dissabte, 24 de juliol del 2010

ORADA EN EQUILIBRI / DORADA EN EQUILIBRIO

Photobucket

Estic rabiosa i la veritat és que em temia que una cosa així em passaria , recordeu el tema dels paperets que es perden i mai els trobes? aquells on escrius notes i apunts i ells solets acaben muntant-se un festivalen algún racó de la taula de l´ordinador o dels prestatges carregats de papers i records de Kuala Lumpur ....si si , aquells , doncs be el paperet perdut no se ni si existia , i si existia .... cosa que dubto, tenia escrita la ID de la página de Flickr , aquella que molts ja coneixeu , i que vol dir això?doncs que no se per que collons Flikr ha decidit acualitzar la página i ara em demana l´adreça per entrar-hi, ara! a aquestes alçades de la meva vida em demana l´adreça per entrar a la MEVA página!!!!! i es que ni tant sols em dona per correctes les preguntes sobre les meves dades , com he de recordar el nom del gat que tenia l´any 92! ni que hagués estat atleta olímpic! total que hi ha una página amb les meves fotografies rondant pel ciberespai i jo no puc entrar-hi.
Algú sap com es recupera una cosa així? la resposta cinc-cents a la meva pregunta es repeteix i diu que no es pooooooot , imposibol!!!!, torna a fer-ne un altra em diuen ,JA !!!!i les meves fotos?,cada vegada que les recordo, soletes en aquest mon cibernètic en mans de qualsevol desaprensiu que les pot convertir en estrelles del pornofood? ai, puc imaginar-ho , els meus muffins en un trio amb rosquilles i magdalenes.....per no parlar de pollastres i conills!
On coi és el paperet? on és la meva memòria?
De moment i sense adelantar aconteixements us presento l´Orada en equilibri , aquesta encara no havia sortit de casa.

INGREDIENTS

ORADA
PATATES
POMA GRANNY SMITH
CEBA TENDRA
TOMÀQUETS CHERRY
SAL NEGRA DE HAWAÏ
OLI DE GINGEBRE

ELABORACIÓ

Simple com la vida i sense gaire tecnología és aquesta orada.
Demaneu al vostre peixater que us en tregui els dos filets.
Talleu les patates a rodanxes igual que la poma , passeu-les per la paella amb oli sense deixar-les enrossir fins que estiguin cuites.
Passeu la poma per la planxa amb una mica dóli, moooolt poquet, perquè no s´enganxi.
Feu un muntet , tipus milfulls, alternant capa de patata i de poma i la reserveu sense que es refredi.
Feu l´Orada a la planxa , primer un costat i després l´altre , al punt de cuit la treieu i la coloqueu a sobre del milfulls de patata i poma amaniu-la amb un rajolí d´oli de gingebre ( el venen fet ) i un pols de sal negra.
Jo he acabat el plat amb uns cherrys y julivert i uns fil de caramel de balsàmic, però això al vostre gust.

SALUD


Photobucket Estoy rabiosa y lo cierto es que me temía que algo así acabaría pasando , ¿os acordáis del tema aquel de los papelitos que se pierden y nunca los encuentras? aquellos donde escribes notas y apuntes y ellos solitos acaban montándose un festival en algún rincón de la mesa del ordenador o de la estanterías cargadas de libros papeles y recuerdos de Kuala Lumpur....si, si, aquellos papelitos , pues bien, el papelito en cuestión , el perdido o no, porqué ni siquiera se si existía i si existía , cosa que dudo.....tenía escrita la ID de la página de Flickr , esa que muchos de vosotros ya conocéis ¿ y que quiere decir eso ? pues lo primero es que no se porqué co&%·#nes Flikr ha decidido actualizar la página y pedirme ahora, a estas alturas de mi vida en que la memoria está p´allá la dirección para entrar en MI página y yo no me acuerdo , es que ni tan solo me da por correctas esas preguntas sobre mis datos , como me voy a acordar del nombre del gato que tenía en el 92,¡ ni que hubiera sido atleta olímpico! total que hay una página con mis fotografías rondando por el ciberespacio y yo no puedo entrar.
Alguien sabe como se recupera algo así? la respuesta quinientos a mi pregunta se repite diciendo¡ que no se puederrrrrrr, que es imposibol! haz otra me dicen ¡JA! cada vez que me acuerdo de mis fotos solitas en el mundo cibernético , en manos de cualquier desaprensivo queriéndolas convertir en estrellas del pornofood...ay, casi puedo imaginar a mis muffins en un trío con rosquillas y magdalenas ,¡¡¡¡¡ eso por no pensar en pollos y conejos!!!!!!!!!! ¿Donde está ese papelito? ¿donde está mi memoria?
De momento y sin adelantar acontecimientos os presento la Dorada en equilibrio , esta aún no había salido de casa.

