dilluns, 28 de setembre del 2009

CRESPELLS DE FLOR D´ITABO/ BUÑUELOS DE FLOR DE ITABO


Photobucket


Pasaba cada dia pel davant i en veure-les allà , majestuoses i blanques com aquella neu que habia conegut feia tant poc , coronant aquell plomall de de fulles verdes com si fossin la cabellera d´un antic guerrer no podía deixar de pensar en casa seva.
Des que va deixar-los buscant qui sap què eren tantes les coses que enyorava , i tantes les que li portaven records que a cada pas que donaba no podía deixar de pensar-hi.
Ningú la veia , era una dels tants que arribaven , feia cada día el camí que recorría la parada de l´autobús fins la feina en silenci vorejant-les i observant com dia a dia aquelles flors blanques com campanes vellutades s´anaven obrint mirant cap a terra avergonyides de mostrar tot el seu esplendor.
En mirarles , es veia anys enrere de la ma de l´àvia collint les flors d´itabo per fer-ne els platillos que eren del gust de tots i aquí només guarnien parcs i jardins; a El Salvador guarnien la bandera i alegraven les taules dels salvadorencs quan arribava la setmana Santa.
Quan diferent era tot.
Es van trobar un dia de camí a la feina , ja l´havien fet avans però mai creuaven paraula i ella li va parlar.
-Quin sol oi ? com crema avui.
- Si, fa molta calor li va respondre .
-Son maques oi?
-Molt , és la flor del meu país saps? allà es menja .
-Si? d´on ets?
-De El Salvador, li´n diem Itabo, a d´altres llocs Izote ,a mi em recorda la mare i l´àvia.
- Quin nom més bonic! , jo hem dic Rosa , fa molt que ets aquí?
- Ja fa un any que vaig arribar, jo em dic Estrella.

Van arribar a la porta de la feina i es van despedir amb un fins aviat ,l´endemà es van retrobar a l´autobús i la Rosa li va posar a les mans un paquetet.

-No son com les de la teva mare , pero si continues esperant es marciran i no podràs tastar-les fins el proper any , algú havía d´entrar al jardi no?
Aquests es diuen "Crespells de flor d´Itabo " son un mix catalano-salvadorenc , per l´any que ve ja m´ensenyaras com les feia la teva àvia....


Photobucket

INGREDIENTS

FARINA
OU
AIGUA
LLEVAT EN POLS
SUCRE PER EMPOLSAR
UN POLSIM DE SAL
FLORS D´ITABO
OLI DE GIRASOL

ELABORACIÓ.
Simplement vaig adaptar el procediment dels crespells de flor de carbassera de la meva àvia a aquestes , pel que si ho voleu amb mes detalls els trobareu aquí.
Fàcil, molt fàcil , no us donaré mesures perquè sempre ho faig a ull en proporció a les flors que tinc i els crespells que vull fer però és fonamental que la pastina sigui molt lleugera , que ho fregiu en l´oli a temperatura mitja , si no se us cremaràn i seràn crus per dins, o la pastina si pel contrari l´oli és molt fred, s´espatarrarà per tota la paella i no s´inflaràn .
En quan a les flors, s´han de separar del pistil i escaldar-les en aigua bollint uns minuts, si, si, si s´han de coure un parell de minuts.
Un cop fet i fredes, s´escorren i es barrejen amb la pastian i a culleradetes es van fregint , es passen al sucre per que se li enganxi be i calentes s´on boníssimes.

SALUD I QUE VAGI DE GUST.


Photobucket



Pasaba cada día por delante y al verlas allí , majestuosas y blancas como aquella nieve que había conocido hacía tan poco , coronando aquel plumero de hojas verdes como si fuesen la cabellera de un antiguo guerrero no podía dejar de pensar en su casa.
Desde que los dejó en El Salvador buscando quién sabe qué, eran tantas las cosas que añoraba y tantas las que le traían recuerdos que a cada paso que daba no podía dejar de pensar en ellos.
Aquí nadie la veía , era una de las tantas que llegaban , hacía cada día el camino que recorría la parada del autobús al trabajo en silencio volteándolas y observando como día a día aquellas flores blancas como campanas aterciopeladas se iban abriendo mirando al suelo avergonzadas de mostrar todo su esplendor.
Al mirarlas se veía años atrás de la mano de su abuela cogiendo las flores de Itabo para hacer los platillos que tanto les gustaban , aquí sólo adornaban parques y jardines en cambio en El Salvador adornaban su bandera y alegraban la mesa de muchos salvadoreños cuando llegaba Semana Santa.
Cuan distinto era todo.

