleg ? un somelier ?

-I que vols fer , em diu?

-La veritat és que no ho se massa be , jo el vi me´l bec , a la tercera copa i si m´agrada li puc fer una fervorosa declaració d´amor a lo " Oda al vino" tot i que a Neruda no li arribaria ni a la sola de l´espardenya , però dir alguna cosa crec que no , no en podria dir res de res , per això et vull .

-I vols que escrigui?

-Home, estaria be no? jo poso el menjar i tu el beure , jo explico el plat i tu el vi , si el teu prestigi corre perill, no pateixis, mai diré que has estat tu .

-Ah no, si escric poso el meu nom.

Això em va agradar, caminar en companyia pot ser molt i molt divertit.

-Molt be i per on comencem?

-Un clàssic de Nadal renovat , o no, perquè tot i que en aparença continuarà sent un clàssic, el cor és una mica diferent , es tracta d´una "Sopa de galets farcits de mandonguilles tofonades".

El clàssic galet es converteix en un megagalet gegant , les mandonguilles de sempre es suavitzen una mica per donar molta mes importància al sabor i l´aroma de la tòfona i es col-loquen dins seu , i per acabar unes làmines de tòfona per sbre acabaran de fer la comesa de les olors junt amb el brou , aquest potent i consistent com ha de ser el brou de nadal.

INGREDIENTS

PEL BROU

UN QUART DE GALLINA GROSSA

UN QUART DE POLLASTRE DE CORRAL I TOTS ELS MENUTS

UN TROS DE GARRETA DE VEDELLA

UNA CUA DE PORC SENCERA AMB L´OS DE L´ESPINADA

UN TALL DE CANSALADA VIRADA

UN PEU DE PORC

UN OS DEL PERNIL AMB PERNIL

API , PASTANAGA, CHIRIVIA, NAP, PORRO

Per fer el brou, doncs ja sabeu, totes les carns alhora en aigua freda i anar escumant les impureses a mesura que vagin sortint, les verdures incorporeu-les a mitja cocció i desmentint els mites de les llargues coccions dels brous us diré que amb un parell d´hores és mes que suficient .

Un cop fet el brou en colem al quantitat necessària per coure els galets , amb la resta en courem les verdures , la col , la patata i les pilotes, que avui no vénen al cas.

PEL FARCIT DELS GALETS

CARN TRINXADA DE PORC

ALL

JULIVERT

MOLLA DE PA REMULLADA EN LLET

OUS

SAL I PEBRE

TÒFONA DE CAL COLL DE CASTELLTERÇOL

Barregem la carn amb el julivert trinxat, l´all els ous el pa, la tòfona ben trinxada i salpebrem, només tindrem en conte una cosa , aquí el protagonista és la tòfona, per tal de desvirtuar-la el mínim, el julivert, l´all i el pebre negre hi seràn presents només per recordar que és una mandonguilla dins un galet , però la tòfona n´és la protagonista, per tant no l´estalvieu.

La tòfona que vaig fer servir pel farcit de mandonguilla és la "Tuber Melanosporum" o tòfona negra del Périgord, és de Conserves Coll a Castellterçol , com encara no és temps de tòfona segons em van explicar no en vaig poder posar de laminada fresca per sobre com jo volia i vaig fer-ne servir una de laminada que vaig comprar a Benabarre però aquesta és la "Tuber Aestivium" això és el que diu el pot el cert és que l´olor és mes suau, no tant intens com l´anterior.

Farcim els galets ben plens , penseu que dupliquen el seu volum , i els posem a coure en aigua bullent primer, es a dir, posem un olla al foc amb l´aigua justa que els cobreixi i a partir d´aquí així que va minvant li anem afegint brou que tenim al foc ben calent .

Els galets que vaig fer servir extra grans de blat dur van trigar a coure´s, i van quedar un pel durets , quinze minuts .

Espero que per Nadal sigueu una mica , si no clàssics ,tradicionals a la taula , les tradicions gastronòmiques s´han de conservar , com totes , tot i que com veieu sempre podem afegir, un petit detall que no desvirtua i encara ho fa mes gran i si a mes ve maridat amb la parella perfecta i també de casa , que més podem demanar.

Hola a tots , sóc en Xavi Nolla , sumiller i amant del vi .

primerament volia agraïr a la Mai , la seva "gosadia" , doncs és per mi un inmens plaer aportar un granet mes a aquest magnífic bloc gastronòmic i intentar, desde la meva humil opinió , trobar la parella de ball i taula a les receptes i plats que aquí es presentin.

Quan vaig veure la recepta de la Sopa de galets amb tòfona que la Mai em presentaba ja ho vaig tenir clar ....Un gran plat ha d´anar acompanyat d´un gran vi , així que aprofitant les dates nadalenques que s´apropen he volgut fer bona la dita que diu "per Nadal, cada ovella al seu corral " triant , per maridar aquest plat , un vi que neix a la mateixa terra que la cuinera , el Priorat.

Clos Nelin 2008 de Clos Mogador , un magnífic vi de Garnatxa Blanca, Macabeu, Marsanne , Roussanne , Viognier i Pinoit Noir .

Un vi càlid i elegant que ens acompanyarà amablement aquesta sopa , trobant en ell el record dels fumats i pa torrat , que juntament amb la mineralitat de la llicorella casarà a la perfecció amb la tòfona.

Per la seva potent estructura el Clos Nelin ens aguantarà la carn i la pasta dels galets i amb els seus tocs cítrics i frescs del final , ens desengreixaràn i netejaràn la boca per deixar-la llesta per la següent cullerada.

Un vi que ens perdurarà a la boca i que fins i ot en podrem seguir gaudint d´ell en el segon plat d´aquests dinars i sopars tant típicament Nadalencs.

Xavier Nolla

GOT D´EXTREMADURA AL CUB/ VASO DE EXTREMADURA AL CUBO

2010-11-20T21:23:00.006+01:00

Recordeu que fa un temps, us vaig presentar el Fals ravioli de torta del casar amb ceps i pernil ibèric etc etc ? si home ! feu memòria , aquell plat que vaig presentar al concurs de receptes d´Extremadura ! siiii , molt be , el de la gerreta de sopes d´all , si? el recordeu ?, us he de dir que: HA GUANYAT!!!!! SIIIIIII .

Estic d´allò més contenta , jo pensava que no , que ni el mirarien , doncs vaig enviar l´enllaç i el plat estaba en català ," craso errror" , l´organització em va dir molt amablement que a les bases del concurs deia que l´idioma havia de ser en castellà , que si seria tant amable de traduïr-lo , normal coi ! que és a Extremadura i ells decideixen ! n´hi hi vaig pensar mai mes en la traducció ( be alguna vegada si ) i el senyor organitzador va tornar a insistir-hi , apa nena , em deia al seu e-mail , canvia l´idioma ( nena ho dic jo, que em trec anys ) i jo sense recordar-me´n , ja havia entrat amb mal peu , però el món és ple de gent de bona voluntad .... i jo havent traduït el text que és una feinada ( és que el traductor és un nyap) i ells podent-ho llegir hem arribat fins aquí.

