dijous, 1 d’abril del 2010

SECRET.......... XINÈS/ SECRETO........CHINO

Photobucket

No és pas cap secret que això està una mica abandonat , de fet fa una colla de temps que només vinc per aquí per fer un passeig per casa vostra i mirar com en sou de constants i treballadors.
No us enganyaré pas , ni he tingut massa feina ni he estat molt ocupada ni res de res , tan sols no en tenia ganes , de tant en quan passen aquestes coses, suposo , al menys a mi , temporades en que no tens ganes de fer res i la desidia s´acopla a tu com una paparra , i si us he de ser sincera segueixo una mica igual , ara a més tinc feina i de la obligada , la de si o si i l´he de fer , s´han acabat les vacances , la paparra no marxa sola i me l´he de treure de sobre com pugui , he decidit fer-ho a l´estil " vaga xinesa " , com menys ganes en tingui de fer res més he de fer i a veure que passa, igual ara tinc sobreproducció ! així que per començar aqui teniu aquest " Secret a l´estil xinès".

INGREDIENTS

SECRET DE PORC ( IBÈRIC O NO )
SALSA DE SOJA ( 100 ml )
MEL ( 1 c/s)
SUC DE LLIMA( 2 c/s)
VI DE XERÈS ( 50 ml )
TALLARINS D´ARRÒS
PEBROT VERD
CEBA TENDRA
PASTANAGA
SHITAKES
TOMÀQUETS CIREROL
OLI DE SÈSAM
PEBRE
SAL


ELABORACIÓ

Poseu unes hores avans a marinar el secret amb la salsa de soja , el vi de xerès , la mel i el suc de llima en les proporcions aconsellades i que vosaltres augmentareu en proporció a la carn a marinar.
Treieu-lo de la marinada i poseu aquesta a reduïr , si cal afegiu una mica de sucre , ha de quedar una salsa densa i un pel agredolça.
Poseu un olla d´aigua a bullir, mentrestant talleu el pebrot i la ceba en juliana fina , la pastanaga a rodanxes i els bolets shitake laminats i reserveu-ho tot.
Poseu a coure els tallarins , un parell de minuts quan arrenquin a bullir són suficients.
Escalfeu en una paella un rajolí d´oli de girasol i igual d´oli de sèsam , saltejeu les verdures i acte seguit afegiu els tallarins , dues voltes són suficient, en quan es barregin els retireu.
Feu el secret en una planxa ben calenta per ambdós costats deixant-lo un pel cru però sempre procurant que quedi calent per dins.
Un cop tingueu tots els passos fets anem a emplatar.
Talleu el secret una mica abiaixat però conservant la forma , acompanyeu-lo dels fideus saltejats i amaniu el conjunt amb un filet de la salsa reduïda , tingueu en compte al sal, la soja és molt saborosa.

Espero que us agradi i tot i que he perdut una mica de pràctica en les explicacions em posi al dia ben aviat.

SALUD
Photobucket

No es ningún secreto que esto lleva un tiempo abandonado , de hecho hace mucho que sólo entro por aquí a darme un paseo por vuestras cocinas y ver como sois de constantes y trabajadores.
No os voy a engañar , ni he tenido mucho trabajo ni he estado muy ocupada ni nada de nada , solo es que no tenia ganas , de vez en cuando pasan estas cosas , supongo , al menos a mi , temporadas en las que no tienes ganas de nada y la desidia se acopla a ti como una garrapata y si os he de ser sincera sigo un poco igual y ahora encima tengo trabajo y del obligatorio del de si o si y lo tengo que hacer, se acabaron las vacaciones y la garrapata no se despega sola , me la tengo de sacar de encima como pueda y he decidido hacerlo al estilo " huelga china " cuantas menos ganas tenga de hacer nada mas voy a hacer y a ver que pasa ¡ igual ahora tengo superproducción ! , así que para comenzar, ahí va este " Secreto al estilo chino".

