OSSO BUCCO A LA GREMOLATA

M´agrada cuinar, per molts és un plaer, una afició , un entreteniment.... per mi és una manera de viure, jo vaig triar què volia ser i què volia fer i millor o pitjor tinc la fortuna de fer-ho .

Avui pensava en els clàssics de la cuina, pobres! molts d´ells reis de la seva espècie han passat a segons i tercers plans trets a cops de cul pels gotets , platets , aires , escumes i reduccions , ells, reis i senyors de la cuina !

Clàssics de la cuina catalana , balear, extremenya , manxega , gallega, per no dir de les cuines italianes, francesa, o alemanya per citar-ne alguns , són uns grans desconeguts per molts que es preocupen mes per fer uns "molls a la puturrúdefua" quan ni tant sols n´és temps , que per fer unes fantàstiques i meravelloses sopes d´all , que no han tastat un cop en la seva vida , cosa que no entenc , perquè si hom menja una mitja de tres cops al dia i te uns trenta anys ha fet 23.850 àpats , com pot ser que mai hagi menjat unes sopes d´all? ho entendría si es tractes d´un caviar , però unes sopes d´all? i això només és un exemple evidentment , exemple d´ un plat típic a tota la península i que molts probablement mai han menjat , però pels que posiblement no és pas desconegut un plat de vedella amb salsa d´ostres, que ni és vedella ni porta salsa d´ostres.

Potser estic un pel crítica avui, i no voldría pas que pensessiu que tinc res en contra de la cuina forànea , ni de la cuina " moderna" , ni de l´alta cuina , no no no, no és pas això , a mi m´encanta i qui em coneix be que ho sap , però no podem oblidar els clàssics , no podem fer-nos de grans gourmets desconeixent la cuina més tradicional, l´arrel de la cuina , la de cada dia , la cuina de casa , la de la casa del costat fins i tot , la que ha omplert estòmags quan res hi havia per omplir-los , la dels pressupostos ajustats a un sou minso , totes aquestes cuines no poden passar desapercebudes . Penseu que no tinc raó ?

Avui un dels plats mes tradicionals i clàssics de la cuina lombarda, jo el vaig veure preparar fa molts anys i panys quan els meus coneixements de cuina italiana eren uns macarrons com feia la mare , molt temps després el Milanès autor d´aquest Ossobucco , amantíssim de la seva terra ens va explicar unes quantes coses mes , avui L´"Osso Bucco "u òs buit a la gremolata.

INGREDIENTS

OSSO BUCCO ( un per persona )

FARINA

OLI D´OLIVA

VI BLANC SEC

VERDURES PER LA BRESA ( pastanaga , ceba , porro , api...tallades en juliana)

LLIMONES ( Rallades )

JULIVERT ( Trinxat )

FILET D´ANXOVA ( Optatiu i trinxat )

ELABORACIÓ

Barrejar la farina , amb pebre negre i orenga .

Salar els talls de carn.

Enfarinar els talls de carn i daurar-los a la paella per ambdós costats amb oli d´oliva. Reservar-los.

Passar l´oli restant colat a una cassola i afegir-hi tota la bresa , sofregir-la be i afegir la carn a sobre de la verdura sense remenar-la perquè no es desfaci , cobrir amb el vi blanc i coure tapat a foc lent entre 1 1/2 hora i 2 hores, aneu afegint de tant en quan un raig d´aigua per què no quedi sec.

Un cop cuita , reservar la carn i passar les verdures pel colador xinès sense triturar, només pressionant les verdures i el suc.

Barrejar, el julivert, amb la llimona i l´anxova i unes gotes de suc de llimona.

Posar la carn en una plata o casola cobrint-la amb la salsa i aixecant-li el bull perquè agafi la salsa.

Per servir poseu el tall cobert de salsa i empolsat amb la gremolata , per acompanyar jo ho vaig fer amb una mica de pasta i unes pastanagues tornejades però de vegades i és molt habitual en aquesta carn ho he fet amb un rissotto de llimona .

Que vagi de gust amb aquest clàsic de lombardia.