Be ara, havent fet salts i saltirons d´alegria i joia continuem fent memòria, recordeu que quan el vaig crear us vaig dir que hi havia dos germanets més i que ja us els aniria presentant? si ? au vaaaaaaa , torneu a pensar o aneu directament a l´enllaç, o no, no cal , anem per feina , doncs un dels germanets us el porto avui que en conèixer l´èxit del seu germà ha volgut sortir a celebrar-ho.

GOT D´EXTREMADURA AL CUB

M´agradaria que us sorprengués el fet que aquest plat està fet amb els mateixos ingredients que vaig fer el ravioli pel que molts passos els estalviaré , només dir que per l´escuma de la sopa d´all necessitareu un sifó .

INGREDIENTS Y ELABORACIÓ

PER LA GELÉE DE PERNIL IBÈRIC

UN GARRÓ DE PERNIL IBÈRIC ( important que no tingui moll l´òs )

AGAR -AGAR

MOSCATELL

Per un costat poseu a reduïr el moscatell i reserveu-lo

Poseu al foc un olla amb aigua i el garró amb uns retalls de pernil si està molt pelat , i feu-ne un brou , aneu escumant-lo , passada una hora més o menys , el coleu amb una estamenya i en poseu la quantitat de brou que volgueu fer servir juntament amb la reducció de moscatell i arrenqueu el bull de nou , la dolçor del moscatell fa més amorós el brou i li dóna aquest color daurat.

Afegiu l´agar-agar i poseu la que serà la gelée al recipient que us agradi .

CREMA DE TORTA DEL CASAR

TORTA DEL CASAR

CREMA DE LLET

Tant simple com posar a reduïr la crema de llet en un caçó, quan aquesta agafi una mica de cos hi afegiu la torta del casar i aneu remenant fins que emulsioni tot i tingui la textura una mica més líquida .

ESCUMA DE SOPA D´ALL

INGREDIENTS I ELABORACIÓ

ALLS

PIMENTÓN DE LA VERA

UN BROU DE PERNIL IBÈRIC

PA VELL

OLI D´OLIVA

Poseu l´oli en una paella i sofregiu els alls , afegiu el pebre vermell i tot seguit el brou de pernil . Afegiu el pa vell tallat i deixeu coure tot uns minuts, rectifiqueu de sal vigilant, que el brou pot ser saborós , quan sigui cuit tritureu-la , jo la faig fer a la Thermomix , no ha de tenir una textura massa espessa i si molt fina i suau, vellutada en diria jo.

Per fer l´escuma de sopa d´all, remullem la gelatina en una mica d´aigua i l´afegim a la sopa remenat fins que es disolgui per complert.

La posem dins el sifó , tanquem l´aparell i li posem la cárrega corresponent.

Jo he muntat el got tal i com ho veieu i per acabar ho he fet amb una teula cruixent de pernil ibèric , una mica de pols de pebre vermell i una branca de romaní que li dona un flaire impressionant.

SALUD

PERDIU GUISADA AMB CEPS I CASTANYES/ PERDIZ GUISADA CON BOLETUS Y CASTAÑAS

2010-11-16T20:27:00.007+01:00

-Si hi ha una cosa que em fa feliç , em senta be i em fa sentir orgullosa , és poder dir després d´aquests dos anys de passeig blocaire que he fet bons amics .

Qui no ha dit alguna vegada quelcom semblant? jo crec que quasi tots ho heu fet , de la mateixa manera que com jo, crec que també heu dit alguna vegada coses com aquesta : -això d´internet és per frikys tot el dia enganxats a l´ordinador , ó , això d´internet és per gent avorrida i que no te res millor a fer .... per la meva part aprofito per confesar-me i rectificar, això d´internet , els blocs, el facebook etc etc , és un món atractiu, que ofereix mil coses , entre elles el compartir afinitats amb gent d´arreu del món , però ull! enganxa , si si , enganxa , de la mateixa manera que de vegades esgota i cansa , però jo, com la majoria , hem relaxo, ho deixo , m´hi torno a posar i el millor és que quan tornes , pots agafar el fil on ho vas deixar, la majoria són aquí .

Una de les persones que vaig trobar un dia en un passeig i per la que tinc un afecte especial , sigui per com és , pel que fa o pel que conta , fa poc ens va animar a participar al "Primer concurs de menjar silvestre", us animo a participar-hi , i de pas a visitar-la , estic segura que us agradarà tant com a mi , " La flor del calabacín".

He de confessar que les perdius no les he caçat jo , tampoc us mentiré si us dic que m´agradaria fer-ho a casa tots són caçadors tooota la familia ,i el meu germà ara fins i tot molt aficionat a la pesca submarina ,( jo a canya ),les perdius són cosa del meu oncle , que em proveeix cada vegada que el visito , les castanyes són cosa meva, eren fàcils però no se si és perquè ja eren una mica seques que em van costar molt de pelar , el farcellet d´herbes colecta fresca fresca, llorer de casa, farigola del mas d´en Ferrer i el romaní el vaig anar a buscar expressament pels voltants de bosc d´allà on treballo , els ceps molt de bosc però mel´s va proporcionar un amic, jo enguany només he trobat rovellons i robiols , de fet allà on sóc no en tenim d´aquests.

Aconsello una branca de romaní o farigola fresca per guarnir el plat, l´aroma que desprèn és fantàstic.

És temps de cacera , de castanyes, de bolets.....es temps d´una:

PERDIU GUISADA AMB CEPS I CASTANYES

INGREDIENTS

2 PERDIUS

2 PASTANAGUES

1/2 CEBA DE FIGUERES

1 PORRO BEN BLANC

1 BRANCA D´API

1 TOMÀQUET VERMELL

2 DENTS D´ALL

1 FULLA DE LLORER

1 BRANCA DE FARIGOLA

1 BRANCA DE ROMANÍ

VI RANCI ( Ó BRANDY)

VI NEGRE

SAL

PEBRE NEGRE

UNS GRANS DE GINEBRÓ

CASTANYES

CEPS ( JO DESHIDRATATS , SI EN TENIU DE FRESCOS, LA BOMBA!)

ELABORACIÓ

Les meves perdius eren de caça , per tant el primer que heu de fer, és plomar-les i netejar-les be, si veieu algún perdigó a la pell doncs el treieu , talleu-les en dos meitats.

Poseu en remull els ceps un temps avans.

Peleu les castanyes.

Talleu totes les verdures per fer-ne una bresa.

Poseu oli d´oliva en una cassola , salpebreu les perdius i enrossiu-les pels dos costats , llavors afegiu els grans d´all i el "bouquet garni" deixeu-les uns minuts i afegiu les verdures que coureu fins que siguin ben rosses , un cop fet això afegiu el vi ranci o el brandy, el flamejeu i afegiu el vi negre , deixeu que reduexi i llavors afegiu una part del suc de remullar els ceps ben colat per una estamenya i una part d´aigua , les tapeu i les deixeu coure ( aquí una dosi de paciència ).

