dimarts, 16 de novembre del 2010

PERDIU GUISADA AMB CEPS I CASTANYES/ PERDIZ GUISADA CON BOLETUS Y CASTAÑAS

DSC00364

-Si hi ha una cosa que em fa feliç , em senta be i em fa sentir orgullosa , és poder dir després d´aquests dos anys de passeig blocaire que he fet bons amics .
Qui no ha dit alguna vegada quelcom semblant? jo crec que quasi tots ho heu fet , de la mateixa manera que com jo, crec que també heu dit alguna vegada coses com aquesta : -això d´internet és per frikys tot el dia enganxats a l´ordinador , ó , això d´internet és per gent avorrida i que no te res millor a fer .... per la meva part aprofito per confesar-me i rectificar, això d´internet , els blocs, el facebook etc etc , és un món atractiu, que ofereix mil coses , entre elles el compartir afinitats amb gent d´arreu del món , però ull! enganxa , si si , enganxa , de la mateixa manera que de vegades esgota i cansa , però jo, com la majoria , hem relaxo, ho deixo , m´hi torno a posar i el millor és que quan tornes , pots agafar el fil on ho vas deixar, la majoria són aquí .
Una de les persones que vaig trobar un dia en un passeig i per la que tinc un afecte especial , sigui per com és , pel que fa o pel que conta , fa poc ens va animar a participar al "Primer concurs de menjar silvestre", us animo a participar-hi , i de pas a visitar-la , estic segura que us agradarà tant com a mi , " La flor del calabacín".
He de confessar que les perdius no les he caçat jo , tampoc us mentiré si us dic que m´agradaria fer-ho a casa tots són caçadors tooota la familia ,i el meu germà ara fins i tot molt aficionat a la pesca submarina ,( jo a canya ),les perdius són cosa del meu oncle , que em proveeix cada vegada que el visito , les castanyes són cosa meva, eren fàcils però no se si és perquè ja eren una mica seques que em van costar molt de pelar , el farcellet d´herbes colecta fresca fresca, llorer de casa, farigola del mas d´en Ferrer i el romaní el vaig anar a buscar expressament pels voltants de bosc d´allà on treballo , els ceps molt de bosc però mel´s va proporcionar un amic, jo enguany només he trobat rovellons i robiols , de fet allà on sóc no en tenim d´aquests.
Aconsello una branca de romaní o farigola fresca per guarnir el plat, l´aroma que desprèn és fantàstic.

És temps de cacera , de castanyes, de bolets.....es temps d´una:

PERDIU GUISADA AMB CEPS I CASTANYES


DSC00357

INGREDIENTS

2 PERDIUS
2 PASTANAGUES
1/2 CEBA DE FIGUERES
1 PORRO BEN BLANC
1 BRANCA D´API
1 TOMÀQUET VERMELL
2 DENTS D´ALL
1 FULLA DE LLORER
1 BRANCA DE FARIGOLA
1 BRANCA DE ROMANÍ
VI RANCI ( Ó BRANDY)
VI NEGRE
SAL
PEBRE NEGRE
UNS GRANS DE GINEBRÓ
CASTANYES
CEPS ( JO DESHIDRATATS , SI EN TENIU DE FRESCOS, LA BOMBA!)

ELABORACIÓ

DSC03061

Les meves perdius eren de caça , per tant el primer que heu de fer, és plomar-les i netejar-les be, si veieu algún perdigó a la pell doncs el treieu , talleu-les en dos meitats.
Poseu en remull els ceps un temps avans.
Peleu les castanyes.
Talleu totes les verdures per fer-ne una bresa.
Poseu oli d´oliva en una cassola , salpebreu les perdius i enrossiu-les pels dos costats , llavors afegiu els grans d´all i el "bouquet garni" deixeu-les uns minuts i afegiu les verdures que coureu fins que siguin ben rosses , un cop fet això afegiu el vi ranci o el brandy, el flamejeu i afegiu el vi negre , deixeu que reduexi i llavors afegiu una part del suc de remullar els ceps ben colat per una estamenya i una part d´aigua , les tapeu i les deixeu coure ( aquí una dosi de paciència ).
Quan les pedius siguin al que calculareu tres parts de la cocció en retireu les verdures i les passeu per un colador xinès, sense triturar , pressionant molt per treure´n el màxim, però prohibit triturar-les.
Les posareu de nou a la salsa , afegireu les castanyes i els ceps i acabareu la cocció , alhora que rectificareu de sal i espessireu la salsa amb un roux o be amb una nou de mantega.
Important, les perdius de caça són més dures que les de granja , el gust és contundent, com totes les carns de caça i els ceps reforcen la salsa, podeu corregir-ho afegint només aigua com a líquid de cocció.
El resultat ja el veieu , si us agraden aquests guisats no us decepcionarà.


