dimarts, 23 de juny del 2009

BAKLAVA HEMC34

Photobucket
Tinc por.........

Teniu por ?

La por és excessiva , ens fa infeliços , vaig llegir fa poc , i no em pregunteu on que la por té un component biològic , neixem amb por, és una emoció que s´activa amb molta facilitat i com totes les altres emocions ens ajuda a evolucionar , ens alerta del perill .
Amb el temps s´adonem que la majoría de les nostres pors són absurdes i sense un sentit objectiu moltes d´elles , s´adonem d´això quan sentim pànic , quan la por és real .
La por de perdre un ésser estimat , la por de caure malalts , la por de perdre la feina , la por a tot allò que ens és desconegut......
La por no ens deix ser objectius , ens fa especular sobre el que podría succeïr molt avans que succeeixi o potser sense que arribi a passar mai , absurd oi? el mes fàcil sería no pensar-hi , no donar força a tanta especulació massoquista i pensar en quelcom positiu , en les coses que ens agraden i que dia a dia ens fan feliços i viure-les al màxim.
Disfrutar dels que estimem , dels moments agradables , de que estem vius , de que podem treballar , de cada petita cosa que descobrim cada dia , gent nova , noves idees , noves tradicions, noves costums , sense pensar si hi pot haver quelcom de dolent  , sino quant hi haurà de bo i tot el que aportarà a la nostra vida.
Però tenir por és normal i parlar de les nostres pors no és dolent , sense excessos , és clar , ni tenim d´estar pendents de les nostres pors ni de les dels demés  o acabarem entrant en un cercle viciós negatiu que ens durà tant prop de la paranoia que la por acabarà tenint forma i rostre.
És un eina , forta i terrible , que ens fa esclaus i n´hi ha que la fan servir molt be per tenir-nos subjugats , els governants , els líders dels partits polítics , els representants dels estaments religiosos , el cap de la teva empresa , és l´eina dels incapaços , d´aquells que carents d´aptituds millors , que carent d´arguments de medis i de vegades d´inteligència i de coneixements són incapaços de treure el millor de cadascun de nosaltres.
Ens van educar per tenir por , i si no , feu memòria , reeduquem-se doncs per ser prudents objectius , forts i lluitadors davant les nostres pors.

Avui faig un reciclatge , un pastís que ja us vaig enssenyar fa un temps , però no podía faltar al HEMC d´aquests més que la Kako  ha proposat , i com  la veritat no tinc massa temps i l´he trobat molt representatiu de la cuina d´Orient aquí el teniu per qui no l´hagi vist, és una Baklava , una mica renovada també però que va resultar boníssima.


Photobucket

INGREDIENTS

400 GRS DE PASTA FILO
800 GRS DE POMA VERDA
400 GRS D´AVELLANES TORRADES
250 GRS DE SUCRE GLACE
10-12 LLAVORS DE CARDAMOM
150 GRS DE MANTEGA SENSE SAL

PER L´ALMÍVAR

500 GRS DE SUCRE
2 CULL D´ESSÈNCIA DE FLOR DE TARONGER
350 ML D´AIGUA

ELABORACIÓ

Primer prepareu l´almívar , en un cassó amb aigua poseu el sucre i escalfar fins que bulli, baixar el foc i deixar-lo fins que es faci més espès , deixar atemperar i afegir l´essència , deixar refredar.

Pelar les pomes, tallar-les a daus i coure-la amb el sucre, les llavors de cardamom embolicades amb un agassa i suc de llimona, deixar refredar.

Triturar les avellanes , deixant-les grolleres perquè no facin oli i barrejar-les amb la poma un cop freda.

Escalfar el forn a 160º
 
Posar les fulles de pasta filo, d´una a una pinzellant-les cadascuna amb mantega ja sobre la plata que posareu al forn , una a una successivament fins a sis.

Extendre una capa de fruita i repetir el procès anterior amb sis fulles mes per tapar, al vostre gust es podria triplicar , tres capes de filo i dues de fruita.

Originalment es talla en rombes punxant-lo cadascun amb una ametlla i pinzellant amb la resta de la mantega jo no ho he fet , per fer-ne un altra presentació .

Ho posem al forn 20 minuts pujant la temperatura progressivament fins que sigui daurat.
Treie-ho del forn i si us agrada ben dolcet ho regueu amb el xarop , jo l´he posat en una salsera , de fet l´essencia de flor de taronger és essencial, per això en vaig posar una cullerada diluïda amb la fruita , te un aroma que m´agrada molt i com amb xarop no m´agrada perquè és molt dolç al meu gust el vaig empolsar amb canyella.
SALUD


Photobucket

Tengo miedo.....

¿Tenéis miedo?