Quan les pedius siguin al que calculareu tres parts de la cocció en retireu les verdures i les passeu per un colador xinès, sense triturar , pressionant molt per treure´n el màxim, però prohibit triturar-les.

Les posareu de nou a la salsa , afegireu les castanyes i els ceps i acabareu la cocció , alhora que rectificareu de sal i espessireu la salsa amb un roux o be amb una nou de mantega.

Important, les perdius de caça són més dures que les de granja , el gust és contundent, com totes les carns de caça i els ceps reforcen la salsa, podeu corregir-ho afegint només aigua com a líquid de cocció.

El resultat ja el veieu , si us agraden aquests guisats no us decepcionarà.

CREMA DE CARBASSA AMB OLI D´ARGAN I FOIE BRASSEJAT

2010-11-11T19:44:00.004+01:00

Tinc fred , comença a fer fred però em ressisteixo a fer el ridícul posant-me abrics jerseis, colls alts guants i bufanda , camino pel carrer i no puc deixar d´observar a la gent , s´adonen de que molts aires acondicionats a ple estiu estan a una temperatura mes baixa de la que estem ara al carrer i tothom va en mániga curta? sempre he pensat que són ganes de treure " los pellejos" i la llana com diu un amic meu , ja estàn cansats de la roba d´estiu , no deixo de pensar en aquella roba que avans en deiem d´entre temps , ara vas a una botiga a buscar un jersei i hi ha mes samarretes de tirants i mànigues curtes que a l´estiu , no ho entenc , anar en tirants per portar un abric a sobre?, estic "out" totalment , però "cada loco con su tema" jo a l´agost contava els dies que mancaven per fer una escudella fumejant i un bon "cocido" i sopes calentes, per que ja n´estaba cansada de tanta amanida i cosa seca , exagerada direu..... però no manca un àpat sense un plat ben calentet i és que m´encanta!

Aquí la reina , la reina de novembre .

INGREDIENTS

CARBASSA

PORRO

CEBA TENDRA

PATATA

OLI D´ARGÀN

FETGE D´ÀNEC FRESC

ELABORACIÓ

Posem en una olla l´oli dArgàn, sense escalfar-lo massa , si el posessiu tot sol que es cremaria ,llavors hi afegim el porro i la ceba tendra tallats a juliana , els sofregim a foc lent sense que arribin a enrossir i afegim la patata i la carbassa , deixem coure junt uns minuts i afegim un brou , en aquest cas aigua .

Courem el conjunt fins que la carbassa i la patata siguin toves, si teniu una Th. queda molt mes fina si no , "methode traditionelle": turmix i xino , ben triturat i després passat pel colador.

Tallem el fetge a llenques i el passem per la planxa, el disposem al plat a sobre d´una torrada de pa o uns crostons i hi afegim la crema , salem amb uns flocs de sal .

La presentació ja la veieu, però aquí sou vosaltres qui disposeu, segur que us queda fantàstic .

Salud i a disfrutar de la curcubitàcea més famosa del món.

OSSO BUCCO A LA GREMOLATA

2010-11-07T20:11:00.003+01:00

M´agrada cuinar, per molts és un plaer, una afició , un entreteniment.... per mi és una manera de viure, jo vaig triar què volia ser i què volia fer i millor o pitjor tinc la fortuna de fer-ho .

Avui pensava en els clàssics de la cuina, pobres! molts d´ells reis de la seva espècie han passat a segons i tercers plans trets a cops de cul pels gotets , platets , aires , escumes i reduccions , ells, reis i senyors de la cuina !

Clàssics de la cuina catalana , balear, extremenya , manxega , gallega, per no dir de les cuines italianes, francesa, o alemanya per citar-ne alguns , són uns grans desconeguts per molts que es preocupen mes per fer uns "molls a la puturrúdefua" quan ni tant sols n´és temps , que per fer unes fantàstiques i meravelloses sopes d´all , que no han tastat un cop en la seva vida , cosa que no entenc , perquè si hom menja una mitja de tres cops al dia i te uns trenta anys ha fet 23.850 àpats , com pot ser que mai hagi menjat unes sopes d´all? ho entendría si es tractes d´un caviar , però unes sopes d´all? i això només és un exemple evidentment , exemple d´ un plat típic a tota la península i que molts probablement mai han menjat , però pels que posiblement no és pas desconegut un plat de vedella amb salsa d´ostres, que ni és vedella ni porta salsa d´ostres.

Potser estic un pel crítica avui, i no voldría pas que pensessiu que tinc res en contra de la cuina forànea , ni de la cuina " moderna" , ni de l´alta cuina , no no no, no és pas això , a mi m´encanta i qui em coneix be que ho sap , però no podem oblidar els clàssics , no podem fer-nos de grans gourmets desconeixent la cuina més tradicional, l´arrel de la cuina , la de cada dia , la cuina de casa , la de la casa del costat fins i tot , la que ha omplert estòmags quan res hi havia per omplir-los , la dels pressupostos ajustats a un sou minso , totes aquestes cuines no poden passar desapercebudes . Penseu que no tinc raó ?

Avui un dels plats mes tradicionals i clàssics de la cuina lombarda, jo el vaig veure preparar fa molts anys i panys quan els meus coneixements de cuina italiana eren uns macarrons com feia la mare , molt temps després el Milanès autor d´aquest Ossobucco , amantíssim de la seva terra ens va explicar unes quantes coses mes , avui L´"Osso Bucco "u òs buit a la gremolata.

INGREDIENTS

OSSO BUCCO ( un per persona )

FARINA

OLI D´OLIVA

VI BLANC SEC

VERDURES PER LA BRESA ( pastanaga , ceba , porro , api...tallades en juliana)

LLIMONES ( Rallades )

JULIVERT ( Trinxat )

FILET D´ANXOVA ( Optatiu i trinxat )

ELABORACIÓ

Barrejar la farina , amb pebre negre i orenga .

Salar els talls de carn.

Enfarinar els talls de carn i daurar-los a la paella per ambdós costats amb oli d´oliva. Reservar-los.

Passar l´oli restant colat a una cassola i afegir-hi tota la bresa , sofregir-la be i afegir la carn a sobre de la verdura sense remenar-la perquè no es desfaci , cobrir amb el vi blanc i coure tapat a foc lent entre 1 1/2 hora i 2 hores, aneu afegint de tant en quan un raig d´aigua per què no quedi sec.

Un cop cuita , reservar la carn i passar les verdures pel colador xinès sense triturar, només pressionant les verdures i el suc.

Barrejar, el julivert, amb la llimona i l´anxova i unes gotes de suc de llimona.

Posar la carn en una plata o casola cobrint-la amb la salsa i aixecant-li el bull perquè agafi la salsa.

Per servir poseu el tall cobert de salsa i empolsat amb la gremolata , per acompanyar jo ho vaig fer amb una mica de pasta i unes pastanagues tornejades però de vegades i és molt habitual en aquesta carn ho he fet amb un rissotto de llimona .

