COCA DE LLARDONS/ COCA DE CHICHARRONES

Com ja sabeu els que em coneixeu i els que ja fa que em llegiu m´agrada molt conservar la nostra tradició gastronòmica i com no podia ser d´un altra manera avui en llevar-me he preparat la tradicional coca de llardons per berenar, he pujat al mercat i he comprat butifarres, d´ou, blanca i negra per fer un dijous gras rodó , en arribar l´Aleix de l´escola, tota contenta li dic, avui coca de llardons que és dijous gras!, foterri com és em contesta, la teva serà de divendres gras si n´hi ha oi? nen, sembla mentida , dijous gras és el primer dia de carnaval i tradicionalment i sobre tot aquí menjem coca de llardons , si mare això ja ho se, però avui és divendres, no dijous.

Suposo que aquestes coses li deuen passar a algú més que a mi si no l´assumpte em comença a preocupar, tot i que la preocupació m´ha durat el que he tardat en menjar-me´n el primer tall , renoi que bona, us animo a que la feu que tot i no ser dijous gras també la disfrutareu , per si de cas per l´any vinent que algú em recordi a quin dia estem.

Per fer la coca només necessitareu pasta de full, llardons , pinyons, sucre i matafaluga, si teniu temps per fer la pasta de full no ho dubteu ni un moment, té feina no us enganyaré, però val la pena , si no és així doncs ja la venen feta i n´hi ha que dónen molts bons resultats , no tinc ganes de fer propaganda a ningú que no em paguen un ral així que deixo que trieu la que més us agradi.

Si decidiu fer-la us recomano el blog Food&cook tenim els passos molt ben detallats i són els que jo he seguit.

Un cop tingueu la massa feta, estireu-la molt be amb un corró fins fer-ne una làmina fina, escampeu per sobre uns grans de matafaluga i els llardons picats torneu-hi a passar el corró perquè quedin ben enganxats i llavors l´ensucreu i hi escampeu els pinyons , poseu-la al forn calent a 180º fins que estigui ben dauradeta, a mi m´agrada fina i cruixent, si us agrada més gruixuda doncs no l´estireu tant.

Que vagi de gus ti bon dijous( divendres) gras.

SALMÓ AMB CREMA DE PORROS / SALMÓN CON CREMA DE PUERROS

No m´agrada; em confesso, si no existís ,per mi ja estaria bé , però com no és obligat menjar-ne, doncs també m´està bé .

Aquesta confessió no és ni tan sols això i no vol dir que de tant en tant no en mengi i que a més m´agradi treballar amb ell, i és que dóna joc en moltíssimes preparacions .De tota manera, crec que té tants detractors com defensors i a qui li agrada li agrada molt i a qui no, doncs ni veure´l. El meu cas és un cas de predicar amb l´exemple i si dic que s´ha de menjar de tot no seré la primera qui trenqui la regla , però si puc , passo.

Hi ha dies que em ve la inspiració divina , ( altra cosa normal no pot ser) i dic, avui toca salmó, em miren amb cara de: "aquesta s´ha iluminat" i jo hi poso gràcia i amor perque quan el posi a taula me´l miri com si allò no anés amb mi i fos l´espectacle del dia , com si el Jamie Olivier hagués aterrat a la meva cuina i hagués dit: "nena , aquest serà el plat de la teva vida ", però per molt maquetó que el posi, per molt d´amor i gràcia, per molt de Jamie amb devantal i el cul enlaire que imagini....la bèstia quan entra a la meva boca continua tenint aquell regust de peixot que no m´agrada i quan s´acaba després d´un llarg periple entre plat, forquilla i boca, sentint mirades de reüll en veure la meva cara feta poema dic , apa fins l´any que ve que s´ha de menjar de tot.

Per fer-lo necessiteu , a part d´una suprema de salmó , uns porros per la part blanca , nata líquida, les consabudes espècies i uns guarniments de porro i pastanaga com podeu veure en imatges ,també necessiteu imaginació de la que us he parlat avans ( Jamie ), que també hi va bé, i de l´altra , de la normal per cuinar un salmó no cal , que segur que us en sobra.

Primer feu la salsa amb la part més blanca dels porros sofregint-los a foc moooolt suau amb mantega,( ho podeu flamejar amb un brandy claret ) , afegiu-hi la nata quan sigui ben reduït el brandy i deixeu-ho coure fins que es lligui tota sola , coleu sense triturar-ho amb un colador xinès.

La part més verda dels porros, sense ser la mes dura del tot , la feu a tires molt primes i la fregiu fent-la cruixent, talleu les pastanagues i procediu igual que amb les tires de porro.

Per acabar, feu la suprema de peix a la planxa i procediu a montar el plat com més us agradi i si us agrada com jo ho he fet, doncs endavant .

Sobretot i respectant el gust de tothom , deixeu-lo una mica cru per dins , és molt difícil rosegar suro.

Salud

CALÇOTS 3; LA CREMA

CREMA DE CALÇOTS I CELÉRY

Sant tornem-hi! després d´aquesta ja no se si posar-ne cap mes , idees en tinc alguna mes, però llavors ja tindría d´anar a buscar un altre menat de calçots i com diu la Mamen...ja sabem on afecta tant calçot , més si tenim en conte que aquestes tres receptes es van anar fent al llarg d´una setmana, tampoc vull temptar la sort o a casa començaràn a pensar que m´he fet amant d´un pagès de Valls, i dic de Valls perquè si he de triar bon gènere és on hi ha els millors calçots.

