divendres, 11 de març del 2011

FAVES I PÈSOLS A LA CATALANA / HABAS Y GUISANTES A LA CATALANA

LES NENES MAQUES

Les nenes maques al dematí,

s’alcen i reguen, s’alcen i reguen,

Les nenes maques al dematí,

s’alcen i reguen el seu jardí.

Jo també rego el meu hortet

faves i pèsols, faves i pèsols

jo també rego el meu hortet

faves i pèsols i julivert.

Julivert meu com t’has quedat

sense cap fulla, sense cap fulla,

julivert meu com t’has quedat

sense cap fulla i el cap pelat.



DSC00960
Recordeu aquesta cançó? segur que si , és una de les cançons populars catalanes mes cantades pels petits , una de les primeres que ens ensenyaven a pàrvuls, ( jo sóc dels pàrvuls i fins fa quatre dies P-3 per mi era una plaça de pàrquing), ens posavem en rodella agafadets de les mans i a cantar! fins i tot és una d´aquelles que es solen representar i on les nenes amb el gest de tenir una regadora a la ma fem veure que reguem un jardinet imaginari.
Si jo us digues que aquesta és una cançó amb un cert contingut eròtic que hi dirieu? i no sóc jo qui ho diu eh? ja voldria haber-ho deduït jo això , segur que molts ja ho sabieu però per qui no ho sàpiga en faig cinc cèntims sense entrar massa en detalls que avui estic pudorosa; només cal que penseu en "el jardí" i a partir d´aquí aneu fent, sempre que faig faves penso en la cançoneta ditxosa, afortunadament ja no s´han de cantar cançons per dir certes coses i aquesta en concret si hi penso massa trobo fins i tot que és de mal gust, que hi dieu?
Rumieu-ho mentre feu unes" Faves i Pèsols a la Catalana" com aquests ( o mes bons encara ).


INGREDIENTS

FAVES
PÈSOLS
CEBA TENDRA
ALLS TENDRES
TOMATA
CANSALADA FRESCA
BUTIFARRA NEGRA
BUTIFARRA BLANCA
JULIVERT
MENTA
PEBRE VERMELL
PEBRE NEGRE
SAL
VI RANCI
VI NEGRE DEL PRIORAT
ANÍS
MENTA FRESCA
JULIVERT
OLI D´OLIVA
SUCRE ( SI CALGUÉS)

ELABORACIÓ

He fet les faves tal i com les vaig veure fer a la meva àvia, tal i com les fa la mare i com les feien la meva tieta Elvira i la Mundeta estimada i suposo que com les fa molta gent , tothom hi don el seu toc especial com a tot , espero no haber-me deixat res perquè tot i haver-les fet centenars de vegades sempre tinc la sensació de deixar-me alguna cosa , i segur que és per que en porta tantes...
DSC00946
* fotografia de la cassola en començar la cocció amb tots els ingredients

Talleu la ceba i alls tendres ben petits , peleu el tomàquet treieu-ni les llavors i trinxeu-lo , reserveu-ho tot per separat.
Talleu la cansalada a dauets petits, les botifarres a rodanxes, del julivert i la menta trinxeu-ne les fulles i feu un fardellet amb els tronxos , reserveu-ho tot igualment.
Poseu a escalfar l´oli , quan sigui calent poseu-hi la cansalada i feu-la rossa, llavors hi afegiu la ceba, dos tombs i seguiu amb els alls, i tot seguit la tomata .
Això ho deixem sofregir escassament un minut, i ja hi anem abocant la resta d´ingredients en l´ordre faves i pèsols, botifarres, fardellet de menta i julivert , pebre roig, sal i pebre negre, la copeta de ranci, el rajolí d´anís el mig gotet de vi negre , ho remenem sacsejant la cassola i les tapem perquè es vagin ofegant, a mitja cocció el julivert i la menta trinxats.
No les remenarem mai amb cap estri per evitar que sen´s trenquin sempre sacsejant la cassola ,si veiessim que els fa falta una mica de suc afegirem una mica d´aigua, el temps dependrà del tendres que siguin, aquestes ho eren tant que amb vint minuts eren llestes i pel meu gust un pel massa fetes , però de totes maneres boníssimes.
SALUD