INGREDIENTES

SECRETO DE CERDO ( IBÉRICO O NO )
SALSA DE SOJA
MIEL
ZUMO DE LIMA
VINO DE JEREZ
TALLARINES DE ARROZ
PIMIENTO VERDE
ZANAHORIA
CEBOLLA
SHIITAKES
TOMATES CHERRY
ACEITE DE SÉSAMO
PIMIENTA
SAL

ELABORACIÓN

Poned unas horas antes a marinar el secreto con la salsa de soja , el vino de jerez , la miel y el zumo de lima en las proporciones aconsejadas y que vosotros aumentaréis o reduciréis en proporción a la carne a marinar.
Sacadlo de la marinada y poned ésta a reducir si es necesario con un poco de azúcar , tiene que quedar una salsa densa y un pelín agridulce.
Poned una olla de agua a hervir , mientras cortad el pimiento y la cebolla en juliana fina. la zanahoria a rodajas y las setas laminadas , reservadlo de momento.
Poned a cocer los tallarines, con dos minutos a partir del hervor es suficiente.
En una sartén calentad un chorrito de aceite de girasol y aceite de sésamo en la misma proporción , saltead las verduras y acto seguido añadid los tallarines, dos vueltas son suficientes , en cuanto se mezclen los retiráis.
Haced el secreto en una plancha bien caliente por ambos lados procurando que quede un pelín crudo pero caliente por dentro.
Una vez todos los pasos finalizados vamos a emplatar.
Cortad el secreto un poco al biés , pero conservando su forma , acompañadlo de los fideos salteados y aliñad el conjunto con un fino hilo de la salsa reducida, tened en cuenta la sal, pues la soja es muy sabrosa.

Espero que os guste y aunque he perdido un poco la práctica con las explicaciones , me pondré al día muy pronto.

SALUD


Photobucket

dissabte, 20 de febrer del 2010

FERMALL DE TÒFONA NEGRA / BROCHE DE TRUFA NEGRA

DSC01650

Suposo que estareu tots d´acord amb mi quan dic que són les coses mes simples les que de vegades ens fan mes feliços , els petits detalls els que omplen els pitjors moments , una dolça paraula la que aixeca els ànims mes abatuts , una ma que s´estira per ajudar-te a fer el camí , una esquena que suporta el teu pes , un amic a qui cridar i a qui plorar i a qui queixar-te , ells sempre hi són a la meva vida....i els estimo tant!

A l´Anton i a l´Aleix , els meus dos amors els va encantar , i són igual d´agraïts que de crítics, van dir d´ell que era simple però elegant , que no feia el ridícul perquè omplia , en general boníssim.
La nostra amiga la tòfona és com un bon fermall en un vestit senzill , i si el conjunt es porta amb gràcia , mireu que be pot resultar.

INGREDIENTS

PATATA
BOTIFARRA NEGRA DE PEROL
PINYONS
OU
TÒFONA NEGRA
OLI DE TÒFONA
PEBROT VERMELL ESCALIVAT
OLI D´OLIVA
NATA LÍQUIDA

ELABORACIÓ.

Avans de començar només dir-vos que es tracta d´un plat mol senzill i alhora força humil, doncs a pesar de tenir un ingredient de luxe , com és la tòfona , la resta com podeu comprobar no son ingredients ni rebuscats ni cars , això si , procureu que siguin de qualitat.
No entraré en si les patates han de ser tal o qual i el ous de corral o de ca la Pepi , si la tòfona al natural o envasada doncs no tothom disposa de segons quins productes i molts d´ells dupliquen i tripliquen el seu preu i en els temps que corren són coses a tenir en conte.

Fet l´aclariment i dit això, que tot sigui bonet però no cal deixar-nos fotre el pel , patata patatera bona , ous ben frescos , la botifarra , la que compreu al vostre carnicer, la clàssica , ni ceba ni espècies , la tòfona .... doncs aquesta trieu segons butxaca , però us diré que vistes les que he vist i comparant-les entre algunes marques la de "Conserves Coll" ofereix total garantia de qualitat i preu i també teniu de la mateixa casa l´oli de tòfona , els meus són d´aquí , la tòfona natural és tot un plaer pels sentits , i de tant en quan val molt molt la pena.