La crema he de dir que no només era de calçot, tenia célery , recordeu que us en vaig parlar d´ell? aquell mix api-nap, la veritat és que m´encanta, i han casat tant be tots dos que aquesta passarà a ser part d´una de les meves receptes de temporada , com ja sabeu calçots no n´hi ha tot l´any, però amb unes cebes tendres jo crec que tindríem bons resultats sense cap mena de dubte i aquesta cremeta tèbia ha de ser fantàstica fins i tot a l´estiu.

Ahir passejant pels blocs, cosa que últimament faig bastant, doncs n´hi ha algun que per no ser-ne seguidor el perdo de vista , vaig fer cap al blog de l´Isabel, ohhhh, tenia unes vieires d´impressió , allà vaig llegir que estava molt contenta per que li havien triat una recepta al Directo al paladar, mira que bé! aquest no l´he vist gaire i allà que me´n hi vaig, quina va ser la sorpresa en veure que la meva Sopa de Calçots també havia estat triada , guaita tu que be !vaig pensar, qui ho diria, de vegades , les coses mes senzilles són les que més ens sorprenen , espero que si en teniu ocasió probeu aquesta crema , estic segura que us sorprendrà molt gratament.

Jo la vaig fer a la TH , però l´elaboració de manera tradicional és exactament igual, només us diria que després de triturada la passessiu per un colador xinès per tal d´evitar algún fil que hi pogués quedar i així fer-la ben fina.

Netejar i tallar els calçots en juliana, fer el mateix amb el célery, però talleu-lo com si fos una patata.

Escalfar una nou de mantega amb unes gotes d´oli i sofregir els calçots procurant que no quedin daurats , millor a foc ben lent, jo els vaig tindre a foc al mínim una bona estona , llavors afegiu el célery , deixeu-lo un parell de minuts sofregint-se i saleu, ara ja hi podeu afegir un brou de pollastre lleuger, jo sempre en tinc congelat, va be per tot.

Deixeu -ho coure tot fins que veieu que el célery és tou , llavors li afegiu un formatge cremós tipus " quesito" aquesta vegada jo li vaig afegir un camembert , però això a gust.

Ara ja ho podeu triturar sense por una bona estona, fins que veieu la crema ben fina ,rectifiqueu de sal i coleu si cal.

Per acabar el plat jo li vaig posar unes gotes d´oli verd d´api i unes gotes d´oli de romesco , l´Aleix s´hi va posar uns crostons de pa torrat i jo el vaig acompanyar, era tant bona......

Una cosa mes, sopa o crema i croquetes no seria una bona idea , procureu que en sobrin pocs cada setmana de calçotada.

CALÇOTS 2 ; CROQUETES DE CALÇOTS I PERNIL IBÈRIC

Ja podeu començar a riure , que se que ho fareu quan us digui que encara en tinc dos mes , o sigui el 3 i el 4 , i es que un menat de calçots dónen molt de si , i primer, doncs fa gràcia, i que bona la sopa i que bones les croquetes , mmmm qui ho diria mare, de calçots! em diu l´Aleix ( i pernil ibèric clar, que la ceba no fa meravelles , per molt calçot que li posis) però després ve allò de : _que hi ha per sopar? crema de queeeee? més calçots? i l´altre que diu en veu en of:

-els tens plantats en torretes ? perquè no s´acaben mai!

-i espere´t!!!! ,dic jo, que estic estalviant pel viatge a la Pampa!.

La veritat és que m´han cundit força i mireu seria absurd fer contes en aquest cas, però és una cosa a la que li donc voltes fa uns dies i ben segur us presentaré aviat , el que us deia, sense fer contes però els calçots em van costar tres euros el menat i mireu quin rendiment els he donat, ja us dic que es tindría de contar tot el material, però en aquest cas ha resultat BBB i els contes per un altra ocasió.

Avui i com a segona opció per uns calçots tenim......taxan....taxan.....taxan.........

CROQUETES DE CALÇOTS I PERNIL IBÈRIC

L´elaboració és tan senzilla com les de qualsevol altra croqueta , me´n van sortir unes dues dotzenes ben maques i generoses , i el que vaig fer va ser netejar una dotzena de calçots de bona mida , aprofitant fins on comença la part mes verda, els vaig tallar en brunoise i els vaig sofregir amb meitat mantega i meitat oli, quan van començar a posar-se rossets els vaig afegir el pernil tallat quasi a serradures n´hi havia uns 125 grs, (això ja m´ho fan a la botiga del pernil)si no, doncs a picar-lo molt petit , només dos minuts al sofregit i ja hi vaig afegir la farina, unes tres cullerades soperes, que vaig tenir coent una bona estona sense parar de remenar mai , llavors vaig afegir la llet aproximadament un 1/2 litro , remenant sense parar perquè no es fessin grumolls ,vaig rectificar de sal i de pebre i tot va coure entre deu i quinze minuts, molt important que la farina estigui ben cuita.

Un cop es va refredar la massa, (això ho faig a l´abatidor de temperatura terrassa cara Nord)

vaig començar a fer boles, no les passo per farina, per mi ja n´hi ha prou a la massa , només ou i pa ratllat i a fregir-les, i ja us dic, la frase va ser mmmmm, que bones!!!!!!!! em creieu? doncs fàcil i barat, com us he dit les BBB.

Avui he cambiat a un fons més....infernal, m´agrada el vermell , però el blanc el negre i el gris, són els meus colors , i després de veure que bé qeuden en " alguns " plats jejejeje encara m´animo mes a posar-li.

Però aquest vermell demoníac està xulo oi? ja direu que us sembla , tinc la versió negra...