diumenge, 16 de gener del 2011

ÀNEC MUT ROSTIT AMB VERMOUTH IZAGUIRRE I EL "PETREA 2003 MERLOT MAS COMTAL"/ PATO MUDO RUSTIDO CON VERMOUTH IZAGUIRRE


DSC00596

I les bèsties , van sortint.... poc a poc , que no és qüestió d´anar a estall i menjar-s´ho tot alhora, apa! vinga! que era de saldo! no no no , res mes lluny de la realitat, però l´anec tenia preferència en l´ordre de sortida del calaix congelador"calaix lifting inmediat", i com jo tenia ganes de menjar peix i les gambes li van passar devant doncs es queixava, i quan obria el calaix, sentia un cuack cuak cuak insistent i perforador de tímpans, coneixedora com sóc jo dels idiomes del món de corral ( que encara que no ho sembli tinc estudis jo eh? ) ho traduïa per un: -a mi em tocava primer!, que pasa aquí? que les gambes ténen més glamour? i cada dia donant explicacions a l´ànec, que noooo, que et reservo per una bona idea, que nooooo , que és que jo necessitava fòsfor i vinga xerrar amb l´ànec ! i ja cansada de tant donar-li explicacions i la bèstia que no creu res del que li dic, vaig tnier un " arrebato" i cap a fora ! i el vaig deixar allà al damunt del taulell, content? apa home! tu t´ho has buscat! , ganivet per aquí tisora per allà, talla, talla, tris tras tris tras i oli roent a la cassola, i aquí el teniu , és que hi ha ànecs que són ben rucs oi? ja m´ho deia el pare :- que et penses tu, que tots els rucs ténen quatre potes? ai quanta raó tenia.....
Salud!

DSC00601


INGREDIENTS

  • 1 ÀNEC MUT ( si no ho és esteu perduts)
  • 1 CEBA DOLÇA
  • 1 PORRO BLANC
  • 1 PASTANAGA
  • 1 TRONC D´API
  • 1 NAP
  • 1 CABEÇA D´ALLS
  • 1 BOUQUET GARNÍ
  • SAL, PEBRE
  • SUC DE TÒFONA ( A veure si els Coll munten botiga on line i ho tenim més a l´abast)
  • VERMOUTH IZAGUIRRE ( o el que vulgueu, no m´agrada fer propaganda que no em paguen per fer-ho , però avui m´han agafat tova)
  • CEBETES DEL PLATILLO
  • ESPÀRRECS VERDS ( de marge si voleu us ho creieu que ho són!)
ELABORACIÓ


DSC00593

Desmembreu la bèstia (i no per pesada, perquè toca ), separeu-ne els pits de les cuixes , jo només vaig rostir cuixes , guardeu la carcassa neta.
Netejeu les verdures i poseu una mica de llard d´ànec al foc, salpebreu les cuixes i feu-les rosses, retireu-les de la cassola, afegiu la carcassa i torreu-la be, llavors afegiu la verdura, el bouquet i les cuixes de nou, i ho coeu tot junt , quan tot sigui ben ros, quasi torrat,afegiu una copeta de brandy , deixeu que evapori l´alcohol i tot seguit hi afegiu un got de vermouth , deixeu coure i reduïr una mica i llavors hi afegiu un bon got d´aigua i acabeu de coure el conjunt, si les cuixes estessin quasi llestes, retireu-les de l´olla i reserveu fins que la bresa sigui ben cuita.
Un cop feta passeu tot a un colador xinès o una estamenya, no tritureu res, ha de quedar un suc , ben fort i concentrat, però no puré i hi afegiu el suc de tòfona( una tercera part del pot).
Paseu les cebetes del platillo per una paella i reserveu-les.
Escaldeu els espàrrecs amb aigua i sal i els guardeu també.
Poseu el suc del rostit en una caçola i lligueu-lo amb unes nous de mantega o be una mica de roux, poseu l´ànec a la salsa perquè que agafi gust i s´acabi de fer.
Serviu ben calent amb la salsa de vermouth les cebetes i els espàrrecs .

A la fi, no ha estat tant malament el que li esperava a l`ànec oi?

PETREA MS COMPTAL 2003

Certament, quan he vist aquest plat, m’he quedat com aquest ànec, mut, sense paraules, suposo que el mateix us passarà a molts de vosaltres, tanmateix, com un acte reflex a l’hora de buscar-li un vi que el maridi, la meva ment se n’ha anat directament al Penedès, i tot i que no se si aquest ànec de la Mai es d’allà, personalment la considero una recepta ben propera.