Som-hi al plat.

Posem a bullir les patates amb pell amb aigua salada ,el temps dependrà de lo grosses que siguin.
Escalivem un pebrot o n´agafem 6 ó 7 del piquillo , el posem a la batedora i el triturem , un cop triturats afegim la sal i un rajolí d´oli d´oliva i ho anem lligant tal qual fessim un all-i-oli.
Treiem la pell a la botifarra i la tallem a trocets , posem una paella al foc amb un rajolí d´oli just per engreixar una mica la paella i daurem els pinyons , hi aboquem la botifarra , la sofregim i ho reservem calentet.
Treiem les patates de l´aigua ja cuites i les deixem refredar una mica per poder-les pelar i després xafar-les amb una forquilla.
Xafem les patates amb la forquilla i els hi afegim una mica de nata líquida per amorosir-les i oli de tòfona mentre les anem xafant , les reservem calentes..
Un cop fet els passos, patata-botifarra i fals all-i-oli de pebrots , fem els ous , en un plàstic film posem un ou el tanquem be i el posem en un caçó en aigua calenta , quan cualla la clara el retirem .
Ara ja procedim a montar el plat tal qual veieu a la fotografia , jo ho vaig fer amb un aro , primer la patata , seguida de la botifarra , a sobre l´ou escalfat i llavors el toc de gràcia , la tòfona llescada , important que tot sigui calent per gaudir millor del flaire de la tòfona.
Acabem amb uns flocs de flor de sal i oli de tòfona i al costat el fals all-i-oli de pebrots vermells.
SALUD

DSC01653
supongo que estaréis todos de acuerdo conmigo cuando digo que son las cosas más simples las que a veces nos hacen más felices, los pequeños detalles los que llenan los peores momentos, una dulce palabra la que levanta los ánimos más abatidos, una mano que se estira para ayudarte a hacer el camino, una espalda que soporta tu peso, un amigo a quien llamar ya quien llorar y a quien quejarte... ellos siempre están en mi vida , y les amo tanto.

A Anton y a Aleix , mis dos amores, les encantó, dijeron de él que era simple , pero elegante, que no hacía el ridículo porque llenaba, en general buenísimo , y es que son igual de agradecidos que de críticos.
Nuestra amiga la trufa es como un buen broche en un vestido sencillo, y si el conjunto se lleva con gracia, mirad que bien puede resultar.

INGREDIENTES

PATATA
BUTIFARRA NEGRA DE PEROL
PIÑONES
HUEVO
TRUFA NEGRA
ACEITE DE TRUFA
PIMIENTO ROJO ASADO
ACEITE DE OLIVA
NATA LÍQUIDA

ELABORACIÓN.

Antes de empezar sólo deciros que se trata de un plato muy sencillo ya la vez muy humilde, pues a pesar de tener un ingrediente de lujo, como es la trufa resto de ingredientes como podéis comprobar no son ni rebuscados ni caros, eso sí, procurad que sean de buena calidad.
No entraré en si las patatas deben ser tal o cual y los huevos de corral o de casa Pepi, si la trufa al natural o envasada pues no todo el mundo dispone de algunos productos y muchos de ellos duplican y triplican su precio y en los tiempos que corren son cosas a tener en cuenta.

Hecha la aclaración y dicho esto, que todo sea "buenete" pero no hay que dejarnos tomar el pelo, patata , patata buena, huevos muy frescos, la butifarra, la que compréis a vuestro carnicero, la clásica, ni cebolla ni especies, la trufa .... pues esta elegidla según bolsillo, pero os diré que vistas las que he visto y comparándolas entre algunas marcas la de "Conservas Coll" ofrece total garantía de calidad y precio y también tienen el aceite de trufa, mis trufas son de ellos , la trufa natural es todo un placer para los sentidos, y de vez en cuando vale la pena gozar de una.

