dilluns, 10 de gener del 2011

GAMBES BLANQUES I ESCAMARLANS/ GAMBAS BLANCAS Y CIGALAS I EL "SEDUCCIÓ 2010"


....O LA DELICIOSA ELEGANCIA DE LES COSES SENZILLES


DSC00568
Els que vau llegir el post anterior potser recordareu que us vaig dir que aprofitessiu aquests dies de bojeria consumista que ja passaven per fer bones compres .
L´any passat recordo que després del dia de Nadal vaig sortir a comprar i vaig tornar amb una pintada i un ànec a menys de la meitat de preu .
Com per festes nosaltres treballem quasi tots els dies, doncs no fem cap àpat important a casa, llavors no faig grans compres , el dia 24, en sortir de la feina cap allà a les set de la tarda i veient que tenia el rebost escurat , vaig sortir a corre cuita a buscar ni que fos la llet per poder esmorzar i salmó fumat per fer el pastís capriciós que tant li agrada al meu fill.
Primera parada la carn , important el pernil dolç ,fent cua veig un rètol que deia, 1/2 xai a 7,95 € i li dic a la carnicera :- són aquests?- si nena, pren-lo que estàn regalats , en veig un molt petit i li dic, és un cabrit? em diu, no no, xai de l´aragó si el prens te´l deixo a 10 € , la mitja bestiola pesava 2,5 kg ,infanticidi! apa , li dic, pose´l que ja el congelo , i cap al cistell amb el pernil dolç i una bona previsió de formatges , aquests que no faltin , escolta, em diu, no vols pas un ànec ?, aquest tant maco te´l deixaré per la meitat de preu ( sort que el congelador era buit ) i un altra bestia cap al cistell....
Aquí no acaba la cosa, paro a buscar unes gambes pel pastís , i li dic a la peixatera, posem unes gambes d´aquestes congelades , miro la parada del peix fresc i veig el que a mi em van semblar gambes de les que en diem argentines però dubtava si eren llagostins, grans impressionants, i li dic - és fresc el llagostí? a quan és? em diu que és gamba blanca de huelva, jo m´ho crec , que he de fer! em diu que són a 35€ però que les prengui que me les deix a 17€ , li dic, doncs fes-ne una dotzena , i mes bèsties a la saca, segueix dient, els llobarros a 18€, són yankies, però si prens els tres a 9 € cadascun, es que tanquem tres dies, i ja spas, el gènero s´ha de treure , mentalment jo feia lloc al congelador, tanta bèstia semblarà l´arca de Noè.
Les bèsties esperaven i aprofitant unes ganes terribles de menjar alguna cosa simple i bona , em vaig dirigir al mercat , vaig portar una cua de lluç que em va sentar millor que el millor dels àpats i vaig emportar-me uns escamarlans per fer companyia a la dotzena de gambes ( llangostins) que eren al gongelador, ahir les vam fer i puc dir que tot i no ser una gran amant del marisc eren rebones, boníssimes, només planxa i una bona picadeta d´all i julivert, les coses bones no necessiten grans coses.

DSC00571

Com ja sabeu, no necessiten gaire , però per descomptat una planxa ben calenta, sal gruixuda i tindre preparada una bona picada d´all i julivert, jo la picada la faig una bona estona avans i deixo que es separi l´all i el julivert de l´oli.
Quan la planxa és calenta hi escampo una mica de sal i llavors hi poso les gambes, les deixo així sense oli que vagin agafant temperatura i es coguin d´un costat quan les hi dono la volta és llavors quan les ruixo amb l´oli verd de la picada , la picada en si els hi tiro quan ja són a punt de sortir del foc, així evito que es cremi i amarguegi, doncs la planxa està molt calenta i m´agrada mes el gustet que dona.

DSC00572

Aiiinssss, Mai ara si que m'has tocat la fibra sensible amb aquest plat de sencillesa culinària i alhora riquesa gastronòmica tant impressionant i desitjable.
Per trobar la parella ideal per aquest festí de fruits del mar es fàcil buscarla sempre en vins de costa, ja siguin catalans, gallegs o sobre tot andalusos, vins joves, frescs i iodats, però, m'atreviré a trencar amb la primera idea i fidel a la meva voluntat de maridar els plats de la Mai amb vins Catalans he decidit anar cap a l'interior, en aquest cas, de Tarragona, fins arrivar a l'Alt Camp i concretament a la "catedral del vi" de Nulles, on entre tots els seus vins Adernats he volgut triar el fantàstic Seducció 2010.
Un vi d'anyada fet amb el cupatge de Muscat i Xardonnay reforçat amb Xarel.lo i Parellada, una explosió de fruita blanca on predominen els aromes de raïm, sobre les pomes, peres i plàtans.
Perfum femení, pura seducció. Un vi que ens acompanyarà el plat amb fina acidessa, amb boca ample i eterna, un vi de la DO Tarragona amb un final dolç i inolvidable com un petó apassionat.

