dimarts, 12 de gener de 2010

CREMA DE CARBASSA I XIPS VIOLETA

DSC01032

No se pas com es van conèixer , diuen que un amor a primera vista , però jo no crec massa en aquestes coses , simplement va ser la casualitat .
Eren ben diferents en molts aspectes , l´una una femella daurada entrada en carns , voluptuosa , fermosa i de bon color , de familia mes aviat humil sempre havia passat desapercebuda en l´alta societat , pero era molt ben acceptada i valorada entre els altres sectors .
Des de feia un temps i suposo que com a consecuència de saber-se relacionar be principalment , havia entrat , tot i que no per la porta gran , de puntetes en les cases mes renombrades i de mes prestigi , ara el seu carisma , la dolçor i la voluptuositat del seu cos compartien llit amb la petita dama francesa.
La francesa no era pas perfecta , de fet cap de les dues ho era i si he de valorar la parella que feien era mes aviat estranya , però un cop les vaig tenir juntes vaig saber que eren l´una per l´altra .
La Violeta una pija extravagant que ronda per les millors cases i us diré que d´orígens mes aviat humils , ( Vitellotte pels nostres veins i pels snobs que estan al dia a base de revistes i magazines de regal) era petita , intensa i penetrant , no podia deixar de mirarla , per fora semblava dura, aspra, pero un cop li veies l´interior només podies pensar que aquell vellut morat era dolç i totes dues serien la parella ideal.
Els entesos en el tema , en cantaven lloances d´ella , i els teresines parlaven dels seus orígens , que si de francesa res de res que si els parents eren d´allò mes vulgar , coses de la fama però.
El meu amor per la dama Daurada venia de lluny i la Violeta va ser un caprici , juntes vam aconsseguir un trio orgàsmic , d´escàndol , mireu si no......

INGREDIENTS

1 CARBASSA MITJANA
2 BLANCS DE PORRO
2 PATATES GROSSES
OLI D´OLIVA
3 GRANS DE CARDÀMOM SENSE LA CLOSCA
2 CULLERES SOPERES DE FORMATGE CREMETTE( per la crema)
4CULLERES DE POSTRES DE FORMATGE CREMETTE ( per la queneille)
6 PATATES VIOLETA

ELABORACIÓ

Pelar i tallar la carbassa a daus.
Netejar els porros i aprofitar només la part mes blanca tallada en juliana ( guardar la resta per un brou ).
Infusionar els grans de cardàmom en una taça d´aigua calenta i reservar.
Pelar i tallar les patates a daus.
En una olla posar l´oli a escalfar i confitar els porros tallats i la carbassa , quan veiem que comencen a estar tous i afegim la patata , l´ofeguem una mica , salem i li afegim l´aigua per coure´li la taça de cardàmom infusionat.
Deixem coure-ho tot uns vint minuts i un cop cuit ho passem pel turmix, afegint a última hora el formatge i rectificant-ho de sal.
Tot aquest procès jo el vaig fer a la Thermomix , tingueu en conte la quantitat d´aigua per que no quedés massa líquid, si no n´esteu segurs treieu-ne avans de triturar i si cal ja li afegireu després.
Talleu les patates molt fines, per fer-ne xips i fregiu-les en abundant oli posant-les sobre paper de cuina.
Feu quatre queneilles de formatge , una per cadascun , poseu-ne una a cada plat , després la crema de carbassa i acabeu amb unes xips de violet.
Senzilla , simple , dolça i saborosa com l´amor.


DSC01033

33 comentaris:

Marta ha dit...

....saps que tinc sobre el taulell de la cuina? Una carbassa de les ratllades....
Quina crema, ideal per aquests freds que estem tennint! Segur que boníssima! (i el cardàmom??? li dona bon gust?)
Ptnts

Gabriela, clavo y canela ha dit...

A mi me encanta la crema de calabaza, el tuyo tiene un color estupendo..especial para éstos días...
un beso
Gaby

Erika ha dit...

No podemos tomar ningún tipo de sopa en esta época porque hace mucho calor. Eso sí cuando aparezca el fresquito me pongo a hacer esta crema exquisita!
Cariños

Merchi ha dit...

Esta cremita con el frio que hace por aqui, me venia ahora mismo de maravilla. La de calabaza es una de mis favoritas, me encanta el saborcito que tiene. Viendo la tuya, ya tengo antojo, niña ;)

Besitos

manel ha dit...

a vegades les parelles més inversemblants són les que millor funcionen.
com la marta, jo també tinc dues carbasses a punt de consumir (suten fotografiades a la capçalera del bloc), i tinc cardamom, però em falta la violeta. a veure si la trobo i puc fer aquesta unió, com tu dius, senzilla, simple, dolça i saborosa com l'amor

manel ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Carmen ha dit...

¿Qué? ¿papas violetas?

