MONES DE PASQUA/MONAS DE PASCUA

Hi ha setmanes que passen sense pena ni glòria, arriba el divendres i tens la impressió que s´ha produít un salt en l´espai temps i has perdut tres dies sense saber com fins al punt que penses, que vaig fer dimarts? i dimecres? dies que et lleves al matí i quan t´adones és l´hora de sopar i anar al llit i tens la sensació de no haber aprofitat el temps ; d´altres molt al contrari quan al vespre et deixes anar al sofà presa de l´esgotament després d´un dia frenètic i fas repàs dius, carai, com m´ha cundit avui!aquest és el cas del passat dissabte , al matí ens vam llevar d´hora doncs haviem de sembrar les patates, ja anavem una mica endarrerits i s´acabava la lluna així que s´havia de fer si si so si , el dia acompanyava , sol solet i calor de la bona , tant que em vaig rostir confiant en el traïdor sol d´Abril però a l´hora de dinar ja ho teniem llest, uns bons crestalls de "Red Pontiac "que als voltants de sant Cristòfol si tot ba bé ens donaran la collita de patata de tot l´any , també hem sembrat dues varietats més, poca cosa , però tenia caprici i vaig enredar l´Anton per sembrar unes quantes patates "Ratte" i ell per la seva part va posar unes "Patata bonita" de Canaries que un company i amic ens en va proporcionar la llavor , feta la feina i esgotats, sobre tot ell , cap a dinar , pensant però que a la tarda m´havia de posar a fer les Mones dels meus fillols.

I vet aquí les mones , jo n´estic prou satisfeta , sobretot perquè cansada com estaba hi va haver un moment que vaig pensar, tira i compra-les que avui no te´n surtes , però el resultat final va valdre la pena.

Vaig fer una Sara i una de Gema i no em podria decantar per cap de les dues, vosaltres ja em direu quina us a agradat més.

PA DE PESSIC

4 OUS

125 GRS DE SUCRE

125 GRS DE FARINA

PELL DE LLIMONA

.Preescalfeu el forn a 180º

.En un recipient adient batre els ous amb el sucre fins que es munti

.Afegir la farina tamitzada barrejant la mescla amb molta cura.

. Abocar en un motlle engreixat i coure entre 25 i 30 minuts.

Per fer les dues mones en vaig fer tres tallats per la meitat i tres planxes per cadascuna.

GEMA

3 OUS

175 GRS DE SUCRE

Batre els ous amb el sucre i posar-ho al foc ben baix remenant sense parar fins que comenci a bullir, coure-ho un minut sense deixar de remenar i escampar al marbre remenant-ho amb una espàtula fins que sigui fred.

CREMA DE MANTEGA

TPT MANTEGA/ ALMÍVAR

Amb la mantega a temperatura ambient anar afegint l´almívar i batent-ho enèrgicament fins que quedi ben barrejadai cremosa.

D´ALTRES INGREDIENTS

PLOMES

GALLINES

POLLETS

GRANET D´AMETLLA

AMETLLA FILETEJADA

MELMELADA D´ALBERCOC

FRUITES CONFITADES I TOT ALLÒ QUE US AGRADI

MUNTATGE

Tallar els pans de pessic en dues planxes cadascun , a la primera capa posar mantega i a la segona melmelada, el farcit per tots dos el vaig fer igual.

A la de mantega cobrir amb la crema i enganxar-hi les ametlles laminades, que poden ser crues o torrades, en aquest cas eren crues.

A la de gema, el mateix farcit recobert amb la gema i per les vores amb crocanti d´ametlla, acabar amb fruites confitades .

Desitjo que us agradi.

Tallar el pa de pessic per la meitat

LLOBARRO I EL" CLOS DOMINIC BLANC 2009"/ LUBINA Y EL "CLOS DOMINIC BLANCO 2009"

LLOBARRO AMB OLI “D.O SIURANA” AROMATITZAT AMB MANDARINA I CEBA DE FIGUERES CARAMEL-LITZADA AMB VINAGRE “ FORUM”

Si alguna cosa he après dels anys que fa que sóc cuinera, és que res és mes important per donar garantia màxima a un plat que la matèria primera que farem servir en la seva elaboració.

