dijous, 31 de març del 2011

LLOBARRO I EL" CLOS DOMINIC BLANC 2009"/ LUBINA Y EL "CLOS DOMINIC BLANCO 2009"


LLOBARRO AMB OLI “D.O SIURANA” AROMATITZAT AMB MANDARINA I CEBA DE FIGUERES CARAMEL-LITZADA AMB VINAGRE “ FORUM”

DSC00619

Si alguna cosa he après dels anys que fa que sóc cuinera, és que res és mes important per donar garantia màxima a un plat que la matèria primera que farem servir en la seva elaboració.

Els anys, l´experiència i el coneixement adquirits al llarg de la meva trajectòria personal i professional han fet que la idea de cuina globalitzada que tenia ja fa temps s’hagi decantat més cap a una cuina de proximitat, de la terra; sempre, això sí, sense rebutjar ni menysprear ni la gastronomia ni els productes d´arreu del món.

És evident que l´atractiu d’allò que ens és desconegut es multiplica per cent els darrers anys, ens agrada provar, innovar i oferir coses noves; però, estem segurs de conèixer tot allò que ens ofereix la nostra terra? Jo no n’estic pas, i cada dia que passa me’n sento més desconeixedora, els nostres productes són tants i tan variats que podríem fer creacions culinàries a diari sense por a repetir-nos en molt de temps.

Els avantatges que ofereix l´ús dels productes locals són moltes i podem destacar-ne unes quantes: els productes són recollits en el seu moment més òptim sense pasar llargues estades en cambres refrigeradores; no hi ha necessitat que facin recorreguts de milers de quilòmetres i això representa també un estalvi considerable en transport, cosa que els encareix molt; potenciem l´economia local recolzant l´agricultura i ramaderia de la nostra regió; i fomentem una dieta adaptada a les nostres necessitats segons les condicions geològiques i climàtiques.

No cal dir també que culturalment fomentem la gastronomía local, fent que plats de tota la vida no caiguin en l´oblit, com hi han caigut molts productes locals que han estat substituïts per d´altres foranis, i moltes espècies autòctones que n´han sortit perjudicades, fins a l’extrem que moltes s’han perdut.

El plat que presentem avui reuneix totes les característiques per fer-lo un plat de qualitat seguint aquesta filosofia: llobarro de la nostra costa amanit amb un gran oli aromatitzat amb mandarines, ceba caramel·litzada i la companyia d´una patata ratte i unes bajoques verdes que el fan un plat complert, senzill, dietètic i elegant.


DSC00620

Un cop net el llobarro i trets els filets només caldrà passar-lo per una planxa calenta; les patates ratte netes i bullides amb la seva pell conservaran tota la qualitat de què són posseïdores, així com les bajoques, que amb un lleu toc de vapor estaran a punt per gaudir de tot el seu gust; la ceba tallada ben fina l´anirem confitant a la paella amb una mica d´oli , una mica de sucre morè i un raig de vinagre “forum”.

Per acabar , amanirem el peix amb un raig d´oli aromatitzat amb mandarines i unes escates de sal negra.
DSC00611

I no a qui no li agradaria maridar aquest plat amb un bon vi ? sóc de terra de vi i amb molt d´orgull dic que al meu poble comptem amb vins que estàn entre els millors del món i com no puc estarme´n us els aniré presentant .

Avui la Dominic i el Paco, propietaris i amics del Celler Francisco Castillo de Porrera ens maridaràn aquest plat amb el que en podriem dir la joia de la corona del celler, el Clos Dominic blanc, però serà la Dominic qui ens diguim com és la seva joia.


Photobucket

El Clos Dominic Blanc 2009 és un vi de curta tirada, de fet cada any només en surten unes 300 ampolles ,el raïm procedeix dels vells costers de vinya centenària de la finca propietat del celler.El nostre, és un vi natural, fet amb Garnatxa blanca de coster, Macabeu, Pedro Ximenes , Picapoll blanc i un poc de Riesling.

Nota de cata: Color groguenc brillant , té uns aromes nítids, minerals, fruits secs, taronja, òs de préssec, una mica de romaní i altres herbes del tros, les típiques del sotabosc de Porrera. En boca és contundent, quasi tant com un vi negre . És un vi que sempre es recorda en boca, de pas ample,ple de vitalitat, exigent, divertit i dinàmic. Com tots els vins del nostre celler , es nota en ell l´expressivitat de la zona, el postgust és llarg, força personal, sense imitacions possibles. Un blanc que podría ser negre.

Espero que us agradi força.

Dominic

29 comentaris:

Anònim ha dit...

Ummmmmm que rico!

Rosa, ha dit...

Un plat de luxe, et dono un excelent.
Muxus

Ana Powell ha dit...

No conocia la sal negra, gracias por compartir tus conocimientos.
Me encanta la presentación del plato ♥

Com Gat i Gos ha dit...

El llobarro té una pinta espectacular, però el que més ens agrada es la teva defensa dels productes local. Nosaltres també utilitzem oli d'arbequina D.OSiurana és boníssim.
petons gastronómics

Chez Silvia ha dit...

Totalment dacord amb el que dius!! El llobarro és molt gustós, un senyor peix com aquesta senyora recepta!!!

Anònim ha dit...

Venir de convidat a casa teva deu ser tot un luxe, aquest plat és molt complert i boníssim!!!
Petonets
Sandra

Anna Hallado ha dit...