FALS RAVIOLI DE CEPS, PERNIL IBÈRIC I TORTA DEL CASAR AMB SOPA D´ALL

FALS RAVIOLI DE CEPS , PERNIL IBÈRIC I TORTA DEL CASAR AMB SOPA D´ALL

Fa uns dies vaig rebre un correu que m´oferia participar en un concurs de cuina amb productes d´Extremadura , feia no res havia participat en un de conserves i em vaig divertir moltíssim, (però això són figues d´un altre paner ) , aquesta vegada ha estat un bon repte , o jo me l´he pres com a tal , però m´agradava molt la idea i feia una colla de dies que li donava tombs a que podia fer i amb quins productes , no sols era interessant el producte si no també fer-ho amb alguna recepta tradicional , del projecte inicial n´han sortit tres receptes que mén endavant veureu, totes tres m´agraden molt , però de moment anem amb la primera.

No us espanteu per un nom tant llarg , però així ja ens posem en situació.

INGREDIENTS PEL RAVIOLI

LAMINES DE PASTA WONTON

CEPS

PERNIL IBÈRIC

TORTA DEL CASAR

ESCALUNYA

LLET

FARINA

ELABORACIÓ DEL RAVIOLI

Picar l´escalunya ben petita, tallar els ceps en brunoise fina i picar el pernil ibèric.

Posar una paella amb mantega i enrossir la escalunya, afegir els ceps i el pernil i sofregir.ho, afegir una mica de farina , deixar que cogui i afegir la llet , deixar coure la massa i afegir la torta del Casar.

Aneu remenant la massa mentre cou uns minuts a foc baix fins que tingui la textura ideal per poder-la treballar , similar a la d´un caneló però més tova. Deixeu-la refredar.

Bulliu la pasta wonton i poseu-la sobre un drap per omplir els raviolis, això ho podeu fer al vostre gust. Reserveu-los.

INGREDIENTS PER LA SOPA D´ALL

ALLS

PIMENTÓN DE LA VERA

UN BROU DE PERNIL IBÈRIC

PA VELL

OLI D´OLIVA

ELABORACIÓ DE LA SOPA D´ALL

Poseu l´oli en una paella i sofregiu els alls , afegiu el pebre vermell i tot seguit el brou de pernil . Afegiu el pa vell tallat i deixeu coure tot uns minuts, rectifiqueu de sal vigilant, que el brou pot ser saborós , quan sigui cuit tritureu-la , jo la faig fer a la Thermomix , no ha de tenir una textura massa espessa i si molt fina i suau, vellutada en diria jo. Reserveu ben calenta.

CARAMEL DE PEBRE VERMELL

Són els puntets que veieu al plat .

Barrejeu pebre vermell amb mel i oli d´oliva , tot en la justa mesura per fer un caramel dolç.

ACABAT DEL PLAT

Escalfeu els raviolis un minut cadascun al microones, depenent de la potència , es clar , poseu un ravioli al mig del plat i marqueu uns puntets amb el caramel de pebre vermell.

Quan serviu el plat regueu el ravioli amb la sopa d´all.

FALSO RAVIOLI DE BOLETUS , JAMÓN IBÉRICO Y TORTA DEL CASAR CON SOPA DE AJO

Hace unos días recibí un correo que me invitaba participar en un concurso de cocina que tiene como base utilizar productos de Extremadura , hacía poco había participado en uno de conservas y lo cierto es que me divirtió muchísimo , pues participaron muchos amigos y fue como un juego, ( pero eso es harina de otro costal ).

Esta vez ha sido un verdadero reto , o yo me lo he tomado como tal , pero la idea me encantó desde el primer momento y le estuve dando vueltas durante unos días a ver que podía hacer y como lo iba ha hacer.

La organización pone entre otras condiciones, la mas importante, usar productos de Extremadura, eso es fácil, ¿ quien se opone a productos de primera calidad? y yo me pongo alguna mas, usar el máximo de productos en una misma receta y además que tenga en si misma algún referente a la cocina tradicional extremeña.

De la idea inicial , salieron tres recetas que en adelante veréis , las tres me encantaron , pero vamos de momento a la primera.

No os asusteis por un nombre tan largo, pero el nombre ya nos pone en situación.

INGREDIENTES PARA EL RAVIOLI

LAMINAS DE PASTA WONTON

BOLETUS

JAMÓN IBÉRICO

TORTA DEL CASAR

ESCALONIA

LECHE

HARINA

MANTEQUILLA

ACEITE DE OLIVA

SAL

PIMIENTA

ELABORACIÓN DEL RAVIOLI

Picar la escalonia muy pequeña , cortar los boletus en brunoise fina y picar pequeño el jamón ibérico.