Que vagi de gust amb aquest clàsic de lombardia.

FALS RAVIOLI DE CEPS, PERNIL IBÈRIC I TORTA DEL CASAR AMB SOPA D´ALL

2010-10-28T19:41:00.011+02:00

FALS RAVIOLI DE CEPS , PERNIL IBÈRIC I TORTA DEL CASAR AMB SOPA D´ALL

Fa uns dies vaig rebre un correu que m´oferia participar en un concurs de cuina amb productes d´Extremadura , feia no res havia participat en un de conserves i em vaig divertir moltíssim, (però això són figues d´un altre paner ) , aquesta vegada ha estat un bon repte , o jo me l´he pres com a tal , però m´agradava molt la idea i feia una colla de dies que li donava tombs a que podia fer i amb quins productes , no sols era interessant el producte si no també fer-ho amb alguna recepta tradicional , del projecte inicial n´han sortit tres receptes que mén endavant veureu, totes tres m´agraden molt , però de moment anem amb la primera.

No us espanteu per un nom tant llarg , però així ja ens posem en situació.

INGREDIENTS PEL RAVIOLI

LAMINES DE PASTA WONTON

CEPS

PERNIL IBÈRIC

TORTA DEL CASAR

ESCALUNYA

LLET

FARINA

ELABORACIÓ DEL RAVIOLI

Picar l´escalunya ben petita, tallar els ceps en brunoise fina i picar el pernil ibèric.

Posar una paella amb mantega i enrossir la escalunya, afegir els ceps i el pernil i sofregir.ho, afegir una mica de farina , deixar que cogui i afegir la llet , deixar coure la massa i afegir la torta del Casar.

Aneu remenant la massa mentre cou uns minuts a foc baix fins que tingui la textura ideal per poder-la treballar , similar a la d´un caneló però més tova. Deixeu-la refredar.

Bulliu la pasta wonton i poseu-la sobre un drap per omplir els raviolis, això ho podeu fer al vostre gust. Reserveu-los.

INGREDIENTS PER LA SOPA D´ALL

ALLS

PIMENTÓN DE LA VERA

UN BROU DE PERNIL IBÈRIC

PA VELL

OLI D´OLIVA

ELABORACIÓ DE LA SOPA D´ALL

CARAMEL DE PEBRE VERMELL

Són els puntets que veieu al plat .

Barrejeu pebre vermell amb mel i oli d´oliva , tot en la justa mesura per fer un caramel dolç.

ACABAT DEL PLAT

Escalfeu els raviolis un minut cadascun al microones, depenent de la potència , es clar , poseu un ravioli al mig del plat i marqueu uns puntets amb el caramel de pebre vermell.

Quan serviu el plat regueu el ravioli amb la sopa d´all.

FALSO RAVIOLI DE BOLETUS , JAMÓN IBÉRICO Y TORTA DEL CASAR CON SOPA DE AJO

Hace unos días recibí un correo que me invitaba participar en un concurso de cocina que tiene como base utilizar productos de Extremadura , hacía poco había participado en uno de conservas y lo cierto es que me divirtió muchísimo , pues participaron muchos amigos y fue como un juego, ( pero eso es harina de otro costal ).

Esta vez ha sido un verdadero reto , o yo me lo he tomado como tal , pero la idea me encantó desde el primer momento y le estuve dando vueltas durante unos días a ver que podía hacer y como lo iba ha hacer.

La organización pone entre otras condiciones, la mas importante, usar productos de Extremadura, eso es fácil, ¿ quien se opone a productos de primera calidad? y yo me pongo alguna mas, usar el máximo de productos en una misma receta y además que tenga en si misma algún referente a la cocina tradicional extremeña.

De la idea inicial , salieron tres recetas que en adelante veréis , las tres me encantaron , pero vamos de momento a la primera.

No os asusteis por un nombre tan largo, pero el nombre ya nos pone en situación.

INGREDIENTES PARA EL RAVIOLI

LAMINAS DE PASTA WONTON

BOLETUS

JAMÓN IBÉRICO

TORTA DEL CASAR

ESCALONIA

LECHE

HARINA

MANTEQUILLA

ACEITE DE OLIVA

SAL

PIMIENTA

ELABORACIÓN DEL RAVIOLI

Picar la escalonia muy pequeña , cortar los boletus en brunoise fina y picar pequeño el jamón ibérico.

En una sartén con mantequilla y aceite de oliva a partes iguales , sofreír la escalonia hasta que esté transparente , añadir los boletus y el jamón y rehogar todo junto hasta que pierda el agua que haya soltado, seguidamente añadir la harina y dejarla cocer un par de minutos , entonces añadir la leche , dejar cocer esta masa y añadir la torta del Casar.

Remover la masa constantemente mientras cuece a fuego lento hasta que esta tenga la consistencia para poder trabajarla luego , tiene que quedar una textura similar a la masa de los canelones , pero algo mas blanda.

Dejar enfriar y reposar la masa.

Hervir la pasta wonton un minuto y enfriar , escurrir sobre un paño de algodón o lino y rellenar los ravioli , la forma que le deis a vuestra elección. Reservar.

INGREDIENTES PARA LA SOPA DE AJO

AJOS

PIMENTÓN DE LA VERA

UN CALDO DE JAMÓN IBÉRICO

PAN DE LA VÍSPERA

ACEITE DE OLIVA

ELABORACIÓN DE LA SOPA DE AJO

En una sartén con aceite sofreír los ajos laminados , añadir el pimentón y seguido el caldo del jamón. Agregar el pan de la víspera cortado a rebanadas finas i dejar cocer , rectificar de sal si fuera necesario pues el caldo podría estar muy sabroso , cuando esté cocida la sopa triturar, mejor en la Thermomix, pero para quien no la tenga , para que quede una sopa muy fina , después de triturarla pasarla por un colador chino, no debe tener una textura muy espesa , debe ser fina y aterciopelada . Reservar muy caliente.

CARAMELO DE PIMENTÓN DE LA VERA

Son los puntos rojos que veis en el plato.

Mezclar pimentón de la vera con miel y un poco de aceite de oliva , en la justa medida para hacer un caramelo dulce.

ACABADO DEL PLATO

Calentar un minuto escasamente el ravioli en el microondas ( dependerá de la potencia , claro).

Poner un ravioli en el plato marcando con el caramelo de pimentón unos puntos alrededor.

Regar con la sopa de ajo muy caliente al servir el plato.

La función de la sopa es la misma que si una salsa se tratara pero mas ligera puesto que el ravioli ya tiene la cremosidad de la torta del Casar.

Sin duda el conjunto es delicioso.

Gustad y que aproveche

Amb aquesta recepta participo al "I concurso de recetas extremeñas" que organitza: Extrema Calidad i del qui en són patrocinadors Jacoliva, Jamones casa Bautista i Seur

CARXOFES AMB PEUS DE PORC

2010-10-21T20:23:00.005+02:00

Porno food , porno food , porno food , porno food,..............

