dijous, 31 de març del 2011

LLOBARRO I EL" CLOS DOMINIC BLANC 2009"/ LUBINA Y EL "CLOS DOMINIC BLANCO 2009"


LLOBARRO AMB OLI “D.O SIURANA” AROMATITZAT AMB MANDARINA I CEBA DE FIGUERES CARAMEL-LITZADA AMB VINAGRE “ FORUM”

DSC00619

Si alguna cosa he après dels anys que fa que sóc cuinera, és que res és mes important per donar garantia màxima a un plat que la matèria primera que farem servir en la seva elaboració.

Els anys, l´experiència i el coneixement adquirits al llarg de la meva trajectòria personal i professional han fet que la idea de cuina globalitzada que tenia ja fa temps s’hagi decantat més cap a una cuina de proximitat, de la terra; sempre, això sí, sense rebutjar ni menysprear ni la gastronomia ni els productes d´arreu del món.

És evident que l´atractiu d’allò que ens és desconegut es multiplica per cent els darrers anys, ens agrada provar, innovar i oferir coses noves; però, estem segurs de conèixer tot allò que ens ofereix la nostra terra? Jo no n’estic pas, i cada dia que passa me’n sento més desconeixedora, els nostres productes són tants i tan variats que podríem fer creacions culinàries a diari sense por a repetir-nos en molt de temps.

Els avantatges que ofereix l´ús dels productes locals són moltes i podem destacar-ne unes quantes: els productes són recollits en el seu moment més òptim sense pasar llargues estades en cambres refrigeradores; no hi ha necessitat que facin recorreguts de milers de quilòmetres i això representa també un estalvi considerable en transport, cosa que els encareix molt; potenciem l´economia local recolzant l´agricultura i ramaderia de la nostra regió; i fomentem una dieta adaptada a les nostres necessitats segons les condicions geològiques i climàtiques.

No cal dir també que culturalment fomentem la gastronomía local, fent que plats de tota la vida no caiguin en l´oblit, com hi han caigut molts productes locals que han estat substituïts per d´altres foranis, i moltes espècies autòctones que n´han sortit perjudicades, fins a l’extrem que moltes s’han perdut.

El plat que presentem avui reuneix totes les característiques per fer-lo un plat de qualitat seguint aquesta filosofia: llobarro de la nostra costa amanit amb un gran oli aromatitzat amb mandarines, ceba caramel·litzada i la companyia d´una patata ratte i unes bajoques verdes que el fan un plat complert, senzill, dietètic i elegant.


DSC00620

Un cop net el llobarro i trets els filets només caldrà passar-lo per una planxa calenta; les patates ratte netes i bullides amb la seva pell conservaran tota la qualitat de què són posseïdores, així com les bajoques, que amb un lleu toc de vapor estaran a punt per gaudir de tot el seu gust; la ceba tallada ben fina l´anirem confitant a la paella amb una mica d´oli , una mica de sucre morè i un raig de vinagre “forum”.

Per acabar , amanirem el peix amb un raig d´oli aromatitzat amb mandarines i unes escates de sal negra.
DSC00611

I no a qui no li agradaria maridar aquest plat amb un bon vi ? sóc de terra de vi i amb molt d´orgull dic que al meu poble comptem amb vins que estàn entre els millors del món i com no puc estarme´n us els aniré presentant .

Avui la Dominic i el Paco, propietaris i amics del Celler Francisco Castillo de Porrera ens maridaràn aquest plat amb el que en podriem dir la joia de la corona del celler, el Clos Dominic blanc, però serà la Dominic qui ens diguim com és la seva joia.


Photobucket

El Clos Dominic Blanc 2009 és un vi de curta tirada, de fet cada any només en surten unes 300 ampolles ,el raïm procedeix dels vells costers de vinya centenària de la finca propietat del celler.El nostre, és un vi natural, fet amb Garnatxa blanca de coster, Macabeu, Pedro Ximenes , Picapoll blanc i un poc de Riesling.

