COCOTXAS DE BACALLÀ I CLOÏSSES MIX PIL-VERD I PACIÈNCIA

Una conversa amb senderi és el que em feia falta, temperament, manca de paciència i una llengua fluixa de vegades són un cocktail explosiu que no porten més que disgustos i per molt que tothom et digui i et repeteixi que això no du enlloc i l´únic que fa és donar-te mala vida és ben difícil lluitar contra es elements i de nou culparé la genètica de la qual tot sigui dit n´estic ben orgullosa ; si hagués pogut triar hagués optat pel metabolisme del pare i la paciència i la capacitat de raonament vers situacions que poden treure a qualsevol de polleguera de la mare,però això és el que hi ha i quan estic a reventar doncs res millor que una , dos , tres veus amigues que sense embussos et diuen posa el fre i pren paciència.

La mateixa que s´ha de tenir per lligar aquesta meravellosa salseta , un mix entre una salsa verda i un pilpil ; i dic jo.....si puc estar el que faci falta amb una cassola de terrissa entre mans, mou que mou amb dolços i repetitius moviments fins que les cocotxes deixin anar tota la gelatina de la que són posseïdores per lligar aquest suquet , perquè no en tinc per suportar coses com l´excès d´imbecilitat d´alguns individus que tot sigui dit són casos perduts i que no ténen solució?

Ho veieu com tinc la llengua fluixa.......

Per fer aquest plat necessiteu unes "cocotxas "de bacallà , importantíssim que siguin de bona qualitat, blanques i meloses i que no estiguin seques per excès de salaó , unes cloïses si pot ser gallegues, aquestes no ho eren però jo trobo que una bona cloïssa de carril gallega és insuperable , un bon oli d´oliva i aquí els de la D.O Ciurana.....sense desmerèixer cap altre ho tenim brodat , alls , julivert i un bitxo, aquests de la collita de casa que he de fer propaganda de la nostra reputació hortelana , però no vull deixar de dir que els alls morats de las Pedroñeras són una cosa a part del bo el millor i dos ingrdients més i aquí la qualitat li posareu vosaltres, paciència i molt molt d´amor.

Poseu una quantitat generosa d´oli en una cassola de terrissa, quan sigui calent hi afegiu uns alls laminats i un tros de bitxo i ho retireu del foc , amb l´escalfor de la cassola s´aniràn enrossint , quan agafin color els reserveu fora de l´oli i deixeu que perdi escalfor , llavors afegiu les "cocotxas" dessalades i ho poseu al foc molt baix perquè vagi agafant temperatura , mentrestant anireu remenant la cassola amb moviments circulars i observareu com les cocotxas van deixant la gelatina , heu de seguir remenat fins que la gelatina s´emulsioni amb l´oli i es lliguin fent una salsa que de groguenca ,per l´oli , passarà a ser quasi blanca, llavors li afegirem el julivert trinxat, els alls i les cloïsses que hem obert al vapor perquè no deixin anar aigua, senzill però complicat, o no , només cal.....paciència.

Jo el bitxo el vaig trinxar i n´hi vaig afegir uns flocs, m´agrada que sigui picantó

Que vagi de gust si les feu i gràcies per escoltar-me.

FIDEUS A LA CASSOLA AMB POLLASTRE

Fideus a la caçola o l´important que poden ser les coses senzilles ; aquest és el nom que crec que li aniria millor al plat d´avui.

Fa uns dies que he s´han acabat les vacances obligades , de nou a la feina , afortunadament la meva no és una feina massa rutinaria doncs tot i que no deixa de ser cada dia el mateix sempre hi ha coses noves , gent nova que comença , tasques diferents a fer....però hi ha situacions i moments que fan que em senti com en aquella película de "El dia de la marmota"de vegades no sé si es repeteixen les situacions o és un "déjà vu".

