Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ENSALADAS. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ENSALADAS. Mostrar tots els missatges

dimecres, 29 de juny del 2011

AMANIDA CÉSAR/ ENSALADA CÉSAR

Tot just posar els peus a casa després d´unes mini-vacances de les de platja sol i paella i on l´esforç més gran ha estat fer el llit i algún que altre àpat consistent en una amanida i unes costelles a la brasa desplego tota la meva imaginació i em poso mans a la obra per mostrar-vos el plat que posiblement , i m´equivocaré en un marge d´error molt baix , serà present a la vostra taula algún dia d´aquest calorós estiu ; si encara no havieu pensat en ella no la descarteu a la lleugera doncs estic segura que quan la feu formarà part del vostre receptari de cuina.

L´AMANIDA CÉSAR
DSC01462

Potser esperàveu una cosa molt mes treballada o més complicada , de fet en el primer paràgraf semblava que us anés a ensenyar " la grandi colloni" oi ? doncs no , és una amanida sense grans treballs ni ornaments, però deliciosa , tant que encara no conec ningú que l´hagi provat i no li hagi agradat i tots els qui l´han provat en són uns fans incondicionals.
I què té direu? doncs ben poca cosa , però primer deixeu-me fer una mica d´història, certa o no és el que diuen d´ella , de moment us avanço que el secret és a a la salsa.

César Cardini , us sona? doncs totes les veus criden el seu nom com a inventor d´aquesta famosa amanida.
En César era un xef mexicà d´orígen italià propietari d´un local de Puebla( Mèxic) el "Caesar´s Palace", diuen que un dia es va presentar a un concurs gastronòminc a Tijuana amb aquesta amanida i va guanyar-lo , l´amanida es va internacionalitzar i és famosa arreu del món.
Hi ha d´altres versions, però totes duen al mateix home i aquesta és la que més m´agrada, precisament per això del concurs ; a mi en un concurs em va tocar un pernil ibèric que no està gens malament i un bord esborrany del meu fantàstic plat en un canal on hi havia un cuiner que posava dels nervis a tots el que l´escoltaven, com havia de triomfar el meu fals ravioli i fer-se internacional com la César del Cardini amb un tipus així fent-ne la propaganda? i si el meu plat l´hagués presentat en Cardini ? no vull ni pensar on seria jo....la Garbo de la cuina!!!!!!!la Lollobrígida!!!!! (m´hi sento més identificada per allò de la personalitat davantera, però triar per triar m´agafo la Dietrich o la Lina Morgan )en Cardini va tenir molta sort i potser fins i tot li hagués agradat aquesta versió de la seva amanida; jo en homenatge a un gran cuiner i un gran concursant us presento aquesta versió de la César en got, ideal per un sopar d´estiu amb molts gotets i culleretes d´aquelles que tant li agraden al meu amic i que un cop més en llegir el seu post m´ha fet venir mooooolta enveja i sense voler-ho m´aboca a dir bestieses i enssenyar-vos què faig quan no cuino.

DSC01453

Per fer la que en diuen l´amanida original només necessiteu , enciam llarg o romana , dauets de pa fregit i el secret: la salsa feta a base d´oli, vinagre, anxova , ou i formatge sec i suc de llimona, però avui la farem de gala, amb una mica més de "fato"que és com ha esdevingut en el temps i com gent mediocre com jo l´hem distorsionat , però què seria sense la mediocritat d´alguns ! ( a veure que jo només l´he posat en un got i segur que ja ho han fet avans , però em faig la ploricona).

Enciam llarg tallat petit i remullat per fer-lo ben cruixent, pit de pollastre fet al vapor i després talladet a tires , crostons de pa fregit, llenques fines de formatge parmesà, anxoves de les bones i per donar un toc de color algun cherry tallat per la meitat.
Per fer la salsa poseu en una batedora un gra d´all escaldat i refredat un parell o tres de vegades ( o el que calgui per esmorteïr-lo que n´hi ha de rebels ).
Afegiu 200cc d´oli d´oliva suau , tres filets d´anxova , el suc de mitja llimona, un rovell d´ou , una cullerada de formatge ratllat parmesà , dues culleres soperes de vinagre i una cullera de cafè de sucre ( de moka!) feu el mateix procès que per fer una maionesa i la salsa és llesta.

