divendres, 18 de febrer del 2011

HOMENATGE A EN SANTI SANTAMARIA;PEIX DE LA LLOTJA ROSTIT AMB POMES

Santi_Santamaria
imatge de "El País"

Un dia qualsevol

Un dia qualsevol foradaré la terra
i em faré un clot profund
perquè la mort m'arreplegui dempeus,
reptador, temerari.
Suportaré tossudament la pluja
i arrelaré en el fang de mi mateix.
Quiti de mots, em bastarà l'alè
per afirmar una presència
d'estricte vegetal.
L'ossada que em sustenta
s'endurirà fins a esdevenir roca
i clamaré, amb els ulls esbatanats,
contra els temps venidors
i llur insaciable corruptela.
Alliberat de tota turpitud,
sense seguici d'ombra,
no giraré mai més el cap
per mirar enrera.

Autor: Miquel Martí i Pol

PEIX DE LA *LLOTJA ROSTIT AMB POMES I CANELÓ CRUIXENT

Aquest és un dels plats del menú d´hivern de Can Fabes , vaig veure´n les fotografies que va fer una blocaira que va gaudir d´un sopar no fa gaire i ho vaig recordar, a partir d´aquestes imatges i de la petita explicació que en va donar vaig decidir fer aquest plat tant recent i que per mi té l´essència del pensament d´ un gran cuiner com ell era, "peix del dia"quin?el que hi hagi, el millor que vingui de llotja, oferir el millor producte als clients, la millor elaboració , el millor servei , la millor atenció ....això és el que distingeix a un gran cuiner , això és el que distingeix a un gran restaurant i tots dos eren al grup dels grans , dels millors i des d´aquests blocs, amb la iniciativa de l´Oscar de decuina.net, els blocaires volem retre un homenatge no sols a qui per mi era un gran cuiner, gran entre els grans, si no també a un gran home.


DSC00885

El plat segueix la filosofia de la seva cuina , productes de primera , com ho eren aquest lluç de Cambrils i els llagostins salvatges .
Com no en sabia la recepta exacta , doncs he fet allò que em deia el cor en veure la imatge de sopar de la Curry.
He agafat dues pomes i les he tallat a daus ben petits, en una paella he posat una nou de mantega,i hi he afegit les pomes i una cullerada de sucre morè, sal i un polsim de" cinq èpices", ho he posat tot a la paella a foc lent que s´anés fent ,i quan ja era a punt li he afegit un rajolí de Calvados i l´he deixat reduïr.
Un cop tebi he muntat el caneló.
Mentrestant en una paella amb un rajolí d´oli he saltejat les pells de les pomes i els cors , que un cop han deixat l´aroma a l´oli els he retirat , en aquest oli he marcat el peix i els llagostins i mentre s´acabaven al forn, he desglassat la paella dels sucs que han deixat els peixos amb un got de Calvados , he deixat reduïr una mica el licor i un cop tot llest només ha calgut muntar el plat.

Espero que li agradi cheff , i si no...cridi.

DSC00890



*A la llotja ( mercat ) avui divendres, lluç de Cambrils i llagostí salvatge.

D´un mestre s´aprèn ........

Maridem Xavi?

Es complicat....avui no vull només pensar en maridar un plat, vull a l'hora maridar també una filosofia, una persona, un mestre....es complicat.
El plat em mana, d'acord, sera un vi blanc, no inventarem res a aquestes alçades. Però, per filosofia, ha de ser un vi de proximitat, i mes encara, de varietats autòctones, tots sabiem de la oberta i militant catalanitat d'en Santi. Maridariem potser amb la subtil i alegre Pansa Blanca d'Alella? O la curiosa Picapoll del Plà de Bages, no sé, encara que un Xarel.lo del Penedès, amb cos, estructura i presencia també seria el reflex de la persona, i per que no amb la omnipresent Garnatxa Blanca? l'estandart de molts castells, la camaleònica, transmisora de la terra on neix, la estimada i ben preuada. La Garnatxa de l'Empordà? cremosa, sacsejada per la Tramontana i amiga del mar, o fins i tot les seves germanes, les càlides i amables garnatxes de Costers del Segre, de Tarragona, del Montsant. Les potents i mineralitzades Garnatxes de la Terra Alta i com no del Priorat, no, no m'he n´he oblidat, no podria acabar aquest reconte sense els Macabeus de la Conca de Barberà, aromatics i llaminers.
Ja veieu, maridar un plat es fàcil, es combinar aromes, textures, sensacions, maridar amb la persona es infinititament complicat, no ho podem resumir amb un vi, ni tan sols amb una varietat i molt menys amb una zona, en Santi Santamaria estimava Catalunya igual que estimava la sencillesa a la cuina, fàcil, tradicional i sense malabarismes, com els nostres vins, propers, personals i fills d'una terra estimada, triar-ne només un.......es complicat.

Xavi

36 comentaris:

Unknown ha dit...

No cridarà, estic segur que li ha agradat.
Una entrada digna i austera i el plat amb ànima, com a ell volia que fos.

Ori ha dit...

Este lato bien merece el homenaje que satmos haciendo.Te ha quedado como lo hubiese hecho él.La presentacion de 5 tenedores.

Un beso, me hago seguidora tuya que me ha encantado tu blog

Cuinagenerosa ha dit...

sé com admiraves santamaria i estic segur que aquest homenatge li agradaria, sense dubte serà el més original, perquè els altres ens limitarem a seguir les seves receptes.

margot ha dit...

Oh Mai, ell te guiat la má.
Deliciós, un emplatat perfecte,i un ingredientes de 10.
Petons preciosa.

Unknown ha dit...