la foto

dissabte, 1 de gener del 2011

GARRÍ AL FORN ( COCHINILLO) I EL FINCA VILADELLOPS XAREL-LO XXX

DSC03193
Als sants i als minyons no els prometis si no els dons , ho sabieu oi? ai ai ai , quantes vegades ho he dit ja, ni ho se, he perdut el conte , que si ara m´hi giro ,que si ara m´hi tombo , que si ara m´hi poso... que si que si, que ja ho se, que tinc el bloc una mica abandonat, que no tinc freqüència en publicar, que sóc inconstant, ai! si això ho dic cada dia i mira que m´agrada, però.......
Us he contat mai que vaig començar el bloc estant de baixa? potser si, va ser tot un repte per mi doncs no tenia ni ganes ni interès en tot el referent a l´internet, i era , a mes , una criticona del medi, i guaita tu! m´hi vaig enganxar , culpable l´Aleix, que em va dir: "apa mare!, si tu d´això no en saps...."! el repte que em llençà involuntariament el meu fill em va dur a posar-m´hi amb ganes , un cop començat i veient com anava l´assumpte vaig pensar que era una manera d´ aprendre a " navegar", jo no en sabia res de l´internet , mes tard i amb el bloc en marxa ja vaig pensar que era una bona manera de tenir enmagatzemades les receptes del que feia ( cosa que ara no faig , però de tant en quan si) , llavors, seguit seguit ,van arribar els que temps després han estat els meus amics, molt bons amics, d´altres que no ho son tant, d´altres que descobreixo cada dia i que pot ser ho seràn , i ara , tafanejo les seves pàgines en busca de la novetat i de tant en quan deixo anar una perla de les meves .
Ara a mes les meves perles venen acompanyades de la ma del Xavi que se que us ha agradat molt, i això és un doble motiu per treballar una mica mes i com hem estrenat any, jo estrenaré cuina i amb una mica més d´espai segurament em vindrà mes de gust fer mes coses , però avui una adient pel temps que som, aprofiteu que passats aquests dies de bogeria , garrins, ànecs i d´altres bèsties nadalenques ténen bon preu.

INGREDIENTS

1 GARRÍ ( o mitg o un quart que no vull tenir a la conciència l´empatx de ningú)
LLAR DE PORC
PEBRE VERMELL
ALLS
HERBES AROMÀTIQUES A DOJO ( BRANCA DE LLORER, TIMÓ, ROMANÍ.......)
VI BLANC
SAL
PEBRE

ELABORACIÓ

La nit avans, poseu a marinar la bèstia , per fer-ho trinxeu els alls i barregeu-los amb el llard ,el pebre vermell i una mica d´orenga , saleu-lo ben poquet.

L´endemà, quan aneu a coure´l , a sota l´animaló hi poseu les branques del llorer del timó i del romaní junt amb una poma o dues tallades per la meitat, si poden ser de les àcides millor, això impedeix que la bestieta toqui la plata i els sucs que deix anar, així resulta més cruixent.

Al començament el forn fort i quan veieu que la pell agafa to, foc ben suau i una cocció lenta ,aneu ruixant-lo amb el seu suquet, i punxant-lo quan vagi canviant-li el color a la pell d´aquesta manera serà molt mes cruixent .

En quan al guarniment , això va a gust , però jo recomanaria una cosa fresca i lleugera doncs és ben greixoset.
Jo li he fet un puré de bròquil verd i a sota li he posat la poma cuita i un chutney de papaya i pinya per allò de l´agredolç que li va molt be, però del chutney en parlaré la setmana que ve, si.....si....que si...., que ho prometo, si sou sants o minyons.....ja sabeu!

Vagi de gust!
DSC03183

Abans de res, Bon Any a tothom!!

Ara ve quan pensareu aquest Xavi només sap maridar amb vins blancs....Haig de reconèixer que realment hi soc un malalt dels Blancs, be, els Rosats també em perden, encara que els Negres....mmmmm, i els Caves? Ohhhhh. Siiii, d'acord, m'agraden tots.