Enyoro la cuina de casa i els plats de diari , ara que l´Anton i jo dinem a la feina només en faig per l´Aleix ,enyoro quan arriba de l´escola, para la taula i ens posem a dinar tots dos a dos quarts de dues ( hora normal per dinar tot sigui dit), avui que si unes bajoques tendres i patata, demà unes llenties , passat uns fideus a la cassola.... a molts us semblarà una tonteria però vuit dies després d´engegar la temporada i arribades cada dia les tres o les quatre de la tarda i pensar, que dinem avui? que ha quedat al menjador del personal?i trobar les restes d´una verdura o una pasta o d´un lluç de fa dues hores fan que valoris molt el menjar de casa i ahir precisament vaig recordar aquests fideus.

Deu fer unes setmanes que els vaig fer però són aquelles receptes i fotografies que tots tenim enmagatzemades i que sempre deixem per quan no tenim temps de posar-nos a fer fotos als plats o massa feina per fer un post i com avui em passa a mi surten a la llum.

Avui és el meu dia lliure, m´he llevat molt d´hora i a les set erem camí de Porrera per anar a regar l´hort, ara em llevo a dos quarts de sis i en arribar a la tarda doncs entre una cosa i l´altra no tinc temps de posar-me amb el bloc així que ja us dic pel davant que no us visitaré tant ni publicaré tal i com venia fent fins ara , us enyoraré una mica però estaré pendent de la feinada que feu i de com dineu de bé a casa.

Aquí teniu l´hort , està impressionant , les cols mireu quin goig que fan i que us he de dir dels enciams? "maravilla","fulla de roure" i "trocadero"l´Anton ha fet una bona selecció i aquí el teniu regant les tomateres i pebrots recent plantats , les cebes i els alls tant estirats esperem que surtin tant bé com l´any passat que fins ara encara no n´hem comprat ni d´unes ni dels altres .Veieu quina mota d´orenga més maca? al costat de la parra la menta , les patates que vam plantar fa uns dies ja surten , i els ravens! de terra a la taula, els cogombres ténen pressa i el Jovenal, tan groc i florit guarneig el marge , fa pena arrencar-lo.

Esperem bona collita i que la poguem disfrutar nosaltres i no els lladregots que ens fan visita cada any.

Per dinar em faré unes bledes que he collit havien sortit soletes a la vora d´un marge , penseu que hi pot haber res millor? si es clar , però avui per mi no i demà.....demà ja tornaré a enyorar aquests fideus.

Secret pels fideus cap ni un , menjar de tota la vida i que accepta mil i una variacions, amb pollastre, conill, costella de porc, peix, només verdures ....a casa nostra és un dels plats que més ens agraden i pel meu germà una delicatessen , aquests que veieu només eren fets amb pollastre .

Un bon sofregit que ja tinc fet en pots en conserva de la verdura de l´any passat és el principal per donar-li tot el gustet; jo poso a la cassola amb un bon oli d´oliva el pollastre a sofregir,sal i pebre i quan és dauradet li afegeixo pebrot verd tallat a daus, una fulla de llorer i una cabeça d´alls sencera , quan és a punt l´hi afegeixo el sofregit, ho deixo uns minuts hi ja hi poso l´aigua , es cou una estona fins que el pollastre comença a ser tovet i l´ hi afegeixo els fideus, aquests o bé dels del forat que m´agraden i els teniu en diferents marques on varia la mida o bé els que en diem del "motlle nou" que serien sense forat i del 4.

Quan arrenquen el bull uns pèsols li van de meravella doncs treuen l´acidesa que pot donar la tomata i queda boníssim, uns brins de safrà torrat li donen gust i color i fet això tot plegat es deix coure fins que són a punt , en quant a si més o menys caldosos això ja va al gust, jo els faig una vegada de cada manera, a mi m´agraden caldosos , a l´Aleix sequets i a l´Anton de totes maneres , i a vosaltres?