Vamos al plato.

Ponemos a hervir las patatas con piel en agua salada, el tiempo dependerá de lo grandes que sean.
Asamos un pimiento o usáis 6 ó 7 del piquillo, lo ponemos en la batidora y trituramos, una vez triturado añadimos la sal y un chorrito de aceite de oliva y lo vamos ligando tal cual hiciéramos un all-i-oli.
Sacamos la piel a la butifarra y la cortamos en trocitos, ponemos una sartén al fuego con un chorrito de aceite justo para engrasar un poco la sartén y doramos los piñones, vertemos la butifarra, la sofreímos y lo reservamos calentito.
Sacamos las patatas del agua ya cocidas y las dejamos enfriar un poco para poder pelarlas y después aplastarlas con un tenedor.
Reducimos las patatas a puré con el tenedor y les añadimos un poco de nata líquida para hacer el puré mas suave y amoroso y aceite de trufa mientras las vamos chafando, las reservamos calientes ..
Una vez hecho los pasos, patata-butifarra y falso all-i-oli de pimientos, hacemos los huevos, en un plástico film ponemos un huevo lo cerramos bien y lo ponemos en un cazo en agua caliente, cuando ha cuajado la clara lo retiramos.
Ahora procedemos a montar el plato tal cual veis en la fotografía, yo lo hice con un aro, primero la patata, seguida de la butifarra, encima el huevo escalfado y entonces el toque de gracia, la trufa lascada, importante que todo sea caliente para disfrutar mejor del aroma de la trufa.
Acabamos con unos copos de flor de sal y aceite de trufa y al lado el falso all-i-oli de pimientos rojos.
SALUD


DSC01652

dilluns, 8 de febrer del 2010

TALLARINS D´ARRÒS WAGAMAMA /TALLARINES DE ARROZ WAGAMAMA


DSC01556
Fa uns mesos quan vaig ser a Londres , un dia tot buscant un lloc on anar a dinar vam fer cap al Wagamama .
Els Wagamama són una cadena de restaurants instaurats a Londres cap a principis dels noranta que van redefinir d´una manera bastant ortodoxa el menjar ràpid , concebint el que en podriem dir el faast food japonès , basat en plats nutritius i econòmics a base de fideus , arròs e ingredients frescos de bona qualitat.
Ara mateix aquests restaurats es troben en diferents ciutats d´alguns països, de moment no se si per aquí n´hi ha cap, però puc dir sense por a equivocar-me que el primer que hi hagi tindrà l´èxit assegurat.
Si be en coneixiem alguna cosa d´aquests locals , un cop allà i en havent dinat tots vam coincidir en una cosa , ens havia sorprès , aquesta filosofia de que menjar "ràpid " no te perquè estar renyida amb menjar be ens agrada , i des de llavors ja tenia pensat en fer com a mínim algun dels plats que aquell dia vam tastar.

Un d´ells els " ramen wagamama" .

L´altre dia , l´Aleix i jo erem sols per dinar i fan com és del menjar oriental vaig decidir donar-li una sorpresa, si be no tenia ramen en aquell moment i em faltaba alguna que altra cosa m´hi vaig posar i aquest va ser el resultat , molt bo per cert , crec que apte per fer una dieta complerta i nutritiva , doncs com veureu és un plat amb molt pocs greixos , fàcil, saborós i molt divertit de menjar.