Nota de cata: Color groguenc brillant , té uns aromes nítids, minerals, fruits secs, taronja, òs de préssec, una mica de romaní i altres herbes del tros, les típiques del sotabosc de Porrera. En boca és contundent, quasi tant com un vi negre . És un vi que sempre es recorda en boca, de pas ample,ple de vitalitat, exigent, divertit i dinàmic. Com tots els vins del nostre celler , es nota en ell l´expressivitat de la zona, el postgust és llarg, força personal, sense imitacions possibles. Un blanc que podría ser negre.

Espero que us agradi força.

Dominic

diumenge, 27 de març del 2011

DIUMENGE : CANELONS I CONILL/ DOMINGO: CANELONES Y CONEJO

DSC01209

Si, ja torna a ser diumenge, els dies no corren que volen , tinc la impressió que va ser ahir que vaig penjar el darrer post on us contava que els diumenges i jo estem barallats, avui només faltava el canvi d´hora , ens hem llevat tard i després d´un esmorzar lleuger per allò que sen´s faria tard per dinar l´Aleix i jo ens hem posat a fer cuinetes ,el meu marit treballava així que el dinar ha estat per tots dos , coincidir amb el meu fill el dia sencer i gaudir de l´esmorzar el dinar i el sopar és suficient perquè passem per alt que no ens agrada aquest dia i el disfrutem .
El primer que hem fet és una coca de panets , en veure-la al bloc de la Mercè vaig recordar que feia molt de temps que tenia ganes de fer-la , una vegada que la vaig provar no em va acabar de fer el pes, així que he agafat les seves mesures i la veritat és que estic contentíssima del resultat, ja us l´enssenyaré més endavant , avui anem al dinar d´aquest diumenge.
La influència dels blogs en blocaires i també en els que no ho són queda palesa en els àpats de cada dia, tots tenim uns plats i unes variants dels mateixos que anem fent i uns altres més novedosos que sen´s acudeixen o que per influència dels que anem veient acaben formant part dels nostres menús , avui ha estat així.
Per dinar hem fet uns Canelons clàssics i Conill rostit ; amb el conill m´ha passat com amb la coca de la Mercè , he passat per la cuina de la Sión i he vist el conill amb cargols , ens encanta! però carai, no tenia cargols , llavors he fet cap a la cuina del Manel i tenia un conill a la manera de la Noguera que feia una fila...., no l´he fet mai i m´ha agradat però tampoc tenia nous , llavors he recordat que la mare feia un suquet deslligat pel conill boníssim així que m´hi he posat i aquí el teniu , les trompetes és l´afegit nou a aquest conill, com tots els bolets deshidratats que faig servir últimament aquests són de cal Coll, a veure que us sembla.


DSC01214

Aquest conill és d´allò més senzill , talleu-lo i salpebreu-lo, poseu una cassola amb oli i quan sigui calent daureu-lo arreu , llavors talleu una ceba en mirepoix , molt petita , i l´afegiu a la carn, deixeu-la que vagi coent a foc fluix amb una branqueta de farigola i una fulla de llorer; Quan sigui ben tova i comenci a ser rossa li afegiu una copa de brandy i una copa de vi , deixeu-lo reduïr i mentre va reduïnt retireu el fetge del conill del rostit i en un morter poseu una dent d´all, mitja dotzena de pets de monja , dues branques de julivert i el fetge del conill i ho piqueu ben picat, afegiu la picada i un got d´aigua a la cassola i les trompetes rehidratades i ho deixeu coure uns 10-12 minuts,molt important que avans d´afegir la picada retireu l´excès d´oli, però no tot , com veieu a la imatge el suquet no queda del tot lligat i tal i com ho fa la mare queda alguna lluna d´oli per sucar-hi pa, a veure si us agrada.