Què és això Mai, pensareu? Aquesta dona s´ha tornat boja , que ténen a veure unes carxofes amb el porno food? intrigant el tema oi? doncs continueu llegint.

No ténen res a veure , però les carxofes són boníssimes, per qui els agradin , es clar, com tot , els peus de porc.... doncs tampoc , però el porc té un caminar tant sensual que bé podría valdre com estrella del porno food , però tampoc és això; la cosa és, que fa uns díes em van comentar que en posar aquesta paraula al google sortia la Mai, be, Maiblog com a estrella invitada , a primera fila! quina gràcia en veure-ho , una tonteria pensareu , però a mi em va divertir moltíssim , serà que últimament massa coses alegresi amb gràcia no em passen i ni que dir d´ estar a primera fila en alguna cosa , bah ,ni parlar-ne! , així que ser la primera en el rànking dels pornofoods ni que fos per unes hores em va divertir moltíssim , però lo bo dura poc i vaig passar a tercera fila en un plis , això es pot arreglar , em dic , així que he decidit començar el post amb aquesta paraula i després ja veurem on em situen, de pas com no, us explico com vaig fer aquestes carxofes amb peus de porc i estic segura que si algú les fa , recordarà la paraula i fins i to potser us treurà un somriure , perquè d´això es tracta no? de somriure , a tot , a la vida , encara que aquesta la majoria dels dies ens faci una ganyota lletja i ens posi a la cua del ranking , ximpleta, pensareu......

Aprofiteu que ara comencen les primeres carxofes , a mi m´agraden mes aquelles que són mes rodones , no en se la classe però sempre tinc la impressió que són mes tendres , potser manies, però m´agraden les meves manies.

Apa , som-hi.

INGREDIENTS

CARXOFES

PEUS DE PORC

LLORER

CEBA

ALLS

TOMÀQUET

PEBRE VERMELL DOLÇ

UN BITXO

AVELLANES

AMETLLES

JULIVERT

VINAGRE

ELABORACIÓ

Posem a coure els peus ben nets i depilats amb aigua , quan arrenca el bull , jo desprecio la primera aigua i n´hi poso de nova amb una ceba , dues fulles de llorer i una cabeça d´alls .

En una caçola amb oli, sofregim una ceba ratllada a foc suau, amb una fulla de llorer i un bitxo , llavors afegim unes cullerades de puré tomàquet , deixem que es sofregeixi tot i tot seguit una bona cullerada de pebre roig i ja radere seu el vi blanc.

Fem una bona picada amb unes avellanes, unes ametlles, una llesca de pa fregit , un branquilló de julivert , un all fregit i un rajolí de vinagre, afegim la picada al sofregit i ho reguem amb brou de coure els peus , deixem que la salseta vagi coent i mentrestant desosem els peus.

Corregim la salseta de sal i de textura, si fos una mica clara , la podem espessir amb una mica de farina diluida en aigua freda, però recordem que ha de coure be si no després tindria gust de farina crua , també podem fer un "roux" amb una mica de farina i mantega , que sempre podem tenir per espessar salses guardat a la nevera però no cal guardar-ho massa temps això.

Un cop la salsa ja és a punt li afegim els peus lliures d´òssos i els deixem fer xup per que agafin el gust.

Posem a coure les carxofes netes al vapor , si voleu que no es facin tant fosques passeu-les amb llimona, però a mi no em fa massa el pes, després acidejen una mica , quan les poseu a coure , feu pressió al mig obrint-les una mica, anirà be per després omplir-les.

Un cop cuites només cal omplir-les amb la carn dels peus i ja fet , salsejar-les al vostre gust , us asseguro que amb el suquet de la foto no n´hi ha prou , perquè estàn per sucar-hi pa i pa i pa......

I Pornofood, per si de cas, hehehe.

SALUD

LLANGONISSA AMB LLANEGUES

2010-09-29T22:34:00.003+02:00

"Si vols enssenyar aprèn" això és el que alguna vegada em va dir algú ben savi , m´agrada aprendre , crec que sóc una persona curiosa per naturalesa , però no em sé cenyir a les regles ni del com ni del quan i quan disfruto de veres és quan les coses em cauen del cel , quan són totalment desconegudes per mi i em sorprenen , és com una màgia que agraeixo de cor.

Res és poc, res és insignificant res és poc important ......Tot te un lloc en mi ( encara que després no recordi on és)

Quan algú t´obre les portes de casa seva t´obre una mica les portes a la seva intimitat , si a més et posa plat a taula amb tot allò que ha fet expressament per tu pensant en tu en allò que més t´agradarà és ja per mi una mostra inequívoca d´una bona amistad , una de les coses més importants per mi i que més intento guardar i correspondre , diumenge vaig aprendre una cosa , els amics són sempre allà, només cal trobar-los.

Les llanegues no les vaig trobar, són un present del meu amic , la llonganissa, tampoc però vaig trobar una manera de fer-les que em va agradar i molt, vet-la aquí.

Necessitem una bona llonganissa ( botifarra per alguns ) unes llanegues de les millors, com les que em van regalar , ceba de figueres , en aquest cas del nostre hort i Figueres li cau una mica lluny , però són melis , uns cirerols i alfàbrega de l´hort també,( aquests només feien companyia però van casar be) i que fem amb tot això?

Doncs en una paella amb oli daurem la llangonissa per tots costats , llavors tallem la ceba a juliana i l´ afegim a la paella deixant la llangonissa sobre la ceba perque vagi agafant el gustet, un cop la ceba és daurada li afegim un raig de vi ranci del de la bota de casa, si no en teniu....mal rotllo perquè no és igual , foteu-li brandy bo , quan evapori el vi afegiu les llanegues netes i tallades grosses , un parell de tombs tot plegat i ho tapeu uns minuts perquè cogui tot juntet i s´emulsionin tots els sabors , quedarà un suquet bo, bo i rebò.

Els cirerols els vaig passar per la paella amb un raig d´oli on hi vaig fregir un allet, només dos tombs per escalfar-los i llavors alfàbrega trinxada per sobre .

I tot plegat va sortir com veieu , potser no és d´aquells plats de disseny però us asseguro que no te res a envejar i triomfar ha triomfat més que l´Avecrem .

SALUD

POLLASTRE AMB SALSIFINS

2010-09-22T18:41:00.014+02:00

Que si m´hi poso , que si no m´hi poso, que no se que fer, que no se que dir, que si el que he fet no te la foto maca....ai quin dilema!

M´hi poso o no? si es que tampoc cal dir massa, no sempre tinc a dir , o si? n´hi ha qui diu que mentida, que per be o per mal, ben triat o pensat amb el cul enlloc del cap jo sempre tinc quelcom a dir, encara que sigui no dir res com ara faig , però no és el que fa molta gent?parlar sense dir res? perquè mira , si això ho faig jo,el parlar i no dir res , la cosa no passa d´un : que coi diu ara aquesta beneita ?, blablaba , blablabla....però si per fer això molts s´hi guanyen la vida molt mes ben que guanyada que jo d´aquí a Roma, doncs no puc mes que preguntar-me , que faig jo truita va truita ve que si una de braves i uns clamars a l´andalusa que si posa les olles al foc i estem a 40º a l´ombra....?

