dimecres, 29 juny de 2011

AMANIDA CÉSAR/ ENSALADA CÉSAR

Tot just posar els peus a casa després d´unes mini-vacances de les de platja sol i paella i on l´esforç més gran ha estat fer el llit i algún que altre àpat consistent en una amanida i unes costelles a la brasa desplego tota la meva imaginació i em poso mans a la obra per mostrar-vos el plat que posiblement , i m´equivocaré en un marge d´error molt baix , serà present a la vostra taula algún dia d´aquest calorós estiu ; si encara no havieu pensat en ella no la descarteu a la lleugera doncs estic segura que quan la feu formarà part del vostre receptari de cuina.

L´AMANIDA CÉSAR
DSC01462

Potser esperàveu una cosa molt mes treballada o més complicada , de fet en el primer paràgraf semblava que us anés a ensenyar " la grandi colloni" oi ? doncs no , és una amanida sense grans treballs ni ornaments, però deliciosa , tant que encara no conec ningú que l´hagi provat i no li hagi agradat i tots els qui l´han provat en són uns fans incondicionals.
I què té direu? doncs ben poca cosa , però primer deixeu-me fer una mica d´història, certa o no és el que diuen d´ella , de moment us avanço que el secret és a a la salsa.

César Cardini , us sona? doncs totes les veus criden el seu nom com a inventor d´aquesta famosa amanida.
En César era un xef mexicà d´orígen italià propietari d´un local de Puebla( Mèxic) el "Caesar´s Palace", diuen que un dia es va presentar a un concurs gastronòminc a Tijuana amb aquesta amanida i va guanyar-lo , l´amanida es va internacionalitzar i és famosa arreu del món.
Hi ha d´altres versions, però totes duen al mateix home i aquesta és la que més m´agrada, precisament per això del concurs ; a mi en un concurs em va tocar un pernil ibèric que no està gens malament i un bord esborrany del meu fantàstic plat en un canal on hi havia un cuiner que posava dels nervis a tots el que l´escoltaven, com havia de triomfar el meu fals ravioli i fer-se internacional com la César del Cardini amb un tipus així fent-ne la propaganda? i si el meu plat l´hagués presentat en Cardini ? no vull ni pensar on seria jo....la Garbo de la cuina!!!!!!!la Lollobrígida!!!!! (m´hi sento més identificada per allò de la personalitat davantera, però triar per triar m´agafo la Dietrich o la Lina Morgan )en Cardini va tenir molta sort i potser fins i tot li hagués agradat aquesta versió de la seva amanida; jo en homenatge a un gran cuiner i un gran concursant us presento aquesta versió de la César en got, ideal per un sopar d´estiu amb molts gotets i culleretes d´aquelles que tant li agraden al meu amic i que un cop més en llegir el seu post m´ha fet venir mooooolta enveja i sense voler-ho m´aboca a dir bestieses i enssenyar-vos què faig quan no cuino.

DSC01453

Per fer la que en diuen l´amanida original només necessiteu , enciam llarg o romana , dauets de pa fregit i el secret: la salsa feta a base d´oli, vinagre, anxova , ou i formatge sec i suc de llimona, però avui la farem de gala, amb una mica més de "fato"que és com ha esdevingut en el temps i com gent mediocre com jo l´hem distorsionat , però què seria sense la mediocritat d´alguns ! ( a veure que jo només l´he posat en un got i segur que ja ho han fet avans , però em faig la ploricona).

Enciam llarg tallat petit i remullat per fer-lo ben cruixent, pit de pollastre fet al vapor i després talladet a tires , crostons de pa fregit, llenques fines de formatge parmesà, anxoves de les bones i per donar un toc de color algun cherry tallat per la meitat.
Per fer la salsa poseu en una batedora un gra d´all escaldat i refredat un parell o tres de vegades ( o el que calgui per esmorteïr-lo que n´hi ha de rebels ).
Afegiu 200cc d´oli d´oliva suau , tres filets d´anxova , el suc de mitja llimona, un rovell d´ou , una cullerada de formatge ratllat parmesà , dues culleres soperes de vinagre i una cullera de cafè de sucre ( de moka!) feu el mateix procès que per fer una maionesa i la salsa és llesta.