DSC00958

dissabte, 5 de març del 2011

MENJARBLANC / MANJAR BLANCO

DSC00941

Fils i betes, cremalleres, botons de l´any 36, llapissos i guix per pissarra, pintures i pinzells, espardenyes de tombs i katiuskes, i les camping´s ! si, recordeu aquelles espardenyes que en deiem camping´s? arengades de casco, de la costa, cigrons, fesols i llenties a dojo, formatge ratllat al moment i xorisso tallat a ganivet, llaunes de tot i fuets penjats d´un ganxo , farina d´arròs, sèmola de blat, fideus del motlle nou i pasta de sopa a "granel",iogurs del Clesa i del Chamburcy, jelea de tres colors i codonyat Don Quijote, xocolata del Suchard de la negra amb paper grog i unes preses molt grans, la recordeu? , joguines en tretàctils de plàstic, el joc de sevillana, les pistoles de vaquero i la canana... soldadets de plàstic i nines de retallar , una estufa de llenya a l´hivern i els balcons oberts a l´estiu, la Vanguardia i la Hola , cadires per reposar , allargar la compra i també per fer-la petar , a la botiga de queviures del meu poble i havia tot això i moltes coses més i entre elles el midó per fer Menjarblanc , postre típic de Reus i del meu poble també, Porrera, que tenim ametlles per fer això i unes quantes coses mes i és que res és exclusiu de ningú, ni "ca la Maria Grau" , la botiga de queviures del meu poble de la que us parlo, ben segur que més d´un també en tenieu una igual al vostre poble.

DSC00943

INGREDIENTS

400 GRS D´AMETLLA
1 LITRE D´AIGUA
200 GRS DE SUCRE
50 GRS DE MIDÓ
1 PELL DE LLIMONA
1 RAMA DE CANYELLA

ELABORACIÓ

Triturar les ametlles amb l´aigua i deixar-la en repòs a la nevera la nit avans.
L´endemà colar-la amb una muselina i treure´n un litre de llet, reseveu-ne 200 cl .
Posar la llet d´ametlles a escalfar amb la pell de llimona la canyella i el sucre.
Desfer el midó a la llet que haviem reservat , quan arrenqui el bull baixar el foc , retirar la pell i la canyella i afegir el midó sense deixar de remenar, coure-ho uns minuts .
Al retirar-ho del foc ho coloqueu en cassoletes o en una plata,al meu poble és molt típic el dia de Sant blai acompanyant el "Rotllo"una rosca dolça.
Com sempre, vaig a misses dites, però tant allà com a Reus es menja tot l´hivern, així que entra al plaç.
Salud

divendres, 4 de març del 2011

COCA DE LLARDONS/ COCA DE CHICHARRONES

DSC00944
Com ja sabeu els que em coneixeu i els que ja fa que em llegiu m´agrada molt conservar la nostra tradició gastronòmica i com no podia ser d´un altra manera avui en llevar-me he preparat la tradicional coca de llardons per berenar, he pujat al mercat i he comprat butifarres, d´ou, blanca i negra per fer un dijous gras rodó , en arribar l´Aleix de l´escola, tota contenta li dic, avui coca de llardons que és dijous gras!, foterri com és em contesta, la teva serà de divendres gras si n´hi ha oi? nen, sembla mentida , dijous gras és el primer dia de carnaval i tradicionalment i sobre tot aquí menjem coca de llardons , si mare això ja ho se, però avui és divendres, no dijous.
Suposo que aquestes coses li deuen passar a algú més que a mi si no l´assumpte em comença a preocupar, tot i que la preocupació m´ha durat el que he tardat en menjar-me´n el primer tall , renoi que bona, us animo a que la feu que tot i no ser dijous gras també la disfrutareu , per si de cas per l´any vinent que algú em recordi a quin dia estem.

