BOLLITOS DE LA MERCÈ

Possiblement avui això no és el que toca, però després del dinar amb els blocaires m´he animat i això és el que tinc al calaix dels mals endreços.

Que quin dinar blocaire? Ahhhhhhh que no ho sabieu! doncs una colla de blocaires ens hem reunit a Reus per fer una visita al Valira , després hem anat a dinar i a la tarda alguns han anat a fer una visita a la Capça Gaudí, però tot això us ho explicaré en un proper post que no tinc encara fotografies i espero tenir temps per estrenar la paella i fer-ho com Déu mana amb una bona recepta.

Avui només mato el cuquet, perquè ja sabeu que em passa, quan parlo amb algún blocaire o els veig m´entra la morriña i penso en quants dies fa que no dic paraula, el cas és que avui ja m´han dit" dropa redropa que estàs perraca" i vaig a posar-li una mica de solució , un "parche"diem-ne i faré com que m´ha frapat el comentari i he vingut de pressa i corrents a casa per notificar que estic viva ; dir a favor meu que és la feina que em roba molt de temps , que estic en plena temporada i que estic cansadota que hi farem!

Aquest pa ja el tenia fet, possiblement molts ja l´heu vist en algun altre bloc i en principi no tenia pas intenció de penjar-lo perquè quan una cosa ja està feta i vista crec que poc aporta tot i que tots tenim visitants diferents i no està de més enssenyar-ho , però avui parlant amb els companys de taula ,( he de dir que no es pot estar mes ben acompanyat doncs amb ells no falten rialles i bona conversa) , el Manel , el Tiriti la Laia, l´òscar i la Loreto el Miquel i la Sión i evidentment la resta però la taula en ser llarga fa que hi hagi moltes converses encetades, recordavem el sentit dels blogs i l´ambient tant " rarillo" que es respira últimament , veient la nostra taula on ja comencem a ser tots més que coneguts m´alegra veure que som i serem i espero que m´enteneu, però com ja us he dit d´això en parlaré el proper dia.

Us presento el que jo ja tinc en la meva llista dels "top" com els "Bollitos Mercè" per qui no conegui la Mercè dir-vos que té un bloc bonic i molt interessant i jo que he fet alguna de les seves receptes puc dir que les seves mai fallen , només cal que veieu aquest pa, visiteu-la mireu, feu i gaudiu-ne.

Aquí en trobareu la recepta Cuina per llaminers , no cal dir que a ella li van quedar molt millor,però un parell de vegades mes per conèixer el forn( que sempre és el culpable) i quedaràn perfectes, com veieu jo els vaig fer en dos formats i les barretes per berenar amb xocolata podeu imaginar-les oi?.

AMANIDA CÉSAR/ ENSALADA CÉSAR

Tot just posar els peus a casa després d´unes mini-vacances de les de platja sol i paella i on l´esforç més gran ha estat fer el llit i algún que altre àpat consistent en una amanida i unes costelles a la brasa desplego tota la meva imaginació i em poso mans a la obra per mostrar-vos el plat que posiblement , i m´equivocaré en un marge d´error molt baix , serà present a la vostra taula algún dia d´aquest calorós estiu ; si encara no havieu pensat en ella no la descarteu a la lleugera doncs estic segura que quan la feu formarà part del vostre receptari de cuina.

L´AMANIDA CÉSAR

Potser esperàveu una cosa molt mes treballada o més complicada , de fet en el primer paràgraf semblava que us anés a ensenyar " la grandi colloni" oi ? doncs no , és una amanida sense grans treballs ni ornaments, però deliciosa , tant que encara no conec ningú que l´hagi provat i no li hagi agradat i tots els qui l´han provat en són uns fans incondicionals.

I què té direu? doncs ben poca cosa , però primer deixeu-me fer una mica d´història, certa o no és el que diuen d´ella , de moment us avanço que el secret és a a la salsa.

César Cardini , us sona? doncs totes les veus criden el seu nom com a inventor d´aquesta famosa amanida.

En César era un xef mexicà d´orígen italià propietari d´un local de Puebla( Mèxic) el "Caesar´s Palace", diuen que un dia es va presentar a un concurs gastronòminc a Tijuana amb aquesta amanida i va guanyar-lo , l´amanida es va internacionalitzar i és famosa arreu del món.