Se encontraron camino del trabajo y aunque ya se habían visto en alguna ocasión nunca cruzaban palabra pero ella le habló .
-Que sol hace verdad ? como quema hoy.
-Si hace mucho calor , le respondió .
-Son bonitas verdad?
-Preciosas , es la flor de mi país sabes? allí la comemos.
-Si? de donde eres?
-De El Salvador allí le llamamos Itabo , Izote en algunos lugares , me recuerda a mi madre y mi abuela.
-Que nombre mas lindo,yo me llamo Rosa y tu? hace mucho que estás aquí?
-Hace un año que llegué, yo me llamo Estrella.

Llegaron al trabajo y se despidieron , al dia siguiente se encontraron en el autobús i Rosa le puso en las manos un paquetito.

-No son como las de tu madre , pero si continuas esperando se van a marchitar y no podrás probarlas hasta el próximo año , alguien debía entrar al jardín no?

Estos se llaman "Crespells de flor d´Itabo " son un mix catalano-salvadoreño , para el año que viene ya me enseñarás como las hacía tu abuela.

Tal vez alguien sí la veía.

INGREDIENTS

HARINA
HUEVO
AGUA
LEVADURA EN POLVO
AZUCAR PARA ESPOLVOREAR
UNA PIZCA DE SAL
FLORES D´ITABO
OLI DE GIRASOL

ELABORACIÓN.
Simplemente adapté el procedimiento de los crespells de flor de calabaza de mi abuela a estos, por lo que si lo queréis con mas detalles los encontraréis aquí.
Fácil, muy fácil , no os daré medidas porqué siempre lo hago a ojo , en proporción a las flores que tengo y los buñuelos que quiero hacer pero es fundamental que la pastina sea muy ligera que se frían en el aceite a temperatura media-caliente , si no se os quemarán i estarán crudos por dentro, o la pastina si por el contrario el aceite es muy frío, se espatarrará por toda la sartén y no se hincharán .
En cuanto a las flores se tiene que extraer el pistilo y escaldarlas en agua hirviendo unos minutos, si, si, si se tiene que coser un par de minutos.
Una vez hecho esto y frías las flores , se escurren y se mezclan con la pastina y se van friendo a cucharaditas , se pasan al azúcar para que se les pegue bien y calientes están deliciosas.

SALUD I QUE VAGI DE GUST.


divendres, 25 de setembre del 2009

VENTRESCA DE PEZ ESPADA CON SALSA DE SOJA ,WASABI Y FIDEOS DE SOJA

DSC00471

En diem arribar a "misses dites"....i així vaig ! i si, si, ja se que aquest està " repe" però la Nuria , a qui quasi tots coneixeu és l´amfitriona de l´HEMC d´aquest més i com és una bona amiga i l´aprecío molt doncs no volía deixar de faltar al seu event.
He de dir que la cuina oriental em fascina i mira per on no li he dedicat més que un parell de posts , m´hagués agradt fer un plat nou per ella i ben maco però no he pogut i com molts de vosaltres doncs no l´heu vist , aprofito l´avientesa per enssenyarvos-el i de pas doncs saludar-vos , als que aquest HEMC us porta aquí per primera vegada i als que veniu tant sovint que ja sóu com de la famíla , sigui com sigui una forta abraçada a tots.
Sigueu benvinguts!!!!!!

A esto le llamamos llegar a los postres...i así voy! y si, ya se que éste está "repe" pero la Núria, a quién muchos de vosotros ya conocéis es la anfitriona del HEMC 36 de este
mes y como es una buena amiga y además aprecio mucho , pues no quería faltar a su evento.
Debo decir que la cocina oriental me fascina y mira por donde no le he dedicado mas que un par de post , me hubiese gustado hacer algo nuevo y bonito para ella pero no he podido y como muchos de vosotros no lo habéis visto , aprovecho la ocasión para enseñároslo y de paso saludaros , a los que el HEMC os trae aquí por primera vez y los que venís a menudo , que ya sois como de la familia , sea como sea un fuerte abrazo a todos.
DSC00469
Sed bien venidos.