Com inicialment es servia tot dins una fulla d´enciam romana per menjar-la amb les mans jo tot i desvirtuant-la amb el got he vogut conservar la idea inicial i he posat una fulla de capdell i a sobre he anat omplint el gotet amb la resta d´ingredients en aquest ordre.
Fulla de cabdell, enciam llarga tallada, pollastre a tires, crostons de pa, salsa césar, formatge parmesà, anxova i una meitat de cherry et voilà.

Feu-la, en plat en got o en una gran plata i gaudiu dels sabors de la simplicitat que ha passat a la història de la cuina.

DSC01454

diumenge, 12 de setembre del 2010

AMANIDA D´AGLAIA

Photobucket


-Una amanida és una amanida , dius .
-Potser , dic jo.
He estat molts i molts dies donant-li voltes a aquesta afirmació , i la veritat és que no entenc com la vaig deixar tirar gola avall tant alegrement , serà que hi ha dies que per sort m´agafes conformista , però no, jo no m´ho acabo tot així pim pam , ho giro , ho tombo , ho miro pel dret , per l´inrevés , amb llum i a les fosques, i no ..... una amanida no és només una amanida , de la mateixa manera que una sopa no és només una sopa , ni uns cigrons no són només uns cigrons!

Potser per tu les amanides són només això , amanides , però estimat amic meu , la meva amanida és molt mes que una amanida , és enciam fet a casa , plantat , regat abonat i collit pel Ton , després d´anar o venir de la feina per poder gaudir d´uns enciams bons, frescos i sans.

El meló , hehehe , ai el meló , ( no se que dir del meló a part que potser és l´únic que he comprat que ha valgut la pena en tota la temporada ) bé , que el meló era molt bò! i segurament , com sempre faig en vaig magrejar uns cinquanta avans de comprar-lo i tocar melons té un morbo... o no?.

Del formatge us diré que ohhhhhhhhhhh, uns dies fantàstics a Bohí , per recordar-los de debò i a la tornada , cap-gros com sóc m´emperro a parar a Benabarre , i tots :
-¿ que hi ha a Benabarre?
i jo
- i jo que sé que hi ha ?però crec que alguna cosa bona.
Doncs si que hi havia , un formatge de cabra semicurat , mantegós, blanc com un vel de nuvia i boooooo ,vet-lo aquí.

En quant als de Califòrnia, doncs no tinc res en contra , però les nous si pot ser del país , com a molt lluny del país del costat , aquestes no eren de les de casa , però la senyora del "Trencanous" m´assegura que són del país i li donc tota la meva confiança , són molt bones.

I la vinagreta? s´hi ha de posar molt d´amor en fer una vinagreta com aquesta , no no no,no és només oli vinagre i sal , un rajolí de mel li dona una dolçor ... i com no! el moviment de la ma per remenar-la no és qualsevol cosa , i no tothom i posa l´amor que cal en remenar-la eh??.

Del moresc , res a dir , o si , a l´Aleix li agrada i n´hi poso , però...... , importantíssim res de transgènics!!!!!!!!!!!!, NO ALS TRANSGÈNICS!!!!!!! LLUITA CONTRA ELS TRANSGÈNICS!!!!.


De les prunes , només en puc dir meravelles , heu llegit a Carner? segur que les prunes eren com aquestes, mireu-les ( diria que eren grogues les seves però tant s´hi val )
"Les prunes d´or a Aglaia reüllen temptadores" "


Encara trobes que una amanida només és una amanida?

Pert cert amics meus no cal que digui que portava la meva amanida oi?


Photobucket

dijous, 27 de maig del 2010

AMANIDA DE PATATA , SALMÓ, OLIVES DE KALAMATA I FETA

DSC01645

Dieu-me , i si pot ser la veritat , ni que sigui dolorosa , vosaltres no mireu el cistell o el carro de la compra de la gent del super? jo si , i en faig un bon anàlisi ; quasi sempre és igual , una ma al costat meu estira una barqueta d´aquelles de porexpan que acabo de deixar després d´observar com la carn intenta reabsorbir la sang que dque ja porta dies deixant anar lliurement , no aixeco la vista , de reüll observo els moviments de la ma parada a l´aire subjectant la barqueta uns segons , i penso, dubta , s´ha adonat que és una porqueria , no !!!!, li dona la volta , com si tingués raig "x " als ulls i pogués veure l´estat dels filets de llom nedant en el seu bany de descomposició a través del porexpan , bah , deu pensar , encara no caduca i va i la posa al carro, ohhhhhhhhhh !!!!!!! , poso uns ull com a plats , no pot ser , no pot ser! si tira cap al verd ! increíble.

