POLLASTRE ROSTIT AMB CARXOFES

Us he dit mai que no m´agraden els diumenges? suposo que per aquells que ténen una setmana laboral diguem-ne "normal" és el dia esperat, es el dia de repòs, de sortir amb la família a l´estiu, d´anar a la platja, de fer el vermut, a la tarda sofà i migdiada o potser passeig per allò de païr el dinar, també tarda de cinema; però aquest no és el meu cas doncs exceptuant quan estic aturada els diumenges els treballo quasibe tots i coincidim ben poc els tres.

Tenir festa entre setmana a mi em cundeix més , aprofito millor el dia, faig més feina , puc anar de compres doncs tot és obert, comerços, mercats, bancs , si sortim fora no hi ha mai tanta gent i al bon temps i a la zona on vivim no hi ha diferència entre un dia de cada dia i un festiu.

Però hi ha coses que indiscutiblement són de diumenge , dels diumenges de tota la vida , el vermut que us comentava al bar del poble , el diari al solet de l´hivern, la mitgdiada ...però sobre tot els dinars , a casa hi havia dinars de diumenges d´estiu i dinars de diumenges d´hivern , dels d´estiu ja en parlarem dels d´hivern no fallava mai la sopa de caldo i l´escorregut i el pollastre o conill rostit , hi havia variants es clar, com el fricandó de vedella o les mandonguilles.

Aquest diumenge va ser un dels clàssics, dels que no fem quasi mai , l´Aleix i jo ens vam llevar i després de deixar el dinar a punt vam sortir a fer el vermut, comprar una cosa dolça per les postres i llogar tres pel-lícules per fer una tarda de cine amb pipes incloses i el vam disfrutar prou, el dinar també un clàssic.

POLLASTRE ROSTIT AMB CARXOFES

El rostit tinc costum de fer-lo sempre així tant si és de pollastre com si és de conill , poques variants alguna vegada una branqueta de canyella,d´altres un tomacó, prunes i panses, pinyons, bolets però sempre amb la mateixa base, la carn, ceba ,alls , oli, vi ranci i herbes aromàtiques, la sal i el pebre.

Agafem un pollastre net i tallat a octaus, escalfem oli a la cassola, salpebrem la carn i l´enrossim arreu amb l´oli ben calent i una cabeça d´alls sencera, quan és ros hi afegim la ceba tallada a juliana el lligat d´ herbes( timó romaní i llorer) i un tomacó tallat per la meitat, ho posem a foc fluix i ho deixem que es vagi coent.

Mentrestant passem les carxofes tallades a quarts per una paella amb oli i les anem escorrent en un paper de cuina.

Quan la ceba ja comença a ser rossa, li treiem part del greix al rostit( guardeu-lo per uns fideus , sofregit de macarrons etc) i li afegim un got de vi ranci , el deixem reduïr i llavors afegim mig got d´aigua , les carxofes i en aquest cas uns bolets variats, perquè acabi de coure´s tot junt i s´emulsionin tot els sabors, uns minuts més i llest.

Fàcil oi? i aquest és el pollastre rostit del diumenge, que no cal que sigui diumenge per fer-lo, però per mi és un clàssic .

SALUD