dijous, 28 de gener del 2010

FOUGASSE

DSC01311

Aquest dimarts el xef Ferràn Adrià , considerat com un dels millors del món , va anunciar que tancarà el seu restaurant " El Bulli" al públic , possiblement durant dos anys per prendre´s una temporada sabàtica.

Segons el xef no es tracta d´un tancament , doncs amb tota probabilitat a partir del 2014 tornarà a oferir menjar , així que per tots aquells que teniem pensat passar per Cala Montjoi algun dia , el sr Adrià ens dona una lleugera ventatja per anar fent bossa .

Diu que no pot continuar creant amb l´actual format de feina de 15 hores diaries i que necessita temps per prendre decissions sobre el futur del Bulli , el que està clar que la decissió que ha pres és inamovible i que les consseqüències del tancament les te clares doncs perdrà les estrelles Michelin que té , tot i que no crec que li preocupi massa això....

El millor de la notícia és , crec jo , que quan obri de nou , a part que al-lucinarem amb les noves creacions , el restaurant romandrà obert tot l´any i no només la meitat com ara .
Sabrem esperar sr Adrià i potser fins i tot haurem fet un raconet per disfrutar-lo a casa seva.


DSC01309

I que te a veure el sr Adrià amb les meves Fougasses , us preguntareu ? doncs molt , perquè
l´individu o individua a qui se li va ocórrer que barrejant els grans d´un cereal molt amb aigua i despres coent-los , obtindría el que ha estat l´aliment bàsic de la humanitat desde la prehistòria fins els nostres temps , aquest , sense cap mena de dubte per mi , ha estat el gran creatiu , sigui qui sigui , tant si va ser un , com si ho van fer en associació tipus:" fundació per la investigació tiranosaurus Rex" com si va ser fruit de la casualitat es mereixía uns anys sabàtics , i no diem res ja de tots els que després van anar prenent testimoni arreu del món i han anat fent de cada barreja de cereals l´especialitat del seu país, que sería els nostre blogs sense uns Brioix? o sense unes Pita ? o uns llengüets ? i el Pain de Campagne? i les Ciabatta? i un no parar .....és o no és creativitat?
IMPORTANTISSIM , feu o no feu el pa , gaudiu-ne , desmitifiquem allò que engreixa , res amb mesura engreixa i menys el pa , anem al forn tradicional i passem d´una vegada ja del pa congelat de gasolinera ( que està molt be en cas d´auxili ), però la tasca i el bon pa el fan els forners, els qui ténen coneixement i ofici i són uns veritables professionals .


DSC01313
Quan vaig començar amb l´aventura del pa només tenía l´experiència de veure a la meva àvia , i d´això ja fa molts anys , fer el pa , uns pans rodons i més aviat plans, era a l´andalusia , feia la massa , encenia el forn , i nosaltres esperavem el pa calent per posar-li l´oli , un oli fort i intens , l´avia sempre ens deia que el pa calent era de mal paír.
A part d´aquesta experiència , només em mou el fet de ser una panarra incondicional , podria viure amb pa i oli jo.
Vaig començar amb una panificadora , qui no la tingui ja tarda , suposo que hi haurà molts detractors i puristes , jo , per aquells que no tenim temps i no renunciem al pa fet amb farina i aigua i prou l´aconsello fervorosament , ara quan tinc temps ja faig la massa i la treballo i faig pans i barres i com no , les Fougasses.
Que us en puc dir ? doncs que és un pa típic de la Provença i que sembla ser que està lligat a les Focaccia italianes , és molt característic el tall que té doncs s´assocía a les espigues del blat , de vegades pot portar altres elements per enriquirlo, olives, tomàquets secs i fins i tot cansalada , també és habitual que vagi empolsat amb farina de moresc.

INGREDIENTS

1 tanda de massa blanca reposada 1 hora :

500 grs de farina de força
10 grs de llevat fresc de forner
10 grs de sal
350 ml d´aigua