Potser que ho rumiï unes quantes vegades mes i canvii els fogons per un blablabla sense sentit ,ves a saber , entrenant una mica fins i tot encara ho puc fer pitjor que ara , de moment però i assegurant-me les garrofes he posat l´olla al foc i ha sortit un platet ben complert , o no?

INGREDIENTS I INSTRUCCIONS

UN POLLASTRE

UNA CEBA DE FIGUERES BEN MACA

DOS TOMAQUES MADURES

UNA CABEÇA D´ALLS

DUES FULLES DE LLORER

DUES ALBERGÍNIES

SALSIFINS ( DE LLAUNA)

OLI D´OLIVA

SAL

BRANDY

PEBRE NEGRE EN GRA

AMOR I RES A DIR PERÒ MOLT PER FER

Un cop el pollastre net poseu-lo a enrossir amb oli d´oliva , la cabeça d´alls i les fulles de llorer, saleu-lo i afegiu el pebre negre en gra .

Quan sigui ros per tot arreu afegiu la ceba ben picada en brunoise , deixeu-la ofegar un parell de minuts i afegiu la tomaca pelada sense llavors i ben picada , doneu-li dos tombs i afegiu l´albergínia pelada i tallada a daus petits , feu el mateix pas anterior , ofegueu-lo uns minuts i deixeu que el conjunt es faci una mica mes, llavors afegiu el brandy, que és l´ingredient líquit que ajudarà a coure-ho tot, deixant-lo uns minuts perquè perdi l´alcohol , tot seguit tapeu la cassola i deixeu que es vagi fent a foc molt suau ,passat un temps les verdures cuites quasi es desfaràn i faràn una salseta espessa , quan el pollastre veieu que és quasi cuit, afegiu els salsifins escorreguts de la llauna i deixeu-los coure amb el conjunt uns minuts mes .

Tot plegat és senzill i amb un resultat molt i molt bo , els salsifins els vaig comprar de llauna en un supermercat d´aquests de costa on venen productes d´arreu , no els faré propaganda perquè a mi no em fan descompte así que se siente, però si algú ho vol saber encantada li diré.

Apa, que vagi molt molt de gust si us decidiu a fer-lo.

AMANIDA D´AGLAIA

2010-09-12T21:09:00.003+02:00

-Una amanida és una amanida , dius .

-Potser , dic jo.

He estat molts i molts dies donant-li voltes a aquesta afirmació , i la veritat és que no entenc com la vaig deixar tirar gola avall tant alegrement , serà que hi ha dies que per sort m´agafes conformista , però no, jo no m´ho acabo tot així pim pam , ho giro , ho tombo , ho miro pel dret , per l´inrevés , amb llum i a les fosques, i no ..... una amanida no és només una amanida , de la mateixa manera que una sopa no és només una sopa , ni uns cigrons no són només uns cigrons!

Potser per tu les amanides són només això , amanides , però estimat amic meu , la meva amanida és molt mes que una amanida , és enciam fet a casa , plantat , regat abonat i collit pel Ton , després d´anar o venir de la feina per poder gaudir d´uns enciams bons, frescos i sans.

El meló , hehehe , ai el meló , ( no se que dir del meló a part que potser és l´únic que he comprat que ha valgut la pena en tota la temporada ) bé , que el meló era molt bò! i segurament , com sempre faig en vaig magrejar uns cinquanta avans de comprar-lo i tocar melons té un morbo... o no?.

Del formatge us diré que ohhhhhhhhhhh, uns dies fantàstics a Bohí , per recordar-los de debò i a la tornada , cap-gros com sóc m´emperro a parar a Benabarre , i tots :

-¿ que hi ha a Benabarre?

i jo

- i jo que sé que hi ha ?però crec que alguna cosa bona.

Doncs si que hi havia , un formatge de cabra semicurat , mantegós, blanc com un vel de nuvia i boooooo ,vet-lo aquí.

En quant als de Califòrnia, doncs no tinc res en contra , però les nous si pot ser del país , com a molt lluny del país del costat , aquestes no eren de les de casa , però la senyora del "Trencanous" m´assegura que són del país i li donc tota la meva confiança , són molt bones.

I la vinagreta? s´hi ha de posar molt d´amor en fer una vinagreta com aquesta , no no no,no és només oli vinagre i sal , un rajolí de mel li dona una dolçor ... i com no! el moviment de la ma per remenar-la no és qualsevol cosa , i no tothom i posa l´amor que cal en remenar-la eh??.

Del moresc , res a dir , o si , a l´Aleix li agrada i n´hi poso , però...... , importantíssim res de transgènics!!!!!!!!!!!!, NO ALS TRANSGÈNICS!!!!!!! LLUITA CONTRA ELS TRANSGÈNICS!!!!.

De les prunes , només en puc dir meravelles , heu llegit a Carner? segur que les prunes eren com aquestes, mireu-les ( diria que eren grogues les seves però tant s´hi val )

"Les prunes d´or a Aglaia reüllen temptadores" "

Encara trobes que una amanida només és una amanida?

Pert cert amics meus no cal que digui que portava la meva amanida oi?

MUFFINS DE POMA O UNA "MADALENA" SNOB

2010-08-24T20:52:00.007+02:00

" alt="DSC02764" />

Estimat amic , quants dies fa que no et faig enfadar? quants dies fa que la meva llengua barroera no desperta en tu els sentiments més baixos? arrencar-me la llengua i donar-li als gats , esgarrapar-me fins aixecar la pell a tires , estirar-me els cabells i fer-ne un pinzell...crec que fins i tot, tentat has estat de recórrer a l´assassinat , hehehe , però cada día que truco a la teva porta tot i sabent que alguna en deixaré anar obres i aguantes , com diu la mare " carros i carretas" , queixes i lamentacions per part meva i com no crítiques desmesurades d´allò que per tu fins ara ha estat motiu de joia i felicitat .

Ho se, sóc una tocacollons en tota regla , és un estat natural , però pels que vulgueu fer-me la competència penseu que aquesta aptitud natural no es té i ja está eh? no no no....s´ha de treballar, ser perseverant per millorar i sobre tot , sobretot , fer-ho amb aquells qui estimeu i més important encara que sabeu que us estimen , s´ha de fer amb molt de carinyo i si l´objecte de crítica está tou i pansit , deixeu-lo que es desfogui be i després apreteu , espavila que dóna gust.

Estimat amic meu , com deia , avui no t´he fet enfadar encara ,( per cert hem de buscar nous temes de discusió no massa intel-ligents i cultes que em deixes k.o en 0,2 ) i com no t´he fet enfadar allà van....Els Muffins , o potser t´agrada mes madalenes? ( sense "g").