SALUD

diumenge, 20 de març del 2011

POLLASTRE ROSTIT AMB CARXOFES

DSC00964

Us he dit mai que no m´agraden els diumenges? suposo que per aquells que ténen una setmana laboral diguem-ne "normal" és el dia esperat, es el dia de repòs, de sortir amb la família a l´estiu, d´anar a la platja, de fer el vermut, a la tarda sofà i migdiada o potser passeig per allò de païr el dinar, també tarda de cinema; però aquest no és el meu cas doncs exceptuant quan estic aturada els diumenges els treballo quasibe tots i coincidim ben poc els tres.
Tenir festa entre setmana a mi em cundeix més , aprofito millor el dia, faig més feina , puc anar de compres doncs tot és obert, comerços, mercats, bancs , si sortim fora no hi ha mai tanta gent i al bon temps i a la zona on vivim no hi ha diferència entre un dia de cada dia i un festiu.
Però hi ha coses que indiscutiblement són de diumenge , dels diumenges de tota la vida , el vermut que us comentava al bar del poble , el diari al solet de l´hivern, la mitgdiada ...però sobre tot els dinars , a casa hi havia dinars de diumenges d´estiu i dinars de diumenges d´hivern , dels d´estiu ja en parlarem dels d´hivern no fallava mai la sopa de caldo i l´escorregut i el pollastre o conill rostit , hi havia variants es clar, com el fricandó de vedella o les mandonguilles.
Aquest diumenge va ser un dels clàssics, dels que no fem quasi mai , l´Aleix i jo ens vam llevar i després de deixar el dinar a punt vam sortir a fer el vermut, comprar una cosa dolça per les postres i llogar tres pel-lícules per fer una tarda de cine amb pipes incloses i el vam disfrutar prou, el dinar també un clàssic.

POLLASTRE ROSTIT AMB CARXOFES

DSC00963
El rostit tinc costum de fer-lo sempre així tant si és de pollastre com si és de conill , poques variants alguna vegada una branqueta de canyella,d´altres un tomacó, prunes i panses, pinyons, bolets però sempre amb la mateixa base, la carn, ceba ,alls , oli, vi ranci i herbes aromàtiques, la sal i el pebre.
Agafem un pollastre net i tallat a octaus, escalfem oli a la cassola, salpebrem la carn i l´enrossim arreu amb l´oli ben calent i una cabeça d´alls sencera, quan és ros hi afegim la ceba tallada a juliana el lligat d´ herbes( timó romaní i llorer) i un tomacó tallat per la meitat, ho posem a foc fluix i ho deixem que es vagi coent.
Mentrestant passem les carxofes tallades a quarts per una paella amb oli i les anem escorrent en un paper de cuina.
Quan la ceba ja comença a ser rossa, li treiem part del greix al rostit( guardeu-lo per uns fideus , sofregit de macarrons etc) i li afegim un got de vi ranci , el deixem reduïr i llavors afegim mig got d´aigua , les carxofes i en aquest cas uns bolets variats, perquè acabi de coure´s tot junt i s´emulsionin tot els sabors, uns minuts més i llest.
Fàcil oi? i aquest és el pollastre rostit del diumenge, que no cal que sigui diumenge per fer-lo, però per mi és un clàssic .
SALUD

dilluns, 14 de març del 2011

FESOLS DEL GANXET I BACALLÀ I EL "MARGE" DEL CELLER DE L´ENCASTELL

DSC00909

Amb aquesta recepta participo al concurs Le creuset : pon una cocotte en tu vida organitzada per L´Alfonso de Recetas de rechupete , el premi és una magnífica cocotte de Le Creuset, no diré que per tenir-la MA-TO ( que ja ho he dit ) però si que m´encantaria , ben segur que tots les coneixeu les Creuset i als que ens agrada la cuina i la disfrutem és una d´aquelles peces, i no només aquesta si no totes les que fan de la primera a l´última, que ens encantaria tenir doncs són ideals per qualsevol menja i tipus de cocció.

He escolllit aquests fesols del Ganxet per molts motius , en la meva opinió és una de les classes millors que hi ha, poca pell, mantegosa, fina ,i que accepta moltes preparacions també perquè crec que és una llegum molt d´aquesta terra i vull que la coneguin mén enllà de les nostres contrades com un gran fesol; em van quedar brodats i m´hi tiro flors soleta(tinc padrí però ara no em veu i no pot tirar-me-les ell) , amb aquest olleta ja serien el summum.

És una recepta molt fàcil i molt bona , complerta si som generosos clar, i agraïda al paladar fins al limit de l´èxtasi , però com tot sempre te un però, fins i tot el més senzill; cura amb els fesols, que han de ser ben cuits però no desfets, al punt , sencers però que no cruixin gens ni mica al cor ,i que no es pelin ... això ho aconseguim des de la meva experiència i els consells de les expertes de casa meva que ho són i molt, primer amb la cassola ideal per coure´ls, fer-ho amb el foc que els convé i sobretot l´aigua que toca , res mes.