INGREDIENTS

TOFU
OLI VEGETAL
FIDEUS RAMEN Ó FIDEUS D´ARRÒS
BASTONETS DE CRANC ( surimi)
GAMBES
PIT DE POLLASTRE DESOSSAT
PORRO
PASTANAGA
WAKAME
BOLET XINÈS
ALVOCAT
CORIANDRE FRESC
BITXO VERD
SISHIMI ( BARREJA D´ESPÈCIES PICANT )
SOJA

ELABORACIÓ

Posar els bolets xinesos en remull unes hores avans.
Tallar el porro al biaix.
Tallar les pastanagues a rodanxes.
Netejar les gambes i treurels-hi la closca , el budell i el cap.
Tallar el tofu a daus i passar-lo per la paella fins daurar-lo.
Bullir els fideus i refredar-los, després repartir-los als bowls.
Tallar l´advocat amb forma de ventall.
Tallar el surimi al biaix.
Passar el pollastre pintat amb oli per la planxa i acabar-lo de coure en un brou curt de pollastre ( jo vaig fer servir els ossos dels pits del pollastre i els retalls dels porros i la pastanaga ) , deixar-lo coure uns deu minuts i retirar els pits de pollastre mantenint-los calents , un cop reposats, talleu-los en tires en diagonal .
En aquest brou escaldar les verdures i les gambes un minut o dos i retirar-les.
Montar el plat amb els fideus colocats a sota i la resta d´ingredients disposada a sobre de manera que visualment quedi ben atractiu.
Afegiu el brou bullint per sobre al qual li haureu tirat un rajolí de soja i empolseu-ho amb el sishimi.
SALUD
DSC01558

Hace unos meses estuve en Londres, un día , buscando un sitio donde ir a comer , dimos con el Wagamama.
LosWagamama son una cadena de restaurantes instaurados en Londres a principio de los noventa que redefinieron de una manera bastante ortodoxa la comida rápida, concibiendo lo que podríamos llamar el faast food japonés, basado en platos nutritivos y económicos a base de fideos , arroz e ingredientes frescos y de buena calidad.
Estos restaurantes ahora se encuentran en algunas ciudades de diferentes países , aunque de momento no se si por aquí hay alguno, pero puedo decir sin miedo a equivocarme que el primero va a tener éxito asegurado.
Si bien ya conocíamos algo de estos locales , una vez allí i habiendo comido coincidimos todos en una cosa , nos sorprendió , la filosofÍa de que comer "rapido"nunca debe estar reñido con comer bien , desde entonces ya tenía pensado hacer alguno de los platos que probamos aquel día.

Uno de ellos, hoy, aquí , los " ramen Wagamama ".

El otro día , Aleix y yo estábamos solos para comer y fan como es de la comida oriental , decidí darle una sorpresa , si bien no tenía ramen en ese momento y me faltaba alguna que otra cosa me puse manos a la obra y este fue el resultado , muy bueno, por cierto y creo que apto para hacer una dieta completa y nutritiva , pues como podéis ver es un plato con muy pocas grasas , fácil, sabroso y muy divertido de comer.

INGREDIENTES

TOFU
ACEITE VEGETAL
FIDEOS RAMEN O FIDEOS DE ARROZ
BASTONCITOS DE CANGREJO ( surimi)
GAMBAS
PECHUGA DE POLLO DESHUESADA
PUERRO
ZANAHORIA
WAKAME
SETA CHINAS
AGUACATE
CILANTRO FRESCO
GUINDILLA VERDE
SISHIMI
SOJA

ELABORACIÓN

Poner las setas chinas en remojo unas horas antes
Cortar el puerro al biés.
Cortar las zanahorias a rodajas.
Limpiar las gambas sin tripa sin cabeza y sin cáscara.
Cortar el tofu a dados y pasarlo por la sartén con aceite vegetal hasta que esté dorado.
Hervir los fideos y enfriarlos , luego repartirlos en los bowls.
Cortar el aguacate en forma de abanico.
Cortar el surimi en trozos al biés.
Pasar el pollo pintado en aceite por la sartén y acabar de cocerlo en un caldo corto de pollo y verduras( lo hice con las puntas del puerro la zanahoria y los huesos de las pechugas) una vez pasados diez minutos retirar el pollo y mantenerlo caliente , luego cortarlo en tiras en diagonal.
En el mismo caldo escaldar dos minutos las verduras y las gambas y retirarlos.
Montar el palto con los fideos colocados debajo y el resto de ingredientes dispuesto sobre ellos de forma que quede visualmente atractivo.
Añadid al caldo un chorrito de soja y verterlo por encima de los fideos, para acabar espolvoread con un poquito de sishimi.
SALUD


dijous, 28 de gener del 2010

FOUGASSE

DSC01311

Aquest dimarts el xef Ferràn Adrià , considerat com un dels millors del món , va anunciar que tancarà el seu restaurant " El Bulli" al públic , possiblement durant dos anys per prendre´s una temporada sabàtica.