INGREDIENTS

MANTEGA PELS MOTLLES

250 GRS DE POMES

2 C/S DE SUC DE LLIMONA

250 GRS DE FARINA

2 C/C DE LLEVAT EN POLS TIPUS ROYAL

1/2 C/C DE BICARBONAT

1 OU

125 GRS DE SUCRE

1 SOBRE DE VAINILLA ENSUCRADA

80 ML D´OLI DE GIRASOL

250 GRS DE YOGUR NATURAL

ELABORACIÓ

* Preescalfeu el forn a 180º

* Poseu mantega als motlles

* Renteu les pomes i talleu-les a daus , passeu-les pel suc de llimona.

* Barrejeu la farina amb el bicarbonat.

* Batiu l´ou, incorporeu-li el sucre, la vainilla,l´oli, el iogur i els daus de poma.

* Incorporeu la barreja a la farina , barrejant be els ingredients.

* Poseu la barreja al motlles

* Coure els muffins- madalena a nivell mitg de forn uns 30 minuts.

*Deixeu-los reposar 5 minuts avans de desmotllar-los.

Pels qui volgueu discutir el tema us diré que una madalena és una madalena ho miris per on ho miris , per ser una madalena es necessita ," arte i gracia" i molts anys de "copete" , la madalena potser és mes sosa , mes simple , sense tant abalori , però és una senyora tova de cap a peus !

ORADA EN EQUILIBRI / DORADA EN EQUILIBRIO

2010-07-24T21:29:00.002+02:00

Estic rabiosa i la veritat és que em temia que una cosa així em passaria , recordeu el tema dels paperets que es perden i mai els trobes? aquells on escrius notes i apunts i ells solets acaben muntant-se un festivalen algún racó de la taula de l´ordinador o dels prestatges carregats de papers i records de Kuala Lumpur ....si si , aquells , doncs be el paperet perdut no se ni si existia , i si existia .... cosa que dubto, tenia escrita la ID de la página de Flickr , aquella que molts ja coneixeu , i que vol dir això?doncs que no se per que collons Flikr ha decidit acualitzar la página i ara em demana l´adreça per entrar-hi, ara! a aquestes alçades de la meva vida em demana l´adreça per entrar a la MEVA página!!!!! i es que ni tant sols em dona per correctes les preguntes sobre les meves dades , com he de recordar el nom del gat que tenia l´any 92! ni que hagués estat atleta olímpic! total que hi ha una página amb les meves fotografies rondant pel ciberespai i jo no puc entrar-hi.

Algú sap com es recupera una cosa així? la resposta cinc-cents a la meva pregunta es repeteix i diu que no es pooooooot , imposibol!!!!, torna a fer-ne un altra em diuen ,JA !!!!i les meves fotos?,cada vegada que les recordo, soletes en aquest mon cibernètic en mans de qualsevol desaprensiu que les pot convertir en estrelles del pornofood? ai, puc imaginar-ho , els meus muffins en un trio amb rosquilles i magdalenes.....per no parlar de pollastres i conills!

On coi és el paperet? on és la meva memòria?

De moment i sense adelantar aconteixements us presento l´Orada en equilibri , aquesta encara no havia sortit de casa.

INGREDIENTS

ORADA

PATATES

POMA GRANNY SMITH

CEBA TENDRA

TOMÀQUETS CHERRY

SAL NEGRA DE HAWAÏ

OLI DE GINGEBRE

ELABORACIÓ

Simple com la vida i sense gaire tecnología és aquesta orada.

Demaneu al vostre peixater que us en tregui els dos filets.

Talleu les patates a rodanxes igual que la poma , passeu-les per la paella amb oli sense deixar-les enrossir fins que estiguin cuites.

Passeu la poma per la planxa amb una mica dóli, moooolt poquet, perquè no s´enganxi.

Feu un muntet , tipus milfulls, alternant capa de patata i de poma i la reserveu sense que es refredi.

Feu l´Orada a la planxa , primer un costat i després l´altre , al punt de cuit la treieu i la coloqueu a sobre del milfulls de patata i poma amaniu-la amb un rajolí d´oli de gingebre ( el venen fet ) i un pols de sal negra.

Jo he acabat el plat amb uns cherrys y julivert i uns fil de caramel de balsàmic, però això al vostre gust.

SALUD

Estoy rabiosa y lo cierto es que me temía que algo así acabaría pasando , ¿os acordáis del tema aquel de los papelitos que se pierden y nunca los encuentras? aquellos donde escribes notas y apuntes y ellos solitos acaban montándose un festival en algún rincón de la mesa del ordenador o de la estanterías cargadas de libros papeles y recuerdos de Kuala Lumpur....si, si, aquellos papelitos , pues bien, el papelito en cuestión , el perdido o no, porqué ni siquiera se si existía i si existía , cosa que dudo.....tenía escrita la ID de la página de Flickr , esa que muchos de vosotros ya conocéis ¿ y que quiere decir eso ? pues lo primero es que no se porqué co&%·#nes Flikr ha decidido actualizar la página y pedirme ahora, a estas alturas de mi vida en que la memoria está p´allá la dirección para entrar en MI página y yo no me acuerdo , es que ni tan solo me da por correctas esas preguntas sobre mis datos , como me voy a acordar del nombre del gato que tenía en el 92,¡ ni que hubiera sido atleta olímpico! total que hay una página con mis fotografías rondando por el ciberespacio y yo no puedo entrar.

Alguien sabe como se recupera algo así? la respuesta quinientos a mi pregunta se repite diciendo¡ que no se puederrrrrrr, que es imposibol! haz otra me dicen ¡JA! cada vez que me acuerdo de mis fotos solitas en el mundo cibernético , en manos de cualquier desaprensivo queriéndolas convertir en estrellas del pornofood...ay, casi puedo imaginar a mis muffins en un trío con rosquillas y magdalenas ,¡¡¡¡¡ eso por no pensar en pollos y conejos!!!!!!!!!! ¿Donde está ese papelito? ¿donde está mi memoria?

De momento y sin adelantar acontecimientos os presento la Dorada en equilibrio , esta aún no había salido de casa.

INGREDIENTES

DORADA

PATATAS

MANZANA GRANNY SMITH

CEBOLLA TIERNA

TOMATES CHERRY

SAL NEGRA DE HAWAÏ

ACEITE DE GENGIBRE

ELABORACIÓN

Simple como la vida y sin mucha tecnología es esta dorada.

Pedid-le al pescadero que la limpie y la separe en dos filetes.

Cortad la patatas a rodajas al igual que la manzana , las pasáis por la sartén con aceite sin dejar que se doren que queden blanditas .

La manzana la pasáis por la plancha con un poquito de aceite, pero muy muy poquito, solo para que no se pegue.

Hacéis un montoncito tipo milhojas alternando capa de manzana y patata , reservándola en caliente , para que no se enfríe ( lógico).

Haced la dorada en la plancha por ambos lados, primero uno luego el otro ( estoy que me salgo con la explicación de hoy) , al punto de cocción retirad-la y la colocáis sobre el milhojas de patata y manzana, en equilibrio , me gustaba así además los jugos de la dorada no empapan tanto el milhojas como si está a nivel y se aprecia mejor la acidez de la manzana con la patata.