FESOLS DEL GANXET AMB BACALLÀ GRATINAT AMB ALL I OLI

DSC00918
INGREDIENTS PER QUATRE PERSONES

350 GRS DE FESOLS DEL GANXET
AIGUA ( jo de l´aixeta, si és molt dura feu-la mineral)
SAL
QUATRE TALLS DE LLOM DE BACALLÀ SENSE ESPINA
OLI D´OLIVA
ALLS
UNA PUNTA DE BITXO
JULIVERT

ELABORACIÓ

Començaré dient-vos que sempre faig servir aigua de l´aixeta i que mai , mai , he posat els fesols en remull la nit avans.
Agafeu un olla de mida regular,( els fesols crus ocuparàn una tercera part de l´olla), poseu els fesols i afegiu l´aigua justa per cobrir-los , poseu-los a foc moderat i quan arrenquin el bull llenceu l´aigua i torneu a fer el mateix amb aigua freda , així tres vegades , a l´última afegiu la mateixa quantitat d´aigua i saleu-los, quan comenci a bullir baixeu el foc i deixeu coure a foc lent i tapats però sempre notant que té un petit bull, aneu afegint l´aigua que necessitin i no les remeneu amb cap estri sempre sacssejant l´olla amb moviments de baix cap dalt per anar-los girant, en finalitzar la coció han de tenir el mateix suc que els cobreixi que quan hem començat.

A part, en un altre recipient posarem oli d´oliva amb dos o tres grans d´all i una punteta de bitxo amb el foc molt baix, l´oli a uns 80º i hi posarem el bacallà perquè es vagi coent a baixa temperatura ; mentrestant prepararem un all i oli , bé al morter , bé amb el turmix.
Per fer l´all i oli emprarem unes dents d´all , un rovell d´ou en el cas de fer-lo a morter o un ou sencer per fer-lo al turmix , oli d´oliva i sal, aquí veureu molt bé com es fa a morter i aquí amb un turmix , jo el faig amb el turmix perquè l´ou sencer s´infla més al gratinar-lo, queda més com un souflé i no queda tant espès per escampar-lo a sobre del bacallà.

DSC00913
Per muntar el plat , poseu uns fesols bullits que no estiguin del tot escorreguts , important que tinguin una mica de suquet , a sobre el bacallà que ja hem gratinat i tot amb un rajet de picada de bon oli d´oliva i julivert.

Com veieu senzill i com us he dir complert , aconsello desfer el bacallà i barrejar-lo amb els fesols per menjar-ho i per descomptat acompanyat d´un bon vi de Porrera com jo vaig fer .

Avui el Xavi no hi és per maridar-lo com ell sap fer , però estic segura que li agradarà molt la meva tria , a mi em va semblar ideal.
Es tracta del" MARGE" un negre criança del Celler de l´encastell garnatxa quasi tot però també merlot i sirah .
Un vi de color picota intens i aroma de mores silvestres ,torrats i fusta de fons , a mi m´agrada i us l´aconsello fervorosament.
marge-2007_g_947

JUDIAS DEL GANXET I BACALAO

DSC00909

Con esta receta participo en el concurso Le Creuset : pon una cocotte en tu vida organizada por Alfonso de Recetas de rechupete , el premio es una magnífica cocotte de Le Creuset, no diré que para tenerla MA-TO ( que ya lo he dicho ) pero si que me encantaría , seguro que todos las conocéis las Le Creuset y a los que nos gusta la cocina y la disfrutamos es una de aquellas piezas, y no sólo esta si no todas las que hacen, de la primera a la última, que nos encantaría tener pues son ideales para cualquier comida y tipo de cocción.

He escogido estas habichuelas del Ganxet por muchos motivos , en mi opinión es una de las clases mejores que hay, poca piel, mantecosa, fina y que acepta muchas preparaciones, también porque creo que es una legumbre muy de mi tierra y quiero que la conozcan mas allá de nuestras comarcas como una gran habichuela que es; me quedaron bordadas y me echo flores solita (tengo padrino pero ahora no me ve y no puede echármelas él) , con esta ollita... ya serían el summum.