ELABORACIÓ

Preescalfeu el forn a 250º.
Desfeu el llevat junt amb la farina amb l´ajuda dels dits , com si féssiu molles.
Barrejeu la resta dels ingredients amb un bol amb l´ajuda de la ma o una rasqueta , uns 2-3 minuts fins que veieu que la massa es forma.
Poseu la massa al damunt d´una superfície i comenceu-la a treballar, no heu d´afegir més farina , només treballeu la massa , estirant-la i doblegant-la per que agafi aire al seu interior, això us portarà entre 10 i 15 minuts.
Un cop treballada feu-ne una bola i deixeu-la reposar tapada amb un drap de cuina en un lloc lliure de corrents en un recipient tipus bol o gibrell, jo ho faig en un bannetton .
Passat el temps treieu-la amb cura del recipient manipulant-la el just i poseu-la sobre la superficie on la treballareu una mica enfarinada, aplaneu-la fent-ne un quadrat i després amb ajuda de la rasqueta en talleu dos rectangles i cadascun d´aquest en tres porcions rectangulars, enfarineu aquestes porcions i procediu a fer els talls característics, la idea és que semblin una espiga, obriu-los be, que després es tanquen.
Empolseu les Fougasses amb farina de moresc i procediu a enfornar-les , vaporitzeu l´interior del forn al posar-les dins amb aigua just avans de tancar la porta, fornejeu durant 10-12 minuts a una temperatera de 230º.
Aquí hi havia tres fougasses diferents, una estava empolsada amb sal gruixuda , l´altra amb sal d´algues i l´altra era natural, només amb la farina de moresc.

La recepta original i les mides són del llibre " Panes " d´en Richard Bertinet, ara per ara tots els que he fet de les seves explicacions em surten molt be , i de fet és el que més m´agrada , però vaig provant-ne d´altres.

FOUGASSE ( traducción al castellano )

Este martes el chef Ferràn Adrià , considerado como uno de los mejores del mundo , anunció que cerrará su restaurante " El Bulli" al público , posiblemente durante dos años para tomarse una temporada sabática.

Según el chef , no se trata de un cierre , pues con toda probabilidad , a partir del 2014 volverá a ofrecer comida , así que para todos aquellos que tenían pensado pasar por Cala Montjoi algún día , el sr Adrià nos da una ligera ventaja para ir ahorrando.

Dice que no puede continuar creando con el actual formato de trabajo de 15 horas diarias y que necesita tiempo para tomar decisiones sobre el futuro del Bulli , lo que está claro que la decisión que ha tomado es inamovible y que las consecuencias del cierre las tiene claras pues perderá ( dicen ) las estrella Michelín que tiene , aunque creo que esto no le preocupa demasiado...

La mejor noticia es , creo yo , que cuando vuelva a abrir las puertas de nuevo , dejando de lado que alucinaremos con sus nuevas creaciones , el restaurante permanecerá abierto todo el año y no solo la mitad como ahora.
Sabremos esperar sr Adrià i a lo mejor hasta habremos hecho un rinconcito en el colchón para poder ir a disfrutarlo a su casa.

¿Y que tiene que ver el sr Adrià con mis Fougasses os preguntaréis? pues mucho , porqué el individuo o individua a quien se le ocurrió que mezclando los granos de cereal molido con agua y luego cociéndolo , obtendría lo que luego ha sido el alimento básico de la humanidad desde la prehistoria hasta nuestros tiempos , este , sin ningún tipo de dudas para mi , ha sido el gran creativo , sea quien sea , tanto si fue uno , como si lo hicieron en asociación tipo " fundación para la investigación Tiranosaurus Rex" como si fue fruto de la casualidad, este se merecía unos años sabáticos , y ya no digamos nada de todos aquellos que fueron cogiendo el testigo en todo el mundo e hicieron de cada mezcla de cereales y de cocciones la especialidad de su país ,¿ que sería de nuestros blogs sin unas Pita?¿ o sin unos Llengüets ? ¿ y que me decís del pan de Campagne? ¿ y de las Ciabatta? i un no parar de panes..... ¿es o no es creatividad?
IMPORTANTÍSIMO , hagáis o no el pan , gozadlo , desmitifiquemos aquello de que el pan engorda , nada en su medida engorda y menos el pan , vayamos a la panadería tradicional y pasemos de una vez ya del pan congelado de gasolinera ( que está bien en caso de auxilio ) pero el trabajo d hacer un buen pan lo tienen los panaderos , quienes tienen conocimiento y oficio y son los verdaderos profesionales.

