Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PASTA PHILO. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PASTA PHILO. Mostrar tots els missatges

dimarts, 23 de juny del 2009

BAKLAVA HEMC34

Photobucket
Tinc por.........

Teniu por ?

La por és excessiva , ens fa infeliços , vaig llegir fa poc , i no em pregunteu on que la por té un component biològic , neixem amb por, és una emoció que s´activa amb molta facilitat i com totes les altres emocions ens ajuda a evolucionar , ens alerta del perill .
Amb el temps s´adonem que la majoría de les nostres pors són absurdes i sense un sentit objectiu moltes d´elles , s´adonem d´això quan sentim pànic , quan la por és real .
La por de perdre un ésser estimat , la por de caure malalts , la por de perdre la feina , la por a tot allò que ens és desconegut......
La por no ens deix ser objectius , ens fa especular sobre el que podría succeïr molt avans que succeeixi o potser sense que arribi a passar mai , absurd oi? el mes fàcil sería no pensar-hi , no donar força a tanta especulació massoquista i pensar en quelcom positiu , en les coses que ens agraden i que dia a dia ens fan feliços i viure-les al màxim.
Disfrutar dels que estimem , dels moments agradables , de que estem vius , de que podem treballar , de cada petita cosa que descobrim cada dia , gent nova , noves idees , noves tradicions, noves costums , sense pensar si hi pot haver quelcom de dolent  , sino quant hi haurà de bo i tot el que aportarà a la nostra vida.
Però tenir por és normal i parlar de les nostres pors no és dolent , sense excessos , és clar , ni tenim d´estar pendents de les nostres pors ni de les dels demés  o acabarem entrant en un cercle viciós negatiu que ens durà tant prop de la paranoia que la por acabarà tenint forma i rostre.
És un eina , forta i terrible , que ens fa esclaus i n´hi ha que la fan servir molt be per tenir-nos subjugats , els governants , els líders dels partits polítics , els representants dels estaments religiosos , el cap de la teva empresa , és l´eina dels incapaços , d´aquells que carents d´aptituds millors , que carent d´arguments de medis i de vegades d´inteligència i de coneixements són incapaços de treure el millor de cadascun de nosaltres.
Ens van educar per tenir por , i si no , feu memòria , reeduquem-se doncs per ser prudents objectius , forts i lluitadors davant les nostres pors.

Avui faig un reciclatge , un pastís que ja us vaig enssenyar fa un temps , però no podía faltar al HEMC d´aquests més que la Kako  ha proposat , i com  la veritat no tinc massa temps i l´he trobat molt representatiu de la cuina d´Orient aquí el teniu per qui no l´hagi vist, és una Baklava , una mica renovada també però que va resultar boníssima.


Photobucket

INGREDIENTS

400 GRS DE PASTA FILO
800 GRS DE POMA VERDA
400 GRS D´AVELLANES TORRADES
250 GRS DE SUCRE GLACE
10-12 LLAVORS DE CARDAMOM
150 GRS DE MANTEGA SENSE SAL

PER L´ALMÍVAR

500 GRS DE SUCRE
2 CULL D´ESSÈNCIA DE FLOR DE TARONGER
350 ML D´AIGUA

ELABORACIÓ

Primer prepareu l´almívar , en un cassó amb aigua poseu el sucre i escalfar fins que bulli, baixar el foc i deixar-lo fins que es faci més espès , deixar atemperar i afegir l´essència , deixar refredar.

Pelar les pomes, tallar-les a daus i coure-la amb el sucre, les llavors de cardamom embolicades amb un agassa i suc de llimona, deixar refredar.

Triturar les avellanes , deixant-les grolleres perquè no facin oli i barrejar-les amb la poma un cop freda.

Escalfar el forn a 160º
 
Posar les fulles de pasta filo, d´una a una pinzellant-les cadascuna amb mantega ja sobre la plata que posareu al forn , una a una successivament fins a sis.

Extendre una capa de fruita i repetir el procès anterior amb sis fulles mes per tapar, al vostre gust es podria triplicar , tres capes de filo i dues de fruita.

Originalment es talla en rombes punxant-lo cadascun amb una ametlla i pinzellant amb la resta de la mantega jo no ho he fet , per fer-ne un altra presentació .

Ho posem al forn 20 minuts pujant la temperatura progressivament fins que sigui daurat.
Treie-ho del forn i si us agrada ben dolcet ho regueu amb el xarop , jo l´he posat en una salsera , de fet l´essencia de flor de taronger és essencial, per això en vaig posar una cullerada diluïda amb la fruita , te un aroma que m´agrada molt i com amb xarop no m´agrada perquè és molt dolç al meu gust el vaig empolsar amb canyella.
SALUD


Photobucket

Tengo miedo.....

¿Tenéis miedo?