Es una receta muy fácil y muy buena , completa , si somos generosos claro, y agradecida al paladar hasta el límite del éxtasis , pero como en todo siempre hay un pero incluso en lo más sencillo ...ahí van tres peros, cuidado con las habichuelas, tienen que estar cocidas pero no deshechas, en su punto , enteras pero que no crujan lo más mínimo en el centro , y que no se despellejen ... esto lo conseguimos desde mi experiencia y los consejos de las expertas de mi casa que lo son y mucho, en primer lugar con la cazuela ideal para cocerlas, hacerlas con el calor que les conviene y sobre todo el agua que corresponde , nada mas, simple verdad? .

INGREDIENTES PARA CUATRO PERSONAS

350 GRS DE HABICHUELAS DEL GANXET
AGUA ( yo del grifo, si es muy dura ponedle mineral)
SAL
CUATRO CORTES DE LOMO DE BACALAO SIN ESPINA
ACEITE DE OLIVA
AJOS
UNA PUNTA DE GUINDILLA
PEREJIL

ELABORACIÓN

Empezaré diciéndoos que siempre uso agua del grifo y que nunca , nunca , he puesto las habichuelas a remojo la noche antes.
Cogéis un olla de medida regular,( las habichuelas crudas ocuparán una tercera parte de la olla), ponéis las habichuelas y añadís el agua justa para cubrirlas , ponedlas a fuego moderado y cuando arranquen el hervor tiráis el agua y volvéis a hacer lo mismo con agua fría , así tres veces , la última añadís la misma cantidad de agua y las saláis, cuando empiece a hervir bajáis el fuego y dejáis cocer a fuego lento y tapadas pero siempre notando que tiene un pequeño hervor, vais añadiendo el agua que necesiten y no las removéis con ningún enser siempre moviendo la olla con movimientos de abajo arriba para ir dándoles la vuelta, al finalizar la cocción tienen que tener el mismo caldo que las cubra que cuando hemos empezado.

Aparte, en otro recipiente pondremos aceite de oliva con dos o tres dientes de ajo y una puntita de guindilla con el fuego muy bajo, el aceite a unos 80º y pondremos el bacalao para que se vaya cociendo a baja temperatura ; mientras tanto prepararemos un ajo y aceite , bien al mortero , bien con el túrmix.
Para hacer el "all i oli" emplearemos unos dientes de ajo , una yema de huevo en el caso de hacerlo a mortero o un huevo entero para hacerlo en el túrmix , aceite de oliva y sal, aquí veréis muy bien como se hace a mortero y aquí con un túrmix , yo la hago con el túrmix porque el huevo entero se hincha más al gratinarlo, queda más como un souflé y no queda tan espeso para esparcirlo encima del bacalao.

Para montar el plato , ponéis unas habichuelas hervidas con un poco de caldillo , importante que tengan un poco de jugo , colocamos encima el bacalao que ya hemos gratinado con el all i oli y todo con un chorrito de picada hecha con un buen aceite de oliva y perejil.

Cómo veis sencillo y como os he dicho completo , aconsejo deshacer el bacalao y mezclarlo con las habichuelas para comerlo y por supuesto acompañado de un buen vino de Porrera ( Priorato) cómo yo hice
Hoy Xavi no está para maridar cómo él sabe hacer , pero estoy segura que le gustará mucho mi elicción , a mí me pareció ideal.
Se trata de "MARGE" un negro crianza de la Bodega de l´Encastell garnatxa casi todo pero también merlot y sirah .
Un vino de color picota intenso y aroma de moras silvestres ,tostados y madera de fondo , a mí me gusta y os lo aconsejo fervorosamente.

divendres, 11 de març del 2011

FAVES I PÈSOLS A LA CATALANA / HABAS Y GUISANTES A LA CATALANA

LES NENES MAQUES

Les nenes maques al dematí,

s’alcen i reguen, s’alcen i reguen,

Les nenes maques al dematí,

s’alcen i reguen el seu jardí.

Jo també rego el meu hortet

faves i pèsols, faves i pèsols

jo també rego el meu hortet

faves i pèsols i julivert.

Julivert meu com t’has quedat

sense cap fulla, sense cap fulla,

julivert meu com t’has quedat

sense cap fulla i el cap pelat.