En una sartén con mantequilla y aceite de oliva a partes iguales , sofreír la escalonia hasta que esté transparente , añadir los boletus y el jamón y rehogar todo junto hasta que pierda el agua que haya soltado, seguidamente añadir la harina y dejarla cocer un par de minutos , entonces añadir la leche , dejar cocer esta masa y añadir la torta del Casar.

Remover la masa constantemente mientras cuece a fuego lento hasta que esta tenga la consistencia para poder trabajarla luego , tiene que quedar una textura similar a la masa de los canelones , pero algo mas blanda.

Dejar enfriar y reposar la masa.

Hervir la pasta wonton un minuto y enfriar , escurrir sobre un paño de algodón o lino y rellenar los ravioli , la forma que le deis a vuestra elección. Reservar.

INGREDIENTES PARA LA SOPA DE AJO

AJOS

PIMENTÓN DE LA VERA

UN CALDO DE JAMÓN IBÉRICO

PAN DE LA VÍSPERA

ACEITE DE OLIVA

ELABORACIÓN DE LA SOPA DE AJO

En una sartén con aceite sofreír los ajos laminados , añadir el pimentón y seguido el caldo del jamón. Agregar el pan de la víspera cortado a rebanadas finas i dejar cocer , rectificar de sal si fuera necesario pues el caldo podría estar muy sabroso , cuando esté cocida la sopa triturar, mejor en la Thermomix, pero para quien no la tenga , para que quede una sopa muy fina , después de triturarla pasarla por un colador chino, no debe tener una textura muy espesa , debe ser fina y aterciopelada . Reservar muy caliente.

CARAMELO DE PIMENTÓN DE LA VERA

Son los puntos rojos que veis en el plato.

Mezclar pimentón de la vera con miel y un poco de aceite de oliva , en la justa medida para hacer un caramelo dulce.

ACABADO DEL PLATO

Calentar un minuto escasamente el ravioli en el microondas ( dependerá de la potencia , claro).

Poner un ravioli en el plato marcando con el caramelo de pimentón unos puntos alrededor.

Regar con la sopa de ajo muy caliente al servir el plato.

La función de la sopa es la misma que si una salsa se tratara pero mas ligera puesto que el ravioli ya tiene la cremosidad de la torta del Casar.

Sin duda el conjunto es delicioso.

Gustad y que aproveche

Amb aquesta recepta participo al "I concurso de recetas extremeñas" que organitza: Extrema Calidad i del qui en són patrocinadors Jacoliva, Jamones casa Bautista i Seur

CARXOFES AMB PEUS DE PORC

Porno food , porno food , porno food , porno food,..............

Què és això Mai, pensareu? Aquesta dona s´ha tornat boja , que ténen a veure unes carxofes amb el porno food? intrigant el tema oi? doncs continueu llegint.

No ténen res a veure , però les carxofes són boníssimes, per qui els agradin , es clar, com tot , els peus de porc.... doncs tampoc , però el porc té un caminar tant sensual que bé podría valdre com estrella del porno food , però tampoc és això; la cosa és, que fa uns díes em van comentar que en posar aquesta paraula al google sortia la Mai, be, Maiblog com a estrella invitada , a primera fila! quina gràcia en veure-ho , una tonteria pensareu , però a mi em va divertir moltíssim , serà que últimament massa coses alegresi amb gràcia no em passen i ni que dir d´ estar a primera fila en alguna cosa , bah ,ni parlar-ne! , així que ser la primera en el rànking dels pornofoods ni que fos per unes hores em va divertir moltíssim , però lo bo dura poc i vaig passar a tercera fila en un plis , això es pot arreglar , em dic , així que he decidit començar el post amb aquesta paraula i després ja veurem on em situen, de pas com no, us explico com vaig fer aquestes carxofes amb peus de porc i estic segura que si algú les fa , recordarà la paraula i fins i to potser us treurà un somriure , perquè d´això es tracta no? de somriure , a tot , a la vida , encara que aquesta la majoria dels dies ens faci una ganyota lletja i ens posi a la cua del ranking , ximpleta, pensareu......

Aprofiteu que ara comencen les primeres carxofes , a mi m´agraden mes aquelles que són mes rodones , no en se la classe però sempre tinc la impressió que són mes tendres , potser manies, però m´agraden les meves manies.

Apa , som-hi.

