LABNA

LABNA

Una al més és poc oi? insuficient diria jo, però és el que hi ha i sempre és culpa del mateix i no em repetiré perquè no cal ( la feina, sempre és culpa de la feina, no m´hi podia estar de dir-ho i ja ho he dit !) pos eso, sigui del que sigui un al més és poc i he de fer un pensament per solucionar-ho , deixar de treballar no és una bona idea oi? i menys en els temps que córren, però si he de ser sincera últimament no m´administro prou bé el temps i no és fins al Juny que em passa la "morriña" de romandre a casa dos mesos dedicada a mis menesteres entre ells tenir més al dia el bloc i em poso les piles , i ja som al Juny! i com fa just un mes que ho vaig fer per última vegada m´he fet la proposta de posar-me al corrent.

D´aquest formatge si en feu una quantitat raonable, que tampoc penseu que el gustillo dura tot el més en podreu gaudir una colla de dies, va bé amb qualsevol cosa, en una amanida, a sobre un panet recent fent amb melmelada , amb una torrada i sucre a sobre, amb uns cràquers d´aquells suecs o amb pa negre i salmó fumat i suposo que mil coses més , a sobre a sota o dins serà plaer pels sentits us ho puc ben assegurar.

I per no faltar a la veritat diré que aquest ja té uns dies i romania al meu rebost fotogràfic; amic meu, si, aquest era el Labna que vaig fer per tu i vaig oblidar portar-te , per si torno a oblidar-me´n la propera vegada aquí tens com pots fer-lo , segur que entre agulla de fer mitja i agulles de fer mitjons trobes una estona , t´hi poses i el brodes, per cert has pensat en el punt de creu?

El Labna és un tipus de formatge cremós elaborat a base de iogur, si és casolà millor si no només cal agafar un bon iogur natural i seguir els passos que ara us detallo.

La quantitat de iogurs la que vulgueu, pensant que al treure-li el suero minva molt , jo vaig fer servir iogurs d´una coneguda marca catalana de la Garrotxa que per mi són del milloret, però ho he fet amb d´altres econòmics , mai amb els comercials hiperfamosos que no m´agraden

gens, però tot són gustos.

I ara anem al procès ; buideu els iogurs en un bol , afegiu-hi unes gotes de llimona i un polsim de sal ( serà formatge) i ho barrejeu bé, tingueu una musselina o bé un drap de fil a ma i hi aboqueu la barreja feu-ho tot un farcell i el pengeu d´una barra amb un recipient a sota perquè vagi surant el suero del iogur , ho heu de tenir així fins que deixi de gotejar suc , entre 24 i 48 hores, a l´hivern ho podeu fer en un lloc fresc ara que ja fa calor millor a la nevera.

Un cop queda la pasta eixuta, amb les mans ben netes i mullades amb una mica d´oli anem fent boletes i les posem en un pot amb oli d´oliva i les espècies que us vinguin de gust ( romaní, farigola,alfàbrega, pebres...) , penseu que algunes espècies o herbes taquen el formatge, jo aquesta vegada li vaig posar Pebre llarg de Java i Pebre Rosa , en un parell de dies seràn a punt per menjar , un dia van acompanyar una amanida amb crudités i l´altre amb torrades sueques i peixos fumats, ja em direu quina ha estat la vostra tria.

I ara espero no tardar un altre mes , salud amics.

COCOTXAS DE BACALLÀ I CLOÏSSES MIX PIL-VERD I PACIÈNCIA

Una conversa amb senderi és el que em feia falta, temperament, manca de paciència i una llengua fluixa de vegades són un cocktail explosiu que no porten més que disgustos i per molt que tothom et digui i et repeteixi que això no du enlloc i l´únic que fa és donar-te mala vida és ben difícil lluitar contra es elements i de nou culparé la genètica de la qual tot sigui dit n´estic ben orgullosa ; si hagués pogut triar hagués optat pel metabolisme del pare i la paciència i la capacitat de raonament vers situacions que poden treure a qualsevol de polleguera de la mare,però això és el que hi ha i quan estic a reventar doncs res millor que una , dos , tres veus amigues que sense embussos et diuen posa el fre i pren paciència.

La mateixa que s´ha de tenir per lligar aquesta meravellosa salseta , un mix entre una salsa verda i un pilpil ; i dic jo.....si puc estar el que faci falta amb una cassola de terrissa entre mans, mou que mou amb dolços i repetitius moviments fins que les cocotxes deixin anar tota la gelatina de la que són posseïdores per lligar aquest suquet , perquè no en tinc per suportar coses com l´excès d´imbecilitat d´alguns individus que tot sigui dit són casos perduts i que no ténen solució?

Ho veieu com tinc la llengua fluixa.......