Segueixo el meu recorregut per neveres i congeladors , una manera com un altra de perdre el temps segons l´Anton , perquè quasi mai compro ni carn ni peix a les grans superfícies m´agrada passejar pel mercat i si no al super del costat de casa que és petit i se on es tot i no em perdo , jo en un carrefour necessito un "GPS" i sempre ho canvien tot de lloc.

Com us deia... el meu recorregut em porta als congelats....un espectacle veure com s´emporten aquells llangostins salats pintadets de color taronja , però amb molt bon aspecte això si..el que no té tant bona cara són els seus amics i parents , gambes i gambots , escamarlans i nècores....tots ells amagats sota una capa de gel granitzat , simptoma de que s´ha perdut , en algun moment de la seva vida rondant per congeladors , la cadena de fred, malooooooooo , per que els que sobreviuen a la glacera tenen les closques blanques cremades pel fred , però les mans segueixen allargant-se cap als taüts de gel i segueixen agafant les víctimes de la mala manipulació , la ignorància i la poca professionalitat , miro i miro i reüllo , perquè ja he passat d´observar les mans i els carros a les cares , escolto el que diuen , com parlen , com es mouen entre neveres , congeladors i prestatges de sabó , pasta , papers i cereals, tot juntet al carro , tot barrejat , ai , que diu la senyora que l´ampolla de lleixiu perd i s`ha tacat el paquet de galetes , les deixa al prestatge l´ assassina enverinadora! i l´àvia seguent agafa el paquet de "maries "!!!!!! demà quan les suqui a la llet pensarà que les suca a la taça del water , però no passa res i sabeu perquè?? he arribat a una conclusió , el meu marit diu que cada dia que surto a comprar dic el mateix , però m´agrada repetir la meva deducció :
_ Anton , la gent s´ho fot tot...
_Cada dia dius el mateix
_ Collons! has vist el fetge que ha agafat la dona? si és verd !! la paia és daltònica.
Guaita aquells dos , el marquès de Montoliu i sra. s´emporten tots els gambot cremats del congelador ," osea Pepon a treinta euros , una ganga osea" estic per dir-los que amb el favor que li fan a l´establiment els hi haurien de regalar , pero au! " y chúpeles la cabeza para aprovechar!" estic per dir-li.

Doncs el que us dic , i conclusió :- Anton que la gent s´ho fot tot !!!!

Donem la benvinguda a la calor amb una deliciosa amanida.

INGREDIENTS

PATATES
SALMÓ MARINAT O FUMAT
CEBA VERMELLA
OUS
OLIVES DE KALAMATA
FORMATGE FETA
TÀPERES GROSSES ( ALCAPARRONES)
MOSTASSA
OLI D´OLIVA
SAL I PEBRE

Bulliu les patates amb la pell , deixeu-les refredar peleu-les ( jo en vaig fer boletes amb un bolejador de fruita, el que queda per puré o una cremeta).
Bulliu els ous i refredeu-los també , un cop pelats tallar-los a gallons.
Talleu la ceba morada en juliana .
El salmó al gust si el voleu marinar ja sabeu , unes hores amb sal i un cop tret de la sal , oli i herbes fesques.
Per la vinagreta de mostassa , tan sols cal que emulsioneu mostassa amb oli i sal i pebre i un rajolí de vinagre.
Pel demès tot és ben simple , les olives de Kalamata, que són ideals , tot i que si no en teniu unes de l´Aragó hi van de perles , les tàperes grosses que siguin ben maques i el formatge feta el trobareu en qualsevol supermercat , tot i que aquest és del LIDL i m´agrada força.
Com veieu simplicitat al màxim , una miqueta de gust per montar el plat que hi fa molt i bons productes , ah! i gana que amb la calor es perd però aquesta amanideta passa la mar de bé.

