CARXOFES AMB PEUS DE PORC

Porno food , porno food , porno food , porno food,..............

Què és això Mai, pensareu? Aquesta dona s´ha tornat boja , que ténen a veure unes carxofes amb el porno food? intrigant el tema oi? doncs continueu llegint.

No ténen res a veure , però les carxofes són boníssimes, per qui els agradin , es clar, com tot , els peus de porc.... doncs tampoc , però el porc té un caminar tant sensual que bé podría valdre com estrella del porno food , però tampoc és això; la cosa és, que fa uns díes em van comentar que en posar aquesta paraula al google sortia la Mai, be, Maiblog com a estrella invitada , a primera fila! quina gràcia en veure-ho , una tonteria pensareu , però a mi em va divertir moltíssim , serà que últimament massa coses alegresi amb gràcia no em passen i ni que dir d´ estar a primera fila en alguna cosa , bah ,ni parlar-ne! , així que ser la primera en el rànking dels pornofoods ni que fos per unes hores em va divertir moltíssim , però lo bo dura poc i vaig passar a tercera fila en un plis , això es pot arreglar , em dic , així que he decidit començar el post amb aquesta paraula i després ja veurem on em situen, de pas com no, us explico com vaig fer aquestes carxofes amb peus de porc i estic segura que si algú les fa , recordarà la paraula i fins i to potser us treurà un somriure , perquè d´això es tracta no? de somriure , a tot , a la vida , encara que aquesta la majoria dels dies ens faci una ganyota lletja i ens posi a la cua del ranking , ximpleta, pensareu......

Aprofiteu que ara comencen les primeres carxofes , a mi m´agraden mes aquelles que són mes rodones , no en se la classe però sempre tinc la impressió que són mes tendres , potser manies, però m´agraden les meves manies.

Apa , som-hi.

INGREDIENTS

CARXOFES

PEUS DE PORC

LLORER

CEBA

ALLS

TOMÀQUET

PEBRE VERMELL DOLÇ

UN BITXO

AVELLANES

AMETLLES

PA

JULIVERT

VINAGRE

ELABORACIÓ

Posem a coure els peus ben nets i depilats amb aigua , quan arrenca el bull , jo desprecio la primera aigua i n´hi poso de nova amb una ceba , dues fulles de llorer i una cabeça d´alls .

En una caçola amb oli, sofregim una ceba ratllada a foc suau, amb una fulla de llorer i un bitxo , llavors afegim unes cullerades de puré tomàquet , deixem que es sofregeixi tot i tot seguit una bona cullerada de pebre roig i ja radere seu el vi blanc.

Fem una bona picada amb unes avellanes, unes ametlles, una llesca de pa fregit , un branquilló de julivert , un all fregit i un rajolí de vinagre, afegim la picada al sofregit i ho reguem amb brou de coure els peus , deixem que la salseta vagi coent i mentrestant desosem els peus.

Corregim la salseta de sal i de textura, si fos una mica clara , la podem espessir amb una mica de farina diluida en aigua freda, però recordem que ha de coure be si no després tindria gust de farina crua , també podem fer un "roux" amb una mica de farina i mantega , que sempre podem tenir per espessar salses guardat a la nevera però no cal guardar-ho massa temps això.

Un cop la salsa ja és a punt li afegim els peus lliures d´òssos i els deixem fer xup per que agafin el gust.

Posem a coure les carxofes netes al vapor , si voleu que no es facin tant fosques passeu-les amb llimona, però a mi no em fa massa el pes, després acidejen una mica , quan les poseu a coure , feu pressió al mig obrint-les una mica, anirà be per després omplir-les.

Un cop cuites només cal omplir-les amb la carn dels peus i ja fet , salsejar-les al vostre gust , us asseguro que amb el suquet de la foto no n´hi ha prou , perquè estàn per sucar-hi pa i pa i pa......

I Pornofood, per si de cas, hehehe.

SALUD

LLANGONISSA AMB LLANEGUES

"Si vols enssenyar aprèn" això és el que alguna vegada em va dir algú ben savi , m´agrada aprendre , crec que sóc una persona curiosa per naturalesa , però no em sé cenyir a les regles ni del com ni del quan i quan disfruto de veres és quan les coses em cauen del cel , quan són totalment desconegudes per mi i em sorprenen , és com una màgia que agraeixo de cor.