Hi ha d´altres versions, però totes duen al mateix home i aquesta és la que més m´agrada, precisament per això del concurs ; a mi en un concurs em va tocar un pernil ibèric que no està gens malament i un bord esborrany del meu fantàstic plat en un canal on hi havia un cuiner que posava dels nervis a tots el que l´escoltaven, com havia de triomfar el meu fals ravioli i fer-se internacional com la César del Cardini amb un tipus així fent-ne la propaganda? i si el meu plat l´hagués presentat en Cardini ? no vull ni pensar on seria jo....la Garbo de la cuina!!!!!!!la Lollobrígida!!!!! (m´hi sento més identificada per allò de la personalitat davantera, però triar per triar m´agafo la Dietrich o la Lina Morgan )en Cardini va tenir molta sort i potser fins i tot li hagués agradat aquesta versió de la seva amanida; jo en homenatge a un gran cuiner i un gran concursant us presento aquesta versió de la César en got, ideal per un sopar d´estiu amb molts gotets i culleretes d´aquelles que tant li agraden al meu amic i que un cop més en llegir el seu post m´ha fet venir mooooolta enveja i sense voler-ho m´aboca a dir bestieses i enssenyar-vos què faig quan no cuino.

Per fer la que en diuen l´amanida original només necessiteu , enciam llarg o romana , dauets de pa fregit i el secret: la salsa feta a base d´oli, vinagre, anxova , ou i formatge sec i suc de llimona, però avui la farem de gala, amb una mica més de "fato"que és com ha esdevingut en el temps i com gent mediocre com jo l´hem distorsionat , però què seria sense la mediocritat d´alguns ! ( a veure que jo només l´he posat en un got i segur que ja ho han fet avans , però em faig la ploricona).

Enciam llarg tallat petit i remullat per fer-lo ben cruixent, pit de pollastre fet al vapor i després talladet a tires , crostons de pa fregit, llenques fines de formatge parmesà, anxoves de les bones i per donar un toc de color algun cherry tallat per la meitat.

Per fer la salsa poseu en una batedora un gra d´all escaldat i refredat un parell o tres de vegades ( o el que calgui per esmorteïr-lo que n´hi ha de rebels ).

Afegiu 200cc d´oli d´oliva suau , tres filets d´anxova , el suc de mitja llimona, un rovell d´ou , una cullerada de formatge ratllat parmesà , dues culleres soperes de vinagre i una cullera de cafè de sucre ( de moka!) feu el mateix procès que per fer una maionesa i la salsa és llesta.

Com inicialment es servia tot dins una fulla d´enciam romana per menjar-la amb les mans jo tot i desvirtuant-la amb el got he vogut conservar la idea inicial i he posat una fulla de capdell i a sobre he anat omplint el gotet amb la resta d´ingredients en aquest ordre.

Fulla de cabdell, enciam llarga tallada, pollastre a tires, crostons de pa, salsa césar, formatge parmesà, anxova i una meitat de cherry et voilà.

Feu-la, en plat en got o en una gran plata i gaudiu dels sabors de la simplicitat que ha passat a la història de la cuina.

SOPA FREDA DE TOMÀQUET AMB GELAT DE PARMESÀ/SOPA FRIA DE TOMATE

SOPA FREDA DE TOMÀQUET AMB GELAT DE PARMESÀ

Arribades les primeres calors igual que fem canvi d´armari i guardem jequetes i abrics també aparquem al rebost aliments que considerem mes propis d´estacions fredes i ens llencem al mercat mirant només productes que ens permetin fer elaboracions més fresques i apetents en aquests mesos més calurosos.

Jo he de dir que no concebeixo, com a mínim un dia a la setmana , un plat calent , de cullera , possiblement no ho faig amb l´assiduïtat que ho faig a l´hivern però passats uns dies on les amanides en totes les seves vessants i d´altres plats més freds ténen tot el protagonisme necessito "cullera" i agraeixo una sopa , unes llenties o un plat d´escudella, perquè no? o és que un bistec ens el menjem fred? i una cassola de mandonguilles? o una sarsuela de peix i una paella? i no em direu que un dia de "dominguero" , que jo no en tinc masses , no us ve de gust una bona paella a peu de platja.

Però entenc que no sigui així per tothom, hi ha que amb les calors rebutja qualsevol plat calent però s´adona que necessita com jo dic "cullera", aquesta que us presento avui és una bona alternativa i que pot servir tant com un primer plat ,com un entrant o fins i tot formar part d´uns aperitius tant sols servint-ho en porcions més petites.

Per fer la sopa de tomàquet tan sols necessitareu uns bons tomàquets madurs , en aquest cas jo ho he fet amb tomàquet de conserva pròpia, un tomàquet pera italià que es diu "San Marzano"una delícia, carnós molt vermell i quasi sense llavors , podeu fer servir qualsevol tomàquet pera, escaldat i pelat i treient-ne les llavors.