Així doncs, us presento un Penedès amb història, la que té el seu celler i la seva gent, el Petrea 2003 Merlot de Mas Comtal, els merlots mes vells de Catalunya juntament amb una criança d’un any en botes de roure Hongarès. Un vi 100% fet amb la varietat Merlot, amb estructura i cos, paràmetres necessaris quan tenim davant plats consistents i rics en aromes, un vi que d’entrada ens aportarà tota la força varietal, on trobarem els perfums del bouquet garní, espècies, plantes aromàtiques i tocs vegetals que seran el reflex de l’anima del plat, però serà en la criança d’aquest vi on podrem arribar al seu cor, un conjunt d’acidesa, sensació d’amplitud a la boca, sequetat mineral, pedres, torrats, amargs i fruita madura on la resta d’ingredients del plat trobaran la seva representació, tòfona, espàrrecs, el vermut i com no, la tendra i melosa textura de l’ànec mut. El tocs frescs i balsàmics del vi ens aniran refrescant a l’hora que aportant nous matissos al plat i segons vagi transcorrent el temps, noves portes s’aniran obrint deixant escapar aromes i records abans imperceptibles.

El Petrea, al contrari que el seu company de taula, no es mut i per tal de que ens vagi “parlant” durant l’àpat us recomanaria decantar-lo mínim una horeta abans.

Xavi Nolla

40 comentaris:

La cuina vermella ha dit...

estimada amiga, no vaig pensar de felicitar-te, tant parlar d'amparanoia i del bembe, i jo sense dir-te per molts anys. O sigui que, FELICITATS estimada mai, i felicitats també per aquest ànec mut envermoutat que m'ha robat el cor!

Cuinagenerosa ha dit...

ja tens raó, ja, alguns rucs tenim dues potes... jajaja...
del plat què te n'he de dir? dels que a mi m'agraden, amb el seu suc potent per sucar-hi pa. el rostit és el gran invent de la cuina de tots els temps.
només m'hi sobra la foto del mig, amb aquests espàrrecs que et miren a la cara com serps a punt d'atacar.

dolorss ha dit...

Vols dir que era mut, amb tant kuak, kuak.? Ja,ja,ja,

Davant de casa meva al menys hi tinc una trentena de ànecs muts, algun dia en faltarà un ja ho veuràs. (hi tinc el riu Segre i han habilitat un espai en que hi ha oques, ànecs, i tota mena de palmípedes que son l’alegria dels vianants..... i d’algun aprofitat amb gana també) .
Li ha quedat un color daurat preciós, pot estar ufanós l’ànec mut del resultat obtingut (llàstima que no ho pugui veure )

Petons

Bon Tiberi ha dit...

Vaja recepta bona!! I quines fotografies!! Estic per començar a sucar pa a la pantalla!! Una abraçada, Paula

Mai ha dit...

-Txell, erem massa ocupades entre ballar i cantar jajajaja , xerrar una estoneta i escoltar música plegades va estar un bon començament d´aniversari.
Una abraçada, estimada.

-Ai Manel tots en som una mics rucs i algunes una bona sumera jejeje.
El rostit és el rostit però , molts de dignes, molts de bons , molts de regulars i pocs insuperables , o molts , perquè qui no te un àvia i una mare que fan un rostit insuperable? .
A mi la foto del mig em va encantar del primer moment i tots coincideixen en que sembla una serp, l´´Anton fins i tot diu que fa por, odia les serps.
Un petonàs.

-Dolors, ja t´ho he dit però em repetiré, estic contentíssima que et trobis millor.
Escolta un dia podem quedar per anar " al pato" o a" l´oca" així no tindrem plat repetit jajaja.
Ep que un oca pot donar molt de si eh? " Oca del Segre a la puturrú de fua" jajaja, autores Dolors i Mai.
Molts petons.

-Tiberi, sucar pantalla ho vec difícil, però fes-lo, taste´l i diguem si no és boníiiiiisssssiiiiiimmmmmmm" contam´ho si ho fas, m´encantaria.
una abraçada.

La cuina de l'Eri ha dit...

Quina recepta, per sucar-hi pa sense parar... A veure quina sortida els hi dones a la resta de bestioles.. si és que en queda alguna al congelador! Petons,

Unknown ha dit...