VENTRESCA DE PEIX ESPASA AMB SALSA DE SOJA WASABI I FIDEUS DE SOJA


INGREDIENTES

UN TROZO DE VENTRESCA DE UNOS 200 GRS POR PERSONA
FIDEOS DE SOJA ( iban en manojitos,uno por persona )
ACEITE DE SESAMO ( 1 cuch. sopera )
ACEITE DE GIRASOL ( 2 cuch. soperas )
VINO DE JEREZ (100 ml)
SOJA SUAVE KIKOMAN (100 ml )
CEBOLLETA TIERNA ( 150 grs )
WASABI
MIEL DEL BIERZO ( 1 Cuch.de postres)
MAIZENA
CALDO DE VERDURAS LIGERO

ELABORACIÓN

Poner a hervir un cazo con agua y sal para los fideos,cuando el agua hierva echarlos y cuando arranque de nuevo el hervor dejarlos dos minutos y colar, a mi no me gusta lavar ningún tipo de pasta, la dejo enfriar,guardo el agua de hervirla y cuando la voy a servir la meto de nuevo 10 segundos y esta caliente y al punto.

Picar muy fina la cebolleta y rehogarla sin tostar en el aceite de girasol , cuando ya esté añadirle el aceite de sésamo , darle unas vueltas y añadir la soja.

Dejar reducir la soja un poco y añadir el vino de jerez , dejar reducir y añadir la miel .

Añadir el caldo de verduras, cocer unos cinco minutos y espesar con la maizena disuelta en agua .

Calentar la plancha y haceis las tranchas de pescado por ambos lados engrasadas un poco con aceite, tambien lo podeishacer a filetes si el pescado os gusta mas hecho,yo lo hago así y lo corto después porqué nos gusta crudito en el centro.

Y se procede a montar el plato, mas o menos como veis en la foto , ojito con la sal que la soja.... es muy salerosa.

¿Simple no?

dilluns, 14 de setembre del 2009

BUNYOLS DE BACALLÀ ( NÚVOLS DE LA MAR SALADA)

Pasen els dies com núvols arrossegats pel vent , deixant al seu pas instants de sol enlluernador i d´ombra fosca , d´escalfor i de fredor.
De vegades s´aturen tapant el sol , minuts , hores i fins i tot dies , d´altres vegades , escalfats en sobremanera s´inflen i esclaten descarregant la seva furia en cortines d´aigua mogudes pel vent i netejant la pols acumulada d´arreu on pasen , si l´escalfor és forta i persistent es fan grans ,molt grans i s´ennegreixen omplint l´espai d´una foscor grisa que espanta , llavors esclaten bramant amenaçants , descarregant tot el seu poder i arrasant tot allò que hi ha al seu pas sense importar-los tot el mal que fan .
Quan desapareix la ira ,torna a sortir el sol ,però mai res és igual , han fet esquerdes a la terra , han canviat les pedres de lloc i el curs de molts rius , trencat els arbres i inundat la plana anegant-la i deixant-la tipa d´aigua , cal temps per tornar a deixar-ho a lloc, però mai torna a ser igual i mentrestant dies i nuvols pasen , de pressa esperant un sol que els escalfi amb mesura.

Photobucket

BUNYOLS DE BACALLÀ ( NÚVOLS DE LA MAR SALADA )

250 GRS D´AIGUA
125 GRS DE MANTEGA
250 GRS DE FARINA
6 OUS GROSSOS
400 GRS DE BACALLÀ
ALLS
JULIVERT
UN POLSIM DE SAL

ELABORACIÓ

Primer que res el bacallà ha d´estar desalat , un cop en assegurem d´això , l´esqueixem i el reservem .
Tamissar la farina i reservar-la.
Picar l´all i el julivert i reservar-los.
Poseu l´aigua en un cassó a escalfar, amb la matega i un polsim de sal . Quan arrenqui el bull d´un cop afegiu la farina i remeneu constantment amb una cullera de fusta o una espàtula i aneu coent la massa, s´ha d´anar desprenent de les parets del cassó.
Deixeu-la atemperar, una mica tèbia ,i ja podeu anar afegint els ous , aquest procès el farem afegint els ous d´un a un sense deixar de remenar i no posar el següent fins que no s´hagi emulsionat totalment l´anterior amb la massa.
Acontinuació afegiu-hi el bacallà i tot seguit l´all i el julivert fins aconsseguir una massa homogènia.
Poseu l´oli d´oliva al foc a escalfar 160º està be, en paella o fregidora , si és en paella sigueu generosos.
Feu els bunyols amb l´ajuda de dues culleres o bé amb una mànega pastissera, a mi m´agraden les culleres , decidiu vosaltres, però no els feu massa grans doncs crèixen força i aneu fregint-los, si s´enrosseixen massa de pressa aneu baixant el foc i si al posar-ne més es va refredant doncs l´apujeu, regulant així la temperatura.
Per acompanyar el plat una fantàstica amanida d´enciam ( del nostre hort , es clar ) i maduixes amanit amb una reducció de balsàmic i
SALUD
BUÑUELOS DE BACALAO ( NUBES DE LA MAR SALADA )