El cert es que a l'hora de maridar no existeixen unes normes escrites que s'hagin de seguir obligatòriament , però el que sempre hem de buscar es un vi que per afinitat o contrast, aquest no predomini sobre el plat, ni el plat sobre el vi.

Avui he triat aquest Finca Viladellops Xarel·lo XXX 2009 (2008, també li anirà de meravella), un vi on podrem trobar estructura i consistència i alhora frescor i acidesa, factors que ens permetran maridar amb una peça de garrí consistent i greixosa. El finca, malgrat els sis mesos de criança en botes de Roure Francès, ens donarà d'entrada la frescor varietal i juvenil de la Xarel·lo, Pomes verdes, acidesa, Aranja i Fonolls, que ens refrescaran la boca netejant i ajudant a digerir la potència del plat, alhora que ens acompanyarà amb la guarnició de pomes, verdures i fruites tropicals. Per altre banda l'ADN d'aquest vi, nascut en els pobres i calcaris terrenys del Massís del Garraf i de tres finques diferents de Xarel·lo (d’aquí la XXX) ens omplirà la boca de paisatge i records de Romaní, Farigola i altres Herbes Aromàtiques, així com Pedra Seca i Sal de Mar.

Una Orgia d'aromes que aniran apareixent i enriquint cada mossegada que fem d'aquest saborós i cruixent plat.

Xavi Nolla

viladellops_finca_xxx

dilluns, 20 de desembre del 2010

PETIT TIMBAL .......BRUC I EL " VINYA D´IRTO"



DSC00470

Aquests dies s´estrena Bruc , película que no us puc dir com serà perquè no l´hem vist i tampoc no en tinc, de moment referència, però segur que la veurem.
L´Aleix em pregunta de que va , suposo que molts ja ho sabeu, sobre tot els que sou de la part de Manresa i rodalies , però per si de cas fem-ne cinc cèntims que és ben interessant.
El Timbaler del Bruc és una llegenda que es formà a partir dels fets ocorreguts al 1808 durant la Gerra del francès , on un general de l´éxèrcit napoleònic entrà a Catalunya pel pas de la Jonquera fins arribar a Barcelona. Arrel d´això els francesos passaren a governar Catalunya i vàrem entrar en una crisi econòmica a consecuència de la interrupció del comerç amb Amèrica.
La resistència dels catalans al nou règim francès era palesa i els francesos castigaven els insurrectes , el 4 de Juny del mateix any sortí una columna francesa amb quasi quatre mil homes en direcció a Lleida i Saragossa amb l´ordre de castigar Manresa i Igualada i el dia 6 començà la Batalla del Bruc , els d´aquí eren per una part exèrcit professional i per l´altra sometents de Manresa , Igualada , Tàrrega i rodalies , uns 2000 homes en total que van vèncer el francesos en una emboscada .
La segona batalla dies mes tard ja no va comptar amb el factor sorpresa i les tropes franceses eren molt mes importants , varen arribar al Bruc per dues columnes i es van enfrontar amb les tropes regulars i els sometents dels terços de Lleida i Tàrrega i regiments suïssos, però l´artilleria dels d´aquí va tornar a guanyar la batalla.
El fet més important aquí és que vàrem trencar el mite de la imbatibilitat de Napòleó i neix la llegenda d´un poble desarmat enfrot al gran exèrcit invasor i amb un noi de Santpedor que es deia Isidre Llucià i Casanoves que es va erigir en jefe de tropa i armat amb un timbal de les confraries va començar a tocar i el sò del timbal en xocar amb les parets de Montserrat va fer creure als francesos que venien molt mes soldats dels que en realitat eren forçant la retirada.
La història és real,però la llegenda és mes emotiva i qui diu que l´Isidre no tocava i que el seu timbal no va retronar per les montanyes de Montserrat com si centenars de destacaments anessin a lluita?

El timbal no devia ser pas com el meu , però espero que el recordeu .

