dimarts, 10 de novembre del 2009

POLLASTRE DE FESTA MAJOR/POLLO DE FIESTA MAYOR

DSC02341


Aquest cap de setmana ha estat festa major al meu poble , Porrera , segur que molts n´heu sentit a parlar doncs d´uns anys ençà i amb el boom de la vinya i el vi ha esdevingut un dels pobles més coneguts i reconeguts per entesos i no tant entesos en el tema .
Porrera és un dels vuit pobles que formen la DOQ PRIORAT , surt a la televisió , a llibres, a moltes revistes i se´n parla a debats i xerrades, sempre, per la relació que te amb el món del
vi ,( vins del priorat), però Porrera ja existia avans de tot això i no us explicaré els seus quasi quatre cents anys
d´història coneguda però si una mica de la història que jo he viscut , que no tampoc la que
m´han contat, això un altre día que hi ha anècdotes molt interessants.

Jo vaig nèixer en un fred i nevat 15 de Gener a Reus , teniem el doctor Royo , metge de capcelerasense ordinador, el de tota la vida, aquell que sabía on teníem els treps d´anar amb bicicleta i quines vacunes ens faltaven sense tenir la" cartilla" , doncs be, deien que venía la nevada i amb una trista experiència anterior de la mare doncs ens van fer marxar cap a la maternitat de Reus que un part no era un refredat , tres díes després de nèixer vaig pujar cap al poble fins i tot batejada ( sense festassa ni llista de bateig , si es que no s´estilava això...).

Quatre-cents habitans seriem llavors i any de criatures doncs erem una bona colla, entre ells el meu marit que es va esperar a Juny per nèixer, total per recordar-me sempre que sóc sis mesos mes vella que ell , compartiem l´escola parroquial , a la que em van posar amb dos anys pelats, un crim en aquells temps , però com tots erem més grans doncs als sis ja estava ressabiada, d´allà cap a " les escoles " i als deu anys cap a Falset , cada día amb autobús a les vuit del matí .

Dues carniceríes, quatre "colmados"que et venien desde formatges, conserves, mitges i mitjons, fil i agulles, fins arengades de casco i tota mena de productes de drogueria i pel camp ,passant per sabates , espardenyes i joguines!!!!!!
Dos forns de bon pa, una pastisseria , dos estancs i....l´entreteniment , el Casino, el Cafè nou , el Bar de la plaça i anys després una discoteca.
Per totes les altres necessitats, Reus , excursió quan tocava anar-hi, mercat, dinar fora, compres....sobre tot per la festa major , que era dia d´estreno.

La majoría de les cases, de pagès , per no dir totes, primer dedicats a la vinya, que anys després va ser una mica arraconada pels avellaners i ara , doncs tornem als orígens i de la vinya i el vi ja en parlarem també un altre día amb més intensitat , però llavors majoritàriament avellanes i vinyes conservant les que quedaven i sense fer noves plantacions fins fa uns anys.
Al temps de collites no hi havia ningú pel poble, els nens a l´escola i els dies de festa ajudar a casa i la resta de l´any el que tocava , plegar avellanes, veremar, collir les ametlles, després les olives , l´hort...vaja! cases de pagès , per tant de feines de camp en se una estona i de podar, espampolar, ensofrar, fer herba etc, doncs se de que parlen, i qui sap, potser algún dia hi torno.

Dies senyalats al poble, home , uns quants, les dues festes Majors , la d´ara curiosísima, és en honor a Sant Francesc d´Assís el quatre d´Octubre , però la festa la fem el segon diumenge de Novembre perquè era al bell mig de la verema i no es podía anar de festa i deixar la collita , que és temps de plujes ...i de festa!
La segona al Maig per Sant Joan Evangelista , i les altres dos per Sant Antoni Abad , la nostra hermita dedicada al Sant i el "dia del Rollo" , per Sant Blai.

Jo vaig marxar , per la meva feina a viure a Reus, a cop de pedra de casa , pero per molts tot i que sóc Porrerana estigui aquí o estigui a Roma he passat a ser quasi forastera i els nou vinguts ara són porrerans, bé , ja sabeu allò que diuen, que de fora vindràn que de casa ens treuran , però és igual , és el meu poble on hi ha els que estimo, els vius i els que ja no són al meu costat.
I com m´agrada recordar i l´altre día era Festa Major, repartiment de coques amb els nens vestits de catalanets, verbena i ball,vermut al diumenge, gegants i pasacalles i dinar de festa , i tot i que jo no hi vaig anar vaig fer dinar de Festa Major i aprofitant l´HEMC d´aquest més us presento el "Pollastre de casa Rostit amb rovellons i vi ranci" , avans era el plat de la festa junt amb uns bons canelons , jo sóc ben tradicional amb això i aquest o el Fricandó.
Espero que us agradi i si en teniu més ganes seguiré amb Porrera " mon amour" que Porrera , no va nèixer ahir.