MONES DE PASQUA/MONAS DE PASCUA

Hi ha setmanes que passen sense pena ni glòria, arriba el divendres i tens la impressió que s´ha produít un salt en l´espai temps i has perdut tres dies sense saber com fins al punt que penses, que vaig fer dimarts? i dimecres? dies que et lleves al matí i quan t´adones és l´hora de sopar i anar al llit i tens la sensació de no haber aprofitat el temps ; d´altres molt al contrari quan al vespre et deixes anar al sofà presa de l´esgotament després d´un dia frenètic i fas repàs dius, carai, com m´ha cundit avui!aquest és el cas del passat dissabte , al matí ens vam llevar d´hora doncs haviem de sembrar les patates, ja anavem una mica endarrerits i s´acabava la lluna així que s´havia de fer si si so si , el dia acompanyava , sol solet i calor de la bona , tant que em vaig rostir confiant en el traïdor sol d´Abril però a l´hora de dinar ja ho teniem llest, uns bons crestalls de "Red Pontiac "que als voltants de sant Cristòfol si tot ba bé ens donaran la collita de patata de tot l´any , també hem sembrat dues varietats més, poca cosa , però tenia caprici i vaig enredar l´Anton per sembrar unes quantes patates "Ratte" i ell per la seva part va posar unes "Patata bonita" de Canaries que un company i amic ens en va proporcionar la llavor , feta la feina i esgotats, sobre tot ell , cap a dinar , pensant però que a la tarda m´havia de posar a fer les Mones dels meus fillols.

I vet aquí les mones , jo n´estic prou satisfeta , sobretot perquè cansada com estaba hi va haver un moment que vaig pensar, tira i compra-les que avui no te´n surtes , però el resultat final va valdre la pena.

Vaig fer una Sara i una de Gema i no em podria decantar per cap de les dues, vosaltres ja em direu quina us a agradat més.

PA DE PESSIC

4 OUS

125 GRS DE SUCRE

125 GRS DE FARINA

PELL DE LLIMONA

.Preescalfeu el forn a 180º

.En un recipient adient batre els ous amb el sucre fins que es munti

.Afegir la farina tamitzada barrejant la mescla amb molta cura.

. Abocar en un motlle engreixat i coure entre 25 i 30 minuts.

Per fer les dues mones en vaig fer tres tallats per la meitat i tres planxes per cadascuna.

GEMA

3 OUS

175 GRS DE SUCRE

Batre els ous amb el sucre i posar-ho al foc ben baix remenant sense parar fins que comenci a bullir, coure-ho un minut sense deixar de remenar i escampar al marbre remenant-ho amb una espàtula fins que sigui fred.

CREMA DE MANTEGA

TPT MANTEGA/ ALMÍVAR

Amb la mantega a temperatura ambient anar afegint l´almívar i batent-ho enèrgicament fins que quedi ben barrejadai cremosa.

D´ALTRES INGREDIENTS

PLOMES

GALLINES

POLLETS

GRANET D´AMETLLA

AMETLLA FILETEJADA

MELMELADA D´ALBERCOC

FRUITES CONFITADES I TOT ALLÒ QUE US AGRADI

MUNTATGE

Tallar els pans de pessic en dues planxes cadascun , a la primera capa posar mantega i a la segona melmelada, el farcit per tots dos el vaig fer igual.

A la de mantega cobrir amb la crema i enganxar-hi les ametlles laminades, que poden ser crues o torrades, en aquest cas eren crues.

A la de gema, el mateix farcit recobert amb la gema i per les vores amb crocanti d´ametlla, acabar amb fruites confitades .

Desitjo que us agradi.

Tallar el pa de pessic per la meitat

LLOBARRO I EL" CLOS DOMINIC BLANC 2009"/ LUBINA Y EL "CLOS DOMINIC BLANCO 2009"

LLOBARRO AMB OLI “D.O SIURANA” AROMATITZAT AMB MANDARINA I CEBA DE FIGUERES CARAMEL-LITZADA AMB VINAGRE “ FORUM”

Si alguna cosa he après dels anys que fa que sóc cuinera, és que res és mes important per donar garantia màxima a un plat que la matèria primera que farem servir en la seva elaboració.