PETIT TIMBAL DE TOMATA I ANXOVES "SERRATS"

DSC00461

No se si us vaig dir , que vaig guanyar un concurs de productes Serrats, d´això ja fa uns dies però encara no m´havia decidit a fer res que no fos menjar les delicioses anxoves i bonítol o be amb unes torrades o amb una tomata amanida que és com millor les vàrem degustar, però l´altra nit després d´un dinar de diumenge complert i sense ganes de sopar , vam decidir sopar una amanida, obro la nevera i hi havia tres tomates precioses , un parell d´alvocats i poca cosa mes , així que amb ajuda d´una ceba i unes anxoves aquest va ser el resultat final, boníssim el timbalet .
Per fer-lo vaig fer servir

3 TOMATES VERDES
2 ALVOCATS
1 CEBA MORADA
ANXOVES EN FILET DELS "SERRATS"
OLI DE MANDARINA
OLIVADA
CILANTRE

Només cal trinxar per separat la ceba , la tomata i els alvocats , la tomata la vaig amanir amb cilantre molt trinxat sal i oli de mandarina, llavors ho vaig montar per capes en un motllo i per acabar el plat vaig posar un cordonet d´olivada i un raig d´oli de mandarina i això és tot per un plat senzill però amb la força d´un timbal.

DSC00460

Ja estic veient que amb els plats que prepara la Mai , m´ho passaré be maridant-los ; plats elaborats amb molta complexitat encara qeu semblin fàcils i senzills.
Tant així , d´aquesta manera , es presenta el vi que he triat per maridar aquesta amanida fresca i mediterrània , el "Vinya d´Irto "del celler Edetària , garnatxa blanca 100% de la D.O Terra Alta.
Un conjunt d´aromes i records que ens uneixen un a un amb els ingredients del plat. Fruita blanca, fruita dolça , fruita cítrica i àcida , un conjunt "macedònic" que acompanya l´advocat , el tomàquet l´oli de mandarines i el cilantre.
Gràcies al espectacular "terroir" de la finca, amb aportacions minerals d´on prehistòricament fou un mar , trobarem en el "Vinya d´Irto" la salinitat, el punt marí acompanyament perfecte per l´anxova , i en tot el seu conjunt , un vi que potenciarà els sabors,ens netejarà la boca , ens donarà sabor i gual que el retronar del tambor del bruc entre les montanyes , perdurarà, deixant-nos junt amb l´amanida un sabor a dolça victòria.

Xavi Nolla

VINYA D´IRTO

dijous, 2 de desembre del 2010

SOPA DE GALETS

SOPA DE GALETS FARCITS DE MANDONGUILLES TOFONADES i EL CLOS NELIN 2008

DSC00410

Podria lloar la meva gosadia , però si l´atzar no l´hagués creuat en el meu camí possiblement mai per molt agosarada que fos jo, haguessim creuat ni una sola paraula , gosadia i tafaneria diria jo , dos termes potser una mica pejoratius, es van unir per que li fes una proposta : vols maridar amb mi?
El món virtual és capriciós , els jocs virtuals fan que tingui dos-cents amics de la Xina , Malaisia, França, els EEUU...i que se jo quants més! com li podia dir a un Xavi que no, per molt estrany que fos i per molt que no el recordés de res? , segur que m´he creuat amb ell en algún lloc, segur que em coneix i no serà qüestió de fer el ridícul....em vaig dir.
La tafaneria en veure´l de nou dies després per la página social més famosa del món mundial va fer que em preguntés , i qui coi és? i al seu perfil que vaig anar , però seguia sense saber qui era tot i que era prou interessant , un enòleg ? un somelier ?
-I que vols fer , em diu?
-La veritat és que no ho se massa be , jo el vi me´l bec , a la tercera copa i si m´agrada li puc fer una fervorosa declaració d´amor a lo " Oda al vino" tot i que a Neruda no li arribaria ni a la sola de l´espardenya , però dir alguna cosa crec que no , no en podria dir res de res , per això et vull .
-I vols que escrigui?
-Home, estaria be no? jo poso el menjar i tu el beure , jo explico el plat i tu el vi , si el teu prestigi corre perill, no pateixis, mai diré que has estat tu .
-Ah no, si escric poso el meu nom.
Això em va agradar, caminar en companyia pot ser molt i molt divertit.
-Molt be i per on comencem?
-Un clàssic de Nadal renovat , o no, perquè tot i que en aparença continuarà sent un clàssic, el cor és una mica diferent , es tracta d´una "Sopa de galets farcits de mandonguilles tofonades".
El clàssic galet es converteix en un megagalet gegant , les mandonguilles de sempre es suavitzen una mica per donar molta mes importància al sabor i l´aroma de la tòfona i es col-loquen dins seu , i per acabar unes làmines de tòfona per sbre acabaran de fer la comesa de les olors junt amb el brou , aquest potent i consistent com ha de ser el brou de nadal.