Segons el xef no es tracta d´un tancament , doncs amb tota probabilitat a partir del 2014 tornarà a oferir menjar , així que per tots aquells que teniem pensat passar per Cala Montjoi algun dia , el sr Adrià ens dona una lleugera ventatja per anar fent bossa .

Diu que no pot continuar creant amb l´actual format de feina de 15 hores diaries i que necessita temps per prendre decissions sobre el futur del Bulli , el que està clar que la decissió que ha pres és inamovible i que les consseqüències del tancament les te clares doncs perdrà les estrelles Michelin que té , tot i que no crec que li preocupi massa això....

El millor de la notícia és , crec jo , que quan obri de nou , a part que al-lucinarem amb les noves creacions , el restaurant romandrà obert tot l´any i no només la meitat com ara .
Sabrem esperar sr Adrià i potser fins i tot haurem fet un raconet per disfrutar-lo a casa seva.


DSC01309

I que te a veure el sr Adrià amb les meves Fougasses , us preguntareu ? doncs molt , perquè
l´individu o individua a qui se li va ocórrer que barrejant els grans d´un cereal molt amb aigua i despres coent-los , obtindría el que ha estat l´aliment bàsic de la humanitat desde la prehistòria fins els nostres temps , aquest , sense cap mena de dubte per mi , ha estat el gran creatiu , sigui qui sigui , tant si va ser un , com si ho van fer en associació tipus:" fundació per la investigació tiranosaurus Rex" com si va ser fruit de la casualitat es mereixía uns anys sabàtics , i no diem res ja de tots els que després van anar prenent testimoni arreu del món i han anat fent de cada barreja de cereals l´especialitat del seu país, que sería els nostre blogs sense uns Brioix? o sense unes Pita ? o uns llengüets ? i el Pain de Campagne? i les Ciabatta? i un no parar .....és o no és creativitat?
IMPORTANTISSIM , feu o no feu el pa , gaudiu-ne , desmitifiquem allò que engreixa , res amb mesura engreixa i menys el pa , anem al forn tradicional i passem d´una vegada ja del pa congelat de gasolinera ( que està molt be en cas d´auxili ), però la tasca i el bon pa el fan els forners, els qui ténen coneixement i ofici i són uns veritables professionals .


DSC01313
Quan vaig començar amb l´aventura del pa només tenía l´experiència de veure a la meva àvia , i d´això ja fa molts anys , fer el pa , uns pans rodons i més aviat plans, era a l´andalusia , feia la massa , encenia el forn , i nosaltres esperavem el pa calent per posar-li l´oli , un oli fort i intens , l´avia sempre ens deia que el pa calent era de mal paír.
A part d´aquesta experiència , només em mou el fet de ser una panarra incondicional , podria viure amb pa i oli jo.
Vaig començar amb una panificadora , qui no la tingui ja tarda , suposo que hi haurà molts detractors i puristes , jo , per aquells que no tenim temps i no renunciem al pa fet amb farina i aigua i prou l´aconsello fervorosament , ara quan tinc temps ja faig la massa i la treballo i faig pans i barres i com no , les Fougasses.
Que us en puc dir ? doncs que és un pa típic de la Provença i que sembla ser que està lligat a les Focaccia italianes , és molt característic el tall que té doncs s´assocía a les espigues del blat , de vegades pot portar altres elements per enriquirlo, olives, tomàquets secs i fins i tot cansalada , també és habitual que vagi empolsat amb farina de moresc.