Res és poc, res és insignificant res és poc important ......Tot te un lloc en mi ( encara que després no recordi on és)

Quan algú t´obre les portes de casa seva t´obre una mica les portes a la seva intimitat , si a més et posa plat a taula amb tot allò que ha fet expressament per tu pensant en tu en allò que més t´agradarà és ja per mi una mostra inequívoca d´una bona amistad , una de les coses més importants per mi i que més intento guardar i correspondre , diumenge vaig aprendre una cosa , els amics són sempre allà, només cal trobar-los.

Les llanegues no les vaig trobar, són un present del meu amic , la llonganissa, tampoc però vaig trobar una manera de fer-les que em va agradar i molt, vet-la aquí.

Necessitem una bona llonganissa ( botifarra per alguns ) unes llanegues de les millors, com les que em van regalar , ceba de figueres , en aquest cas del nostre hort i Figueres li cau una mica lluny , però són melis , uns cirerols i alfàbrega de l´hort també,( aquests només feien companyia però van casar be) i que fem amb tot això?

Doncs en una paella amb oli daurem la llangonissa per tots costats , llavors tallem la ceba a juliana i l´ afegim a la paella deixant la llangonissa sobre la ceba perque vagi agafant el gustet, un cop la ceba és daurada li afegim un raig de vi ranci del de la bota de casa, si no en teniu....mal rotllo perquè no és igual , foteu-li brandy bo , quan evapori el vi afegiu les llanegues netes i tallades grosses , un parell de tombs tot plegat i ho tapeu uns minuts perquè cogui tot juntet i s´emulsionin tots els sabors , quedarà un suquet bo, bo i rebò.

Els cirerols els vaig passar per la paella amb un raig d´oli on hi vaig fregir un allet, només dos tombs per escalfar-los i llavors alfàbrega trinxada per sobre .

I tot plegat va sortir com veieu , potser no és d´aquells plats de disseny però us asseguro que no te res a envejar i triomfar ha triomfat més que l´Avecrem .

SALUD

POLLASTRE AMB SALSIFINS

Que si m´hi poso , que si no m´hi poso, que no se que fer, que no se que dir, que si el que he fet no te la foto maca....ai quin dilema!

M´hi poso o no? si es que tampoc cal dir massa, no sempre tinc a dir , o si? n´hi ha qui diu que mentida, que per be o per mal, ben triat o pensat amb el cul enlloc del cap jo sempre tinc quelcom a dir, encara que sigui no dir res com ara faig , però no és el que fa molta gent?parlar sense dir res? perquè mira , si això ho faig jo,el parlar i no dir res , la cosa no passa d´un : que coi diu ara aquesta beneita ?, blablaba , blablabla....però si per fer això molts s´hi guanyen la vida molt mes ben que guanyada que jo d´aquí a Roma, doncs no puc mes que preguntar-me , que faig jo truita va truita ve que si una de braves i uns clamars a l´andalusa que si posa les olles al foc i estem a 40º a l´ombra....?

Potser que ho rumiï unes quantes vegades mes i canvii els fogons per un blablabla sense sentit ,ves a saber , entrenant una mica fins i tot encara ho puc fer pitjor que ara , de moment però i assegurant-me les garrofes he posat l´olla al foc i ha sortit un platet ben complert , o no?

INGREDIENTS I INSTRUCCIONS

UN POLLASTRE

UNA CEBA DE FIGUERES BEN MACA

DOS TOMAQUES MADURES

UNA CABEÇA D´ALLS

DUES FULLES DE LLORER

DUES ALBERGÍNIES

SALSIFINS ( DE LLAUNA)

OLI D´OLIVA

SAL

BRANDY

PEBRE NEGRE EN GRA

AMOR I RES A DIR PERÒ MOLT PER FER

Un cop el pollastre net poseu-lo a enrossir amb oli d´oliva , la cabeça d´alls i les fulles de llorer, saleu-lo i afegiu el pebre negre en gra .