POLLASTRE DE FESTA MAJOR

INGREDIENTS

UN POLLASTRE DEL CORRAL DE MA TIA LOLA
CEBA
TOMACONS
LLORER
TIMÓ
ALLS
VI RANCI DE LA BOTA DE CASA ( o brandy si no en teniu )
ROVELLONS
PRUNES
SAL I PEBRE
OLI D´OLIVA

ELABORACIÓ

Mata el pollastre i si no que el mati ta mare, com aquest , talle´l a octaus i posa oli ben calent al foc , salpebre´l i quan l´oli sigui roent posa la bèstia a daurar per tots costats.Posa a macerar les prunes al vi ranci
Talla la ceba juliana , baixa-li el fos i afegeix la ceba , els alls i les herbes i deixa-ho coure el temps que necessiti l´animaló , que aquest no és dels de mitja hora cuits, poden ser unes hores fins que comenci a ser tendre, a mitja cocció afegeix el vi ranci de les prunes i quan aquest comenci a reduír , afegeig les prunes, tpa la cassola i a foc molt baix deix coure amb paciència ,
s´ha de coure amb el mateix vapor que faci d´estar tapat.
na mica avans de retirar-lo del foc , afegeix els rovellons , cinc minuts i llest.
Deix reposar que si és d´un dia per l´altre és més bo.
Com veieu, és un plat molt convencional , la seva qualitat radica principalment en els productes, un pollastre del corral , tradició ja a poques cases rurals , però els millors sempre es guardaven per festes assenyalades , un vi ranci del celler de casa, la bota qu passa de generació en generació i a la qual s´hi va afegint cada any la resta del vi de l´any anterior , uns rovellons del terme recent trobats, aromàtics ,,amb una olor de bosc que enamora i oli d´oliva , crec que poques coses mes es poden demanar.
SALUD
DSC02343

>Este fin de semana ha sido la Fiesta Mayor en mi pueblo , Porrera , seguro que muchos habéis oído hablar de él pues hace unos años y con el boom del vino está siendo uno de los pueblos mas conocidos y reconocidos por entendidos y no tan entendidos en el tema.
Porrera es uno de los ocho pueblos que conforman la DOQ PRIORAT , sale en televisión ,en libros , en muchas revistas i se habla en debates i charlas , siempre por su relación con el mundo del vino ( vinos del Priorat ) pero Porrera ya existía antes de todo esto y no voy a explicaros sus casi cuatrocientos años de historia conocida pero si un poquito de la parte que yo he vivido , que tampoco la que me han contado , mucho mas interesante , esta otro día.

Nací en un frío y nevado 15 de Enero en Reus , teníamos al doctor Royo en el pueblo, médico de cabecera sin ordenador , el de toda la vida , aquel que sabía donde tenía los sietes de las caídas en bicicleta y las vacunas que me habían puesto sin "cartilla" y como decían que venía la nevada, por una triste experiencia de mi madre nos hizo ir para la maternidad de Reus, que un parto no era un resfriado , tres días después de nacer me fui a a conocer la nieve de mi pueblo, bautizada y todo ( sin fieston ni lista de bautizo para regalos, si es que esas cosas no se estilaban...)
Cuatrocientos habitantes rondaríamos por aquel entonces y año de criaturas , pues nacimos unos cuantos, entre ellos mi marido , que esperó a Junio para nacer , total para recordarme siempre que soy seis meses mas vieja que el , compartíamos la escuela parroquial , a la que me llevaron con dos añitos pelaos , un crimen en aquellos tiempos , pero como todos eran mayores pues a los seis ya estaba resabiada , de allí a " las escuelas" i a los diez años a Falset , cada día en autobús a las ocho de la mañana.

Dos carnicerías cuatro " colmados " que vendían desde quesos, conservas, medias y calcetines,hilo y aguja hasta arenques de casco y toda clase de artículos de droguería y del campo pasando por supuesto por el calzado y la juguetería!!!
Dos hornos de buen pan , una pastelería , dos estancos i por supuesto el entretenimiento , el Casino, el Cafè Nou i el Bar de la Plaza a los que años después se sumó una discoteca.
Para el resto de necesidades, Reus, excursión cuando tocaba ir, mercado, comer fuera, las compras....sobre todo para la fiesta Mayor , día de estreno.