Pasan los días como nubes arrastradas por el viento , dejando a su paso instantes de luz cegadora y de oscuras sombras , de frío y de calor.
A veces se detienen y tapan el sol , unos minutos , unas horas incluso durante días , otras recalentados en sobremanera ,s e hinchan y explotan descargando su furia en forma de cortinas de agua vapuleadas por el viento, limpiando el polvo acumulado por allí donde pasan , si el calor es fuerte y persistente , se hacen grandes, muy grandes llenando el espacio de una oscuridad gris que espanta , entonces explotan, bramando amenazantes , descargando todo su poder y arrasando todo aquello que encuentran a su paso , sin importarles todo el daño que hacen.
Cuando la ira desaparece , el sol vuelve a salir , pero nada es igual , han hecho surcos en la tierra , cambiado las piedras de lugar i el curso de algunos ríos , roto los árboles e inundado el llano anegando la tierra y dejándola harta de agua , hace falta tiempo para que todo vuelva a su lugar , pero nunca vuelve a ser nada igual y mientras , días y nubes pasan, de prisa , esperando un sol que los caliente con medida .

Photobucket

BUÑUELOS DE BACALAO ( NUBES DE LA MAR SALADA )

250 GRS DE AGUA
125 GRS DE MANTEQUILLA
250 GRS DE HARINA
6 HUEVOS GORDOS
400 GRS DE BACALAO
AJOS
JULIVERT
UN PELLIZCO DE SAL

Antes que nada debemos asegurarnos que el bacalao está bien desalado,una vez hecho esto lo desmigamos y lo reservamos.
Tamizar la harina y reservarla.
Picar el ajo y perejil y reservar también.
Poned el agua en un cazo a calentar, con la mantequilla y un pellizco de sal, Cuando arranque el hervor echad la harina de una vez y removed constantemente con una cuchara de madera o ua espátula e id cociendo la masa , esta se debe ir desprendiendo de las paredes del cazo.
Dejadla templar, cuando haya perdido casi el calor id añadiendo los huevos, este proceso lo haremos añadiendo los huevos de uno en uno sin dejar de remover y no añadiendo el siguiente hasta que no se haya amalgamado el anterior a la masa.
A continuación añadid el bacalao desmigado y el ajo y perejil y removed hasta conseguir una masa homogénea..
Poned el aceite de oliva a calentar, unos 160º está bien, en sartén o freidora, si es en sartén sed generosos.
Haced los buñuelos con la ayuda de dos cucharas o con una manga pastelera, a a mi me gusta las cucharas, vosotros decidid , pero no los hagáis muy grandes pues crecen e id friéndolos , si se doran muy a prisa , bajad el fuego y si a medida que vais añadiendo se enfría lo vais subiendo regulando así la temperatura.
Para acompañar , una fantástica ensalada de lechuga ( de nuestra huerta por supuesto , este año chuleo de huerta jejeje) y fresas aliñado con una reducción de balsámico y grosellas.

SALUD Y UN PLACER ENCONTRAROS DE NUEVO


dimarts, 23 de juny del 2009

BAKLAVA HEMC34

Photobucket
Tinc por.........

Teniu por ?