Per fer aquest plat necessiteu unes "cocotxas "de bacallà , importantíssim que siguin de bona qualitat, blanques i meloses i que no estiguin seques per excès de salaó , unes cloïses si pot ser gallegues, aquestes no ho eren però jo trobo que una bona cloïssa de carril gallega és insuperable , un bon oli d´oliva i aquí els de la D.O Ciurana.....sense desmerèixer cap altre ho tenim brodat , alls , julivert i un bitxo, aquests de la collita de casa que he de fer propaganda de la nostra reputació hortelana , però no vull deixar de dir que els alls morats de las Pedroñeras són una cosa a part del bo el millor i dos ingrdients més i aquí la qualitat li posareu vosaltres, paciència i molt molt d´amor.

Poseu una quantitat generosa d´oli en una cassola de terrissa, quan sigui calent hi afegiu uns alls laminats i un tros de bitxo i ho retireu del foc , amb l´escalfor de la cassola s´aniràn enrossint , quan agafin color els reserveu fora de l´oli i deixeu que perdi escalfor , llavors afegiu les "cocotxas" dessalades i ho poseu al foc molt baix perquè vagi agafant temperatura , mentrestant anireu remenant la cassola amb moviments circulars i observareu com les cocotxas van deixant la gelatina , heu de seguir remenat fins que la gelatina s´emulsioni amb l´oli i es lliguin fent una salsa que de groguenca ,per l´oli , passarà a ser quasi blanca, llavors li afegirem el julivert trinxat, els alls i les cloïsses que hem obert al vapor perquè no deixin anar aigua, senzill però complicat, o no , només cal.....paciència.

Jo el bitxo el vaig trinxar i n´hi vaig afegir uns flocs, m´agrada que sigui picantó

Que vagi de gust si les feu i gràcies per escoltar-me.

FIDEUS A LA CASSOLA AMB POLLASTRE

Fideus a la caçola o l´important que poden ser les coses senzilles ; aquest és el nom que crec que li aniria millor al plat d´avui.

Fa uns dies que he s´han acabat les vacances obligades , de nou a la feina , afortunadament la meva no és una feina massa rutinaria doncs tot i que no deixa de ser cada dia el mateix sempre hi ha coses noves , gent nova que comença , tasques diferents a fer....però hi ha situacions i moments que fan que em senti com en aquella película de "El dia de la marmota"de vegades no sé si es repeteixen les situacions o és un "déjà vu".

Enyoro la cuina de casa i els plats de diari , ara que l´Anton i jo dinem a la feina només en faig per l´Aleix ,enyoro quan arriba de l´escola, para la taula i ens posem a dinar tots dos a dos quarts de dues ( hora normal per dinar tot sigui dit), avui que si unes bajoques tendres i patata, demà unes llenties , passat uns fideus a la cassola.... a molts us semblarà una tonteria però vuit dies després d´engegar la temporada i arribades cada dia les tres o les quatre de la tarda i pensar, que dinem avui? que ha quedat al menjador del personal?i trobar les restes d´una verdura o una pasta o d´un lluç de fa dues hores fan que valoris molt el menjar de casa i ahir precisament vaig recordar aquests fideus.

Deu fer unes setmanes que els vaig fer però són aquelles receptes i fotografies que tots tenim enmagatzemades i que sempre deixem per quan no tenim temps de posar-nos a fer fotos als plats o massa feina per fer un post i com avui em passa a mi surten a la llum.

Avui és el meu dia lliure, m´he llevat molt d´hora i a les set erem camí de Porrera per anar a regar l´hort, ara em llevo a dos quarts de sis i en arribar a la tarda doncs entre una cosa i l´altra no tinc temps de posar-me amb el bloc així que ja us dic pel davant que no us visitaré tant ni publicaré tal i com venia fent fins ara , us enyoraré una mica però estaré pendent de la feinada que feu i de com dineu de bé a casa.

Aquí teniu l´hort , està impressionant , les cols mireu quin goig que fan i que us he de dir dels enciams? "maravilla","fulla de roure" i "trocadero"l´Anton ha fet una bona selecció i aquí el teniu regant les tomateres i pebrots recent plantats , les cebes i els alls tant estirats esperem que surtin tant bé com l´any passat que fins ara encara no n´hem comprat ni d´unes ni dels altres .Veieu quina mota d´orenga més maca? al costat de la parra la menta , les patates que vam plantar fa uns dies ja surten , i els ravens! de terra a la taula, els cogombres ténen pressa i el Jovenal, tan groc i florit guarneig el marge , fa pena arrencar-lo.

Esperem bona collita i que la poguem disfrutar nosaltres i no els lladregots que ens fan visita cada any.

Per dinar em faré unes bledes que he collit havien sortit soletes a la vora d´un marge , penseu que hi pot haber res millor? si es clar , però avui per mi no i demà.....demà ja tornaré a enyorar aquests fideus.

Secret pels fideus cap ni un , menjar de tota la vida i que accepta mil i una variacions, amb pollastre, conill, costella de porc, peix, només verdures ....a casa nostra és un dels plats que més ens agraden i pel meu germà una delicatessen , aquests que veieu només eren fets amb pollastre .

