dimecres, 29 de setembre del 2010

LLANGONISSA AMB LLANEGUES

DSC00343

"Si vols enssenyar aprèn" això és el que alguna vegada em va dir algú ben savi , m´agrada aprendre , crec que sóc una persona curiosa per naturalesa , però no em sé cenyir a les regles ni del com ni del quan i quan disfruto de veres és quan les coses em cauen del cel , quan són totalment desconegudes per mi i em sorprenen , és com una màgia que agraeixo de cor.
Res és poc, res és insignificant res és poc important ......Tot te un lloc en mi ( encara que després no recordi on és)
Quan algú t´obre les portes de casa seva t´obre una mica les portes a la seva intimitat , si a més et posa plat a taula amb tot allò que ha fet expressament per tu pensant en tu en allò que més t´agradarà és ja per mi una mostra inequívoca d´una bona amistad , una de les coses més importants per mi i que més intento guardar i correspondre , diumenge vaig aprendre una cosa , els amics són sempre allà, només cal trobar-los.

Les llanegues no les vaig trobar, són un present del meu amic , la llonganissa, tampoc però vaig trobar una manera de fer-les que em va agradar i molt, vet-la aquí.

Necessitem una bona llonganissa ( botifarra per alguns ) unes llanegues de les millors, com les que em van regalar , ceba de figueres , en aquest cas del nostre hort i Figueres li cau una mica lluny , però són melis , uns cirerols i alfàbrega de l´hort també,( aquests només feien companyia però van casar be) i que fem amb tot això?
Doncs en una paella amb oli daurem la llangonissa per tots costats , llavors tallem la ceba a juliana i l´ afegim a la paella deixant la llangonissa sobre la ceba perque vagi agafant el gustet, un cop la ceba és daurada li afegim un raig de vi ranci del de la bota de casa, si no en teniu....mal rotllo perquè no és igual , foteu-li brandy bo , quan evapori el vi afegiu les llanegues netes i tallades grosses , un parell de tombs tot plegat i ho tapeu uns minuts perquè cogui tot juntet i s´emulsionin tots els sabors , quedarà un suquet bo, bo i rebò.
Els cirerols els vaig passar per la paella amb un raig d´oli on hi vaig fregir un allet, només dos tombs per escalfar-los i llavors alfàbrega trinxada per sobre .
I tot plegat va sortir com veieu , potser no és d´aquells plats de disseny però us asseguro que no te res a envejar i triomfar ha triomfat més que l´Avecrem .
SALUD

DSC00334

31 comentaris:

Judith ha dit...

Em quedaré amb la imatge d'aquest àpat a la ment, perque per desgracia aquí on visc jo, no puc trobar ni llanegues, ni una bona llonganiça en condicions, ni vi ranci, ni... segueixo?????
Ostres.. com m'has fet assaborir per un moment la bona cuina catalana... en fi! ja sé per on passar quan senti nostàlgia de casa! :)

Itzi ha dit...

Hmm, tremenda receta sabiendo la materia prima que teneis por esos lares.
Menudo manjar.

Besukos.

starbase ha dit...

Mai, tens tota la raó sobre la curiositat i l'aprenentatge. El dia que deixem de tenir curiositat començem el declivi vital, com a mínim és la meva opinió.

Aquest plat és una meravella, jo que sóc dels que dic botifarra i en gasto un cop per setmana no l'he fet mai amb llanegues i en quan estiguin a un preu accessible ho probaré!

:)

La cuina vermella ha dit...

Estimada amiga, veig que les terres vallesanes t'omplen de bones viandes i de curiositat. Ens encanta aquest sentiment d'aprenentatge constant. Un petó.

Xavier ha dit...

Uau. em cau la bava amb la teua recepta!

Quina bona pinta? Aquesta llonganissa és d'algun lloc en concret?

Una besada!

Mesilda ha dit...

Ya lo creo que triunfa este plato....si me lo pones delante,te lo dejo limpio.
Besets.

Cuinagenerosa ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Cuinagenerosa ha dit...

no hi pot haver més bon acompanyament per aquesta botifarra que aquest bolets, o aquests bolets per aquesta botifarra... aquest plat un futbolero l'equipararia al barça, és ple d'estrelles però fan el millor equip perquè tots els elements juguen perfectament conjuntats.
i, pel que dius, els amics són com els bolets, sempre són allà, només cal trobar-los... però cal saber buscar-los!

El pare ha dit...

Mai,
La combinació d'una bona llonganissa, i no ho dic per la mida sino per la qualitat, i uns bolets acabats de sortir de bosc, és un maridatge exquisit.