Cuando comencé con la aventura del pan , sólo tenia la experiencia de ver a mi abuela y de eso hace ya muchos años , hacer el pan, unos panes redondos y planos , era en Andalucía , hacia la masa , encendía el horno y nosotros esperábamos el pan caliente para ponerle aceite , un aceite fuerte e intenso , mi abuela siempre nos decía que el pan caliente era de mala digestión.
A parte de esta experiéncia , sólo me mueve el hecho de ser una panarra incondicional , adoro la masa en todas sus versiones y podría vivir de pan y aceite.
Comencé con una panificadora , quien no la tenga ya está tardando , supongo que habrá muchos detractores y puristas , pero para quellos que no tenemos tiempo ni panadero y que no queremos renunciar al pan hecho con agua y harina y basta lo aconsejo encarecidamente , ahora cuando tengo tiempo , con mejores y no tan buenos resultados, que hay de todo , amaso y cuezo y ahgo panes, barras y como no, las Fougasses.
¿Que os puedo decir de ellas? pues que es un pan típico de la Provenza y que al parecer está emparentado con las Focaccia italianas , tiene un corte muy característico que se asocia a las espigas , en ocasiones se enriquece con aceitunas, tomates secos ,! hasta panceta! y lo habitual es que vaya empolvado con harina de maíz.

INGREDIENTES

1 tanda de masa blanca reposada 1 hora:

500 grs de harina de fuerza
10 grs de levadura fresca de panadero
10 grs de sal
350 ml de agua

ELABORACIÓN

Precalentad el horno a 250º.
Desdhaced la levadura junto la harina como si hiciéseis migas.
mezclad el resto de los ingredientes en un bol con la ayuda de las manos o de una rasqueta de plástico unos 2-3 minutos hasta que veais qeu se forma la masa.
poned la masa sobre la superficie de trabajo y comenzad a trabajarla , no añadáis mas harina , solo trabajad la masa , estirándola y doblándola para que coja aire en su interior , esto os llevará entre 10 y 15 minutos.
Una vez trabajada haced una bola y dejádla reposar tapada con un trapo de cocina en un lugar libre de corrientes dentro de un recipiente enharinado, tipo bowl , yo lo hago en un bannetton.
Pasado este tiempo sacadla con cuidado del recipiente manipulándola lo justo y ponedla sobre el mármol donde la trabajaréis un poco enharinada .
Aplastadla formando un cuadrado y luego con ayuda de la rasqueta cortáis dos rectángulos y cada uno de estos en tres porciones iguales y rectangulares, enharinad estas porciones y practicadles los cortes característicos, la idea es que parezcan una espiga y abridlos bien que luego se cierran.
Espolvoread las fougasses con sémola de maíz y proceded a hornearlas ,.
Al introducirlas en el horno pulverizad las paredes con agua justo antes de cerrar la puerta , horneadlo durante 10- 12 minutos a una temperatura de unos 230º.
Aquí hice tres tipos, una estaba espolvoreada con sal gorda , otra con sal de algas y la otra era natural sólo con sémola de maíz.

La receta original y sus medidas son del libro " Panes " de Richard Bertinet ,por el momento todo lo que he hecho de sus explicaciones sale muy bien , de hecho es quién mas me gusta pero voy probando otros también.

SALUD






divendres, 15 de gener del 2010

TERRINA DE FETGE I TÒFONA NEGRA/ TERRINA DE HIGADO Y TRUFA NEGRA

DSC01332

Sempre arribo a misses dites i no es pas que sigui massa impuntual, pero com diuen a casa sempre trobo alguna cosa a última hora per fer i això comença a preocupar-me , hi ha opinions per tot , n´hi ha que diuen que sóc autònoma que vaig per lliure , a la meva , d´altres fins i tot em diuen punky , potser una mica de raó ténen , el cas és que jo penso que hi ha temps per tot i de vegades cal prendre´s les coses amb calma.

He tingut temps , de mirar i de llegir totes les cròniques d´un fantàstic dia entre amics blocaires i m´hi havia de posar ja amb la meva , però no trobava el moment , vaig tornar amb una bonica tòfona negra de cal Coll i n´havia de fer alguna cosa i entre que m´ho penso , m´hi poso i ho faig doncs ja ho veieu , quasi quinze dies i com ja us he dit avans arribo a misses dites.

De la trobada que puc dir que no hagin dit avans els altres companys ?,no esmentaré ningú doncs no me´n voldría deixar cap , però dir que va ser un dia fantàstic on vaig poder posar cara a molta gent i conèixe´n a molta mes , tots encantadors amb moltes ganes de passar-ho be i on crec que tots vam quedar-nos amb ganes de repetir ( això és una indirecta pel Manel ).

