dimecres, 29 de juny del 2011

AMANIDA CÉSAR/ ENSALADA CÉSAR

Tot just posar els peus a casa després d´unes mini-vacances de les de platja sol i paella i on l´esforç més gran ha estat fer el llit i algún que altre àpat consistent en una amanida i unes costelles a la brasa desplego tota la meva imaginació i em poso mans a la obra per mostrar-vos el plat que posiblement , i m´equivocaré en un marge d´error molt baix , serà present a la vostra taula algún dia d´aquest calorós estiu ; si encara no havieu pensat en ella no la descarteu a la lleugera doncs estic segura que quan la feu formarà part del vostre receptari de cuina.

L´AMANIDA CÉSAR
DSC01462

Potser esperàveu una cosa molt mes treballada o més complicada , de fet en el primer paràgraf semblava que us anés a ensenyar " la grandi colloni" oi ? doncs no , és una amanida sense grans treballs ni ornaments, però deliciosa , tant que encara no conec ningú que l´hagi provat i no li hagi agradat i tots els qui l´han provat en són uns fans incondicionals.
I què té direu? doncs ben poca cosa , però primer deixeu-me fer una mica d´història, certa o no és el que diuen d´ella , de moment us avanço que el secret és a a la salsa.

César Cardini , us sona? doncs totes les veus criden el seu nom com a inventor d´aquesta famosa amanida.
En César era un xef mexicà d´orígen italià propietari d´un local de Puebla( Mèxic) el "Caesar´s Palace", diuen que un dia es va presentar a un concurs gastronòminc a Tijuana amb aquesta amanida i va guanyar-lo , l´amanida es va internacionalitzar i és famosa arreu del món.
Hi ha d´altres versions, però totes duen al mateix home i aquesta és la que més m´agrada, precisament per això del concurs ; a mi en un concurs em va tocar un pernil ibèric que no està gens malament i un bord esborrany del meu fantàstic plat en un canal on hi havia un cuiner que posava dels nervis a tots el que l´escoltaven, com havia de triomfar el meu fals ravioli i fer-se internacional com la César del Cardini amb un tipus així fent-ne la propaganda? i si el meu plat l´hagués presentat en Cardini ? no vull ni pensar on seria jo....la Garbo de la cuina!!!!!!!la Lollobrígida!!!!! (m´hi sento més identificada per allò de la personalitat davantera, però triar per triar m´agafo la Dietrich o la Lina Morgan )en Cardini va tenir molta sort i potser fins i tot li hagués agradat aquesta versió de la seva amanida; jo en homenatge a un gran cuiner i un gran concursant us presento aquesta versió de la César en got, ideal per un sopar d´estiu amb molts gotets i culleretes d´aquelles que tant li agraden al meu amic i que un cop més en llegir el seu post m´ha fet venir mooooolta enveja i sense voler-ho m´aboca a dir bestieses i enssenyar-vos què faig quan no cuino.

DSC01453

Per fer la que en diuen l´amanida original només necessiteu , enciam llarg o romana , dauets de pa fregit i el secret: la salsa feta a base d´oli, vinagre, anxova , ou i formatge sec i suc de llimona, però avui la farem de gala, amb una mica més de "fato"que és com ha esdevingut en el temps i com gent mediocre com jo l´hem distorsionat , però què seria sense la mediocritat d´alguns ! ( a veure que jo només l´he posat en un got i segur que ja ho han fet avans , però em faig la ploricona).

Enciam llarg tallat petit i remullat per fer-lo ben cruixent, pit de pollastre fet al vapor i després talladet a tires , crostons de pa fregit, llenques fines de formatge parmesà, anxoves de les bones i per donar un toc de color algun cherry tallat per la meitat.
Per fer la salsa poseu en una batedora un gra d´all escaldat i refredat un parell o tres de vegades ( o el que calgui per esmorteïr-lo que n´hi ha de rebels ).
Afegiu 200cc d´oli d´oliva suau , tres filets d´anxova , el suc de mitja llimona, un rovell d´ou , una cullerada de formatge ratllat parmesà , dues culleres soperes de vinagre i una cullera de cafè de sucre ( de moka!) feu el mateix procès que per fer una maionesa i la salsa és llesta.