DSC00960
Recordeu aquesta cançó? segur que si , és una de les cançons populars catalanes mes cantades pels petits , una de les primeres que ens ensenyaven a pàrvuls, ( jo sóc dels pàrvuls i fins fa quatre dies P-3 per mi era una plaça de pàrquing), ens posavem en rodella agafadets de les mans i a cantar! fins i tot és una d´aquelles que es solen representar i on les nenes amb el gest de tenir una regadora a la ma fem veure que reguem un jardinet imaginari.
Si jo us digues que aquesta és una cançó amb un cert contingut eròtic que hi dirieu? i no sóc jo qui ho diu eh? ja voldria haber-ho deduït jo això , segur que molts ja ho sabieu però per qui no ho sàpiga en faig cinc cèntims sense entrar massa en detalls que avui estic pudorosa; només cal que penseu en "el jardí" i a partir d´aquí aneu fent, sempre que faig faves penso en la cançoneta ditxosa, afortunadament ja no s´han de cantar cançons per dir certes coses i aquesta en concret si hi penso massa trobo fins i tot que és de mal gust, que hi dieu?
Rumieu-ho mentre feu unes" Faves i Pèsols a la Catalana" com aquests ( o mes bons encara ).


INGREDIENTS

FAVES
PÈSOLS
CEBA TENDRA
ALLS TENDRES
TOMATA
CANSALADA FRESCA
BUTIFARRA NEGRA
BUTIFARRA BLANCA
JULIVERT
MENTA
PEBRE VERMELL
PEBRE NEGRE
SAL
VI RANCI
VI NEGRE DEL PRIORAT
ANÍS
MENTA FRESCA
JULIVERT
OLI D´OLIVA
SUCRE ( SI CALGUÉS)

ELABORACIÓ

He fet les faves tal i com les vaig veure fer a la meva àvia, tal i com les fa la mare i com les feien la meva tieta Elvira i la Mundeta estimada i suposo que com les fa molta gent , tothom hi don el seu toc especial com a tot , espero no haber-me deixat res perquè tot i haver-les fet centenars de vegades sempre tinc la sensació de deixar-me alguna cosa , i segur que és per que en porta tantes...
DSC00946
* fotografia de la cassola en començar la cocció amb tots els ingredients

Talleu la ceba i alls tendres ben petits , peleu el tomàquet treieu-ni les llavors i trinxeu-lo , reserveu-ho tot per separat.
Talleu la cansalada a dauets petits, les botifarres a rodanxes, del julivert i la menta trinxeu-ne les fulles i feu un fardellet amb els tronxos , reserveu-ho tot igualment.
Poseu a escalfar l´oli , quan sigui calent poseu-hi la cansalada i feu-la rossa, llavors hi afegiu la ceba, dos tombs i seguiu amb els alls, i tot seguit la tomata .
Això ho deixem sofregir escassament un minut, i ja hi anem abocant la resta d´ingredients en l´ordre faves i pèsols, botifarres, fardellet de menta i julivert , pebre roig, sal i pebre negre, la copeta de ranci, el rajolí d´anís el mig gotet de vi negre , ho remenem sacsejant la cassola i les tapem perquè es vagin ofegant, a mitja cocció el julivert i la menta trinxats.
No les remenarem mai amb cap estri per evitar que sen´s trenquin sempre sacsejant la cassola ,si veiessim que els fa falta una mica de suc afegirem una mica d´aigua, el temps dependrà del tendres que siguin, aquestes ho eren tant que amb vint minuts eren llestes i pel meu gust un pel massa fetes , però de totes maneres boníssimes.
SALUD