SALUD AMICS ESTIMATS


DSC01638
Decidme, y si puede ser la verdad, aunque sea dolorosa, ¿vosotros no miráis la cesta o el carrito de la compra de la gente que está en el super comprando? yo si, y le hago un buen análisis.... aunque casi siempre es igual, una mano a mi lado tira una barqueta de esas de "porexpan" , la que yo acabo de dejar tras un minucioso análisis y observar como la carne intenta reabsorber la sangre que ya lleva días soltando libremente, no levanto la vista, de reojo observo los movimientos de la mano parada al aire sujetando la barqueta unos segundos, y pienso, duda, se ha dado cuenta de que es una porquería, ¡¡¡no !!!!, le da la vuelta ,como si tuviera rayos "x" en los ojos y pudiera ver el estado de los filetes de lomo nadando en su baño de descomposición a través del porexpan, bah, debe pensar, no caduca y va y la pone en el carro, ¡¡¡¡¡¡¡ohhhhhhhhhh! !!!!! , Pongo unos ojo como platos, ¡no puede ser, no puede ser ! ¡si tira hacia el verde! increíble.

Sigo mi recorrido por neveras y congeladores, una manera como otra de perder el tiempo según Anton, porque casi nunca compro ni carne ni pescado en las grandes superficies me gusta pasear por el mercado y si no en el super de al lado de casa que es pequeño y se donde está todo y no me pierdo, yo en un carrefour necesito un "GPS" y siempre lo cambian todo de lugar.

Como os decía ... mi recorrido me lleva a los congelados .... un espectáculo ver cómo se llevan los langostinos salados pintaditos de color naranja , pero con muy buen aspecto eso si .. lo que no tiene tan buena cara son sus amigos y parientes, gambas y gambones, cigalas y nécoras .... todos ellos escondidos bajo una capa de hielo granizado, síntoma de que se ha perdido, en algún momento de su vida merodeando por congeladores, la cadena de frío , malooooooooo, para que los que sobreviven en el glaciar tienen las conchas blancas quemadas por el frío, pero las manos siguen alargándose hacia los ataúdes de hielo y siguen cogiendo a las víctimas de la mala manipulación, la ignorancia y la poca profesionalidad, miro y miro de reojo, porque ya he pasado de observar las manos y los carros a las caras, escucho lo que dicen, como hablan, como se mueven entre neveras, congeladores y estantes de jabón, pasta, papeles y cereales, todo juntito al carro, todo mezclado, !ay¡, que dice la señora que la botella de lejía pierde y se ha manchado el paquete de las galletas, ¡las deja en la estantería la asesina envenenadora! la abuela siguiente toma el paquete de "marías "..... mañana cuando las moje en la leche pensará que las moja en la taza del water, pero no pasa nada ¿ y sabéis porque? he llegado a una conclusión, mi marido dice que cada día que salgo a comprar digo lo mismo, pero me gusta repetir mi deducción:
_ Anton, la gente se lo come todo ...
_Cada día dices lo mismo
_ Cojones! has visto el hígado que ha tomado la mujer? si es verde! la paya es daltónica.
-Mira aquellos dos, el marqués de Montoliu y sra. se llevan todos los carabineros quemados del congelador, "osea Pepón a treinta euros, una ganga osea" estoy para decirles que con el favor que le hacen al establecimiento se los deberían de regalar, pero ¡ anda ya! "Y chúpeles la cabeza para aprovecharlo todo!" estoy por decirle.

Pues lo que os digo, y conclusión: - Anton ! que la gente se lo come todo!

Demos la bienvenida al calor con una deliciosa ensalada.

INGREDIENTES

PATATAS
SALMÓN MARINADO O AHUMADO
CEBOLLA ROJA
HUEVOS
ACEITUNAS DE KALAMATA
QUESO FETA
ALCAPARRONES
MOSTAZA
ACEITE DE OLIVA
SAL Y PIMIENTA

Hervir las patatas con la piel, dejarlas enfriar y pelarlas (yo hice bolitas con un boleador de fruta, lo que queda para puré o una cremita).
Hervir los huevos y enfriar los también, una vez pelados cortarlos en gajos.
Cortar la cebolla morada en juliana.
El salmón al gusto si deseáis marinarlo ya sabéis, unas horas con sal y una vez sacado de la sal, aceite y hierbas frescas.
Para la vinagreta de mostaza, tan sólo hay que emulsionar mostaza con aceite y sal y pimienta y un chorrito de vinagre.
Por lo demás todo es muy simple, las aceitunas de Kalamata, que son ideales, aunque si no tenéis unas de Aragón van de perlas, las alcaparras grandes que sean bien bonitas y el queso feta lo encontrareis en cualquier supermercado, aunque este es del LIDL y me gusta bastante.
Como veis simplicidad al máximo, un poco de gusto para montar el plato que hace mucho y buenos productos, ah! y hambre que con el calor se pierde pero esta ensalada pasa la mar de bien.