Éjele, esas no las conocía. Cuéntame más de ellas, princesa.


saludos

Striper ha dit...

Una recepta ple de plaers orgasmics com els que tambe dona els crec dels cardàmom , Maarta.

La cuina vermella ha dit...

Ens apuntem al trio orgàsmic!! petons.

Empar ha dit...

Me encanta la calabaza, me la puedes dar sea como sea.
Y mira que ando buscando esas patatas hace ya tiempo y no logro encontrarlas.
Un beso.

Elvira ha dit...

Quin joc de colors! Mira que son maques les patates violetes, m'ha encantat el toc amb el cardamom!. Petonets guapa ( t'he d'enviar ara mateix un correu)

Gemma ha dit...

M'encanten les cremes de carbassa, aquesta aromatitzada amb el cardamom ha de quedar molt bona, el proper cop ho provaré :)
I l'acompanyament amb la quenelle i les xips de violeta converteixen una senzilla crema en un plat de luxe!

Ana Powell ha dit...

Excelente color y el sabor tiene que ser divino.
Besicos

Dolorss ha dit...

Tinc carabasses per donar i per vendre, faig de casi tot amb elles, però amb cardàmom i aquestes patatones pijes.. ho haig de fer
Una abraçada.

Karolina ha dit...

vaya crema mas rica, a mi me encanta y la hago a menudo!! y los hcips te quedaron muy bien!!!

starbase ha dit...

Segons ens va explicar en David Lienas, les patates violetes són violetes perque les injecten amb el colorant. La qual cosa em va trencar una mica el romanticisme, però igualment són molt divertides i boniques.

El plat és preciós, però sobretot és una gran combinació de sabors.

Felicitats.

Juan ha dit...

Hola Mai. Me encantan este tipo de cremas y con el acompañamiento que le has puesto queda de lujo. La foto es una obra de arte.
Saludos

ANNAFS ha dit...

Que bona aquesta crema de carbassa, i quin color! Jo encara tinc una carbassa per obrir, a veure si se'm farà malbé.
ptns.

ARA ha dit...

Mai, molt bo, i molt maco, aquestes patates son precioses, pero res fàcil de trobar. El plat queda exquisit, la combinació em sembla perfecta.

Tonets.

Ara.

Carme ha dit...

Mai, abans de tot, encantada d'haver-te conegut.
En segon lloc un plat de festa amb aquestes xip liles.
Ptnts.

Torreta ha dit...

Mai, no sé si parles de la carbassa o d'aquesta patata violeta que hem parlat aquesta tarda, jo crec que de la patata, però no estic segura, bé de totes maneras ara no m'importaria tastar aquesta crema, té una pinta....
Cani

Mai ha dit...

- Marta , ideal tot i que el fred ha minvat força avui , però tot i així ve molt de gust, ei, tal i com veig puc engegar un concurs eh? espero veure molts blocs amb la crema daurada , veig que hi ha força carbasses , esperant convertirse en apetitoses cremes , no us oblideu el cardamom , a mes de ser afrodisíac és digestiu i boníssim.
Un petó maca

-Gabriela como bien dices tiene un color preciosísimo ,con mucha luz cierto?
un abrazo.

-Erika, te digo qeu como una crema fría no está nada mal, eso si dosifica muy bien las grasas.
besos.

-Merchi cariño, pues este antojo se pasa rápido, mañana a por la super calabaza y ya sabes, una cremita para cenar pensando en mi jejejeje.
besines.

-Tota la raó del món Manel , tot i que s´ha de mesurar el que es fa , si no llavors diuen qeu els cuiners som com els capellans que ho casem tot .
Llàstima no saber que no tens violettes , en vam plantar i aquestes son collita pròpia , te n´hagués portat , quan vinguis per aquí o vinguem ja en tindràs.

Petonàs cap a Castellterçol.

-Carmen mon amour, te cuento y así vale para todos y disculpa pero es que no me da tiempo en breve la traducción.
Se treta de una patata mas pequeña de lo normal , en Francia la llaman vitelotte o vitelotte noir y parece ser que fue en ese país donde la plantaron primero aunque según dicen también procede de Peru , el sabor no dista demasiado de cualquier patata, aunque yo le encuentro mucho mas sabor a tierra , al cocinarla pierde color, aunque como ves mantiene ese tono violáceo, algunas en su interior tienen un color mucho mas pronunciado que otras y para mi su mayor atractivo es ese, el color.
Ya se comercializan por aquí en bolsas de chips, entre los que hay patatas, zanahorias, remolachas, chirivias....
Estas son de cosecha propia , y puedo decir que me emocionó muchísimo cuando las recolectamos pues no creí que saliera bien el invento pues de casualidad las compré en un super de Andorra.
Espero haber resuelto algo la duda, jijiji
Un abrazo .