DSC00369

24 comentaris:

Miriam ha dit...

Qué suerte, perdices de caza!

paco ha dit...

Mai, desde luego has hecho un plato de auténtico lujo y suma categoria.....felicidades........paco

Visc a la Cuina ha dit...

Quina recepta més maca i amb la participació de tots, quina il·lusió!

Laube Leal ha dit...

Joooooooo... qué platazo!!!! Y qué bien contado todo.
Genial genial...
Un besote

Graciela ha dit...

Mai gracias por tu visita!! me has dado la posibilidad de conocerte, tienes un blog impresionante, que fotografías!!! me quedo paseando un poquito por aquí, por suerte encontré el traductor... estoy fascinada con las fotos hacen todo delicioso. Cariños!!

starbase ha dit...

Quins colors Mai!! Al.lucinant!!

Moltes gràcies per compartir els teus plats i coneixements amb nosaltres.

:)

Mglòria ha dit...

Hola Mai,
Acabo de llegir el teu comentari al meu blog i la curiositat m'ha portat a descobrir el teu blog.
Nena!!! però quin tros de blog!!!, i quina cuina més exquisita!!!
Moltes felicitats!!!
Mglòria de Gourmenderies

cocina con sabor ha dit...

M'encanta la perdiu i aquesta salseta t'ha quedat amb un color uhmmm...que bona!

Petons

Cuinagenerosa ha dit...

ja hem comentat a vegades que no hi ha res més trist que veure un rostit o un guisat sense un bon suc o una bona salsa que concentri els gustos de tots els ingredients del plat. evidentment, en els teus no hi pot faltar, i ahir vespre, quan el vaig veure, no saps com em delia per estirar la ma i sucar-hi pa!

Ana Powell ha dit...

Un plato muy exquisito.
Excelente para hacer por Navidad ♥

No tot són postres ha dit...

A quina hora he de venir? Avui m'agrada el dinar... com cada dia!!!
PTNTS
Dolça

Gemma ha dit...

T'ha quedat un plat de tardor deliciós, amb productes silvestres i de collita pròpia. Aquests guisats calents i amb suc ara vénen molt due gust. Una bona llesca de pa i a gaudir!

Maria Pilar-COCINICA ha dit...

El aspecto ya no puede ser mejor. Tomo nota de la salsa, me parece fantástica.

Un beso

Ajonjoli ha dit...

Mai, ¡¡¡pero que tía más maja eres!!!
Gracias por el comentario y gracias por participar en el concurso con este pedazo de receta, de quitarse el sombrero. Qué aspecto, qué salsa....
Sinceramente, puestos a comer carne quien más respeto me merece es quien se haya molestado en cazarla él mismo. Yo soy incapaz, así que he reducido mi consumo de carne al mínimo esporádico. Pero reconozco que a estas perdices no les podría decir que no.
Un beso.

Mesilda ha dit...

Tiene una pinta buenisima!!!!Solo me falta un buen pan y adisfrutar....la salsa me llama ummmm...
Besets.

González Luis ha dit...

Que espectáculo de receta!! de primera categoria, visual, y asumo una delicia en sus sabores.
Cordiales saludos

★Mandarina★ ha dit...

el plat té una pinta meravellosa! el que m'ha impactat molt va ser la foto de les perdius ... crec que si hagués de caçar no podria menjar cap animal. Ja em regira una mica l'estómac veure carn crua al supermercat, o en un carnisseria. Si em venguessin l'animal intacte em faria vegetariana.
¡saludetes! :)

Mai ha dit...

-Miriam , y no es pa dar envidia eh? y conejos, jabalí , alguna vez corzo.... cuando hay permisos, que el tema se controla mucho, aunque viendo las fotos de Fraga...no se no se jijiji.
un abrazo.

-Paco, eres tu que los miras con muy buenos ojos y me halagas jajajaja, me encanta que te guste.
una abraçada molt forta

-Visc a la cuina, es un plaer que t´agradi , aquí hi participa tothom.
una abraçada , maca.