Mai, qué maravilla de plato y de presentación. Digna de un gran chef como era Santi, y tu has interpretado su obra como una alumna aventajada. Preciosa poesía. Todo un conjunto que seguro que le habrá llegado allí donde esté....... Besos.

No tot són postres ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
No tot són postres ha dit...

M'imagino que li agradaria el que estem fent.
M'agrada el plat que "li has dedicat"

PTNTS
Dolça

Gemma ha dit...

Estic segura que et donaria el seu aprovat, t'ha quedat sensacional!
M'encanta la tria que has fet, és ben bé un plat d'en Santamaria!

xisco ha dit...

quina meravella estimada!!!! you are the best!!!

El pare ha dit...

Mai,
Estem d'acord, l'excel·lència del producte ès el tot a la cuina. Aquest plat té un aspecte impressionant. Bon homenatge, merescut homenatge.
Manel.

LA COCINERA DE BETULO ha dit...

Segur que no cridarà, t'ha quedat un plat perfecte amb uns ingredients de qualitat. En tot cas els crits serien de alegria.
Petons.

BuenasMigas. ha dit...

Preciós, preciós, preciós... Això si que és un homenatge de tot cor. Jo sé que tu li tenies molta admiració.

Un petonàs

Marisabel ha dit...

I tant que estas aprovada i amb matricula, segur que estaria orgullos de tu .
Gracias per la teva visita
Un petó

Chez Silvia ha dit...

Bon i merescut homenatge, millor no ha sigut possible, felicitats per la recepta!!!

Com Gat i Gos ha dit...

En Martí i Pol mai falla, sempre ajuda a trobar les paraules justes... Una recepta impressionant i unes fotos magnifiques, petons gastronómics

Luisa Morón ha dit...

te ha quedado estupendo. Saludos.

La cuina de l'Eri ha dit...

Hola Mai,
Sense dubte rebries un gran aplaudiment si veies el que has preparat. Amb l'essència més pura de la seva manera de cuinar. T'ha quedat fantàstic. Molt, molt bé! Petons maca!

Visc a la Cuina ha dit...

Una presentació preciosa, com la recepta que proposes!

Miquel ha dit...

Mai sensacional hoy tu receta tu foto y tu explicacion, el mestre Santi aplaude seguro desde alla arriba
peto
miquel

En Roc a la Cuina ha dit...

Hola guapa tu

sense paraules una recepta de 10 amb unes fotos de 10, un poema de 10,..

i una gran de persona de 10x10 qu ´ets tu

mil petonets Susanna

ANNAFS ha dit...

Quin plat tan fabulós per aquest homenatge tan emotiu.

Anònim ha dit...

Simplement bestial... has pogut retre un homenatge seguint fil per randa la seva filosofia!
Petons
Sandra

MaryLou ha dit...

Una plat boníssim!!! segur que en Santi, encara que la recepta no sigui la seva fil per randa, estaria ben content de la teva adaptació!
Petonets

maragda ha dit...

Segur, segur que no crida, que està somrient...
És un plat-homenatge magnífic. No hi podies dedicar millors paraules, ni ingredients, ni manera de fer, ni d'emplatar...
Mil petons bonica

Núria ha dit...

Mai, un plat magnífic, estic segur que no cridaría pas!!

Petons
Núria

Mglòria ha dit...

Caram! Això és un homenatge com cal!
Un petó, Mglòria

Gabriela, clavo y canela ha dit...

Una flor de homenaje! que maravilla, la verdad. Esa foto te quedó estupenda imposible no imaginarse esos sabores del plato...
un besote mi querida..

Mai ha dit...

Estimats amics, moltes gràcies a tots, qui em coneixeu be, sabeu que n´era una gran admiradora del seu treball , també m´agradava la seva personalitat, em feia gràcia aquest gran ós de peluix contra el món.
Ha estat una iniciativa la de l´Òscar fantàstica , com a bon company blocaire que és , es mereixia qeu tots el seguissim i mes encara si sentiem aquesta causa i aquesta pèrdua.
De nou, gràcies i encantada que us hagi agradat.
PETONS

Tito ha dit...

Hola Mai! ante todo muchísimas gracias por el comentario y visita en mi blog!
Con tu permiso por aquí me quedo de seguidor para admirar las cosinas que hagas como este hermoso plato-homenaje a uno de los grandes! es espectacular!

Y las fotografías que he podido ver........ no encuentro el calificativo! brutales quizás...?


Todo un honor que hayas entrado en mi blog! te enlazo ahora mismo para no perderme ni una novedad de las que hagas!

Que tengas una maravillosa semana Mai!

;-)

Anònim ha dit...

Quin homenatge més maco, estic segura que li agradaria. Una recepta molt propera a la cuina d'en Santi i les fotos magnífiques.
Felicitats!

@bet_cakes ha dit...

Quina passada! Té una pinta fantàstica!

Un gest molt maco.

Una abraçada.

fresaypimienta ha dit...

En prime rlugar darte las gracias por dejarme el comentario en mi blog, así he podidio descrubir el tuyo, en segundo lugar decierte que esta receta-homenaje te ha quedado de lujo!!! seguro que con la calidad de estos productos el plato era fascinante! tus fotografías son una maravilla, no me perderé ninguna entrada tuya . Un beso

ARA ha dit...

Quina passada, preciòs.

petons

ARa.

el taller de cuina ha dit...

Un plat exquisit que transmet la seva filosofia, i una presentació de 10.

Ruben ha dit...

Quina preciositat de fotos, Mai!

Massitet ha dit...

Uau, quin plat, mai!
Senzill però ben gustós, no n'hi ha cap dubte! Certament, era molt gran, en Santi...

Salut!