^{Els anys, l´experiència i el coneixement adquirits al llarg de la meva trajectòria personal i professional han fet que la idea de cuina globalitzada que tenia ja fa temps s’hagi decantat més cap a una cuina de proximitat, de la terra; sempre, això sí, sense rebutjar ni menysprear ni la gastronomia ni els productes d´arreu del món.}

^{És evident que l´atractiu d’allò que ens és desconegut es multiplica per cent els darrers anys, ens agrada provar, innovar i oferir coses noves; però, estem segurs de conèixer tot allò que ens ofereix la nostra terra? Jo no n’estic pas, i cada dia que passa me’n sento més desconeixedora, els nostres productes són tants i tan variats que podríem fer creacions culinàries a diari sense por a repetir-nos en molt de temps.}

^{Els avantatges que ofereix l´ús dels productes locals són moltes i podem destacar-ne unes quantes: els productes són recollits en el seu moment més òptim sense pasar llargues estades en cambres refrigeradores; no hi ha necessitat que facin recorreguts de milers de quilòmetres i això representa també un estalvi considerable en transport, cosa que els encareix molt; potenciem l´economia local recolzant l´agricultura i ramaderia de la nostra regió; i fomentem una dieta adaptada a les nostres necessitats segons les condicions geològiques i climàtiques.}

^{No cal dir també que culturalment fomentem la gastronomía local, fent que plats de tota la vida no caiguin en l´oblit, com hi han caigut molts productes locals que han estat substituïts per d´altres foranis, i moltes espècies autòctones que n´han sortit perjudicades, fins a l’extrem que moltes s’han perdut.}

El plat que presentem avui reuneix totes les característiques per fer-lo un plat de qualitat seguint aquesta filosofia: llobarro de la nostra costa amanit amb un gran oli aromatitzat amb mandarines, ceba caramel·litzada i la companyia d´una patata ratte i unes bajoques verdes que el fan un plat complert, senzill, dietètic i elegant.

Un cop net el llobarro i trets els filets només caldrà passar-lo per una planxa calenta; les patates ratte netes i bullides amb la seva pell conservaran tota la qualitat de què són posseïdores, així com les bajoques, que amb un lleu toc de vapor estaran a punt per gaudir de tot el seu gust; la ceba tallada ben fina l´anirem confitant a la paella amb una mica d´oli , una mica de sucre morè i un raig de vinagre “forum”.

^{Per acabar , amanirem el peix amb un raig d´oli aromatitzat amb mandarines i unes escates de sal negra.}

I no a qui no li agradaria maridar aquest plat amb un bon vi ? sóc de terra de vi i amb molt d´orgull dic que al meu poble comptem amb vins que estàn entre els millors del món i com no puc estarme´n us els aniré presentant .

Avui la Dominic i el Paco, propietaris i amics del Celler Francisco Castillo de Porrera ens maridaràn aquest plat amb el que en podriem dir la joia de la corona del celler, el Clos Dominic blanc, però serà la Dominic qui ens diguim com és la seva joia.

El Clos Dominic Blanc 2009 és un vi de curta tirada, de fet cada any només en surten unes 300 ampolles ,el raïm procedeix dels vells costers de vinya centenària de la finca propietat del celler.El nostre, és un vi natural, fet amb Garnatxa blanca de coster, Macabeu, Pedro Ximenes , Picapoll blanc i un poc de Riesling.

Nota de cata: Color groguenc brillant , té uns aromes nítids, minerals, fruits secs, taronja, òs de préssec, una mica de romaní i altres herbes del tros, les típiques del sotabosc de Porrera. En boca és contundent, quasi tant com un vi negre . És un vi que sempre es recorda en boca, de pas ample,ple de vitalitat, exigent, divertit i dinàmic. Com tots els vins del nostre celler , es nota en ell l´expressivitat de la zona, el postgust és llarg, força personal, sense imitacions possibles. Un blanc que podría ser negre.

Espero que us agradi força.

Dominic