La visita a conserves Coll , ens va portar a un negoci familiar portat per gent encantadora i amable i on la premisa és fer la feina ben feta.
De Sosa , que dir? una empresa que ha avançat amb el temps convertint-se en una empresa puntera en el món de la gastronomia i tinguent un lloc molt important i reconegut entre els grans de la restauració .
L´Elies Miró , on vam poder veure que la tradició i les noves tecnologíes no estàn pas renyides i que fer del bò el millor és una questió d´amor i dedicació per la teva feina.

DSC02393

DSC02402

DSC02465

Amics blocaires, dir-vos que aquest testimoni bé l´ha d´agafar algú i el llistó està molt alt però en conèixer-vos estic segura que la propera estarà feta amb tantes ganes i il-lusió com aquesta , tenim temps per pensar oi?.....

I aquí teniu la meva terrina , senzilla però amb un ingredient de luxe , la tòfona negra que va venir de Castellterçol.


DSC01328
INGREDIENTS

250 GRS DE LLOM DE PORC TRINXADA
250 GRS DE CANSALADA VIADA TRINXADA
300 GRS DE FETGE DE PORC
2 XALOTES
100 GRS DE LLARD DE PORC
10 GRS DE TÒFONA NEGRA
LLENQUES DE CANSALADA CURADA PER COBRIR ELS MOTLLES
SAL
PEBRE
CINC ÉPICES
1 COPETA DE BRANDY

ELABORACIÓ

Posar a desfer en una cassola a foc baix el llard .
Trinxar ben petita la xalota i ofegar-la poc a poc en el llard , afegir les carns trinxades i ofegar uns minuts mes, salpebrar i afegir la barreja d´espècies ( cinc épices ).
Afegir el fetge passat per la picadora i la copa de brandy i posar la barreja dins un motlle recobert amb cansalada curada o be amb motlles petits segons us agradi mes.
Poseu els motlles tapats amb film plàstic en una plata amb aigua per fer un bany Maria al forn i ho deixeu coure per espai d´unes dues hores.
Treieu-los del forn i poseu un pes a sobre per premsar-los , deixeu-ho refredar i consumiu passats un parell de dies.

Jo els vaig servir amb pa torrat i una amanida d´enciams variats fruits secs i aranja tot amanit amb una vinagreta de gerds.

DSC01334

Siempre llego con la misa acabada y no es que sea yo impuntual, pero como dicen en casa siempre encuentro alguna cosa de última hora para hacer y esto comienza a preocuparme , hay opiniones de todos los gustos , hay quien dice que soy autónoma , que voy por libre , a la mía , otros hasta me llaman punky , a lo mejor un poco de razón tienen , el caso es que yo creo que hay tiempo para todo y hay ocasiones en que merece la pena tomarse las cosas con calma.

He tenido tiempo suficiente de mirar i de leer las crónicas de un fantástico día entre amigos bloggeros y ya era hora de que me pusiese yo con la mía , pero no encontraba el momento , del encuentro volví con una hermosa trufa negra de Cal Coll y tenía que hacer alguna cosa con ella , pero entre que lo pienso y me pongo y lo hago pues ya lo veis casi quince días ( y un poco mas para esta traducción ) como ya os he dicho llego con la misa acabada.

Del encuentro , ¿ que puedo deciros que no hayan dicho ya los otros compañeros ? no mencionaré a nadie pues no quisiera dejarme a ninguno , pero si decir que fue un día fantástico
donde pude poner cara a muchos , conocer a muchos mas personalmente y comprobar que son gente encantadora con muchas ganas de pasarlo bien y donde creo que todos quedamos con muchas ganas de repetir ( ahí va la indirecta para Manel ).

La visita a conservas Coll , nos llevó a un negocio familiar dedicado a las setas y las trufas , gente encantadora donde la premisa es el trabajo bien hecho.
De Sosa, ¿ que decir ? una empresa que ha avanzado con los tiempos convirtiéndose en una empresa puntera en el mundo de la gastronomía teniendo un lugar muy importante y reconocido entre los grandes de la restauración.
Elias Miró , chocolates y bombones , donde pudimos ver que la tradición y las nuevas tecnologías no están reñidas y que hacer de lo bueno , lo mejor , es una cuestión de amor y dedicación a tu trabajo.

Amigos bloggeros , deciros que este testigo bien lo tiene que coger alguien y el listón está muy alto , pero conociendoos , estoy segura que el siguiente encuentro estará hecho con tantas ganas e ilusión como este , tenemos tiempo de pensar en ello ¿ no?