La por és excessiva , ens fa infeliços , vaig llegir fa poc , i no em pregunteu on que la por té un component biològic , neixem amb por, és una emoció que s´activa amb molta facilitat i com totes les altres emocions ens ajuda a evolucionar , ens alerta del perill .
Amb el temps s´adonem que la majoría de les nostres pors són absurdes i sense un sentit objectiu moltes d´elles , s´adonem d´això quan sentim pànic , quan la por és real .
La por de perdre un ésser estimat , la por de caure malalts , la por de perdre la feina , la por a tot allò que ens és desconegut......
La por no ens deix ser objectius , ens fa especular sobre el que podría succeïr molt avans que succeeixi o potser sense que arribi a passar mai , absurd oi? el mes fàcil sería no pensar-hi , no donar força a tanta especulació massoquista i pensar en quelcom positiu , en les coses que ens agraden i que dia a dia ens fan feliços i viure-les al màxim.
Disfrutar dels que estimem , dels moments agradables , de que estem vius , de que podem treballar , de cada petita cosa que descobrim cada dia , gent nova , noves idees , noves tradicions, noves costums , sense pensar si hi pot haver quelcom de dolent  , sino quant hi haurà de bo i tot el que aportarà a la nostra vida.
Però tenir por és normal i parlar de les nostres pors no és dolent , sense excessos , és clar , ni tenim d´estar pendents de les nostres pors ni de les dels demés  o acabarem entrant en un cercle viciós negatiu que ens durà tant prop de la paranoia que la por acabarà tenint forma i rostre.
És un eina , forta i terrible , que ens fa esclaus i n´hi ha que la fan servir molt be per tenir-nos subjugats , els governants , els líders dels partits polítics , els representants dels estaments religiosos , el cap de la teva empresa , és l´eina dels incapaços , d´aquells que carents d´aptituds millors , que carent d´arguments de medis i de vegades d´inteligència i de coneixements són incapaços de treure el millor de cadascun de nosaltres.
Ens van educar per tenir por , i si no , feu memòria , reeduquem-se doncs per ser prudents objectius , forts i lluitadors davant les nostres pors.

Avui faig un reciclatge , un pastís que ja us vaig enssenyar fa un temps , però no podía faltar al HEMC d´aquests més que la Kako  ha proposat , i com  la veritat no tinc massa temps i l´he trobat molt representatiu de la cuina d´Orient aquí el teniu per qui no l´hagi vist, és una Baklava , una mica renovada també però que va resultar boníssima.


Photobucket

INGREDIENTS

400 GRS DE PASTA FILO
800 GRS DE POMA VERDA
400 GRS D´AVELLANES TORRADES
250 GRS DE SUCRE GLACE
10-12 LLAVORS DE CARDAMOM
150 GRS DE MANTEGA SENSE SAL

PER L´ALMÍVAR

500 GRS DE SUCRE
2 CULL D´ESSÈNCIA DE FLOR DE TARONGER
350 ML D´AIGUA

ELABORACIÓ

Primer prepareu l´almívar , en un cassó amb aigua poseu el sucre i escalfar fins que bulli, baixar el foc i deixar-lo fins que es faci més espès , deixar atemperar i afegir l´essència , deixar refredar.

Pelar les pomes, tallar-les a daus i coure-la amb el sucre, les llavors de cardamom embolicades amb un agassa i suc de llimona, deixar refredar.

Triturar les avellanes , deixant-les grolleres perquè no facin oli i barrejar-les amb la poma un cop freda.

Escalfar el forn a 160º
 
Posar les fulles de pasta filo, d´una a una pinzellant-les cadascuna amb mantega ja sobre la plata que posareu al forn , una a una successivament fins a sis.

Extendre una capa de fruita i repetir el procès anterior amb sis fulles mes per tapar, al vostre gust es podria triplicar , tres capes de filo i dues de fruita.

Originalment es talla en rombes punxant-lo cadascun amb una ametlla i pinzellant amb la resta de la mantega jo no ho he fet , per fer-ne un altra presentació .

Ho posem al forn 20 minuts pujant la temperatura progressivament fins que sigui daurat.
Treie-ho del forn i si us agrada ben dolcet ho regueu amb el xarop , jo l´he posat en una salsera , de fet l´essencia de flor de taronger és essencial, per això en vaig posar una cullerada diluïda amb la fruita , te un aroma que m´agrada molt i com amb xarop no m´agrada perquè és molt dolç al meu gust el vaig empolsar amb canyella.
SALUD


Photobucket

Tengo miedo.....

¿Tenéis miedo?