SALUD AMIGOS QUERIDOS

dissabte, 3 de gener del 2009

ESCAROLA CON ROMESCO

DSC00697


Hace ya unos años, sería a mediados de los 70 , cuando se comenzó a hablar de la famosa y ya mundialmente conocida dieta mediterránea , se relacionó esta con equilibrio alimentario y salud y en eso estaremos casi todos de acuerdo , una alimentación rica en verduras , legumbres , cereales , carne y pescado es sinónimo de salud alimentaria.
Han pasado los años y se sigue insistiendo en que una dieta como esta , equilibrada , es la mas saludable , razón de hecho no falta ; los estudios que se llevaron a cabo demostraron que las personas que seguían esta dieta tenían mayor longevidad.

En un post anterior hablaba de la gran importancia que han tenido las comunicaciones en el conocimiento , cada día conocemos mas , hace no mucho me hablaban de un estupendo reportaje sobre los habitantes de una aldea en china ( tal vez Japón ,no recuerdo exactamente ) ,tenían un índice de vida altísimo , la mayoría rondaban o pasaban de los cien años , su alimentación era austera, basada en el pescado la soja y las verduras que cultivaban , ciertamente el Mediterráneo les cae lejos.....

El Mediterráneo limita con unos no pocos países , entre ellos España , Francia , Italia ,Grecia ,Eslovenia , Croacia,Albania, Montenegro,Líbano, Siria , Egipto, Marruecos,Malta.....y algunos mas , y si, tenemos mucho en común ¿pero se puede hablar de una dieta mediterránea? a mi particularmente no me gusta , creo que se generaliza demasiado mas si tenemos en cuenta que hay países en que el consumo de verduras es muy bajo , los tipos de carne de consumo varían de unos a otros así como de pescado y con esto podríamos citar algunos ejemplos mas .

Una vez oí otra denominación , siempre me ha gustado mas esta " la tríada mediterránea " el aceite, el vino y el pan .
Creo, que éste es , el denominador común de la mayoría de países mediterráneos, cereales , vides y olivos , son elementos ligados íntimamente a la geografía mediterránea a su historia y a su cultura, forman parte de sus religiones , de su economía , desde la antigua Mesopotamia a nuestros días , pueblos y países andamos juntos de la mano ligados a estos elementos.

Hoy me gustaría hablar de uno de ellos , el aceite, llamado poéticamente oro líquido ; en España existen unas cuantas denominaciones de orígen , no voy a hablar ni a mencionarlas todas ,pero todas tienen en común poseer los mejores aceites , con diferentes características organolépticas , pero con unos requisitos exigidos a los cuales todas ellas son comunes.
Hay algo que si me gustaría citar , básicamente porqué me encantan sus nombres , se trata de los tipos de aceituna , hojiblanca , empeltre , picuda , verdiell , arbequina , cornicabra , lucio , lechín , royal , morrut..... palabras preciosas ¿ verdad?.

Pues ahora recién acabada la recogida de aceitunas y con el aceite nuevo acabado de salir de los molinos os presento la " Escarola con Romesco"

Este que hoy veis aquí es un plato que reúne el ingrediente básico del cual estoy hablando , el aceite , y además de ser uno de los platos típicos y característicos de esta zona , es muy adecuado para intercalar en estos días de buena mesa ,¡ ojo ,para nada menospreciable porqué es una maravilla!

Una lechuga de invierno ,la escarola ; un pescado en salazón y que luego maceramos en aceite de oliva, las anchoas de l´Escala , y el romesco , salsa con productos de nuestra zona las avellanas del Baix Camp y el aceite de arbequinas D.O Siurana fundamentales para su elaboración aunque podemos hacerla con cualquier otro aceite de oliva de buena calidad que casi no existe zona que no disponga de un maravilloso aceite de calidad excepcional , pero una tira a la tierra ¿no?.

INGREDIENTES

PARA LA ENSALADA:

ESCAROLA
ANCHOAS DE L´ESCALA
ACEITUNAS ARBEQUINAS

PARA LA SALSA ROMESCO:

Comentar que esta salsa es muy popular y cada casa o cada cocinero tiene su truco o su ingrediente personal , a mi me gusta ponerle els pets de monja ( petto di mónaca ) unas galletitas muy pequeñas y combinar la ñora con el choricero o pimiento del cristal.

