Fils i betes, cremalleres, botons de l´any 36, llapissos i guix per pissarra, pintures i pinzells, espardenyes de tombs i katiuskes, i les camping´s ! si, recordeu aquelles espardenyes que en deiem camping´s? arengades de casco, de la costa, cigrons, fesols i llenties a dojo, formatge ratllat al moment i xorisso tallat a ganivet, llaunes de tot i fuets penjats d´un ganxo , farina d´arròs, sèmola de blat, fideus del motlle nou i pasta de sopa a "granel",iogurs del Clesa i del Chamburcy, jelea de tres colors i codonyat Don Quijote, xocolata del Suchard de la negra amb paper grog i unes preses molt grans, la recordeu? , joguines en tretàctils de plàstic, el joc de sevillana, les pistoles de vaquero i la canana... soldadets de plàstic i nines de retallar , una estufa de llenya a l´hivern i els balcons oberts a l´estiu, la Vanguardia i la Hola , cadires per reposar , allargar la compra i també per fer-la petar , a la botiga de queviures del meu poble i havia tot això i moltes coses més i entre elles el midó per fer Menjarblanc , postre típic de Reus i del meu poble també, Porrera, que tenim ametlles per fer això i unes quantes coses mes i és que res és exclusiu de ningú, ni "ca la Maria Grau" , la botiga de queviures del meu poble de la que us parlo, ben segur que més d´un també en tenieu una igual al vostre poble.
INGREDIENTS
400 GRS D´AMETLLA
1 LITRE D´AIGUA
200 GRS DE SUCRE
50 GRS DE MIDÓ
1 PELL DE LLIMONA
1 RAMA DE CANYELLA
ELABORACIÓ
Triturar les ametlles amb l´aigua i deixar-la en repòs a la nevera la nit avans.
L´endemà colar-la amb una muselina i treure´n un litre de llet, reseveu-ne 200 cl .
Posar la llet d´ametlles a escalfar amb la pell de llimona la canyella i el sucre.
Desfer el midó a la llet que haviem reservat , quan arrenqui el bull baixar el foc , retirar la pell i la canyella i afegir el midó sense deixar de remenar, coure-ho uns minuts .
Al retirar-ho del foc ho coloqueu en cassoletes o en una plata,al meu poble és molt típic el dia de Sant blai acompanyant el "Rotllo"una rosca dolça.
Com sempre, vaig a misses dites, però tant allà com a Reus es menja tot l´hivern, així que entra al plaç.
Salud
33 comentaris:
Quants records en un moment, tot de sobte, un seguit d'imatges, gràcies.
Les postres boníssimes......
Petons!!!!
M'he uneixo al escrit anterior de Delícias y Senderos; quants records... el menjar blanc, tinc que fer-lo, i amb aquesta recepta de bensegur que en sortirà un bon record...
Que vagi de gust "ganxeta" Mai :-D :-D :-D
una altre cosa que tenim en comú. A sa roqueta també són unes postres d'antany, i les receptes són per l'estil. Jo tenc un receptari escrit del 27 crec i ja hi surt la recepta.
El meu pare és de Montblanc i depetits ens en feia... és de les poques vegades que el veia entrar a la cuina :)
Mai, un postre buenísimo, sano y nutritivo, te lo copiooooooo,jajajaja.....en mi blog tienes la respuesta respecto a la paella de verduras .....he hablado con la S.G.A.E. y me han dicho que nó tienes que pagar ningún impuesto, por lo tanto si ése era el problema, yá está resuelto.........abraçades ........paco
Jo en tinc un sobre a casa, es clar que no és pas el mateix que si tritures tú les ametlles.
En tot cas, a mi em va agradar el primer i em guardo el segón per a alguna ocasió que ho mereixi :)
se ve delicioso , con solo ver las fotos es suficiente. Bss.
Cette crème de lait d'amandes doit être délicieuse. J'aime beaucoup.
Tes photos sont magnifiques.
Bonne semaine et à très bientôt.
mai: pase a saludarte se ve rica tu receta pero no se ese idioma saludos desde mexico y espero estes muy bien ciao nutella
Nunca lo he probado, pero me ha gustado, ya te contare, besos, pepa.
Que ricura de dulce!!! las fotos son espectaculares!!!!
;-)
Algunes de les coses que recordes també les recordo jo a les botigues de barri de Barcelona.
Les fotografies conviden a sortir ràpidament a buscar midó per fer menjar blanc!
