LLANGONISSA AMB LLANEGUES

"Si vols enssenyar aprèn" això és el que alguna vegada em va dir algú ben savi , m´agrada aprendre , crec que sóc una persona curiosa per naturalesa , però no em sé cenyir a les regles ni del com ni del quan i quan disfruto de veres és quan les coses em cauen del cel , quan són totalment desconegudes per mi i em sorprenen , és com una màgia que agraeixo de cor.

Res és poc, res és insignificant res és poc important ......Tot te un lloc en mi ( encara que després no recordi on és)

Quan algú t´obre les portes de casa seva t´obre una mica les portes a la seva intimitat , si a més et posa plat a taula amb tot allò que ha fet expressament per tu pensant en tu en allò que més t´agradarà és ja per mi una mostra inequívoca d´una bona amistad , una de les coses més importants per mi i que més intento guardar i correspondre , diumenge vaig aprendre una cosa , els amics són sempre allà, només cal trobar-los.

Les llanegues no les vaig trobar, són un present del meu amic , la llonganissa, tampoc però vaig trobar una manera de fer-les que em va agradar i molt, vet-la aquí.

Necessitem una bona llonganissa ( botifarra per alguns ) unes llanegues de les millors, com les que em van regalar , ceba de figueres , en aquest cas del nostre hort i Figueres li cau una mica lluny , però són melis , uns cirerols i alfàbrega de l´hort també,( aquests només feien companyia però van casar be) i que fem amb tot això?

Doncs en una paella amb oli daurem la llangonissa per tots costats , llavors tallem la ceba a juliana i l´ afegim a la paella deixant la llangonissa sobre la ceba perque vagi agafant el gustet, un cop la ceba és daurada li afegim un raig de vi ranci del de la bota de casa, si no en teniu....mal rotllo perquè no és igual , foteu-li brandy bo , quan evapori el vi afegiu les llanegues netes i tallades grosses , un parell de tombs tot plegat i ho tapeu uns minuts perquè cogui tot juntet i s´emulsionin tots els sabors , quedarà un suquet bo, bo i rebò.

Els cirerols els vaig passar per la paella amb un raig d´oli on hi vaig fregir un allet, només dos tombs per escalfar-los i llavors alfàbrega trinxada per sobre .

I tot plegat va sortir com veieu , potser no és d´aquells plats de disseny però us asseguro que no te res a envejar i triomfar ha triomfat més que l´Avecrem .

SALUD