Com inicialment es servia tot dins una fulla d´enciam romana per menjar-la amb les mans jo tot i desvirtuant-la amb el got he vogut conservar la idea inicial i he posat una fulla de capdell i a sobre he anat omplint el gotet amb la resta d´ingredients en aquest ordre.
Fulla de cabdell, enciam llarga tallada, pollastre a tires, crostons de pa, salsa césar, formatge parmesà, anxova i una meitat de cherry et voilà.

Feu-la, en plat en got o en una gran plata i gaudiu dels sabors de la simplicitat que ha passat a la història de la cuina.

DSC01454

15 comentaris:

Merchi ha dit...

Querida Mai, cúanto me alegra volver a leerte y acercarme a tu cocina de nuevo. Por lo que veo, sigues en tu linea preparando apetitotas y tentadoras recetas, tomando impresionantes fotográfias, y regalándonos introducciones en tus post con todo lujo de detalles.
Llevas razón en lo que dices, yo desde que probé la ensalada César no he parado de prepararla en casa o pedirla fuera si salgo a comer, se hah convertido en mi favorita.
Cierto también que no tiene mucha complicación prepararla, pero el resultado es francamente sabroso.
!!A mi me ha enganchado!!.

Un besito preciosa :)

MªJosé ha dit...

Hola Mai bona nit¡¡¡¡¡

te ha quedado fantástica , a mi es una de las ensaladas que mas me gusta y hace bastante que no la preparo, pero en cuanto la haga no dejan ni un trozo de lechuga en el plato, en verano no hay nada mejor que una buena ensalada.
besos guapaaa
me alegro que vuelvas a publicar, es muy buena señal muaksssssss

Valerie ha dit...

La ensalada césar es mi ensalada de lechuga favorita! Me gusto tu presentación en los vasitos.

Besos

starbase ha dit...

Jo coneixia la versió USA del naixement, similar però situada al mític casino de Las Vegas.

Mola més la versió TEX-MEX, la veritat.

El dels gotets segur que ha xalat mugulló hehehe.

Dolça ha dit...

Ben tornada a la calor xafogosa del Baix Camp!!!
Amb una proposta com aquesta ja saps que sempre triomfaràs.

Ara que ja ets per aquí estem esperant la teva trucada, ok!!

PTNTS DOlça

vacapaca ha dit...

Quina presentacio tan maca!!! jo vaig menjar ahir al Mcdonals!! jajajaja no es lo mateix, però no estava gens malament!!! Petons de la VAca!!

Arantxi ha dit...

Mai, mira que me pirra esta ensalada y te puedes creer que no la he preparado nunca en casa? La tuya (mejor dicho las tuyas) tienen una pinta estupenda. Yo creo que ahora con tu receta de la salsa me animaré. Un abrazo guapa!!

xocolatadesfeta ha dit...

Quina gola que fan les amanidetes a l'estiu. En menjaria tota hora, així que provaré de fer auqesta, que té una pinta...
Petonets!

La cuina de l'Eri ha dit...

Hola Mai,
Doncs a mi m'ha anat perfecta la recepta, per que si que l'he tastat, m'ha agradat molt, però mira no se pq estava com oblidada... I en versió gotet, m'agrada molt!! Petons

luisa ha dit...

que rica ensalada y que bonita presentación. Bss

La Taula d'en Bernat ha dit...

L'amanida Cèsar m'encanta i servida així amb els gotets fa molta patxoca!

Petonets!
Anna

Fem un mos ha dit...

Una amanida de sempre amb un toc de modernitat, la presentació i fa molt
Molts petons

Carmen ha dit...

Vaya, de verdad la has desvirtuado la receta completamente, hasta servirla en vaso.
Pero eso es lo que la hace tuya y sobre todo tentadora.
Ya me haré mi ensalada César de esta forma novedosa.
A mí me encanta.
Beso

surfzone ha dit...

A casa és la salsa preferida. A nosaltres ens agrada amb els ingredients barrejats al morter, sense que arribi a emulsionar com la maionesa :-)

Sorokin ha dit...

¿Dónde estás, Mai? No te pierdas