Que rica se ve esa receta. así tan rustidito dan ganas de empezar a comer ya!!!. un beso.

foodtravelandwine ha dit...

Mai...yo no soy de comer pato.....pero tu foto esta perfecta.....me dieron ganas de probarlo!!.....se ve tan delicioso!!.....Abrazotes, Marcela

Jordi ha dit...

Mai aquest pobre anec mut i ruc t'ha quedat genial!!!

josep ha dit...

Un rostit de 5*. Tu vinga ensenyar-nos les gambes blanques i el pobre ànec queixant-se perquè no el treies del congelador! (i sort que era mut).
Una abraçada

maragda ha dit...

I l'ànec finalment va emmudir gloriosament a la teva cuina. Un requiem in pace per a una joia gastronòmica.
Per cert, la capçalera és preciosa!!!!
Moltes besades!

Juan Hernández ha dit...

Rosa, una estupenda receta. El recorrido que hiciste por el mercado mereció la pena, el resultado salta a la vista.
Saludos

Maria Pilar-COCINICA ha dit...

Que rico y que fotos tan bonitas.

Petonets

Mesilda ha dit...

Finalmente el resultado es espectacular!Que buena pinta tiene...me voy ha cenar.... me has dado mucha hambre.
Besets.

@tranquimajo ha dit...

Preciosas fotografías, en especial la segunda. El plato tiene un aspecto de lo más apetecible.

Fem un mos ha dit...

Aquest ànec sort que era mut, perquè si parlesssss, una recepta deliciosa a les fotos, ja me l’imagino al plat.
Petons

Andrea ha dit...

hola, ante todo feliz año!
yo aca estoy de nuevo despues de tanto tiempo para pasearme entre manjares,
te dejo un beso y hasta pronto!

ANNAFS ha dit...

Quina delícia tan rostidet... I aixó que a mi l' ànec no m' agrada massa.

Judith ha dit...

Hola Mai! gràcies per visitar el meu bloc! espero que t'hagi agradat el que has vist! ara vaig a xafardejar el teu! petonets maca

Anònim ha dit...

Quina pinta Mai, amb aquest ànec m'has ben guanyat... què bo ha de ser!!!
Petonets,
Sandra

Ivana ha dit...

pato mudo!! jaaa!
té una pinta deliciosa!
petonets

Mai ha dit...

-Eri, recordes les bèsties que quedaven? si? doncs et puc assegurar que els tinc preparada una sortida d´a´allò més digna, però potser esperarem una mica, no gaire eh?.
petonets.

-Anna, depende que hora sea la de mirar posts a mi me pasa lo mismo, todo lo contrario si estoy comida que sólo me apetece mirar dulces y tartas, jajaja.
un besote.

-Marcela, todo es probar, a mi hay cosas qeu no són lo mio, por que no me gustan , porqué cuando las comí no me gustaron pero siempre digo que es encontar " la receta" para cada cosa que se adapte mejor a tu gusto y sólo lo sabremos cuando lo pruebes, dímelo si te arriesgas eh?.
un besazo.

-Jordi, moltes gràcies i encantada que t´hagi agradat.
petons.

-Josep, no em vull desmerèixer el rostit que era molt bo, però tu li dones molta categoria eh? res com que posin nota els bons amics , així no calen antidepresius, com diu un que és comú a tots dos, moooooltes gràcies .
Un petonàs.

-Maragda, t´agrada? mira que jo primer em vaig enamorar de la forquilla però després em semblava una mica sosa.
I l´ànec, on és ja l´ànec hehehehe.
una abraçada.

-Juan me encanta ir al mercado, de cualquier sitio, es para mi visita obligada y siempre traigo algo distinto, hoy se vinieron a mi cesto......ya verás ya, estate atento.
un fuerte abrazo amigo.

Mai ha dit...

-Maria Pilar, es un placer cocinar para tan buenos críticos , me encanta que te haya gustado , así se hacen las cosas con muchas mas ganas.
Besicos.

-Maria mai tant espectacular com els panets que ens has fet, qeu per cert ni que no hagi comentat he vist, es que així els miro dues vegades jajajajaa.
Besets , estimada.

-Coqeu, que tu me digas que son buenas me colma de satisfacción , yo miro las tuyas del derecho y del revés y digo, ¡ y a mi porqué no me salen así de bien, por cierto que objetivo usas ?
un saludo y gracias por tu visita.

