ÀNEC MUT ROSTIT AMB VERMOUTH IZAGUIRRE I EL "PETREA 2003 MERLOT MAS COMTAL"/ PATO MUDO RUSTIDO CON VERMOUTH IZAGUIRRE

I les bèsties , van sortint.... poc a poc , que no és qüestió d´anar a estall i menjar-s´ho tot alhora, apa! vinga! que era de saldo! no no no , res mes lluny de la realitat, però l´anec tenia preferència en l´ordre de sortida del calaix congelador"calaix lifting inmediat", i com jo tenia ganes de menjar peix i les gambes li van passar devant doncs es queixava, i quan obria el calaix, sentia un cuack cuak cuak insistent i perforador de tímpans, coneixedora com sóc jo dels idiomes del món de corral ( que encara que no ho sembli tinc estudis jo eh? ) ho traduïa per un: -a mi em tocava primer!, que pasa aquí? que les gambes ténen més glamour? i cada dia donant explicacions a l´ànec, que noooo, que et reservo per una bona idea, que nooooo , que és que jo necessitava fòsfor i vinga xerrar amb l´ànec ! i ja cansada de tant donar-li explicacions i la bèstia que no creu res del que li dic, vaig tnier un " arrebato" i cap a fora ! i el vaig deixar allà al damunt del taulell, content? apa home! tu t´ho has buscat! , ganivet per aquí tisora per allà, talla, talla, tris tras tris tras i oli roent a la cassola, i aquí el teniu , és que hi ha ànecs que són ben rucs oi? ja m´ho deia el pare :- que et penses tu, que tots els rucs ténen quatre potes? ai quanta raó tenia.....

Salud!

INGREDIENTS

• 1 ÀNEC MUT ( si no ho és esteu perduts)
• 1 CEBA DOLÇA
• 1 PORRO BLANC
• 1 PASTANAGA
• 1 TRONC D´API
• 1 NAP
• 1 CABEÇA D´ALLS
• 1 BOUQUET GARNÍ
• SAL, PEBRE
• SUC DE TÒFONA ( A veure si els Coll munten botiga on line i ho tenim més a l´abast)
• VERMOUTH IZAGUIRRE ( o el que vulgueu, no m´agrada fer propaganda que no em paguen per fer-ho , però avui m´han agafat tova)
• CEBETES DEL PLATILLO
• ESPÀRRECS VERDS ( de marge si voleu us ho creieu que ho són!)

ELABORACIÓ

Desmembreu la bèstia (i no per pesada, perquè toca ), separeu-ne els pits de les cuixes , jo només vaig rostir cuixes , guardeu la carcassa neta.

Netejeu les verdures i poseu una mica de llard d´ànec al foc, salpebreu les cuixes i feu-les rosses, retireu-les de la cassola, afegiu la carcassa i torreu-la be, llavors afegiu la verdura, el bouquet i les cuixes de nou, i ho coeu tot junt , quan tot sigui ben ros, quasi torrat,afegiu una copeta de brandy , deixeu que evapori l´alcohol i tot seguit hi afegiu un got de vermouth , deixeu coure i reduïr una mica i llavors hi afegiu un bon got d´aigua i acabeu de coure el conjunt, si les cuixes estessin quasi llestes, retireu-les de l´olla i reserveu fins que la bresa sigui ben cuita.

Un cop feta passeu tot a un colador xinès o una estamenya, no tritureu res, ha de quedar un suc , ben fort i concentrat, però no puré i hi afegiu el suc de tòfona( una tercera part del pot).

Paseu les cebetes del platillo per una paella i reserveu-les.

Escaldeu els espàrrecs amb aigua i sal i els guardeu també.

Poseu el suc del rostit en una caçola i lligueu-lo amb unes nous de mantega o be una mica de roux, poseu l´ànec a la salsa perquè que agafi gust i s´acabi de fer.

Serviu ben calent amb la salsa de vermouth les cebetes i els espàrrecs .

A la fi, no ha estat tant malament el que li esperava a l`ànec oi?

Certament, quan he vist aquest plat, m’he quedat com aquest ànec, mut, sense paraules, suposo que el mateix us passarà a molts de vosaltres, tanmateix, com un acte reflex a l’hora de buscar-li un vi que el maridi, la meva ment se n’ha anat directament al Penedès, i tot i que no se si aquest ànec de la Mai es d’allà, personalment la considero una recepta ben propera.

Així doncs, us presento un Penedès amb història, la que té el seu celler i la seva gent, el Petrea 2003 Merlot de Mas Comtal, els merlots mes vells de Catalunya juntament amb una criança d’un any en botes de roure Hongarès. Un vi 100% fet amb la varietat Merlot, amb estructura i cos, paràmetres necessaris quan tenim davant plats consistents i rics en aromes, un vi que d’entrada ens aportarà tota la força varietal, on trobarem els perfums del bouquet garní, espècies, plantes aromàtiques i tocs vegetals que seran el reflex de l’anima del plat, però serà en la criança d’aquest vi on podrem arribar al seu cor, un conjunt d’acidesa, sensació d’amplitud a la boca, sequetat mineral, pedres, torrats, amargs i fruita madura on la resta d’ingredients del plat trobaran la seva representació, tòfona, espàrrecs, el vermut i com no, la tendra i melosa textura de l’ànec mut. El tocs frescs i balsàmics del vi ens aniran refrescant a l’hora que aportant nous matissos al plat i segons vagi transcorrent el temps, noves portes s’aniran obrint deixant escapar aromes i records abans imperceptibles.

El Petrea, al contrari que el seu company de taula, no es mut i per tal de que ens vagi “parlant” durant l’àpat us recomanaria decantar-lo mínim una horeta abans.

Xavi Nolla