Una vegada vaig escoltar a uns dels mestres de la cuina catalana actual, en Josep Mª Morell de Balaguer que a la cuina de tomàquet el just, sense passar-se, i té tota la raó. En aquesta imatge, per al meu gust, hi ha massa tomàquets, el seu punt d'acidesa pot arribar a desvirtuar un plat excel·lent. Naturalment tot són opinions i cadascú tenim els gustos propis.
Enhorabona pel plat.
Salut.

Ajonjoli ha dit...

estas recetas son las que siempre triunfan, sencillos pero buenos ingredientes y mucho amor.
Cuando vivía en Francia solía preparar el saucisson de Toulon de la misma manera, con vino y cebolla, y mira que somos poco carnívoros, pero aún recuerdo lo bueno que estaba!!

La Taula d'en Bernat ha dit...

És ben veritat que. en la vida, tot és aprenentatge i, el millor de tot, és aquell que no esperes i que t'omple i et fa gaudir com cap altre. Segueix aprenent i ensenyant-nos i veuràs que "ensenyant també s'aprèn", i molt!!!
La llonganissa espectacular i les llanegues, mmmmmmmm, m'encanten!!! I per aquí només se'n troba en conserva...

josep ha dit...

Mai,
Un plat extraordinari. Su poso que a partir d'ara podrem gaudir amb les receptes amb bolets que aniran sortint als blocs. Aquesta llangonissa amb llanegues és un gran preludi.
Una abraçada

Torreta ha dit...

Doncs, un plat molt xulo, a veure si el teu amic et diu on ha anat a buscar els bolets...

Margarida ha dit...

Mmmmmmm! Aquest plat ens ensenya tot l'art que tu poses a la cuina. Quina meravella! Una simple botifarra s'ha convertit en una menja exquisida!
Petons

Maria Pilar-COCINICA ha dit...

Un plato delicioso, me encanta la mezcla.

Bss

Cris ha dit...

La receta es tentadora y con esa foto tan buena es como tenerla por delante, deliciosa!
Que pases un buen fin de semana, besitos!

Joana Galvez ha dit...

Que foto mas buena, solo con verla ya me apetece comerlo!

Un abrazo

Anònim ha dit...

Vull llonganissa amb llanegues JA després de veure aquesta foto... quin goig que fa!!

ELS PEIXOS ha dit...

Quin canvi de bloc més espectacular , oi??
M´agrada aquest plat!!!

No tot són postres ha dit...

Jo sóc del país de la llangonissa (no de la botifarra) i del bon raig de vi ranci... serà que som veïnes?
No cal un plat de disseny per fer gaudir tots els sentits!
PTNTS
Dolça

Carmen ha dit...

Chulísima, vengo y vengo y espero aun el castellano, sin embargo trato de leerte y entender todos estos deleites que nos muestras con cada foto. Sé que andas hasta el copete de trabajo, y sé que no te olvidas de los cuates.
Te mando un abrazo y un beso hasta allá.

ANNAFS ha dit...

Aquesta és un recepta de luxe. Els bolets són boníssims amb butifarra, i les llanegues excel.lents.

Anònim ha dit...

Me cuesta leerte con la traducción, pero creo entender el sentido de tus palabras, recordando como eres.
Me gusta la forma que tienes de describir tus platos, la forma en que los preparas es como tú, descuidadamente magnífica..
Me faltó el arroz blanco, cocínamelo cuando vengas ya?.. a fin de mes tenemos aquelarre, te apuntas?
Besos amiga!

Unknown ha dit...

Amb un plat com aquest al davant, et dic la frase preferida de la meva sogra" una mossegada i m'entra la vida!" i es cert, una cosa tan simple i tant bona!!!! Mil petons bonica

IDania ha dit...

Mai,
Yo secundo a Milena... así que cuando le cocines el arroz blanco... me apunto!!!
Qué rico!!!
Petons!!
IDania

maragda ha dit...

I com ens fa de feliços coses tan senzilles i pròximes. La recepta m'ha encisat.
Besades!

TROTAMUNDOS ha dit...

Me encanta este plato, sencillo pero suculento como pocos, que ricoo¡¡

Besotes

Gitanilla ha dit...

Buenísima combinación de sabores!!! Se ve con una pinta tan rica que se sale del plato!

besitos guapa

margot ha dit...

Ummmmmmm, delicioso plato.
Besos guapa.

Fem un mos ha dit...

La llonganissa, botifarra o com li diguem, amb bolets es un plat boníssim, però amb llenegues es una exquisidesa, i els cirerols que macos i bons.
Petons

Empar ha dit...

Ten por seguro que si me pones delante este plato, te lo devuelvo completamente vacio.
Si es que la foto habla por sí sola!!
Un beso.