-Laube, pues no sabes la alegria que me das, padezco mucho por la traducción con la máquina, pero" semos gente lista nusotras" jajaja.
un fuerte abrazo.

-Graciela no hay de que mujer, si me alegra el dia cuando encuentro un bloc que me gusta y tiene cosas guapas! mira lo que quieras, coge lo que gustes y espero que te aclares con la traducción, a veces es malilla.
un abrazo.

-Starbase! Que em fas venir vergonya home!
Moltes gràcies , el fet que us agradi ja és un món per mi.
una abraçada.

-Mª Glòria és un plaer tenir-te per aquí, , et dic el mateix qeu a la Graciela, pren el que vulguis, mira el que vulguis i torna quan vulguis sempre seràs benvinguda, dóna gust trobar gent maca.

una abraçada y ens anem veient.

Mai ha dit...

-Carme , no m´agrada ser tant tradicional, però és un plat molt aprofitadet per les festes no trobes?
Si t´agrada la perdiu , anima´t.
molts petons.

-Manel, això és pot arreglar, la propera t´envio una garmanyola cap a Castellterçol , i ja saps que en penso d´un guisat sense suquet, que no n´hi falti i si pot ser que en sobri, que sempre fa servei.
una abraçada amic meu.

-Ana , has tomado nota? si te animas cuéntame que seguro que lo bordas y lo mejoras.
un abrazo.

-Glòria si es que no tinc vergonya, però això s´ha d´arreglar molt arreglat eh?
ho tinc present.

petons

-Gemma , es fantàstic veure comentaris tant positius, de veritat ho dic, anima a fer les coses d´un altra manera.
una abraçada.

-Cocinica, te sirve para muchos platos, el sabor variarà en función de la carne por supuesto.
un abrazo

-Ajonjoli, que me pones colorá! gracias tu las tienes todas guapa y no podía ser de otra forma , me encantó la propuesta desde el principio y como te tengo un poco descuidada, que no olvidada me dije , ahí no faltes y aquí me tienes.
El tema de la caza tiene mucha controversia , pero yo que soy de familia de cazadores , y veo el respeto que tienen por el bosque y por los animales pienso que cazar sin desmesura,siempre que sea para comerlo y sin abusar no es para nada malo.
Otra cosa es plantarse un sr con cinco cabezas de ciervo ( o muflón, o cabra hispana )...o comen mucho o matan por matar.
Creo que estamos de acuerdo en eso no?
Un abrazo , preciosa.

Mai ha dit...

-Maria tu poses el pa i jo la resta , be i les postres que les fas de luxe y uns sobaos dels que fas per berenar jejejee.

Una abraçada.

-Capricorni, querido, cuánto tiempo, oye, no recuerdo que pusieras ninguna receta con caza, seguro que tienes muchísimo que contar, si?
pues espero ansiosa una entrada.
un fuerte abrazo

Mai ha dit...

-mandarian me tienes loca con el catalàn, jajaja, me dije, pero no es Argentina? luego pensé no es la misma, cuando entro a tu blog, es en castellano y como me cuesta un poco y soy lentita, hoy pensé, es una tia fantástica! me escribe en catalàn ! ¿traductor? sea como sea me parece todo un detalle, muchas gracias.
mil besos.

YoSusan ha dit...

¡ Vaya plato ! Esa salsa tiene que estar irresistible. Te felicito una receta estupenda.

Saludos

Gabriela, clavo y canela ha dit...

Mai, una delicia total, ese color que tiene el plato terminado es una maravilla
un besote
Gaby

Unknown ha dit...

Hola, Mai. He visto que hace años no publicas en este blog, es una pena, aunque espero que puedas ver este comentario. Descubrí esta receta a través de 'La flor del calabacín' y me encantó. Probé a hacerla una vez pero sin el boletus por ser muy caro y no sabía cómo me iba a salir el plato(hace poco que empecé a aprender a cocinar). Ahora me animo a repetirlo, pero quería saber la clase de 'boletus' que utilizas en esta receta. Lo digo porque buscándolo he descubierto que en muchos mercados venden la seta de cardo de cultivo (pleurotus eryngii) como si fuera boletus. No es muy ético y a mí casi me toman el pelo con eso pero al final compré dos setitas de boletus edulis (digo setitas porque el cuarto cuesta 14euros!). No sé si los 'ceps' de la receta son de los auténticos o de los otros, ni tampoco si el sabor del plato sera diferente ya que por lo que tengo entendido los boletus auténticos son muy aromáticos.