^{Els anys, l´experiència i el coneixement adquirits al llarg de la meva trajectòria personal i professional han fet que la idea de cuina globalitzada que tenia ja fa temps s’hagi decantat més cap a una cuina de proximitat, de la terra; sempre, això sí, sense rebutjar ni menysprear ni la gastronomia ni els productes d´arreu del món.}

^{És evident que l´atractiu d’allò que ens és desconegut es multiplica per cent els darrers anys, ens agrada provar, innovar i oferir coses noves; però, estem segurs de conèixer tot allò que ens ofereix la nostra terra? Jo no n’estic pas, i cada dia que passa me’n sento més desconeixedora, els nostres productes són tants i tan variats que podríem fer creacions culinàries a diari sense por a repetir-nos en molt de temps.}

^{Els avantatges que ofereix l´ús dels productes locals són moltes i podem destacar-ne unes quantes: els productes són recollits en el seu moment més òptim sense pasar llargues estades en cambres refrigeradores; no hi ha necessitat que facin recorreguts de milers de quilòmetres i això representa també un estalvi considerable en transport, cosa que els encareix molt; potenciem l´economia local recolzant l´agricultura i ramaderia de la nostra regió; i fomentem una dieta adaptada a les nostres necessitats segons les condicions geològiques i climàtiques.}

^{No cal dir també que culturalment fomentem la gastronomía local, fent que plats de tota la vida no caiguin en l´oblit, com hi han caigut molts productes locals que han estat substituïts per d´altres foranis, i moltes espècies autòctones que n´han sortit perjudicades, fins a l’extrem que moltes s’han perdut.}

El plat que presentem avui reuneix totes les característiques per fer-lo un plat de qualitat seguint aquesta filosofia: llobarro de la nostra costa amanit amb un gran oli aromatitzat amb mandarines, ceba caramel·litzada i la companyia d´una patata ratte i unes bajoques verdes que el fan un plat complert, senzill, dietètic i elegant.

Un cop net el llobarro i trets els filets només caldrà passar-lo per una planxa calenta; les patates ratte netes i bullides amb la seva pell conservaran tota la qualitat de què són posseïdores, així com les bajoques, que amb un lleu toc de vapor estaran a punt per gaudir de tot el seu gust; la ceba tallada ben fina l´anirem confitant a la paella amb una mica d´oli , una mica de sucre morè i un raig de vinagre “forum”.

^{Per acabar , amanirem el peix amb un raig d´oli aromatitzat amb mandarines i unes escates de sal negra.}

I no a qui no li agradaria maridar aquest plat amb un bon vi ? sóc de terra de vi i amb molt d´orgull dic que al meu poble comptem amb vins que estàn entre els millors del món i com no puc estarme´n us els aniré presentant .

Avui la Dominic i el Paco, propietaris i amics del Celler Francisco Castillo de Porrera ens maridaràn aquest plat amb el que en podriem dir la joia de la corona del celler, el Clos Dominic blanc, però serà la Dominic qui ens diguim com és la seva joia.

El Clos Dominic Blanc 2009 és un vi de curta tirada, de fet cada any només en surten unes 300 ampolles ,el raïm procedeix dels vells costers de vinya centenària de la finca propietat del celler.El nostre, és un vi natural, fet amb Garnatxa blanca de coster, Macabeu, Pedro Ximenes , Picapoll blanc i un poc de Riesling.

Nota de cata: Color groguenc brillant , té uns aromes nítids, minerals, fruits secs, taronja, òs de préssec, una mica de romaní i altres herbes del tros, les típiques del sotabosc de Porrera. En boca és contundent, quasi tant com un vi negre . És un vi que sempre es recorda en boca, de pas ample,ple de vitalitat, exigent, divertit i dinàmic. Com tots els vins del nostre celler , es nota en ell l´expressivitat de la zona, el postgust és llarg, força personal, sense imitacions possibles. Un blanc que podría ser negre.

Espero que us agradi força.

Dominic

DIUMENGE : CANELONS I CONILL/ DOMINGO: CANELONES Y CONEJO

Si, ja torna a ser diumenge, els dies no corren que volen , tinc la impressió que va ser ahir que vaig penjar el darrer post on us contava que els diumenges i jo estem barallats, avui només faltava el canvi d´hora , ens hem llevat tard i després d´un esmorzar lleuger per allò que sen´s faria tard per dinar l´Aleix i jo ens hem posat a fer cuinetes ,el meu marit treballava així que el dinar ha estat per tots dos , coincidir amb el meu fill el dia sencer i gaudir de l´esmorzar el dinar i el sopar és suficient perquè passem per alt que no ens agrada aquest dia i el disfrutem .

El primer que hem fet és una coca de panets , en veure-la al bloc de la Mercè vaig recordar que feia molt de temps que tenia ganes de fer-la , una vegada que la vaig provar no em va acabar de fer el pes, així que he agafat les seves mesures i la veritat és que estic contentíssima del resultat, ja us l´enssenyaré més endavant , avui anem al dinar d´aquest diumenge.

La influència dels blogs en blocaires i també en els que no ho són queda palesa en els àpats de cada dia, tots tenim uns plats i unes variants dels mateixos que anem fent i uns altres més novedosos que sen´s acudeixen o que per influència dels que anem veient acaben formant part dels nostres menús , avui ha estat així.