La mayoría de casas , de payes , por no decir todas , primero dedicados a la viña , que años mas tarde quedó algo arrinconada por los avellanos i a hora de nuevo a los orígenes , de la viña y el vino hablaremos en otra ocasión mas intensamente , entonces era la avellana el cultivo mayoritario y las viñas s e conservaron las viejas sin hacer nuevas plantaciones hasta hace unos años.
Para el tiempo de la cosecha todos al campo y nadie por el pueblo , los niños a la escuela y los festivos a ayudar en casa y el resto del año pues lo que tocaba , recoger la avellana, vendimiar , recoger almendras, la aceituna , el huerto...., vaya , lo normal en casas de payes , por lo que de faenas de estas se un rato y podar,aclarar viña, echar azufre ensulfatar y demás sé de que hablo y quien sabe, a lo mejor algún día vuelvo.

Días señalados en mi pueblo , hombre, pues si , las dos Fiestas Mayores , la de ahora en honor a San Francisco de Asís el cuatro de octubre , curioso porqué la celebramos el segundo domingo de noviembre , la cambiaron ni se sabe cuando porqué caía en mitad de la vendimia y en época de lluvias no era para ir de fiesta y dejar la cosecha al azar del tiempo....y de la fiesta.
La segunda en mayo , para San Juan Evangelista y otros dos serían para San Antonio Abad día de la ermita y el "día del Rollo"para San Blas.

Por mi trabajo me fui a vivir a Reus , a tiro de piedra de casa,pero para muchos , siendo porrerana aquí y en Roma he pasado a ser casi una forastera en mi pueblo y los que han venido ahora ya son los porreranos , no se porqué no les gustan sus orígenes , pero bueno ya sabéis lo que dicen invitados vendrán que de casa nos echarán , pero da igual , es mi pueblo y mi casa y donde están los que quiero , los vivos y los que ya no están a mi lado.
Y como me gusta recordar y como os digo fue la Fiesta Mayor , repartieron las cocas con los niños vestidos de catalanes , verbena y baile , vermuth el domingo con gigantes, pasacalles y comida de fiesta , y aunque yo no fui hice comida de fiesta Mayor aprovechando el HEMC de este mes y os presento un clásico ese día, " Pollo casero rustido con rovellones y vino rancio" plato de la fiesta junto con el Fricandó y unos buenos Canelones , yo es que para esto ya sabéis que soy muy tradicional.
Espero que os guste y si tenéis mas ganas seguiré con Porrera " mon amour " que Porrera no nació ayer.

INGREDIENTES

UN POLLO DEL CORRAL DE MI TIA LOLA
CEBOLLA
TOMATE DE INVIERNO ( de los que se guardan colgados)
LAUREL
TOMILLO
AJOS
VINO RANCIO DE LA BOTA DE CASA ( o brandy si no tenéis )
ROVELLONES
CIRUELAS PASAS
SAL Y PIMIENTA
ACEITE DE OLIVA

ELABORACIÓN

Mata el pollo y si no te atreves que lo haga tu madre, como con el mío , que está mas hecha a los menesteres de matarife , córtalo a octavos y calienta el aceite en una cazuela, salpiméntalo y cuando el aceite esté bien caliente pon a la bestia a dorarse por todos lados , es trabajo rápido, pues hay que sellar la carne primero.
Pon a macerar las ciruelas pasas en el vino rancio.
Corta la cebolla abundante en juliana , reduce el fuego y añade la cebolla, los tomates( dos ) , la cabeza de ajos y las hierbas aromáticas y deja al animal que se cueza con el jugo que hará el añadido de la cebolla y los tomates, esto no es tarea corta, la bestia no es de los que con media hora tiene suficiente pensad que el bicho tiene muchos tiros tirados en el corral y puede pasar alguna hora hasta que comience a estar tierno , a media cocción escurrid las ciruelas y añadid el vino y cuando comience a reducir le añadís las ciruelas, tapáis la cazuela de nuevo bajáis el fuego al mínimo y lo dejáis con paciencia que vaya cociendo con el mismo vapor que hará de estar tapado.
Un poco antes de retirarlo del fuego añadís los rovellones, cinco minutos y listo.
Si lo dejáis de un día para otro es mucho mejor.
Como veis , es un plato muy convencional, del que no he puesto medidas, porqué es de " un pellizco""un puñao "" unos pocos los que tengas" etc, etc, ya me entendéis, pero su calidad y su sabor radica principalmente en los productos, un pollo de corral, de verdad, tradición en ya pocas casas rurales pero los mejores son éstos , los que se guardaban para fechas señaladas , un vino rancio de la bodega de la casa al que se le añadía cada año el vino de la cosecha anterior y que pasaba de generación en generación, unos rovellones de las lindes del pueblo , recién encontrados, con un aroma a bosque y a pino que enamora , creo que pocas cosas mas podemos pedir.
SALUD