Y aquí está la terrina , sencilla pero con un ingrediente de lujo , la trufa negra que vino de Castellterçol.

DSC01336
Ingredientes
250GRS DE LOMO DE CERDO PICADO
250 GRS DE PANCETA FRESCA PICADA
300 GRS DE HÍGADO DE CERDO
100 GRS DE MANTECA DE CERDO
2 ECHALOTAS
10GRS DE TRUFA NEGRA
LONCHAS DE TOCINO SALADO O AHUMADO PARA CUBRIR EL MOLDE
SAL
PIMIENTA
CINC ÉPICES ( UNA PUNTITA C/C )
1 COPITA DE BRANDY

ELABORACIÓN

Poner la manteca a fuego bajo a deshacer y añadir la chalota bien picadita , rehogarla a fuego muy lento y añadir las carnes rehogándolas unos minutos mas , salpimentar y añadir la mezcla de "cinc épices".
añadir ahora el hígado pasado por la picadora y la copa de brandy , emulsionar el conjunto y ponerlo en un molde o varios pequeños ( a vuestro gusto ) recubiertos con las lonchas de panceta ahumada o curada.
Tapad muy bien los moldes con un film plástico par cocina y ponedlos en un bandeja para horno con agua para hacer un baño María en el horno , calentad el horno y el agua y cuando veáis que hierve bajad la temperatura y dejáis cocer esto unas dos horas a 130º .
Pasado este tiempo sacadlos del horno y ponedles un peso encima para prensarlos bien , dejadlos enfriar y están listos para consumir, aunque mejor dejarlos un par de días.

Yo los serví con unas tostadas de pan y una ensalada de lechugas variadas , frutos secos y pomelo todo aliñado con una vinagreta de arándanos.





dimarts, 12 de gener del 2010

CREMA DE CARBASSA I XIPS VIOLETA

DSC01032

No se pas com es van conèixer , diuen que un amor a primera vista , però jo no crec massa en aquestes coses , simplement va ser la casualitat .
Eren ben diferents en molts aspectes , l´una una femella daurada entrada en carns , voluptuosa , fermosa i de bon color , de familia mes aviat humil sempre havia passat desapercebuda en l´alta societat , pero era molt ben acceptada i valorada entre els altres sectors .
Des de feia un temps i suposo que com a consecuència de saber-se relacionar be principalment , havia entrat , tot i que no per la porta gran , de puntetes en les cases mes renombrades i de mes prestigi , ara el seu carisma , la dolçor i la voluptuositat del seu cos compartien llit amb la petita dama francesa.
La francesa no era pas perfecta , de fet cap de les dues ho era i si he de valorar la parella que feien era mes aviat estranya , però un cop les vaig tenir juntes vaig saber que eren l´una per l´altra .
La Violeta una pija extravagant que ronda per les millors cases i us diré que d´orígens mes aviat humils , ( Vitellotte pels nostres veins i pels snobs que estan al dia a base de revistes i magazines de regal) era petita , intensa i penetrant , no podia deixar de mirarla , per fora semblava dura, aspra, pero un cop li veies l´interior només podies pensar que aquell vellut morat era dolç i totes dues serien la parella ideal.
Els entesos en el tema , en cantaven lloances d´ella , i els teresines parlaven dels seus orígens , que si de francesa res de res que si els parents eren d´allò mes vulgar , coses de la fama però.
El meu amor per la dama Daurada venia de lluny i la Violeta va ser un caprici , juntes vam aconsseguir un trio orgàsmic , d´escàndol , mireu si no......

INGREDIENTS

1 CARBASSA MITJANA
2 BLANCS DE PORRO
2 PATATES GROSSES
OLI D´OLIVA
3 GRANS DE CARDÀMOM SENSE LA CLOSCA
2 CULLERES SOPERES DE FORMATGE CREMETTE( per la crema)
4CULLERES DE POSTRES DE FORMATGE CREMETTE ( per la queneille)
6 PATATES VIOLETA