El miedo es excesivo , nos hace infelices , leí hace poco , i no me preguntéis donde que el miedo tiene un componente biológico , nacemos con miedo , es una emoción que se activa con mucha facilidad i como todas las otras emociones nos ayuda a evolucionar , nos alerta del peligro.
Con el tiempo nos damos cuenta que la mayoría de nuestros miedos son absurdos y sin sentido objetivo la mayoría de las veces , de ello nos damos cuenta cuando sentimos pánico , cuando el miedo es real.
El miedo de perder a un ser querido , el miedo de caer enfermos , el miedo a perder el trabajo , el miedo a lo desconocido.....
El miedo no nos deja ser objetivos, nos hace especular sobre lo que podría suceder mucho antes de que suceda e incluso sin que nunca llegue a pasar, absurdo ¿ verdad? lo mas facil sería no pensar en ello, no dar fuerza a tanta especulación masoquista i pensar en positivo , en aquello que nos gusta i que día a día nos hacen felices i vivirlas al máximo.
Disfrutar de las personas que queremos , de los momentos agradables , de que estamos vivos , de que podemos trabajar y lo hacemos,de cada pequeña cosa que descubrimos cada día , de las personas nuevas que conocemos y entran a formar parte de nuestra vida , de nuevas ideas,de nuevas tradiciones, de nuevas costumbres sin pensar que puede haber algo malo en ello , si no cuantas cosa buenas nos aportarán a nuestra vida.
Pero tener miedo es normal i hablar de nuestros miedos no es malo , sin excesos claro , no tenemos de estar pendientes ni de nuestros miedos ni de los de los demás o acabaremos entrando en un círculo vicioso negativo que nos llevará tan cerca de la paranoia que acabará teniendo forma y rostro.
 Es una herramienta el miedo, fuerte y terrible,que nos hace esclavos y hay quien la utiliza muy bien para tenernos subyugados , los gobernantes , los líderes de los partidos políticos , los representantes de las distintas religiones , el jefe de tu empresa..... es la herramienta de los incapaces , de aquellos que carentes de aptitudes mejores , que carentes de argumentos , de medios , y algunos de inteligencia y de conocimientos son incapaces de sacar lo mejor de cada uno de nosotros.
Nos educaron para tener miedo , y si no haced memoria , reeduquémonos pues para ser prudentes , objetivos , fuertes y luchadores ante nuestros miedos.

Hoy un reciclaje , una tarta de hace tiempo , pero no podía faltar al HEMC  de este mes propuesto por Kako , y como la verdad es que no tengo mucho tiempo y este es muy representativo de la cocina de Oriente Medio , para quién no lo viera aquí lo tiene , "La Baklava" , un poquito renovada pero que resultó deliciosa.

INGREDIENTES:

PARA LA TARTA 

400 GRS DE PASTA FILO ( KANAKI )
800 GRS DE MANZANA VERDE
400 GRS DE AVELLANAS TOSTADAS
250 GRS DE AZÚCAR GLACE
10-12 SEMILLAS DE CARDAMOMO
150 GRS DE MANTEQUILLA SIN SAL ( derretida)

PARA EL ALMIBAR

500 GRS DE AZUCAR
2 CUCHARADAS DE AGUA DE AZAHAR
350 ML DE AGUA

ELABORACIÓN

Primero se prepara el jarabe , en un cazo con el agua se pone el azúcar y calentar hasta que hierva , reducir el fuego y dejar hacer hasta que espese, dejar templar y agregar el agua de azahar y enfriar por completo.

Pelar la manzana,cortarla a cubos y cocerla con el azúcar ,las semillas de cardamomo envueltas en una gasa y el zumo de un limón,dejar que se enfríe.

Triturar las avellanes sin que lleguen a hacerse polvo , pues harían aceite y mezclar con la manzana una vez esté fría .

Calentar el horno a 160º.

Poner las hojas de  pasta filo de una en una pincelándolas con mantequilla sobre la bandeja en que lo vayáis a poner al horno; importante ,una hoja,pintar,otra hoja,pintar y así sucesivamente hasta unas seis .

Extender una capa de la fruta y repetid el mismo proceso con las seis hojas mas y la mantequilla.

Si gusta esto se puede triplicar,o sea tres capas de filo y dos de fruta.

Originalmente, una vez acabado se corta en rombos antes de meter al horno, yo no lo hice esta vez , y cada trozo se pincha con una almendra para así fijar la pasta, se riega con el resto de la mantequilla y al horno 20 minutos haciendo subir la temperatura a 200º. Hasta que la pasta esté dorada y crujiente.

Sacar del horno y , si gustáis de algo  muy dulce regad con el jarabe , yo lo he puesto a parte, de hecho el agua de azahar es esencial , yo le puse una cucharadita diluida en almíbar a la fruta por que el aroma me gusta mucho y el jarabe me parece muy dulce , en cambio lo espolvoreé con un poco de  canela .

SALUD