Aliñad la dorada con un chorrito de aceite de gengibre y sal negra.

Yo acabé el plato con unos cherrys y perejil y unos hilos de caramelo de balsámico , pero eso a vuestro gusto.

SALUD

COQUES DE RECAPTE / COCAS DE VERDURAS

2010-07-21T18:56:00.007+02:00

La calor, ai la calor! no tenim memòria o be la memòria ens enganya , tots els estius són calurosos, vaja! jo no en recordo cap que no ho hagi estat, la calor es repeteix any rere any a dies mes intensa a dies menys , anualment el temps tria quins seràn els dies en que ens les farà passar magres i com sempre , estiu rere estiu , el que si recordo son aquelles frases típiques a la cua de l´autobús, al mercat, al forn de pa... :" ai quina calor! com enguany mai!" i d´altres noves , com la ja arxifamosa aplicada igual al fred, que al calor, que a les pedregades :"aixó és culpa del canvi climàtic!" i no dic que no, si no mireu el desglaç als polos , no crec que em falli la memòria quan afirmo que jo recordo aquelles tempestes d´estiu que apareixien de cop amb trons i llams i descarregaven aigua a " bots i barrals" com deia el pare , i refrescaven´ambient i per uns dies ,omplien les basses i ajudaven a aguantar els horts als calorosos dies d´estiu , però també recordo estius de sequera, d´aquells on perdiem la meitat de les collites d´ametlles i les "vellanes" quedaven a mig gra.

Afortunadament més tard o mes aviat , la calor torna cada estiu , tal com dins d´uns mesos ho farà l´hivern , jo mai em queixo de la calor tot i que no m´agrada , doncs no m´agrada l´estiu , sóc dóna de fred jo , la neu, el gel el glaç ....fan mes per mi , la calor pels qui fan vacances estirats a la platja o a la fresca que també està molt be! però hi ha d´haber de tot quan toca i si ara toca calor doncs apa , els qui poden a torrar-se i els qui no doncs a suportar-la fins que arribi la nostra , és així i de moment i per sort , això, encara ningú pot canviar-ho.

De moment un plat d´estiu , amb les primeres verdures de l´hort una coca amb recapte una mica diferent , però ràpida i resultona a l´hora que agraïda, un bon sopar d´estiu.

La calor, ai la calor!

INGREDIENTS

1 MASSA DE PASTA DE FULL ( AQUESTA DEL LIDL)

PEBROT VERMELL

ALBERGÍNIA

CEBA

CARBASSÓ

ANXOVES

MAGRET D´ÀNEC

PEBRE ROIG

OLI

SAL

ELABORACIÓ

Rostir el pebrot i l´albergínia al grill del forn, pelar-los i fer-los a tires.

Tallar un pebrot, la ceba i un carbasssó en juliana i passar-los per la paella amb una mica d´oli i sal, posar-los a escòrrer de l´oli i reservar.

Aprofitar el forn calent i graduar la temperatua per posar la coca, 170º , previament tallada al vostre gust i punxada per evitar que es bufi el full , a sobre hi podeu posar cigrons o unes boles de ceràmica reutilitzables que trobareu en punts de venda d´estris per cuina.

A la coca de magret li posarem les verdures pasades per la paella i les tires de pernil d´ànec , una mica de sal i pebre roig per sobre i jo li vaig posar un balsàmic de gerds per guarnir el plat amb uns cherrys.

La d´anxoves , l´escalivada i les anxoves per sobre i un raig d´oli d´oliva cru.

Una alternativa per un sopar a la fresca que espero que us agradi.

<
El calor ¡ ay el calor! o no tenemos memoria o ésta nos engaña, todos los veranos son calurosos , ¡ vaya ! no recuerdo ninguno que no lo haya estado , el calor se repite año tras año , hay días que mas intenso y otros menos , pero anualmente el tiempo escoge que días serán los que nos las va ha hacer pasar magras y como siempre , verano tras verano , lo que si recuerdo son aquellas frases típicas en la cola del autobús, en el mercado , en la panadería....: "¡ ay, que calor este año ! ¡ como este año ninguno ! y otras nuevas, como ya la archifamosa aplicada igual al frío que al calor que a las lluvias o al granizo: " esto es culpa del cambio climático " y no digo yo que no , y si no mirad el deshielo en los polos , pero no creo que me falle la memoria cuando afirmo que yo recuerdo aquellas tormentas de verano que aparecían con rayos y truenos y que en este caso mi lado andaluz decía , " ! está cayendo el agua a espuertas!" refrescaban el ambiente , llenaban las balsas y ayudaban a aguantar la huerta en los calurosos días de verano.

Pero también recuerdo veranos de sequía , de aquellos en que perdíamos la mitad de la cosecha de almendras , y las avellanas quedaban en su cáscara a medio grano por falta de agua.

Afortunadamente, tarde o temprano , el calor vuelve cada verano , tal y como en unos meses lo hará el invierno , yo nunca me quejo de que haga calor aunque no me gusta nada , no me gusta el verano , soy mujer de frío yo , la nieve, el hielo... hacen mas para mi , el calor para quien está de vacaciones, estirados en la playa o al fresco , que también está muy pero que muy bien , però tiene que haber de todo cuando toca y si ahora lo que toca es calor, ¡pues ala! los que puedan, a tostarse y los que no, a soportarla lo mejor que se pueda hasta que llegue nuestro turno , así es y de momento y por suerte, esto nadie puede cambiarlo.

De momento , un plato de verano , con las primeras verduras del huerto una coca con verduras un poco distinta , aunque rápida y resultona a la par que agradecida, una buena cena de verano.

El calor ¡ ay el calor!

INGREDIENTES

1 ROLLO DE MASA DE HOJALDRE ( LA MIA DEL LIDL)

PIMIENTO ROJO

BERENJENA

CEBOLLA

CALABACÍN

ANCHOAS

MAGRET DE PATO

PIMENTÓN

ACEITE

SAL

ELABORACIÓN

Asar el pimiento y la berenjena en el grill del horno , pelarlos y hacerlos a tiras.( Para la de anchoas )

Cortar el pimiento , el calabacín y la cebolla en juliana y pasarlos por la sarten con un chorrín de aceite i sal, una vez hecho , escurrirlo ( para la de magret ).

Aprovechamos el calor del grill y graduamos al temperatura del horno para poner el hojaldre 170º , el hojaldre, lo habremos cortado previamente a nuestro gusto y lo pincharemos en el centro para evitar que se hinche, si esto sucede no podremos poner encima las verduras , para evitarlo también pondremos en el centro unos garbanzos secos o las bolitas de cerámica que venden en tiendas especiales de menaje de cocina.

Ala coca de magret le pondremos una vez hecha las verduras pasadas por la sarten y las tiras de jamón de pato , un poco de sal gorda o en escamas y pimentón , yo también le puse una reducción de balsámico con arándanos y unos cherrys kumato.

la de anchoas con escalivada simplemente con un poco de aceite de oliva crudo .

Una alternativa para una cena al fresco que espero os guste.

SALUD