INGREDIENTES

DORADA
PATATAS
MANZANA GRANNY SMITH
CEBOLLA TIERNA
TOMATES CHERRY
SAL NEGRA DE HAWAÏ
ACEITE DE GENGIBRE

ELABORACIÓN

Simple como la vida y sin mucha tecnología es esta dorada.
Pedid-le al pescadero que la limpie y la separe en dos filetes.
Cortad la patatas a rodajas al igual que la manzana , las pasáis por la sartén con aceite sin dejar que se doren que queden blanditas .
La manzana la pasáis por la plancha con un poquito de aceite, pero muy muy poquito, solo para que no se pegue.
Hacéis un montoncito tipo milhojas alternando capa de manzana y patata , reservándola en caliente , para que no se enfríe ( lógico).
Haced la dorada en la plancha por ambos lados, primero uno luego el otro ( estoy que me salgo con la explicación de hoy) , al punto de cocción retirad-la y la colocáis sobre el milhojas de patata y manzana, en equilibrio , me gustaba así además los jugos de la dorada no empapan tanto el milhojas como si está a nivel y se aprecia mejor la acidez de la manzana con la patata.
Aliñad la dorada con un chorrito de aceite de gengibre y sal negra.
Yo acabé el plato con unos cherrys y perejil y unos hilos de caramelo de balsámico , pero eso a vuestro gusto.
SALUD

Photobucket

dimecres, 21 de juliol del 2010

COQUES DE RECAPTE / COCAS DE VERDURAS

DSC01947

La calor, ai la calor! no tenim memòria o be la memòria ens enganya , tots els estius són calurosos, vaja! jo no en recordo cap que no ho hagi estat, la calor es repeteix any rere any a dies mes intensa a dies menys , anualment el temps tria quins seràn els dies en que ens les farà passar magres i com sempre , estiu rere estiu , el que si recordo son aquelles frases típiques a la cua de l´autobús, al mercat, al forn de pa... :" ai quina calor! com enguany mai!" i d´altres noves , com la ja arxifamosa aplicada igual al fred, que al calor, que a les pedregades :"aixó és culpa del canvi climàtic!" i no dic que no, si no mireu el desglaç als polos , no crec que em falli la memòria quan afirmo que jo recordo aquelles tempestes d´estiu que apareixien de cop amb trons i llams i descarregaven aigua a " bots i barrals" com deia el pare , i refrescaven´ambient i per uns dies ,omplien les basses i ajudaven a aguantar els horts als calorosos dies d´estiu , però també recordo estius de sequera, d´aquells on perdiem la meitat de les collites d´ametlles i les "vellanes" quedaven a mig gra.

Afortunadament més tard o mes aviat , la calor torna cada estiu , tal com dins d´uns mesos ho farà l´hivern , jo mai em queixo de la calor tot i que no m´agrada , doncs no m´agrada l´estiu , sóc dóna de fred jo , la neu, el gel el glaç ....fan mes per mi , la calor pels qui fan vacances estirats a la platja o a la fresca que també està molt be! però hi ha d´haber de tot quan toca i si ara toca calor doncs apa , els qui poden a torrar-se i els qui no doncs a suportar-la fins que arribi la nostra , és així i de moment i per sort , això, encara ningú pot canviar-ho.

De moment un plat d´estiu , amb les primeres verdures de l´hort una coca amb recapte una mica diferent , però ràpida i resultona a l´hora que agraïda, un bon sopar d´estiu.
La calor, ai la calor!