Per dinar hem fet uns Canelons clàssics i Conill rostit ; amb el conill m´ha passat com amb la coca de la Mercè , he passat per la cuina de la Sión i he vist el conill amb cargols , ens encanta! però carai, no tenia cargols , llavors he fet cap a la cuina del Manel i tenia un conill a la manera de la Noguera que feia una fila...., no l´he fet mai i m´ha agradat però tampoc tenia nous , llavors he recordat que la mare feia un suquet deslligat pel conill boníssim així que m´hi he posat i aquí el teniu , les trompetes és l´afegit nou a aquest conill, com tots els bolets deshidratats que faig servir últimament aquests són de cal Coll, a veure que us sembla.

Aquest conill és d´allò més senzill , talleu-lo i salpebreu-lo, poseu una cassola amb oli i quan sigui calent daureu-lo arreu , llavors talleu una ceba en mirepoix , molt petita , i l´afegiu a la carn, deixeu-la que vagi coent a foc fluix amb una branqueta de farigola i una fulla de llorer; Quan sigui ben tova i comenci a ser rossa li afegiu una copa de brandy i una copa de vi , deixeu-lo reduïr i mentre va reduïnt retireu el fetge del conill del rostit i en un morter poseu una dent d´all, mitja dotzena de pets de monja , dues branques de julivert i el fetge del conill i ho piqueu ben picat, afegiu la picada i un got d´aigua a la cassola i les trompetes rehidratades i ho deixeu coure uns 10-12 minuts,molt important que avans d´afegir la picada retireu l´excès d´oli, però no tot , com veieu a la imatge el suquet no queda del tot lligat i tal i com ho fa la mare queda alguna lluna d´oli per sucar-hi pa, a veure si us agrada.

SALUD

POLLASTRE ROSTIT AMB CARXOFES

Us he dit mai que no m´agraden els diumenges? suposo que per aquells que ténen una setmana laboral diguem-ne "normal" és el dia esperat, es el dia de repòs, de sortir amb la família a l´estiu, d´anar a la platja, de fer el vermut, a la tarda sofà i migdiada o potser passeig per allò de païr el dinar, també tarda de cinema; però aquest no és el meu cas doncs exceptuant quan estic aturada els diumenges els treballo quasibe tots i coincidim ben poc els tres.

Tenir festa entre setmana a mi em cundeix més , aprofito millor el dia, faig més feina , puc anar de compres doncs tot és obert, comerços, mercats, bancs , si sortim fora no hi ha mai tanta gent i al bon temps i a la zona on vivim no hi ha diferència entre un dia de cada dia i un festiu.

Però hi ha coses que indiscutiblement són de diumenge , dels diumenges de tota la vida , el vermut que us comentava al bar del poble , el diari al solet de l´hivern, la mitgdiada ...però sobre tot els dinars , a casa hi havia dinars de diumenges d´estiu i dinars de diumenges d´hivern , dels d´estiu ja en parlarem dels d´hivern no fallava mai la sopa de caldo i l´escorregut i el pollastre o conill rostit , hi havia variants es clar, com el fricandó de vedella o les mandonguilles.

Aquest diumenge va ser un dels clàssics, dels que no fem quasi mai , l´Aleix i jo ens vam llevar i després de deixar el dinar a punt vam sortir a fer el vermut, comprar una cosa dolça per les postres i llogar tres pel-lícules per fer una tarda de cine amb pipes incloses i el vam disfrutar prou, el dinar també un clàssic.

POLLASTRE ROSTIT AMB CARXOFES

El rostit tinc costum de fer-lo sempre així tant si és de pollastre com si és de conill , poques variants alguna vegada una branqueta de canyella,d´altres un tomacó, prunes i panses, pinyons, bolets però sempre amb la mateixa base, la carn, ceba ,alls , oli, vi ranci i herbes aromàtiques, la sal i el pebre.

Agafem un pollastre net i tallat a octaus, escalfem oli a la cassola, salpebrem la carn i l´enrossim arreu amb l´oli ben calent i una cabeça d´alls sencera, quan és ros hi afegim la ceba tallada a juliana el lligat d´ herbes( timó romaní i llorer) i un tomacó tallat per la meitat, ho posem a foc fluix i ho deixem que es vagi coent.

Mentrestant passem les carxofes tallades a quarts per una paella amb oli i les anem escorrent en un paper de cuina.

Quan la ceba ja comença a ser rossa, li treiem part del greix al rostit( guardeu-lo per uns fideus , sofregit de macarrons etc) i li afegim un got de vi ranci , el deixem reduïr i llavors afegim mig got d´aigua , les carxofes i en aquest cas uns bolets variats, perquè acabi de coure´s tot junt i s´emulsionin tot els sabors, uns minuts més i llest.

Fàcil oi? i aquest és el pollastre rostit del diumenge, que no cal que sigui diumenge per fer-lo, però per mi és un clàssic .

SALUD