DSC00958

dissabte, 5 de març del 2011

MENJARBLANC / MANJAR BLANCO

DSC00941

Fils i betes, cremalleres, botons de l´any 36, llapissos i guix per pissarra, pintures i pinzells, espardenyes de tombs i katiuskes, i les camping´s ! si, recordeu aquelles espardenyes que en deiem camping´s? arengades de casco, de la costa, cigrons, fesols i llenties a dojo, formatge ratllat al moment i xorisso tallat a ganivet, llaunes de tot i fuets penjats d´un ganxo , farina d´arròs, sèmola de blat, fideus del motlle nou i pasta de sopa a "granel",iogurs del Clesa i del Chamburcy, jelea de tres colors i codonyat Don Quijote, xocolata del Suchard de la negra amb paper grog i unes preses molt grans, la recordeu? , joguines en tretàctils de plàstic, el joc de sevillana, les pistoles de vaquero i la canana... soldadets de plàstic i nines de retallar , una estufa de llenya a l´hivern i els balcons oberts a l´estiu, la Vanguardia i la Hola , cadires per reposar , allargar la compra i també per fer-la petar , a la botiga de queviures del meu poble i havia tot això i moltes coses més i entre elles el midó per fer Menjarblanc , postre típic de Reus i del meu poble també, Porrera, que tenim ametlles per fer això i unes quantes coses mes i és que res és exclusiu de ningú, ni "ca la Maria Grau" , la botiga de queviures del meu poble de la que us parlo, ben segur que més d´un també en tenieu una igual al vostre poble.

DSC00943

INGREDIENTS

400 GRS D´AMETLLA
1 LITRE D´AIGUA
200 GRS DE SUCRE
50 GRS DE MIDÓ
1 PELL DE LLIMONA
1 RAMA DE CANYELLA

ELABORACIÓ

Triturar les ametlles amb l´aigua i deixar-la en repòs a la nevera la nit avans.
L´endemà colar-la amb una muselina i treure´n un litre de llet, reseveu-ne 200 cl .
Posar la llet d´ametlles a escalfar amb la pell de llimona la canyella i el sucre.
Desfer el midó a la llet que haviem reservat , quan arrenqui el bull baixar el foc , retirar la pell i la canyella i afegir el midó sense deixar de remenar, coure-ho uns minuts .
Al retirar-ho del foc ho coloqueu en cassoletes o en una plata,al meu poble és molt típic el dia de Sant blai acompanyant el "Rotllo"una rosca dolça.
Com sempre, vaig a misses dites, però tant allà com a Reus es menja tot l´hivern, així que entra al plaç.
Salud

divendres, 4 de març del 2011

COCA DE LLARDONS/ COCA DE CHICHARRONES

DSC00944
Com ja sabeu els que em coneixeu i els que ja fa que em llegiu m´agrada molt conservar la nostra tradició gastronòmica i com no podia ser d´un altra manera avui en llevar-me he preparat la tradicional coca de llardons per berenar, he pujat al mercat i he comprat butifarres, d´ou, blanca i negra per fer un dijous gras rodó , en arribar l´Aleix de l´escola, tota contenta li dic, avui coca de llardons que és dijous gras!, foterri com és em contesta, la teva serà de divendres gras si n´hi ha oi? nen, sembla mentida , dijous gras és el primer dia de carnaval i tradicionalment i sobre tot aquí menjem coca de llardons , si mare això ja ho se, però avui és divendres, no dijous.
Suposo que aquestes coses li deuen passar a algú més que a mi si no l´assumpte em comença a preocupar, tot i que la preocupació m´ha durat el que he tardat en menjar-me´n el primer tall , renoi que bona, us animo a que la feu que tot i no ser dijous gras també la disfrutareu , per si de cas per l´any vinent que algú em recordi a quin dia estem.

Per fer la coca només necessitareu pasta de full, llardons , pinyons, sucre i matafaluga, si teniu temps per fer la pasta de full no ho dubteu ni un moment, té feina no us enganyaré, però val la pena , si no és així doncs ja la venen feta i n´hi ha que dónen molts bons resultats , no tinc ganes de fer propaganda a ningú que no em paguen un ral així que deixo que trieu la que més us agradi.
Si decidiu fer-la us recomano el blog Food&cook tenim els passos molt ben detallats i són els que jo he seguit.
Un cop tingueu la massa feta, estireu-la molt be amb un corró fins fer-ne una làmina fina, escampeu per sobre uns grans de matafaluga i els llardons picats torneu-hi a passar el corró perquè quedin ben enganxats i llavors l´ensucreu i hi escampeu els pinyons , poseu-la al forn calent a 180º fins que estigui ben dauradeta, a mi m´agrada fina i cruixent, si us agrada més gruixuda doncs no l´estireu tant.
Que vagi de gus ti bon dijous( divendres) gras.

DSC00945