DSC00400
INGREDIENTS

PEL BROU

UN QUART DE GALLINA GROSSA
UN QUART DE POLLASTRE DE CORRAL I TOTS ELS MENUTS
UN TROS DE GARRETA DE VEDELLA
UNA CUA DE PORC SENCERA AMB L´OS DE L´ESPINADA
UN TALL DE CANSALADA VIRADA
UN PEU DE PORC
UN OS DEL PERNIL AMB PERNIL
API , PASTANAGA, CHIRIVIA, NAP, PORRO

Per fer el brou, doncs ja sabeu, totes les carns alhora en aigua freda i anar escumant les impureses a mesura que vagin sortint, les verdures incorporeu-les a mitja cocció i desmentint els mites de les llargues coccions dels brous us diré que amb un parell d´hores és mes que suficient .
Un cop fet el brou en colem al quantitat necessària per coure els galets , amb la resta en courem les verdures , la col , la patata i les pilotes, que avui no vénen al cas.

PEL FARCIT DELS GALETS

CARN TRINXADA DE PORC
ALL
JULIVERT
MOLLA DE PA REMULLADA EN LLET
OUS
SAL I PEBRE

Barregem la carn amb el julivert trinxat, l´all els ous el pa, la tòfona ben trinxada i salpebrem, només tindrem en conte una cosa , aquí el protagonista és la tòfona, per tal de desvirtuar-la el mínim, el julivert, l´all i el pebre negre hi seràn presents només per recordar que és una mandonguilla dins un galet , però la tòfona n´és la protagonista, per tant no l´estalvieu.
La tòfona que vaig fer servir pel farcit de mandonguilla és la "Tuber Melanosporum" o tòfona negra del Périgord, és de Conserves Coll a Castellterçol , com encara no és temps de tòfona segons em van explicar no en vaig poder posar de laminada fresca per sobre com jo volia i vaig fer-ne servir una de laminada que vaig comprar a Benabarre però aquesta és la "Tuber Aestivium" això és el que diu el pot el cert és que l´olor és mes suau, no tant intens com l´anterior.
Farcim els galets ben plens , penseu que dupliquen el seu volum , i els posem a coure en aigua bullent primer, es a dir, posem un olla al foc amb l´aigua justa que els cobreixi i a partir d´aquí així que va minvant li anem afegint brou que tenim al foc ben calent .
Els galets que vaig fer servir extra grans de blat dur van trigar a coure´s, i van quedar un pel durets , quinze minuts .
Espero que per Nadal sigueu una mica , si no clàssics ,tradicionals a la taula , les tradicions gastronòmiques s´han de conservar , com totes , tot i que com veieu sempre podem afegir, un petit detall que no desvirtua i encara ho fa mes gran i si a mes ve maridat amb la parella perfecta i també de casa , que més podem demanar.

DSC00416

Hola a tots , sóc en Xavi Nolla , sumiller i amant del vi .
primerament volia agraïr a la Mai , la seva "gosadia" , doncs és per mi un inmens plaer aportar un granet mes a aquest magnífic bloc gastronòmic i intentar, desde la meva humil opinió , trobar la parella de ball i taula a les receptes i plats que aquí es presentin.

Quan vaig veure la recepta de la Sopa de galets amb tòfona que la Mai em presentaba ja ho vaig tenir clar ....Un gran plat ha d´anar acompanyat d´un gran vi , així que aprofitant les dates nadalenques que s´apropen he volgut fer bona la dita que diu "per Nadal, cada ovella al seu corral " triant , per maridar aquest plat , un vi que neix a la mateixa terra que la cuinera , el Priorat.

Clos Nelin 2008 de Clos Mogador , un magnífic vi de Garnatxa Blanca, Macabeu, Marsanne , Roussanne , Viognier i Pinoit Noir .

Un vi càlid i elegant que ens acompanyarà amablement aquesta sopa , trobant en ell el record dels fumats i pa torrat , que juntament amb la mineralitat de la llicorella casarà a la perfecció amb la tòfona.
Per la seva potent estructura el Clos Nelin ens aguantarà la carn i la pasta dels galets i amb els seus tocs cítrics i frescs del final , ens desengreixaràn i netejaràn la boca per deixar-la llesta per la següent cullerada.
Un vi que ens perdurarà a la boca i que fins i ot en podrem seguir gaudint d´ell en el segon plat d´aquests dinars i sopars tant típicament Nadalencs.

Xavier Nolla
CLOS NELIN 2008