ELABORACIÓ

Pelar i tallar la carbassa a daus.
Netejar els porros i aprofitar només la part mes blanca tallada en juliana ( guardar la resta per un brou ).
Infusionar els grans de cardàmom en una taça d´aigua calenta i reservar.
Pelar i tallar les patates a daus.
En una olla posar l´oli a escalfar i confitar els porros tallats i la carbassa , quan veiem que comencen a estar tous i afegim la patata , l´ofeguem una mica , salem i li afegim l´aigua per coure´li la taça de cardàmom infusionat.
Deixem coure-ho tot uns vint minuts i un cop cuit ho passem pel turmix, afegint a última hora el formatge i rectificant-ho de sal.
Tot aquest procès jo el vaig fer a la Thermomix , tingueu en conte la quantitat d´aigua per que no quedés massa líquid, si no n´esteu segurs treieu-ne avans de triturar i si cal ja li afegireu després.
Talleu les patates molt fines, per fer-ne xips i fregiu-les en abundant oli posant-les sobre paper de cuina.
Feu quatre queneilles de formatge , una per cadascun , poseu-ne una a cada plat , després la crema de carbassa i acabeu amb unes xips de violet.
Senzilla , simple , dolça i saborosa com l´amor.


DSC01033

dijous, 7 de gener del 2010

TORTELL DE REIS/ ROSCON DE REYES

DSC01307

Si la fava tu hi has trobat,
Paga el tortell sense recança
I no perdis l’esperança,
Seràs un ser afortunat

I si t’hi surt la figureta
No et quedarà més remei
Que ser coronat com a Rei
D’aquesta festa distreta.

Tradició, sana alegria,
Formen en la taula anell,
I mengem tan bon tortell
En pau i franca harmonia.

Enguany si ! i mira per on un dels propòsits que em vaig fer el passat any pasat va
ser , fer entre d´altres coses , les que passaven pels polvorons, torrons i pannetones i el tortell de Reis , doncs aquest l´he complert i la veritat és que n´estic prou satisfeta , m´hi vaig posar a última hora, doncs el día cinc vaig sortir corre cuita en busca de la fruita confitada i només vaig trobar engrunes i quan ja pensava que no em sortiria be per allò de les presses i que no calia que m´hi poses , m´hi vaig posar, i la nit de Reis ja teníem tortell per sopar, molt bò per cert i tot i que el primer que vaig enfornar em va agafar una mica de sola , el segon va quedar preciós , no vaig fer-ne fotografíes , era molt tard i no tenía bona llum ( després hem queden groguenques ) i ho vaig deixar estar, però vaig anar al llit pensant que això no podia ser i com anavem a dinar a casa del meu germà , quan estava a a punt d´agafar la son vaig decidir que em llevaría d´hora i en faría un altre pel matí , així que tot llevar-me m´hi vaig posar de nou i en vaig fer dos , un per dinar i l´altre que el vaig portar a la feina pels companys.
Aquest era farcit de massapà i els altres de cabell d´àngel , són els que més m´agraden i de fet li van agradar a tothom , per l´any que ve , si tot va be i som per aquí doncs...... potser el pannetone oi? jejeje.
La recepta la vaig modificar a partir d´una de la Elena de Cocina-Arte , jo la vaig fer a la panificadora , i la maquineta es va comportar fent una bona massa , el massapà i el cabell d´angel els vaig posar per motus propi , doncs crec que a part d´agradar-me és el farcit més tradicional ,en quant a la manera d´enrollar-lo doncs ho vaig treure del llibre que la Carmen em va enviar , tot plegat un molt bon resultat.
Espero que us agradi i espero i desitjo que els Reis hagin estat molt generosos amb tots vosaltres , segur que si, doncs sou bons minyons i minyones.
Salud i disfruteu dels regals i de l´any.

Ingredients

a) per la massa mare

70 grs de sucre
130 grs de farina
10 grs de llevat de forner
1 culleradeta de sucre

Posar-ho tot en un bowl i barrejarho be, passar-ho al marbre i fer.ne una bola , omplir el bowl d´aigua tèbia i posar-hi la massa, quan suri i hagi doblat el volum afegir-la a l´altra massa.

b) Per la massa

60 grs de llet
70 grs de mantega tova
30 grs d´aigua de tarongina
2 ous
450 grs de farina de força
20 grs de llevat de forner
1 pessic de sal
A més a més......

