Als sants i als minyons no els prometis si no els dons , ho sabieu oi? ai ai ai , quantes vegades ho he dit ja, ni ho se, he perdut el conte , que si ara m´hi giro ,que si ara m´hi tombo , que si ara m´hi poso... que si que si, que ja ho se, que tinc el bloc una mica abandonat, que no tinc freqüència en publicar, que sóc inconstant, ai! si això ho dic cada dia i mira que m´agrada, però.......
Us he contat mai que vaig començar el bloc estant de baixa? potser si, va ser tot un repte per mi doncs no tenia ni ganes ni interès en tot el referent a l´internet, i era , a mes , una criticona del medi, i guaita tu! m´hi vaig enganxar , culpable l´Aleix, que em va dir: "apa mare!, si tu d´això no en saps...."! el repte que em llençà involuntariament el meu fill em va dur a posar-m´hi amb ganes , un cop començat i veient com anava l´assumpte vaig pensar que era una manera d´ aprendre a " navegar", jo no en sabia res de l´internet , mes tard i amb el bloc en marxa ja vaig pensar que era una bona manera de tenir enmagatzemades les receptes del que feia ( cosa que ara no faig , però de tant en quan si) , llavors, seguit seguit ,van arribar els que temps després han estat els meus amics, molt bons amics, d´altres que no ho son tant, d´altres que descobreixo cada dia i que pot ser ho seràn , i ara , tafanejo les seves pàgines en busca de la novetat i de tant en quan deixo anar una perla de les meves .
Ara a mes les meves perles venen acompanyades de la ma del Xavi que se que us ha agradat molt, i això és un doble motiu per treballar una mica mes i com hem estrenat any, jo estrenaré cuina i amb una mica més d´espai segurament em vindrà mes de gust fer mes coses , però avui una adient pel temps que som, aprofiteu que passats aquests dies de bogeria , garrins, ànecs i d´altres bèsties nadalenques ténen bon preu.
INGREDIENTS
1 GARRÍ ( o mitg o un quart que no vull tenir a la conciència l´empatx de ningú)
LLAR DE PORC
PEBRE VERMELL
ALLS
HERBES AROMÀTIQUES A DOJO ( BRANCA DE LLORER, TIMÓ, ROMANÍ.......)
VI BLANC
SAL
PEBRE
ELABORACIÓ
La nit avans, poseu a marinar la bèstia , per fer-ho trinxeu els alls i barregeu-los amb el llard ,el pebre vermell i una mica d´orenga , saleu-lo ben poquet.
L´endemà, quan aneu a coure´l , a sota l´animaló hi poseu les branques del llorer del timó i del romaní junt amb una poma o dues tallades per la meitat, si poden ser de les àcides millor, això impedeix que la bestieta toqui la plata i els sucs que deix anar, així resulta més cruixent.
Al començament el forn fort i quan veieu que la pell agafa to, foc ben suau i una cocció lenta ,aneu ruixant-lo amb el seu suquet, i punxant-lo quan vagi canviant-li el color a la pell d´aquesta manera serà molt mes cruixent .
En quan al guarniment , això va a gust , però jo recomanaria una cosa fresca i lleugera doncs és ben greixoset.
Jo li he fet un puré de bròquil verd i a sota li he posat la poma cuita i un chutney de papaya i pinya per allò de l´agredolç que li va molt be, però del chutney en parlaré la setmana que ve, si.....si....que si...., que ho prometo, si sou sants o minyons.....ja sabeu!
Vagi de gust!
Abans de res, Bon Any a tothom!!
Ara ve quan pensareu aquest Xavi només sap maridar amb vins blancs....Haig de reconèixer que realment hi soc un malalt dels Blancs, be, els Rosats també em perden, encara que els Negres....mmmmm, i els Caves? Ohhhhh. Siiii, d'acord, m'agraden tots.
El cert es que a l'hora de maridar no existeixen unes normes escrites que s'hagin de seguir obligatòriament , però el que sempre hem de buscar es un vi que per afinitat o contrast, aquest no predomini sobre el plat, ni el plat sobre el vi.
Avui he triat aquest Finca Viladellops Xarel·lo XXX 2009 (2008, també li anirà de meravella), un vi on podrem trobar estructura i consistència i alhora frescor i acidesa, factors que ens permetran maridar amb una peça de garrí consistent i greixosa. El finca, malgrat els sis mesos de criança en botes de Roure Francès, ens donarà d'entrada la frescor varietal i juvenil de la Xarel·lo, Pomes verdes, acidesa, Aranja i Fonolls, que ens refrescaran la boca netejant i ajudant a digerir la potència del plat, alhora que ens acompanyarà amb la guarnició de pomes, verdures i fruites tropicals. Per altre banda l'ADN d'aquest vi, nascut en els pobres i calcaris terrenys del Massís del Garraf i de tres finques diferents de Xarel·lo (d’aquí la XXX) ens omplirà la boca de paisatge i records de Romaní, Farigola i altres Herbes Aromàtiques, així com Pedra Seca i Sal de Mar.
Una Orgia d'aromes que aniran apareixent i enriquint cada mossegada que fem d'aquest saborós i cruixent plat.
Xavi Nolla
12 comentaris:
Maiiiiii: felicidades querida, y mis felicitaciones por tan delicioso y pecaminos pernil de cerdo, ayy, que esas combinaciones de hierbas me encantan.
Recibe mi cariño y mejores deseos para este año que comienza
increíblemente delicioso, ¡y esa textura! ¡hasta podría sentir la crocantez, pardiez! Está tremendo, me lo llevo, aunque no prometo que me quede así de maravilloso. :)
¡Feliz 2011!
Gràcies per la recepta. I pel consell.
Carinyuuuuuuuuuuuuuuu! Any nou, cuina nova... ens poses unes receptasses que no les puc abastar!!!
ptnts
dOLÇA
Maiiiiiiiiiiii! Reina, quin plat de luxe, no solament pel que fa al garrí, si més no també l'acompanyament i, per descomptat aquest vi blanc de la Finca Viladellops, no pot ser més exquisit per l'esdevaniment. Puc donar fe que és un bon vi, vaig tenir el plaer de tastar-lo a la mateixa Finca i amb en Xavi allà, i vaig gaudir de les explicacions de la nota d'en Marcelo el propietari de la Finca, així doncs he de dir que tot un 10 no sería poca cosa, la nota és de 100!!
Una abraçada Mai.
Manso cerdo!
Has cambiado la cámara?, tus fotos me hacen alucinar, fenomenales, asi como el plato y su composición.
Y que vendría siendo el segundo ingrediente?, es que puse el traductor y me sale hogar del cerdo, no entiendo:s
Besos.
Que platazo de lujo!. despues de fiestas no puede ser ver estas cosas. Molt bo!!. un beso.
Mai, això és una bona estrena de la nova cuina! Amb un plat de luxe (com tots els que ens portes).
Feliç 2011!
Diuen que és molt bo, però jo no podria menjar-me una bèstia tan petita.
diuen que és una carn molt fina i deliciosa, jo no n' he menjat mai i no em fa gràcia menjar un porquet tan petit.
MAI, la perfección hecha arte, si srta, menudo plato has preparado por favorrrrrrrr..........saludos paco
a mi también me sale eso de "hogar del cerdo" jajajajaja
Mai, cuanto me alegro de que empezaras el blog y pudiera conocerte. Da gusto leerte.
Y esta pata de cerdo tiene una pinta muy profesional, tan doradita, debía estar crujientísima!
un beso
Publica un comentari a l'entrada