Un bon sofregit que ja tinc fet en pots en conserva de la verdura de l´any passat és el principal per donar-li tot el gustet; jo poso a la cassola amb un bon oli d´oliva el pollastre a sofregir,sal i pebre i quan és dauradet li afegeixo pebrot verd tallat a daus, una fulla de llorer i una cabeça d´alls sencera , quan és a punt l´hi afegeixo el sofregit, ho deixo uns minuts hi ja hi poso l´aigua , es cou una estona fins que el pollastre comença a ser tovet i l´ hi afegeixo els fideus, aquests o bé dels del forat que m´agraden i els teniu en diferents marques on varia la mida o bé els que en diem del "motlle nou" que serien sense forat i del 4.

Quan arrenquen el bull uns pèsols li van de meravella doncs treuen l´acidesa que pot donar la tomata i queda boníssim, uns brins de safrà torrat li donen gust i color i fet això tot plegat es deix coure fins que són a punt , en quant a si més o menys caldosos això ja va al gust, jo els faig una vegada de cada manera, a mi m´agraden caldosos , a l´Aleix sequets i a l´Anton de totes maneres , i a vosaltres?

MONES DE PASQUA/MONAS DE PASCUA

Hi ha setmanes que passen sense pena ni glòria, arriba el divendres i tens la impressió que s´ha produít un salt en l´espai temps i has perdut tres dies sense saber com fins al punt que penses, que vaig fer dimarts? i dimecres? dies que et lleves al matí i quan t´adones és l´hora de sopar i anar al llit i tens la sensació de no haber aprofitat el temps ; d´altres molt al contrari quan al vespre et deixes anar al sofà presa de l´esgotament després d´un dia frenètic i fas repàs dius, carai, com m´ha cundit avui!aquest és el cas del passat dissabte , al matí ens vam llevar d´hora doncs haviem de sembrar les patates, ja anavem una mica endarrerits i s´acabava la lluna així que s´havia de fer si si so si , el dia acompanyava , sol solet i calor de la bona , tant que em vaig rostir confiant en el traïdor sol d´Abril però a l´hora de dinar ja ho teniem llest, uns bons crestalls de "Red Pontiac "que als voltants de sant Cristòfol si tot ba bé ens donaran la collita de patata de tot l´any , també hem sembrat dues varietats més, poca cosa , però tenia caprici i vaig enredar l´Anton per sembrar unes quantes patates "Ratte" i ell per la seva part va posar unes "Patata bonita" de Canaries que un company i amic ens en va proporcionar la llavor , feta la feina i esgotats, sobre tot ell , cap a dinar , pensant però que a la tarda m´havia de posar a fer les Mones dels meus fillols.

I vet aquí les mones , jo n´estic prou satisfeta , sobretot perquè cansada com estaba hi va haver un moment que vaig pensar, tira i compra-les que avui no te´n surtes , però el resultat final va valdre la pena.

Vaig fer una Sara i una de Gema i no em podria decantar per cap de les dues, vosaltres ja em direu quina us a agradat més.

PA DE PESSIC

4 OUS

125 GRS DE SUCRE

125 GRS DE FARINA

PELL DE LLIMONA

.Preescalfeu el forn a 180º

.En un recipient adient batre els ous amb el sucre fins que es munti

.Afegir la farina tamitzada barrejant la mescla amb molta cura.

. Abocar en un motlle engreixat i coure entre 25 i 30 minuts.

Per fer les dues mones en vaig fer tres tallats per la meitat i tres planxes per cadascuna.

GEMA

3 OUS

175 GRS DE SUCRE

Batre els ous amb el sucre i posar-ho al foc ben baix remenant sense parar fins que comenci a bullir, coure-ho un minut sense deixar de remenar i escampar al marbre remenant-ho amb una espàtula fins que sigui fred.

CREMA DE MANTEGA

TPT MANTEGA/ ALMÍVAR

Amb la mantega a temperatura ambient anar afegint l´almívar i batent-ho enèrgicament fins que quedi ben barrejadai cremosa.

D´ALTRES INGREDIENTS

PLOMES

GALLINES

POLLETS

GRANET D´AMETLLA

AMETLLA FILETEJADA

MELMELADA D´ALBERCOC

FRUITES CONFITADES I TOT ALLÒ QUE US AGRADI

MUNTATGE

Tallar els pans de pessic en dues planxes cadascun , a la primera capa posar mantega i a la segona melmelada, el farcit per tots dos el vaig fer igual.

A la de mantega cobrir amb la crema i enganxar-hi les ametlles laminades, que poden ser crues o torrades, en aquest cas eren crues.

A la de gema, el mateix farcit recobert amb la gema i per les vores amb crocanti d´ametlla, acabar amb fruites confitades .

Desitjo que us agradi.

Tallar el pa de pessic per la meitat