INGREDIENTS

1 tanda de massa blanca reposada 1 hora :

500 grs de farina de força
10 grs de llevat fresc de forner
10 grs de sal
350 ml d´aigua

ELABORACIÓ

Preescalfeu el forn a 250º.
Desfeu el llevat junt amb la farina amb l´ajuda dels dits , com si féssiu molles.
Barrejeu la resta dels ingredients amb un bol amb l´ajuda de la ma o una rasqueta , uns 2-3 minuts fins que veieu que la massa es forma.
Poseu la massa al damunt d´una superfície i comenceu-la a treballar, no heu d´afegir més farina , només treballeu la massa , estirant-la i doblegant-la per que agafi aire al seu interior, això us portarà entre 10 i 15 minuts.
Un cop treballada feu-ne una bola i deixeu-la reposar tapada amb un drap de cuina en un lloc lliure de corrents en un recipient tipus bol o gibrell, jo ho faig en un bannetton .
Passat el temps treieu-la amb cura del recipient manipulant-la el just i poseu-la sobre la superficie on la treballareu una mica enfarinada, aplaneu-la fent-ne un quadrat i després amb ajuda de la rasqueta en talleu dos rectangles i cadascun d´aquest en tres porcions rectangulars, enfarineu aquestes porcions i procediu a fer els talls característics, la idea és que semblin una espiga, obriu-los be, que després es tanquen.
Empolseu les Fougasses amb farina de moresc i procediu a enfornar-les , vaporitzeu l´interior del forn al posar-les dins amb aigua just avans de tancar la porta, fornejeu durant 10-12 minuts a una temperatera de 230º.
Aquí hi havia tres fougasses diferents, una estava empolsada amb sal gruixuda , l´altra amb sal d´algues i l´altra era natural, només amb la farina de moresc.

La recepta original i les mides són del llibre " Panes " d´en Richard Bertinet, ara per ara tots els que he fet de les seves explicacions em surten molt be , i de fet és el que més m´agrada , però vaig provant-ne d´altres.

FOUGASSE ( traducción al castellano )

Este martes el chef Ferràn Adrià , considerado como uno de los mejores del mundo , anunció que cerrará su restaurante " El Bulli" al público , posiblemente durante dos años para tomarse una temporada sabática.

Según el chef , no se trata de un cierre , pues con toda probabilidad , a partir del 2014 volverá a ofrecer comida , así que para todos aquellos que tenían pensado pasar por Cala Montjoi algún día , el sr Adrià nos da una ligera ventaja para ir ahorrando.

Dice que no puede continuar creando con el actual formato de trabajo de 15 horas diarias y que necesita tiempo para tomar decisiones sobre el futuro del Bulli , lo que está claro que la decisión que ha tomado es inamovible y que las consecuencias del cierre las tiene claras pues perderá ( dicen ) las estrella Michelín que tiene , aunque creo que esto no le preocupa demasiado...

La mejor noticia es , creo yo , que cuando vuelva a abrir las puertas de nuevo , dejando de lado que alucinaremos con sus nuevas creaciones , el restaurante permanecerá abierto todo el año y no solo la mitad como ahora.
Sabremos esperar sr Adrià i a lo mejor hasta habremos hecho un rinconcito en el colchón para poder ir a disfrutarlo a su casa.

¿Y que tiene que ver el sr Adrià con mis Fougasses os preguntaréis? pues mucho , porqué el individuo o individua a quien se le ocurrió que mezclando los granos de cereal molido con agua y luego cociéndolo , obtendría lo que luego ha sido el alimento básico de la humanidad desde la prehistoria hasta nuestros tiempos , este , sin ningún tipo de dudas para mi , ha sido el gran creativo , sea quien sea , tanto si fue uno , como si lo hicieron en asociación tipo " fundación para la investigación Tiranosaurus Rex" como si fue fruto de la casualidad, este se merecía unos años sabáticos , y ya no digamos nada de todos aquellos que fueron cogiendo el testigo en todo el mundo e hicieron de cada mezcla de cereales y de cocciones la especialidad de su país ,¿ que sería de nuestros blogs sin unas Pita?¿ o sin unos Llengüets ? ¿ y que me decís del pan de Campagne? ¿ y de las Ciabatta? i un no parar de panes..... ¿es o no es creatividad?
IMPORTANTÍSIMO , hagáis o no el pan , gozadlo , desmitifiquemos aquello de que el pan engorda , nada en su medida engorda y menos el pan , vayamos a la panadería tradicional y pasemos de una vez ya del pan congelado de gasolinera ( que está bien en caso de auxilio ) pero el trabajo d hacer un buen pan lo tienen los panaderos , quienes tienen conocimiento y oficio y son los verdaderos profesionales.