Quan sigui ros per tot arreu afegiu la ceba ben picada en brunoise , deixeu-la ofegar un parell de minuts i afegiu la tomaca pelada sense llavors i ben picada , doneu-li dos tombs i afegiu l´albergínia pelada i tallada a daus petits , feu el mateix pas anterior , ofegueu-lo uns minuts i deixeu que el conjunt es faci una mica mes, llavors afegiu el brandy, que és l´ingredient líquit que ajudarà a coure-ho tot, deixant-lo uns minuts perquè perdi l´alcohol , tot seguit tapeu la cassola i deixeu que es vagi fent a foc molt suau ,passat un temps les verdures cuites quasi es desfaràn i faràn una salseta espessa , quan el pollastre veieu que és quasi cuit, afegiu els salsifins escorreguts de la llauna i deixeu-los coure amb el conjunt uns minuts mes .

Tot plegat és senzill i amb un resultat molt i molt bo , els salsifins els vaig comprar de llauna en un supermercat d´aquests de costa on venen productes d´arreu , no els faré propaganda perquè a mi no em fan descompte así que se siente, però si algú ho vol saber encantada li diré.

Apa, que vagi molt molt de gust si us decidiu a fer-lo.

AMANIDA D´AGLAIA

-Una amanida és una amanida , dius .

-Potser , dic jo.

He estat molts i molts dies donant-li voltes a aquesta afirmació , i la veritat és que no entenc com la vaig deixar tirar gola avall tant alegrement , serà que hi ha dies que per sort m´agafes conformista , però no, jo no m´ho acabo tot així pim pam , ho giro , ho tombo , ho miro pel dret , per l´inrevés , amb llum i a les fosques, i no ..... una amanida no és només una amanida , de la mateixa manera que una sopa no és només una sopa , ni uns cigrons no són només uns cigrons!

Potser per tu les amanides són només això , amanides , però estimat amic meu , la meva amanida és molt mes que una amanida , és enciam fet a casa , plantat , regat abonat i collit pel Ton , després d´anar o venir de la feina per poder gaudir d´uns enciams bons, frescos i sans.

El meló , hehehe , ai el meló , ( no se que dir del meló a part que potser és l´únic que he comprat que ha valgut la pena en tota la temporada ) bé , que el meló era molt bò! i segurament , com sempre faig en vaig magrejar uns cinquanta avans de comprar-lo i tocar melons té un morbo... o no?.

Del formatge us diré que ohhhhhhhhhhh, uns dies fantàstics a Bohí , per recordar-los de debò i a la tornada , cap-gros com sóc m´emperro a parar a Benabarre , i tots :

-¿ que hi ha a Benabarre?

i jo

- i jo que sé que hi ha ?però crec que alguna cosa bona.

Doncs si que hi havia , un formatge de cabra semicurat , mantegós, blanc com un vel de nuvia i boooooo ,vet-lo aquí.

En quant als de Califòrnia, doncs no tinc res en contra , però les nous si pot ser del país , com a molt lluny del país del costat , aquestes no eren de les de casa , però la senyora del "Trencanous" m´assegura que són del país i li donc tota la meva confiança , són molt bones.

I la vinagreta? s´hi ha de posar molt d´amor en fer una vinagreta com aquesta , no no no,no és només oli vinagre i sal , un rajolí de mel li dona una dolçor ... i com no! el moviment de la ma per remenar-la no és qualsevol cosa , i no tothom i posa l´amor que cal en remenar-la eh??.

Del moresc , res a dir , o si , a l´Aleix li agrada i n´hi poso , però...... , importantíssim res de transgènics!!!!!!!!!!!!, NO ALS TRANSGÈNICS!!!!!!! LLUITA CONTRA ELS TRANSGÈNICS!!!!.

De les prunes , només en puc dir meravelles , heu llegit a Carner? segur que les prunes eren com aquestes, mireu-les ( diria que eren grogues les seves però tant s´hi val )

"Les prunes d´or a Aglaia reüllen temptadores" "

Encara trobes que una amanida només és una amanida?

Pert cert amics meus no cal que digui que portava la meva amanida oi?