Per fer la coca només necessitareu pasta de full, llardons , pinyons, sucre i matafaluga, si teniu temps per fer la pasta de full no ho dubteu ni un moment, té feina no us enganyaré, però val la pena , si no és així doncs ja la venen feta i n´hi ha que dónen molts bons resultats , no tinc ganes de fer propaganda a ningú que no em paguen un ral així que deixo que trieu la que més us agradi.
Si decidiu fer-la us recomano el blog Food&cook tenim els passos molt ben detallats i són els que jo he seguit.
Un cop tingueu la massa feta, estireu-la molt be amb un corró fins fer-ne una làmina fina, escampeu per sobre uns grans de matafaluga i els llardons picats torneu-hi a passar el corró perquè quedin ben enganxats i llavors l´ensucreu i hi escampeu els pinyons , poseu-la al forn calent a 180º fins que estigui ben dauradeta, a mi m´agrada fina i cruixent, si us agrada més gruixuda doncs no l´estireu tant.
Que vagi de gus ti bon dijous( divendres) gras.

DSC00945

diumenge, 27 de febrer del 2011

SALMÓ AMB CREMA DE PORROS / SALMÓN CON CREMA DE PUERROS

DSC02834

No m´agrada; em confesso, si no existís ,per mi ja estaria bé , però com no és obligat menjar-ne, doncs també m´està bé .
Aquesta confessió no és ni tan sols això i no vol dir que de tant en tant no en mengi i que a més m´agradi treballar amb ell, i és que dóna joc en moltíssimes preparacions .De tota manera, crec que té tants detractors com defensors i a qui li agrada li agrada molt i a qui no, doncs ni veure´l. El meu cas és un cas de predicar amb l´exemple i si dic que s´ha de menjar de tot no seré la primera qui trenqui la regla , però si puc , passo.
Hi ha dies que em ve la inspiració divina , ( altra cosa normal no pot ser) i dic, avui toca salmó, em miren amb cara de: "aquesta s´ha iluminat" i jo hi poso gràcia i amor perque quan el posi a taula me´l miri com si allò no anés amb mi i fos l´espectacle del dia , com si el Jamie Olivier hagués aterrat a la meva cuina i hagués dit: "nena , aquest serà el plat de la teva vida ", però per molt maquetó que el posi, per molt d´amor i gràcia, per molt de Jamie amb devantal i el cul enlaire que imagini....la bèstia quan entra a la meva boca continua tenint aquell regust de peixot que no m´agrada i quan s´acaba després d´un llarg periple entre plat, forquilla i boca, sentint mirades de reüll en veure la meva cara feta poema dic , apa fins l´any que ve que s´ha de menjar de tot.

DSC02837

Per fer-lo necessiteu , a part d´una suprema de salmó , uns porros per la part blanca , nata líquida, les consabudes espècies i uns guarniments de porro i pastanaga com podeu veure en imatges ,també necessiteu imaginació de la que us he parlat avans ( Jamie ), que també hi va bé, i de l´altra , de la normal per cuinar un salmó no cal , que segur que us en sobra.
Primer feu la salsa amb la part més blanca dels porros sofregint-los a foc moooolt suau amb mantega,( ho podeu flamejar amb un brandy claret ) , afegiu-hi la nata quan sigui ben reduït el brandy i deixeu-ho coure fins que es lligui tota sola , coleu sense triturar-ho amb un colador xinès.

La part més verda dels porros, sense ser la mes dura del tot , la feu a tires molt primes i la fregiu fent-la cruixent, talleu les pastanagues i procediu igual que amb les tires de porro.

Per acabar, feu la suprema de peix a la planxa i procediu a montar el plat com més us agradi i si us agrada com jo ho he fet, doncs endavant .

Sobretot i respectant el gust de tothom , deixeu-lo una mica cru per dins , és molt difícil rosegar suro.

Salud