1 CABEZA DE AJOS
4 TOMACONS O TOMATE MADURO
2 ÑORAS
1 PIMIENTO CHORICERO
50 GRS DE AVELLANAS
50 GRS DE ALMENDRAS
2 REBANADAS DE PAN TOSTADO O FRITO
5 Ó 6 PETS DE MONJA O 2 GALLETAS MARIA
1/2 LITRO DE ACEITE DE OLIVA
75 ML DE VINAGRE DE VINO
ACEITE
SAL
1 PUNTA DE GUINDILLA

ELABORACIÓN

Poner en remojo el pimiento y la ñora hasta que se hidraten ,una vez hidratados raspar con un cuchillo para separar la pulpa de la piel.
Asar en el horno la cabeza de ajos y los tomates , dejarlos enfriar y ya fríos pelarlos e introducirlos en un vaso batidor.
Agregar el resto de ingredientes y montar como si hicieseis una mayonesa, en realidad deberíamos hacerlo en un mortero
picando primero todos los ingredientes y ligando luego con el aceite , pero sale bien en el batidor y es muy rápido .
Limpiar las anchoas de la sal y macerar en aceite de oliva con anterioridad.

La ensalada , normalmente la hago mezclando la escarola y el romesco en una ensaladera un rato antes ,( como una hora ) , para que tome sabor , la escarola se marchita , pero nos gusta mas .
Aquí he hecho una presentación en plato mas cuidada , la escarola napada con la salsa , las anchoas encima y las aceitunas arbequinas.
En definitiva lo que importa es el resultado y por supuesto que tanto las anchoas como los ingredientes para el romesco sean de calidad superior,está totalmente recomendada , os encantará.

Salud.

DSC00695

dilluns, 15 de setembre del 2008

EMPEDRAT DE PEIXOS SECS


L´Empedrat , como muchos sabéis es una receta típica de la gastronomía catalana . Básicamente se trata de una combinación de legumbres, verduras y pescado en salazón , la mas habitual es la de judías blancas con bacalao , aunque existen diferentes variantes , sea con garbanzos e incluso con lentejas , en los aliños , simplemente aceite y vinagre , o un "romesco".

Esta que os presento no es muy popular , aunque en casa se hacia mucho , sobre todo en verano , que dicho sea de paso no se tiene porqué dejar de comer legumbres .

Condiciones , pues como para todo lo bueno que los ingredientes sean de primera calidad , y     " esqueixar " el pescado , o sea demigarlo , que para eso se llama "esqueixada"   espero que os guste.

INGEDIENTES 

300 GRS DE ALUBIAS BLANCAS
200 GRS DE BACALAO
200 GRS DE "GANYIMS" ( ATUN EN SALAZÓN )
1 ARENQUE
4 ANCHOAS
PIMIENTO ROJO
PIMIENTO VERDE
CEBOLLA TIERNA
TOMATE
ACEITE DE OLIVA
VINAGRE

 ELABORACIÓN

Antes de comenzar,tened en cuenta si vais a utilizar las alubias en conserva , o las vais a cocer , si es así la víspera debéis ponerlas en remojo ( yo aunque resulte increíble nunca lo hago y salen como la manteca ), al día siguiente las pondréis a cocer en agua fría y con la ayuda de una espumadera le vais sacando la espuma que sueltan ,una vez cocidas las escurrís y las dejáis enfriar.

Por otro lado pondréis el bacalao en remojo , el tiempo de desalado dependerá del grosor , si son  lomos tardará mas que si se trata del que venden desmigado  igual que el atún en salazón , pero la gracia está en que no desaléis demasiado los pescados , la legumbre y las verduras contrarrestan la sal y además está mucho mas bueno si no pierde sabor.

Quitad la piel al arenque ,( es fácil si lo ponéis entre dos papeles de cocina y le apaleais un poco) y separad la carne de las espinas.

Una vez esté todo desalado  desmigadlo , picad las verduras en brunoise , ponedlo todo en una ensaladera ( las judías , los pescados y las verduras ) y aliñadlo , sed generosos con un buen aceite de oliva.

Yo en este caso lo monté en platos individuales y añadí un par de piparras que le van divinamente y este es el resultado...........

Con un pan recién echo ¿quien se resiste? SALUD