Agafeu una ceba tendra , talleu-la molt petita i feu-la molt tova sense enrosir-la amb un rajolí d´oli d´oliva (jo amb la TH) quan és tova afegiu el tomàquet i deixeu-lo coure amb un pessic de sal , sucre i un polsim de comí en pols , quan veieu que ha reduït i perd aigua afegiu un brou neutre i acabeu de coure-ho, tritureu-ho molt bé i passeu per un colador molt fi per treure´n qualsevol llavor que pugui quedar, reserveu-lo a la nevera quan sigui fred.

Per fer el gelat de Parmesà jo vaig fer servir la geladera , però es pot fer al congelador , podeu seguir els pasos que ens explica la Sara de "Recetas de Sara"al seu blog que surt fantàstic , en aquest cas jo vaig afegir formatge parmesà ratllat, però mireu cuantes possibilitats hi ha.

Pel muntatge de la sopa freda, doncs com us he dit com preferiu , ja veieu que el meu era en una copa coctail , doncs era un entrant al dinar que venia després i que ja us ensenyaré en el proper post, he de dir que va resultar perfecte per gaudir després d´un plat més contundent doncs va resultar lleuger, fresc i alhora complert en conjunt.

Desitjo que us agradi i sobretot donar-vos les gràcies per seguir aquí visitant-me a pesar que no publico massa últimament i tampoc us visito massa , no em vull repetir però qui em coneixeu ja sabeu que ara estic al punt més àlgid de la feina però per poc que puc aniré venint , que no és qüestió de deixar-ho si no després costa posar-se al dia.

Petons per tots i una forta abraçada.

LABNA

LABNA

Una al més és poc oi? insuficient diria jo, però és el que hi ha i sempre és culpa del mateix i no em repetiré perquè no cal ( la feina, sempre és culpa de la feina, no m´hi podia estar de dir-ho i ja ho he dit !) pos eso, sigui del que sigui un al més és poc i he de fer un pensament per solucionar-ho , deixar de treballar no és una bona idea oi? i menys en els temps que córren, però si he de ser sincera últimament no m´administro prou bé el temps i no és fins al Juny que em passa la "morriña" de romandre a casa dos mesos dedicada a mis menesteres entre ells tenir més al dia el bloc i em poso les piles , i ja som al Juny! i com fa just un mes que ho vaig fer per última vegada m´he fet la proposta de posar-me al corrent.

D´aquest formatge si en feu una quantitat raonable, que tampoc penseu que el gustillo dura tot el més en podreu gaudir una colla de dies, va bé amb qualsevol cosa, en una amanida, a sobre un panet recent fent amb melmelada , amb una torrada i sucre a sobre, amb uns cràquers d´aquells suecs o amb pa negre i salmó fumat i suposo que mil coses més , a sobre a sota o dins serà plaer pels sentits us ho puc ben assegurar.

I per no faltar a la veritat diré que aquest ja té uns dies i romania al meu rebost fotogràfic; amic meu, si, aquest era el Labna que vaig fer per tu i vaig oblidar portar-te , per si torno a oblidar-me´n la propera vegada aquí tens com pots fer-lo , segur que entre agulla de fer mitja i agulles de fer mitjons trobes una estona , t´hi poses i el brodes, per cert has pensat en el punt de creu?

El Labna és un tipus de formatge cremós elaborat a base de iogur, si és casolà millor si no només cal agafar un bon iogur natural i seguir els passos que ara us detallo.

La quantitat de iogurs la que vulgueu, pensant que al treure-li el suero minva molt , jo vaig fer servir iogurs d´una coneguda marca catalana de la Garrotxa que per mi són del milloret, però ho he fet amb d´altres econòmics , mai amb els comercials hiperfamosos que no m´agraden

gens, però tot són gustos.

I ara anem al procès ; buideu els iogurs en un bol , afegiu-hi unes gotes de llimona i un polsim de sal ( serà formatge) i ho barrejeu bé, tingueu una musselina o bé un drap de fil a ma i hi aboqueu la barreja feu-ho tot un farcell i el pengeu d´una barra amb un recipient a sota perquè vagi surant el suero del iogur , ho heu de tenir així fins que deixi de gotejar suc , entre 24 i 48 hores, a l´hivern ho podeu fer en un lloc fresc ara que ja fa calor millor a la nevera.

Un cop queda la pasta eixuta, amb les mans ben netes i mullades amb una mica d´oli anem fent boletes i les posem en un pot amb oli d´oliva i les espècies que us vinguin de gust ( romaní, farigola,alfàbrega, pebres...) , penseu que algunes espècies o herbes taquen el formatge, jo aquesta vegada li vaig posar Pebre llarg de Java i Pebre Rosa , en un parell de dies seràn a punt per menjar , un dia van acompanyar una amanida amb crudités i l´altre amb torrades sueques i peixos fumats, ja em direu quina ha estat la vostra tria.

I ara espero no tardar un altre mes , salud amics.