Fruita confitada ( peres, cireres, prunes, síndria, meló....)
Sucre humit
Una faba
Una figureta
Una corona de Rei

Posar en aquest ordre els ingredients a la panificadora, però barrejant avans el llevat amb la farina, esmicolant-lo be.
Engegar el programa " amasar " i quan comenci afegir la bola anterior ( 1:30 minuts).
Un cop feta la massa dividirla en dos o tres troços depenent com els vulgueu de grossos i feu-ne un rectangle estirant-ho amb un corró, poseu-hi tot el llarg del rectangle una tira de massapà o de cabell d´àngel i aneu cargolant fins fer-ne un churro llarg , uniu les dos puntes i decoreu-lo amb la fruita confitada.
Deixeu-lo llevar fins que quasi dobli de nou el volum , el temps dependrà de l´escalfor de casa vostra , i pinteu-lo amb ou .
Preescalfeu el forn a 200º i quan l´introduïu el baixeu a 160º uns 20 minuts i ja està llest.


DSC01306
ROSCÓN DE REYES

¡ Este año si! mira por donde uno de los propósitos que me hice el pasado año fue, entre otras cosas , qeu pasaban por los polvorones,turrones y pannetones , hacer el roscón de reyes , pues este lo he cumplido y la verdad es que estoy bastante satisfecha , me puse a última hora pues el día cinco salí a toda prisa en busca de la fruta confitada i ya solo encontré las sobras y cuando ya pensaba que no me iba a salir bien , por aquello de que con las prisas estas cosas no salen bien y que ya no hacía falta que me pusiera , lo pensé de nuevo y la noche de Reyes ya teníamos el roscón esperando para la cena , muy bueno por cierto y todo y que el primero que horneé me hizo un poco de suela ( por despiste) el segundo quedó precioso , no le hice fotografías , era tarde y la luz no era buena , luego me quedan las fotos amarillas y lo dejé , pero me fui a la cama pensando que eso no podía ser, jolín ya que lo hice que menos! y como al día siguiente comíamos en casa de mi hermano , cuando ya cogía el sueño pensé que me levantaría pronto y por la mañana haría otro , así que en cuanto me levanté me puse a ello e hice dos , uno para la comida y el otro que llevé a mis compañeros al trabajo.
Estos eran rellenos de mazapán y los anteriores de cabello de ángel , a mi son los que mas me gustan y gustaron a todo el mundo , así que para el próximo año si estamos por aquí... pues probaremos con el pannetone ¿no?
La receta la modifiqué a partir de una de Elena de Cocina-Arte , yo la hice en la panificadora, y la maquinita he de decir que se comportó haciendo una buena masa , el mazapán y el cabello de ángel fueron decisión "motus propio", a parte de gustarme, creo que es un relleno muy tradicional y en cuanto a la manera en que los enrollé lo saqué del libro que Carmen me mandó, en conjunto un muy buen resultado.
Espero que os guste y que los Reyes hayan estado muy generosos con todos vosotros, seguro que si , sois todos nenas y nenes muy buenos.
Salud y disfrutad de los regalos y del año.

Ingredientes

a) Para la masa madre
70 grs de azúcar
130 grs de harina
10 grs de levadura de panadero
1 c/c de azúcar

Poner todos los ingredientes en un bol , mezclar , pasarlo al mármol y trabajar una bola , llenar el bol de agua tibia y poner la masa dentro, cuando flote y haya doblado su volumen estará lista para añadir a la otra masa.

b) Para la masa

60 grs de leche
70 grs de mantequilla blanda
30 grs de agua de azahar
2 huevos
450 grs de harina de fuerza
20 grs de levadura de panadero
1 pellizco de sal

Ademas.....
Frutas escarchadas ( melón, sandía , naranja , ciruelas , cerezas.....)
1 haba seca
1 figurita de Rey
1 corona

Poner en este mismo orden los ingredientes en la panificadora , mezclando antes la levadura con la harina frotándola entre las manos.
Poner el programa " amasado" y cuando comience a amasar, añadís la bola anterior ( 1:30 minutos ) .
Una vez hecha la masa , la dividís en dos o tres trozos iguales, dependiendo de como queráis el roscón de grande , luego hacéis con el rodillo un rectángulo bastante largo , de unos 60x20cm, y de una punta a otra le ponéis una tira de mazapán o de cabello de ángel , en un punto la figurita y en otro el rey y lo vais enrollando hasta que quede un churro largo que uniréis por las dos puntas , luego lo decoráis con frutas escarchadas.
Una vez montado el rosco lo dejáis levar de nuevo hasta que casi doble el volumen , el tiempo dependerá del calor que tengáis en la cocina y lo pintáis con huevo.
Precalentáis el horno a 200º y cuando introduzcáis el roscón lo bajáis a 180º y en unos 20 minutos está listo.