-Sión, si parlés diria....ai no se que diria que li he fet les mil perreries i això que era un ànec jajaajaja , però crec jo que està content de la seva fi.
un petonàs.

-Andrea, que feliz de verte de nuevo, espero que todo esté bien y tu peque hecho un hombrecito.
un abrazo y hasta muy pronto .

-Anna, tot és probar-lo y trobar la manera que s´adiu mes als teus gustos, y sobretot sobretot trobar-li el punt de cocció, si está massa fet és eixarric i si està poc fet és dur, la salsa o el suquet, doncs el meu! jajaja.
petonàs guapa!.

- Judith, visitar el teu bloc un plaer i veure´t al meu inici d´una gran rel-lació blocaira, per descomptat que ens seguirem veient.
Una abraçada , maca.

-Anna, que t´he guanyat amb l´ànec? doncs espera veure el següent," que me lo estoy currando de lo lindo".
Molts petons per tu.

-Ivana, mudo li diuen, a mi no m´hagés agradat pas sentirlo quan li feien la feina ( ohhhh, això ha estat una mica gore no? jajaja)
Un petonàs guapa!

La Taula d'en Bernat ha dit...

Caram! Per ser mut va donar ben bé la tabarra... I les queixes van tenir un bon resultat: aquest ànec té una pinta estupenda i les cebetes ja em fan venir salivera.

Felicitats a la cuinera!
La Taula d'en Bernat

@tranquimajo ha dit...

Hola, Mai.

Me ha encantado tu comentario en mi blog, que lo sepas... Lo tengo un poco parado, pero no abandonado.

El objetivo es un fijo de 50mm 1:1.8 que me regaló Nélida y que me tiene loco. Para las tomas de cerca, le pongo unas lentes para fotografía macro que también me regalaron. Da gusto estar rodeado de gente que te quiere tanto. :)

Seguiré por aquí. Petonets.

Eva Flores ha dit...

el pato es una carne deliciosa. Así guisado quedó exquisito.
bs

xaro ha dit...

Es-pec-ta-cu-lar!!!!!!! Jo si que ha quedat muda devant l'ordinador i amb la boca oberta.

Gràcies per passar pel meu blog

Miquel ha dit...

Mai acabo de visitarte por primera vez y te felicito por tu blog lo tienes muy trabajado.
estupenda receta y fotos preciosas
peto
miquel

gastropuntcat ha dit...

Hola Mai.

No coneixia el teu bloc, m'agradat força.

No he trobat una adreça de correu així que et posaré aqui el motiu de la meva visita, entendré que l'esborris en acabar.

Voliem comunicarte que hem inclòs el teu bloc en un llistat de blocs catalans per tal donarlo a coneixer i la feina que hi fàs.


Es un projecte que obrirem a partir del dia 28 d'aquest mes.

Serà un espai orientat a promocionar la gastronomia catalana i els blocs catalans o de parla catalana de quelcom lloc, hi podrà participar tothom que ho vulgui i en la mida que es desitgi, ja sigui recomanant restaurants, vins, llibres de cuina, botigues, enviant-nos un menú dels plats que ja tingueu publicats, mercats o explicant-nos els actes gastronòmics de la vostre localitat,qualsevol cosa que creieu interessant serà ben rebuda, nosaltres ho publicarem amb un enllaç al espai del blocaire que ho ha proposat per tal de donar-lo a conèixer a tanta gent com puguem.

Salut!
Loles i Núria.
Gastropuntcat
www.gastropuntcat.blogspot.com

Cris ha dit...

Un plato super tentador que apreciamos a traves de unas excelentes fotos, felicitaciones!
Cariños

Gabriela, clavo y canela ha dit...

Tiene un color divino. Me encanta el pato, ya guardo tu receta, solamente que este traductor me ha traducido algunos ingredientes inentendibles jaja.. luego te pregunto en el face..
besitos

Unknown ha dit...

Tinc un company del teu ànec al congelador jajajaja i em sembla que tindrà la mateixa fortuna!!!! Les fotos m'han deixat tant muda com el teu ànec, nena quina pasada!!! Petons bonica

margot ha dit...

Exquisito.
Me encanta ese color dorado y apetitoso.
Besos preciosa.

Maduixa ha dit...