Què bonic és Porrera... I què bo ha d'estar aquest menjar blanc. Saps que no n'he menjat mai? Mira, ara ja no tinc excusa: el puc fer a casa!!
Gràcies per compartir memòria i coneixements!
Salut!
Chamburcy!!! l'havia esborrat de la memòria!! jo tmbé duia campings, que feien una oloreta...
Mai n'hem fet de menjar blanc, potser ja és hora de tastar-lo!!
me encanta el mejar blanc bones fotos
peto
miquel
Delicioso se ve, y esa presentación, asi sencilla, me parece hermosa..
besitos
Delicioso se ve, y esa presentación, asi sencilla, me parece hermosa..
besitos
La meva àvia també en feia, ara és gran i quan n'ha fet ha fet servir ALMENDRINA, una altre "reliquia" de l'època, diu que fer la llet d'atmetlles és molt cansat!!!...que bo!!!
M'encanta el menjar blanc!!!
Ptnts
el menjar blanc és deliciós. Jo quan el faig però, empro llet d'ametlles per escurçar la feina.
m'agraden molt les fotos que has penjat!
No he menjat mai!!!però he llegit bastant sobre aquest plat. te una pinta estupenda!!
Qué delicado ese postre y que rico tiene que estar. la foto desde luego parece de magia. cómo lo has hecho?. un beso.
Que recuerdos ainsssss, hace siglos que no lo preparo, en Ibiza a este postre se le llama Farinetes.
Un besito wapisima
mmm, no conocía esta receta. habrá que probarla.
Què bé m'ho he passat llegint l'entrada i pensant... on ens portarà la Mai avui? I com sempre m'ha agradat, tant veure la recepta, com les fotos .. M'has portat bons records, gràcies. Petonets
Mai que FOOOOOOOOOTO me has matado, yo necesito ver el making of de la sesión fotográfica, me ha encantado y la receta también claro :)
Mai que entrada,cuantas cosas nos has hecho recordar...me gusta mucho el menjar blanc,pero no lo conocia por este nombre,aqui se llama farinetes,mi abuela era fan de este postre,le encantaba.....las fotos son divinas,sobre todo la primera,esta chulisima.
Besets.
Buenísimo cuando estoy por tu tierra y lo veo en algún sitio, me lo pido.
Bsssss
Preciosas las fotos y riquísimo el postre
Un beso
Primer de tot deixa'm que et digui que m'encanten aquestes fotos que fas, aquest fons negre fan que gairabé puguis ficar al nas aquest producte blanc tant perfecte!!! I lo mateix a les coques de llardons, la meva perdició!!!! No l'he menjat mai, però venint de tú, ho tinc que provar si o si!!! Mil petons bonica i bon cap de setmana!!!!
Quin gust !!!!! uns dies fora i en tornar trobar els vostres comentaris és tant reconfortant com tornar a casa, que no ens enganyem, fins i tot quan ets de vacances i ho passes d´allò mes be , tornar a casa provoca un gust especial , trobar-vos aquí dient que us ha agradat el menjarblanc, que heu recordat altres temps , propers si mes no eh? qeu us ha encantat la fotografia , que arreu en fan quelcom igual o semblant que coneixeu el meu poble bonic, ostres doncs m´heu donat alegria , com sempre que us veig per aquí dient quelcom del qeu faig.
Una abraçada i torneu ben aviat amics.
Ah , la foto és un drap negre darrera i ja està , però debia tenir e polç bé, la llum seria l´adequada etc, us asseguro que de cap manera va ser intencionat , va sortir be i m´encanta que us agradi perquè jo de fotos red de res, apreto el botó i si surt surt..
Ah! la fotografía está hecha con un trapo negro detrás y ya está, debía tener buen pulso, la luz seria la adecuada y salió, pero os aseguro que de ninguna manera fue intencionado que yo no se na de na de fotos, aprieto el botón y si sale sale, me alegra que os guste.
Moltes gràcies per la teva visita!
Ostres, no sé quin dels plats que has fet, m'agrada més!! I les fotos... EXCEL·LENTS!!! Moltes felicitats :D
Ara miro com hem puc subscriure al teu blog.. que no ho he sabut trobar a primer cop d'ull. Una abraçada, Cristina
Ah! estem fent amb una amiga, un altre blog (no culinari... per si vols fer-li un cop d'ull ;) Acabem de començar...
Ets de Reus!!!! M'encanta Reus i tinc amics allà :)
Publica un comentari a l'entrada