Tot un encert!
Tant per la combinació d'ingredients com pel comentari dels productes locals.
Salutacions

sole | puragula.wordpress.com ha dit...

wow! yo siempre intento que me quede esa costrita en el pescado pero no hay caso.. sólo me queda esperar qeu gente como vos lo prepare y yo lo pueda comer, jeje

paco ha dit...

Mai, la presentación todo un lujo, el sabor de cinco lujos y medio.........paco

Unknown ha dit...

Me gusta que defiendas los productos de la tierra. todos tendríamos que hacer lo mismo. El plato de pescado te ha quedado de primera. todo el sabor del pescado sin enmascarar y con una sutil guarnición para darle elegancia al plato. Un 10!!!. Petons!!!.

el taller de cuina ha dit...

Tu ho has dit un plat complert, senzill, dietètic i elegant! I a més amb productes de proximitat. Quina deicia!! Visca la cuina sostenible!

Miquel ha dit...

un placer tener la materia prima de proximidad y elaborar un plato como este tuyo de hoy asi y tan bien presentado es una autentica golosina para todos los sentidos y gustos.
molt maca i bona
peto
miquel

Carola ha dit...

Mai, que delicia!!
Es verdad lo que dices, creo que naturalmente uno se vuelve mas localista cuando ama y comienza a apreciar lo que tiene alrededor. Hace poco nos fuimos de la capital y aunque estamos a escasos 30 km hemos buscado no ir si no de máxima necesidad. Eso involucra toda nuestra cocina y huerta. Nos hemos contactado con productores locales, ferias, vendedores de pan, hasta productos de limpieza ecologicos que un señor hace y trae en su moto y me ahorro de comprar los del super.
Hay muchos tesoros en cada localidad.
besotes y nuevamente, que delicia!!!

Carola

Tito ha dit...

madre mía Maiiii!! esto ya son palabras mayores!!! un plato de lujo de 7 tenedores lo menos!!! 2 estrellas michelines te daba yo por este bellezón de plato!!!! de 10 total!!!!

;-)

la cocina de frabisa ha dit...

Delicioso e impecable la presentación, lo has bordado.

Me encanta el punto justo de cocción que se adivina en el pescado, genial.

besitos

La Taula d'en Bernat ha dit...

Un plat senzill però molt ben presentat i molt saborós. M'anoto això de l'oli de mandarines...

Petons!
La Taula d'en Bernat

@tranquimajo ha dit...

Qué pedazo de foto.

Sorokin ha dit...

Está para chupar la foto, de lo bien hecha que está. Y como siempre se aprende, me entero que el llobarro es la lubina. Es que en Murcia hay un pescado que llaman "llobarro del Mar Menor". Nunca supe qué era, sólo sabía que estaba bueno. Pero en fin, lo de los peces no tiene solución (me refiero a los nombres): el boquerón de Málaga se llama "bocarte" en Santander y "antxoa" en el Pais Vasco.

La cuina de l'Eri ha dit...

Hola Mai,
Quanta raó tens en el que dius. No cal fer grans esforços per trobar productes locals, i a vegades ens compliquem una mica la vida. Quan vaig al un poble que hi anem sovint de cap de setmana, menjo molt millor que quan sóc a Barcelona. M'encanta anar a les botiguetes i comprar el que acaben de collir, pescar..
I sobre aquest llobarro només dir-te que la presentació que has fet és inmillorable i res millor que un peix que mantingui el seu sabor... Petonets!

ANNAFS ha dit...

el llobarro és un dels peixos que més m' agraden... A vegades no cal complicar-se gaire per fer un plat 10 com aquest.

Fem un mos ha dit...

No hi ha res com el producte de proximitat, fresc i gustos, aquet llobarro ha d’estar deliciós, com que don la casualitat que en tinc ho provaré
Molts petons

Arantxa ha dit...

Mai,
Te voy a pedir un favorcillo. Ando muy perdida con el tema de colgar imágenes más grandes de las que permite blogger, ¿me podrías explicar cómo lo haces tú? Es que me instalé el picasa y conseguí subir alguna foto y cambiarle el formato (más px) pero ahora ya no me sale...ando desesperada! Cuando tengas un momentín me cuentas por favor!!!

Arantxa ha dit...

Por cierto ahora que veo que en esta receta le has añadido vinagre Forum.. ¡a mí me acaban de regalar un botecito!!

Arantxa ha dit...

Sí, puedes contactar conmigo o través de arantxaruano@gamil.com o arantxaruano@hotmail.com. Mil gracias por adelantado!

El pare ha dit...

Mai,
Aquest plat tant per la seva elaboració com presentació és encomiable. Destaco però, i comparteixo, la teva declaració de principis.
Endavant.

MaryLou ha dit...

Boníssim i preciós!!!!!!
Petonets

LILE ha dit...

Hola Mai, moltes gracies per la teva visita al blog.
M'encanta el llobarro i la teva recepta és excepcional, per no parlar de la foto.
Un petó,
Esther
http://comosiempremadreando.blogspot.com

margot ha dit...

Estimada, aquest plat es una menjar de Deus.
Materia prima=exquisitesa.
Petons bonica.

Massitet ha dit...

Brutal, Mai!
M'hen menjaria dos plat i me'nn beuria una ampolla!!!!

Salut!