El miedo es excesivo , nos hace infelices , leí hace poco , i no me preguntéis donde que el miedo tiene un componente biológico , nacemos con miedo , es una emoción que se activa con mucha facilidad i como todas las otras emociones nos ayuda a evolucionar , nos alerta del peligro.
Con el tiempo nos damos cuenta que la mayoría de nuestros miedos son absurdos y sin sentido objetivo la mayoría de las veces , de ello nos damos cuenta cuando sentimos pánico , cuando el miedo es real.
El miedo de perder a un ser querido , el miedo de caer enfermos , el miedo a perder el trabajo , el miedo a lo desconocido.....
El miedo no nos deja ser objetivos, nos hace especular sobre lo que podría suceder mucho antes de que suceda e incluso sin que nunca llegue a pasar, absurdo ¿ verdad? lo mas facil sería no pensar en ello, no dar fuerza a tanta especulación masoquista i pensar en positivo , en aquello que nos gusta i que día a día nos hacen felices i vivirlas al máximo.
Disfrutar de las personas que queremos , de los momentos agradables , de que estamos vivos , de que podemos trabajar y lo hacemos,de cada pequeña cosa que descubrimos cada día , de las personas nuevas que conocemos y entran a formar parte de nuestra vida , de nuevas ideas,de nuevas tradiciones, de nuevas costumbres sin pensar que puede haber algo malo en ello , si no cuantas cosa buenas nos aportarán a nuestra vida.
Pero tener miedo es normal i hablar de nuestros miedos no es malo , sin excesos claro , no tenemos de estar pendientes ni de nuestros miedos ni de los de los demás o acabaremos entrando en un círculo vicioso negativo que nos llevará tan cerca de la paranoia que acabará teniendo forma y rostro.
 Es una herramienta el miedo, fuerte y terrible,que nos hace esclavos y hay quien la utiliza muy bien para tenernos subyugados , los gobernantes , los líderes de los partidos políticos , los representantes de las distintas religiones , el jefe de tu empresa..... es la herramienta de los incapaces , de aquellos que carentes de aptitudes mejores , que carentes de argumentos , de medios , y algunos de inteligencia y de conocimientos son incapaces de sacar lo mejor de cada uno de nosotros.
Nos educaron para tener miedo , y si no haced memoria , reeduquémonos pues para ser prudentes , objetivos , fuertes y luchadores ante nuestros miedos.

Hoy un reciclaje , una tarta de hace tiempo , pero no podía faltar al HEMC  de este mes propuesto por Kako , y como la verdad es que no tengo mucho tiempo y este es muy representativo de la cocina de Oriente Medio , para quién no lo viera aquí lo tiene , "La Baklava" , un poquito renovada pero que resultó deliciosa.

INGREDIENTES:

PARA LA TARTA 

400 GRS DE PASTA FILO ( KANAKI )
800 GRS DE MANZANA VERDE
400 GRS DE AVELLANAS TOSTADAS
250 GRS DE AZÚCAR GLACE
10-12 SEMILLAS DE CARDAMOMO
150 GRS DE MANTEQUILLA SIN SAL ( derretida)

PARA EL ALMIBAR

500 GRS DE AZUCAR
2 CUCHARADAS DE AGUA DE AZAHAR
350 ML DE AGUA

ELABORACIÓN

Primero se prepara el jarabe , en un cazo con el agua se pone el azúcar y calentar hasta que hierva , reducir el fuego y dejar hacer hasta que espese, dejar templar y agregar el agua de azahar y enfriar por completo.

Pelar la manzana,cortarla a cubos y cocerla con el azúcar ,las semillas de cardamomo envueltas en una gasa y el zumo de un limón,dejar que se enfríe.

Triturar las avellanes sin que lleguen a hacerse polvo , pues harían aceite y mezclar con la manzana una vez esté fría .

Calentar el horno a 160º.

Poner las hojas de  pasta filo de una en una pincelándolas con mantequilla sobre la bandeja en que lo vayáis a poner al horno; importante ,una hoja,pintar,otra hoja,pintar y así sucesivamente hasta unas seis .

Extender una capa de la fruta y repetid el mismo proceso con las seis hojas mas y la mantequilla.

Si gusta esto se puede triplicar,o sea tres capas de filo y dos de fruta.

Originalmente, una vez acabado se corta en rombos antes de meter al horno, yo no lo hice esta vez , y cada trozo se pincha con una almendra para así fijar la pasta, se riega con el resto de la mantequilla y al horno 20 minutos haciendo subir la temperatura a 200º. Hasta que la pasta esté dorada y crujiente.

Sacar del horno y , si gustáis de algo  muy dulce regad con el jarabe , yo lo he puesto a parte, de hecho el agua de azahar es esencial , yo le puse una cucharadita diluida en almíbar a la fruta por que el aroma me gusta mucho y el jarabe me parece muy dulce , en cambio lo espolvoreé con un poco de  canela .

SALUD