-Stripper, això diuen dl cardàmom , i ens ho creiem oi? mes que res pel aroma tant bo que deix.
Abraçades

-Vermells , aquest trio , o sia , la daurada , la violeta i jo acceptem participants i la cullera i la taula la posa servidora.
petons , estimats.

-Empar yo las he visto en ocasiones, en la boquería en BCN , por supuesto, de todo, estas son cosecha propia y salieron rebien.
un abrazo.

-Elvira, bonica, quin goig fa el color a la taula, és tant atractiu oi?
estic frissant per tenir notícies teves, m´has de contar moltes coses.
una abraçada estimada.

-Gemma totalment d´acord, les coses senzilles de vegades són tot un luxe.
Petons bonica i ja et vaig dir que va ser tot iun plaer conèixe´t?

-Anna , divino es poco, para repetir sin segundo plato.
besos

-Dolorrs triomfaràs mes que els de "Gallina blanca"
uish, que faig propaganda gratuita.
petons

-Karolina, si es que sabemos lo que es bueno de verdad ¿ no?
un fuerte abrazo.

-Starbase, pots continuar éssent romàntic , aquestes et puc assegurar que de tint res de res, son collita pròpia, potser no són tant morades en coure-les però tint niente.
Una abraçada

-Juan, querido, gracias , y te aseguro que estaba deliciosa, tengo otra versión un poco mas lujosilla que ya llegará, dicen que a los tontos por donde les da y claro que hago yo con un megacalabazón, pues cremas en versiones jejejjee.
un abrazo

Mai ha dit...

Anna , resultona ho és però quan la probes la trobes deliciosa , de veritat, au corre, corre, que no es faci malbé la teva carbassa, petons.

-Ara, estimada, qeu bé ens ho vam passar oi? la combinació fantàstica, però aquell posim daurat a sobre les patatones ohhhhhh, no puc deixar de pensar-hi .
Molts petonets per tu.

-Carme , el plaer va estar meu , ara ja ens coneixem com a mínim ens hem vist i la propera, que hi serà segur ( convencerem al Manel , que ho fa de meravella ) encara millor.
una abraçada.

-cANIIIII , bonica meva, ja ets aquí ! quina ilu , ei, ja t´ho explicaré , prendré una carbasa al poble i quan vinguem de l´excursió pel monte perdido calentona passará de be....
Petonssss , jajaja, d´aquests no et pots desfer i ja saps que sóc una petonera.

La Quinta de Luculus ha dit...

Dóna de gran cor! trobo el teu bloc i trobo aquesta meravella culinària, crec que deu ser una crema perfecta! i amb el toc de cardamom, hum! les patates violetes només les hem provat amb una mena de timbal amb ou ferrat i no recordo que més portava i ens vam agradar molt.
Besets

TROTAMUNDOS ha dit...

Feliz Año Nuevo Mai¡¡

Estas cremas vienen maravillosamente bien con estos fríos que tenemos, a mi me fascinan y las encuentro perfectas para cualquier momento.

Te quedó preciosa la presentación.

Besotes

ELS PEIXOS ha dit...

El meu nebot , li encantará , si em surt com aquesta....aquesta és una crema de veritat!!
Semble gema des de aquí..

Glòria ha dit...

La crema de carbassa m'agrada molt i amb aquest toc de la patata violeta, una combinació cromàtica molt atractiva. A mi també m'ha vingut al cap el comentari que t'ha fet Starbase però si són de collita pròpia, garantia segura!. Per cert, i la recepta del flam amb tòfona, je, je.

Dolça ha dit...

Hola mai,

M'encanta la crema de carbassa, és plat que sovinteja a casa nostra, però aquests xips violetes... m'encanten. On les trobo aquestes patates, a plaça?

PTNTS
Dolça

juan el catalan ha dit...

Hola Mai, se ve buena esta crema y facil,las patatas violetas no las he visto nunca,o no me he fijado un saludo.
JUAN

El cullerot Festuc ha dit...

La crema de carbassa és sens dubte la meva preferida...m'encanta!!! El teu acompanyament el fa de plat de festa!!!
Petunets,
Eva.

Eva ha dit...

Vaya colorcito rico que tiene esta crema Mai, es llamativa a mas no poder, y el acompañamiento que le has puesto le va fenomenal. Muy buena combinacion , y la presentacion y las fotos preciosas.
Besotes

Margarida ha dit...

Ai, noia, has estat més poètica que mai!!!
I aquestes parell tan estranyes a vegades són les que tenen més futur!

Vaig que m'hauré de passar per la Boqueria a veure si trobo aquestes "pijes", perquè per Badalona no es passegen gaire! I què passa? Les pijes també tenen el seu encant! A mi m'han enamorat!

Que tinguis un bon diumenge, maca!
Petons

Mercè ha dit...

Mai, un plaer haver-te conegut!! :)
La crema de carbassa és de les meves preferides i combinada amb el cardamom i aquestes patates violetes, un plat rodó!
Petons!