INGREDIENTS

1 MASSA DE PASTA DE FULL ( AQUESTA DEL LIDL)
PEBROT VERMELL
ALBERGÍNIA
CEBA
CARBASSÓ
ANXOVES
MAGRET D´ÀNEC
PEBRE ROIG
OLI
SAL

ELABORACIÓ

Rostir el pebrot i l´albergínia al grill del forn, pelar-los i fer-los a tires.
Tallar un pebrot, la ceba i un carbasssó en juliana i passar-los per la paella amb una mica d´oli i sal, posar-los a escòrrer de l´oli i reservar.
Aprofitar el forn calent i graduar la temperatua per posar la coca, 170º , previament tallada al vostre gust i punxada per evitar que es bufi el full , a sobre hi podeu posar cigrons o unes boles de ceràmica reutilitzables que trobareu en punts de venda d´estris per cuina.
A la coca de magret li posarem les verdures pasades per la paella i les tires de pernil d´ànec , una mica de sal i pebre roig per sobre i jo li vaig posar un balsàmic de gerds per guarnir el plat amb uns cherrys.
La d´anxoves , l´escalivada i les anxoves per sobre i un raig d´oli d´oliva cru.
Una alternativa per un sopar a la fresca que espero que us agradi.

< DSC01951
El calor ¡ ay el calor! o no tenemos memoria o ésta nos engaña, todos los veranos son calurosos , ¡ vaya ! no recuerdo ninguno que no lo haya estado , el calor se repite año tras año , hay días que mas intenso y otros menos , pero anualmente el tiempo escoge que días serán los que nos las va ha hacer pasar magras y como siempre , verano tras verano , lo que si recuerdo son aquellas frases típicas en la cola del autobús, en el mercado , en la panadería....: "¡ ay, que calor este año ! ¡ como este año ninguno ! y otras nuevas, como ya la archifamosa aplicada igual al frío que al calor que a las lluvias o al granizo: " esto es culpa del cambio climático " y no digo yo que no , y si no mirad el deshielo en los polos , pero no creo que me falle la memoria cuando afirmo que yo recuerdo aquellas tormentas de verano que aparecían con rayos y truenos y que en este caso mi lado andaluz decía , " ! está cayendo el agua a espuertas!" refrescaban el ambiente , llenaban las balsas y ayudaban a aguantar la huerta en los calurosos días de verano.
Pero también recuerdo veranos de sequía , de aquellos en que perdíamos la mitad de la cosecha de almendras , y las avellanas quedaban en su cáscara a medio grano por falta de agua.
Afortunadamente, tarde o temprano , el calor vuelve cada verano , tal y como en unos meses lo hará el invierno , yo nunca me quejo de que haga calor aunque no me gusta nada , no me gusta el verano , soy mujer de frío yo , la nieve, el hielo... hacen mas para mi , el calor para quien está de vacaciones, estirados en la playa o al fresco , que también está muy pero que muy bien , però tiene que haber de todo cuando toca y si ahora lo que toca es calor, ¡pues ala! los que puedan, a tostarse y los que no, a soportarla lo mejor que se pueda hasta que llegue nuestro turno , así es y de momento y por suerte, esto nadie puede cambiarlo.

De momento , un plato de verano , con las primeras verduras del huerto una coca con verduras un poco distinta , aunque rápida y resultona a la par que agradecida, una buena cena de verano.
El calor ¡ ay el calor!

INGREDIENTES

1 ROLLO DE MASA DE HOJALDRE ( LA MIA DEL LIDL)
PIMIENTO ROJO
BERENJENA
CEBOLLA
CALABACÍN
ANCHOAS
MAGRET DE PATO
PIMENTÓN
ACEITE
SAL

ELABORACIÓN

Asar el pimiento y la berenjena en el grill del horno , pelarlos y hacerlos a tiras.( Para la de anchoas )
Cortar el pimiento , el calabacín y la cebolla en juliana y pasarlos por la sarten con un chorrín de aceite i sal, una vez hecho , escurrirlo ( para la de magret ).

Aprovechamos el calor del grill y graduamos al temperatura del horno para poner el hojaldre 170º , el hojaldre, lo habremos cortado previamente a nuestro gusto y lo pincharemos en el centro para evitar que se hinche, si esto sucede no podremos poner encima las verduras , para evitarlo también pondremos en el centro unos garbanzos secos o las bolitas de cerámica que venden en tiendas especiales de menaje de cocina.
Ala coca de magret le pondremos una vez hecha las verduras pasadas por la sarten y las tiras de jamón de pato , un poco de sal gorda o en escamas y pimentón , yo también le puse una reducción de balsámico con arándanos y unos cherrys kumato.
la de anchoas con escalivada simplemente con un poco de aceite de oliva crudo .
Una alternativa para una cena al fresco que espero os guste.

SALUD