Ara no sé per on començar! :-)

Només llegir "i les bèsties van sortint..." ja m'he adonat que m'havia perdut alguna cosa. I tant! i es clar, he anat endarrere i ho he vist. Doncs mira, sí, tens tota la raó del mon i val la pena comprar fora d'hores, però jo ho vaig fer al revés, vaig anar-hi bastants dies abans de les festes :-)

I respecte l'ànec, noia, és mut, però està dient menja'm! M'encanta el vermouth als rostits, li dona un pel dolcet que em sembla boníssim. I per cert, he recordat que tinc mig cabritet al congelador que tindrà la mateixa sort que el teu ànec jajajja

un petó guapíssima

En Roc a la Cuina ha dit...

HOLA MAI, GUAPA TU

PERDONA PER NO HAVER VINGUT ABANS A VISITAR-TE PERÒ HE TINGUT UN PARES DE MESOS MOLT EMBOLICATS AMB MALALS A LA FAMILIA I HE ANAT UNA MIQUETA DE C.L, JA SAPS...

ARE JA SE EL PERQUÈ TENIM GUSTOS SEMBÀLN,..NO SOM QUASI GERMANES, PERÒ LES DUES SOMS CAPRICOR..JE,JE

ET DESITJO UN BON ANY, PER CERT, JA TENS LA PANIFICADORA ???,

FINS AVIAT MIL PETONETS, SUSANNA

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Mai; De bensegur que aquest ánec, un cop posat a la cassola, encara devía sentir-se "el cant" del perfum, tant i tant ben col.locat...
Que vagi de gust Mai¡¡ :-D

Verónica Cava Blanco ha dit...

Acabo de conocer tu blog por casualidad y me ha sorprendido mucho todas las cosas buenas que ofreces, me hago seguidora y espero vernos a menudo y gracias por compartir con todos nosotros tus recetas,espero verte pronto, un beso grande

Cuinetes-Carme ha dit...

Mai,
A casa l'ànec és una de les bèsties que més ens agraden. Jo l'he cuinat amb gairé de tot, brandi, whiski, cava, vi ranci....però mai amb vermouth, així doncs, ja tinc una excusa per cuinar un ànec, per descomptat mut.
Un plat genial, com tots els que tu cuines.
Salut,

Mai ha dit...

-Anna, moltes gràcies i encantada que t´hagi agradat, a mi les cebetes per acompanyar també em semblen delicioses.
una abraçada

-Coque un placer que sigas aquí, muchísimas gracias por la explicación pero creo que lo que yo necesito és un cursillo a tutiplén, jejeje, te veo sin falta.
una abrazo.

-Eva , exquisito de verdad!
una abrazo.

-Xaro, passar pel teu bloc és un "gustazo" no enmudeixis que vull que diguis moltes coses.
petonets

-Miquel, es un placer verte aquí, yo he ído viendo tu trabajo y lo sigo haciendo, es un placer.
saludos.

-Loles i Nuria, moltes gràcies per convidar-me a participar, és tot un honor, m´ho remiraré dues vegades mes que jo sóc una mica patata per tot això, ens veiem segur segur.
petons.

-Cris, eso es lo que quiero, tentar y que me digáis que lo habéis hecho y os ha encantado.
cariños para ti.

-Gaby, amore, ya sabes que soy tu traductora particular en colaboración con Lola jajajaja, tu pregunta , pregunta cariño.
un abrazooooooooo.

-Elvira amoret, vull veure el colega del meu ànec, segur que el fas mmmmmmmm, com tot el que tiu fas reina, que tu no cocinas, tu bordas!!!!!!!!!
petons.

Mai ha dit...

-Maergot , siempre que el halago viene de ti se multiplica por mil, ay que guapa vas a estar, jajajajaaa.
besitos.

-Maduixa dolça, vull veure la sortida del cabridet, segur que està diví de veritat , apa no tardis.
petons.

-Susana reina, no passa res, és un plaer veure´t aquí i per descomptat visitar-te, espero que hagi passat tot l´enrenou de les malaties, res pitjor que això i desitjo que tots esteu be.
La panificadora està acaure, ja t´ho contaré.
una forta abraçada guapa.

-Josep, estem d´acord qeu el plat és una cosa, però aquest perfum del que parles, quan s´està coent, és incomparable a res, els aromes de la cuina són....vida!
petons

-Recegtas, bien venida, es todo un placer que vengas a visitarme y muchas grácias por tu amable comentario, te veo en breve.
un saludo.

-Carme, he de dir que la cuina amb vermut és sorprenent, també he de dir que és una mica mes delicada quqe amb d´altres licors, però proba-ho i ja em diràs.
Un petó estimada, i ens veiem en uns dies.