INGREDIENTS

CARXOFES

PEUS DE PORC

LLORER

CEBA

ALLS

TOMÀQUET

PEBRE VERMELL DOLÇ

UN BITXO

AVELLANES

AMETLLES

PA

JULIVERT

VINAGRE

ELABORACIÓ

Posem a coure els peus ben nets i depilats amb aigua , quan arrenca el bull , jo desprecio la primera aigua i n´hi poso de nova amb una ceba , dues fulles de llorer i una cabeça d´alls .

En una caçola amb oli, sofregim una ceba ratllada a foc suau, amb una fulla de llorer i un bitxo , llavors afegim unes cullerades de puré tomàquet , deixem que es sofregeixi tot i tot seguit una bona cullerada de pebre roig i ja radere seu el vi blanc.

Fem una bona picada amb unes avellanes, unes ametlles, una llesca de pa fregit , un branquilló de julivert , un all fregit i un rajolí de vinagre, afegim la picada al sofregit i ho reguem amb brou de coure els peus , deixem que la salseta vagi coent i mentrestant desosem els peus.

Corregim la salseta de sal i de textura, si fos una mica clara , la podem espessir amb una mica de farina diluida en aigua freda, però recordem que ha de coure be si no després tindria gust de farina crua , també podem fer un "roux" amb una mica de farina i mantega , que sempre podem tenir per espessar salses guardat a la nevera però no cal guardar-ho massa temps això.

Un cop la salsa ja és a punt li afegim els peus lliures d´òssos i els deixem fer xup per que agafin el gust.

Posem a coure les carxofes netes al vapor , si voleu que no es facin tant fosques passeu-les amb llimona, però a mi no em fa massa el pes, després acidejen una mica , quan les poseu a coure , feu pressió al mig obrint-les una mica, anirà be per després omplir-les.

Un cop cuites només cal omplir-les amb la carn dels peus i ja fet , salsejar-les al vostre gust , us asseguro que amb el suquet de la foto no n´hi ha prou , perquè estàn per sucar-hi pa i pa i pa......

I Pornofood, per si de cas, hehehe.

SALUD

LLANGONISSA AMB LLANEGUES

"Si vols enssenyar aprèn" això és el que alguna vegada em va dir algú ben savi , m´agrada aprendre , crec que sóc una persona curiosa per naturalesa , però no em sé cenyir a les regles ni del com ni del quan i quan disfruto de veres és quan les coses em cauen del cel , quan són totalment desconegudes per mi i em sorprenen , és com una màgia que agraeixo de cor.

Res és poc, res és insignificant res és poc important ......Tot te un lloc en mi ( encara que després no recordi on és)

Quan algú t´obre les portes de casa seva t´obre una mica les portes a la seva intimitat , si a més et posa plat a taula amb tot allò que ha fet expressament per tu pensant en tu en allò que més t´agradarà és ja per mi una mostra inequívoca d´una bona amistad , una de les coses més importants per mi i que més intento guardar i correspondre , diumenge vaig aprendre una cosa , els amics són sempre allà, només cal trobar-los.

Les llanegues no les vaig trobar, són un present del meu amic , la llonganissa, tampoc però vaig trobar una manera de fer-les que em va agradar i molt, vet-la aquí.

Necessitem una bona llonganissa ( botifarra per alguns ) unes llanegues de les millors, com les que em van regalar , ceba de figueres , en aquest cas del nostre hort i Figueres li cau una mica lluny , però són melis , uns cirerols i alfàbrega de l´hort també,( aquests només feien companyia però van casar be) i que fem amb tot això?

Doncs en una paella amb oli daurem la llangonissa per tots costats , llavors tallem la ceba a juliana i l´ afegim a la paella deixant la llangonissa sobre la ceba perque vagi agafant el gustet, un cop la ceba és daurada li afegim un raig de vi ranci del de la bota de casa, si no en teniu....mal rotllo perquè no és igual , foteu-li brandy bo , quan evapori el vi afegiu les llanegues netes i tallades grosses , un parell de tombs tot plegat i ho tapeu uns minuts perquè cogui tot juntet i s´emulsionin tots els sabors , quedarà un suquet bo, bo i rebò.

Els cirerols els vaig passar per la paella amb un raig d´oli on hi vaig fregir un allet, només dos tombs per escalfar-los i llavors alfàbrega trinxada per sobre .

I tot plegat va sortir com veieu , potser no és d´aquells plats de disseny però us asseguro que no te res a envejar i triomfar ha triomfat més que l´Avecrem .

SALUD