El miedo es excesivo , nos hace infelices , leí hace poco , i no me preguntéis donde que el miedo tiene un componente biológico , nacemos con miedo , es una emoción que se activa con mucha facilidad i como todas las otras emociones nos ayuda a evolucionar , nos alerta del peligro.
Con el tiempo nos damos cuenta que la mayoría de nuestros miedos son absurdos y sin sentido objetivo la mayoría de las veces , de ello nos damos cuenta cuando sentimos pánico , cuando el miedo es real.
El miedo de perder a un ser querido , el miedo de caer enfermos , el miedo a perder el trabajo , el miedo a lo desconocido.....
El miedo no nos deja ser objetivos, nos hace especular sobre lo que podría suceder mucho antes de que suceda e incluso sin que nunca llegue a pasar, absurdo ¿ verdad? lo mas facil sería no pensar en ello, no dar fuerza a tanta especulación masoquista i pensar en positivo , en aquello que nos gusta i que día a día nos hacen felices i vivirlas al máximo.
Disfrutar de las personas que queremos , de los momentos agradables , de que estamos vivos , de que podemos trabajar y lo hacemos,de cada pequeña cosa que descubrimos cada día , de las personas nuevas que conocemos y entran a formar parte de nuestra vida , de nuevas ideas,de nuevas tradiciones, de nuevas costumbres sin pensar que puede haber algo malo en ello , si no cuantas cosa buenas nos aportarán a nuestra vida.
Pero tener miedo es normal i hablar de nuestros miedos no es malo , sin excesos claro , no tenemos de estar pendientes ni de nuestros miedos ni de los de los demás o acabaremos entrando en un círculo vicioso negativo que nos llevará tan cerca de la paranoia que acabará teniendo forma y rostro.
 Es una herramienta el miedo, fuerte y terrible,que nos hace esclavos y hay quien la utiliza muy bien para tenernos subyugados , los gobernantes , los líderes de los partidos políticos , los representantes de las distintas religiones , el jefe de tu empresa..... es la herramienta de los incapaces , de aquellos que carentes de aptitudes mejores , que carentes de argumentos , de medios , y algunos de inteligencia y de conocimientos son incapaces de sacar lo mejor de cada uno de nosotros.
Nos educaron para tener miedo , y si no haced memoria , reeduquémonos pues para ser prudentes , objetivos , fuertes y luchadores ante nuestros miedos.

Hoy un reciclaje , una tarta de hace tiempo , pero no podía faltar al HEMC  de este mes propuesto por Kako , y como la verdad es que no tengo mucho tiempo y este es muy representativo de la cocina de Oriente Medio , para quién no lo viera aquí lo tiene , "La Baklava" , un poquito renovada pero que resultó deliciosa.

INGREDIENTES:

PARA LA TARTA 

400 GRS DE PASTA FILO ( KANAKI )
800 GRS DE MANZANA VERDE
400 GRS DE AVELLANAS TOSTADAS
250 GRS DE AZÚCAR GLACE
10-12 SEMILLAS DE CARDAMOMO
150 GRS DE MANTEQUILLA SIN SAL ( derretida)

PARA EL ALMIBAR

500 GRS DE AZUCAR
2 CUCHARADAS DE AGUA DE AZAHAR
350 ML DE AGUA

ELABORACIÓN

Primero se prepara el jarabe , en un cazo con el agua se pone el azúcar y calentar hasta que hierva , reducir el fuego y dejar hacer hasta que espese, dejar templar y agregar el agua de azahar y enfriar por completo.

Pelar la manzana,cortarla a cubos y cocerla con el azúcar ,las semillas de cardamomo envueltas en una gasa y el zumo de un limón,dejar que se enfríe.

Triturar las avellanes sin que lleguen a hacerse polvo , pues harían aceite y mezclar con la manzana una vez esté fría .

Calentar el horno a 160º.

Poner las hojas de  pasta filo de una en una pincelándolas con mantequilla sobre la bandeja en que lo vayáis a poner al horno; importante ,una hoja,pintar,otra hoja,pintar y así sucesivamente hasta unas seis .

Extender una capa de la fruta y repetid el mismo proceso con las seis hojas mas y la mantequilla.

Si gusta esto se puede triplicar,o sea tres capas de filo y dos de fruta.

Originalmente, una vez acabado se corta en rombos antes de meter al horno, yo no lo hice esta vez , y cada trozo se pincha con una almendra para así fijar la pasta, se riega con el resto de la mantequilla y al horno 20 minutos haciendo subir la temperatura a 200º. Hasta que la pasta esté dorada y crujiente.

Sacar del horno y , si gustáis de algo  muy dulce regad con el jarabe , yo lo he puesto a parte, de hecho el agua de azahar es esencial , yo le puse una cucharadita diluida en almíbar a la fruta por que el aroma me gusta mucho y el jarabe me parece muy dulce , en cambio lo espolvoreé con un poco de  canela .

SALUD