Com inicialment es servia tot dins una fulla d´enciam romana per menjar-la amb les mans jo tot i desvirtuant-la amb el got he vogut conservar la idea inicial i he posat una fulla de capdell i a sobre he anat omplint el gotet amb la resta d´ingredients en aquest ordre.
Fulla de cabdell, enciam llarga tallada, pollastre a tires, crostons de pa, salsa césar, formatge parmesà, anxova i una meitat de cherry et voilà.

Feu-la, en plat en got o en una gran plata i gaudiu dels sabors de la simplicitat que ha passat a la història de la cuina.

DSC01454

dimecres, 15 de juny del 2011

SOPA FREDA DE TOMÀQUET AMB GELAT DE PARMESÀ/SOPA FRIA DE TOMATE



SOPA FREDA DE TOMÀQUET AMB GELAT DE PARMESÀ


DSC01629

Arribades les primeres calors igual que fem canvi d´armari i guardem jequetes i abrics també aparquem al rebost aliments que considerem mes propis d´estacions fredes i ens llencem al mercat mirant només productes que ens permetin fer elaboracions més fresques i apetents en aquests mesos més calurosos.

Jo he de dir que no concebeixo, com a mínim un dia a la setmana , un plat calent , de cullera , possiblement no ho faig amb l´assiduïtat que ho faig a l´hivern però passats uns dies on les amanides en totes les seves vessants i d´altres plats més freds ténen tot el protagonisme necessito "cullera" i agraeixo una sopa , unes llenties o un plat d´escudella, perquè no? o és que un bistec ens el menjem fred? i una cassola de mandonguilles? o una sarsuela de peix i una paella? i no em direu que un dia de "dominguero" , que jo no en tinc masses , no us ve de gust una bona paella a peu de platja.

Però entenc que no sigui així per tothom, hi ha que amb les calors rebutja qualsevol plat calent però s´adona que necessita com jo dic "cullera", aquesta que us presento avui és una bona alternativa i que pot servir tant com un primer plat ,com un entrant o fins i tot formar part d´uns aperitius tant sols servint-ho en porcions més petites.

Per fer la sopa de tomàquet tan sols necessitareu uns bons tomàquets madurs , en aquest cas jo ho he fet amb tomàquet de conserva pròpia, un tomàquet pera italià que es diu "San Marzano"una delícia, carnós molt vermell i quasi sense llavors , podeu fer servir qualsevol tomàquet pera, escaldat i pelat i treient-ne les llavors.

Agafeu una ceba tendra , talleu-la molt petita i feu-la molt tova sense enrosir-la amb un rajolí d´oli d´oliva (jo amb la TH) quan és tova afegiu el tomàquet i deixeu-lo coure amb un pessic de sal , sucre i un polsim de comí en pols , quan veieu que ha reduït i perd aigua afegiu un brou neutre i acabeu de coure-ho, tritureu-ho molt bé i passeu per un colador molt fi per treure´n qualsevol llavor que pugui quedar, reserveu-lo a la nevera quan sigui fred.

Per fer el gelat de Parmesà jo vaig fer servir la geladera , però es pot fer al congelador , podeu seguir els pasos que ens explica la Sara de "Recetas de Sara"al seu blog que surt fantàstic , en aquest cas jo vaig afegir formatge parmesà ratllat, però mireu cuantes possibilitats hi ha.

Pel muntatge de la sopa freda, doncs com us he dit com preferiu , ja veieu que el meu era en una copa coctail , doncs era un entrant al dinar que venia després i que ja us ensenyaré en el proper post, he de dir que va resultar perfecte per gaudir després d´un plat més contundent doncs va resultar lleuger, fresc i alhora complert en conjunt.

DSC01627

Desitjo que us agradi i sobretot donar-vos les gràcies per seguir aquí visitant-me a pesar que no publico massa últimament i tampoc us visito massa , no em vull repetir però qui em coneixeu ja sabeu que ara estic al punt més àlgid de la feina però per poc que puc aniré venint , que no és qüestió de deixar-ho si no després costa posar-se al dia.
Petons per tots i una forta abraçada.