Cuando comencé con la aventura del pan , sólo tenia la experiencia de ver a mi abuela y de eso hace ya muchos años , hacer el pan, unos panes redondos y planos , era en Andalucía , hacia la masa , encendía el horno y nosotros esperábamos el pan caliente para ponerle aceite , un aceite fuerte e intenso , mi abuela siempre nos decía que el pan caliente era de mala digestión.
A parte de esta experiéncia , sólo me mueve el hecho de ser una panarra incondicional , adoro la masa en todas sus versiones y podría vivir de pan y aceite.
Comencé con una panificadora , quien no la tenga ya está tardando , supongo que habrá muchos detractores y puristas , pero para quellos que no tenemos tiempo ni panadero y que no queremos renunciar al pan hecho con agua y harina y basta lo aconsejo encarecidamente , ahora cuando tengo tiempo , con mejores y no tan buenos resultados, que hay de todo , amaso y cuezo y ahgo panes, barras y como no, las Fougasses.
¿Que os puedo decir de ellas? pues que es un pan típico de la Provenza y que al parecer está emparentado con las Focaccia italianas , tiene un corte muy característico que se asocia a las espigas , en ocasiones se enriquece con aceitunas, tomates secos ,! hasta panceta! y lo habitual es que vaya empolvado con harina de maíz.

INGREDIENTES

1 tanda de masa blanca reposada 1 hora:

500 grs de harina de fuerza
10 grs de levadura fresca de panadero
10 grs de sal
350 ml de agua

ELABORACIÓN

Precalentad el horno a 250º.
Desdhaced la levadura junto la harina como si hiciéseis migas.
mezclad el resto de los ingredientes en un bol con la ayuda de las manos o de una rasqueta de plástico unos 2-3 minutos hasta que veais qeu se forma la masa.
poned la masa sobre la superficie de trabajo y comenzad a trabajarla , no añadáis mas harina , solo trabajad la masa , estirándola y doblándola para que coja aire en su interior , esto os llevará entre 10 y 15 minutos.
Una vez trabajada haced una bola y dejádla reposar tapada con un trapo de cocina en un lugar libre de corrientes dentro de un recipiente enharinado, tipo bowl , yo lo hago en un bannetton.
Pasado este tiempo sacadla con cuidado del recipiente manipulándola lo justo y ponedla sobre el mármol donde la trabajaréis un poco enharinada .
Aplastadla formando un cuadrado y luego con ayuda de la rasqueta cortáis dos rectángulos y cada uno de estos en tres porciones iguales y rectangulares, enharinad estas porciones y practicadles los cortes característicos, la idea es que parezcan una espiga y abridlos bien que luego se cierran.
Espolvoread las fougasses con sémola de maíz y proceded a hornearlas ,.
Al introducirlas en el horno pulverizad las paredes con agua justo antes de cerrar la puerta , horneadlo durante 10- 12 minutos a una temperatura de unos 230º.
Aquí hice tres tipos, una estaba espolvoreada con sal gorda , otra con sal de algas y la otra era natural sólo con sémola de maíz.

La receta original y sus medidas son del libro " Panes " de Richard Bertinet ,por el momento todo lo que he hecho de sus explicaciones sale muy bien , de hecho es quién mas me gusta pero voy probando otros también.

SALUD