diumenge, 7 de novembre de 2010

OSSO BUCCO A LA GREMOLATA

DSC01043

M´agrada cuinar, per molts és un plaer, una afició , un entreteniment.... per mi és una manera de viure, jo vaig triar què volia ser i què volia fer i millor o pitjor tinc la fortuna de fer-ho .
Avui pensava en els clàssics de la cuina, pobres! molts d´ells reis de la seva espècie han passat a segons i tercers plans trets a cops de cul pels gotets , platets , aires , escumes i reduccions , ells, reis i senyors de la cuina !
Clàssics de la cuina catalana , balear, extremenya , manxega , gallega, per no dir de les cuines italianes, francesa, o alemanya per citar-ne alguns , són uns grans desconeguts per molts que es preocupen mes per fer uns "molls a la puturrúdefua" quan ni tant sols n´és temps , que per fer unes fantàstiques i meravelloses sopes d´all , que no han tastat un cop en la seva vida , cosa que no entenc , perquè si hom menja una mitja de tres cops al dia i te uns trenta anys ha fet 23.850 àpats , com pot ser que mai hagi menjat unes sopes d´all? ho entendría si es tractes d´un caviar , però unes sopes d´all? i això només és un exemple evidentment , exemple d´ un plat típic a tota la península i que molts probablement mai han menjat , però pels que posiblement no és pas desconegut un plat de vedella amb salsa d´ostres, que ni és vedella ni porta salsa d´ostres.

Potser estic un pel crítica avui, i no voldría pas que pensessiu que tinc res en contra de la cuina forànea , ni de la cuina " moderna" , ni de l´alta cuina , no no no, no és pas això , a mi m´encanta i qui em coneix be que ho sap , però no podem oblidar els clàssics , no podem fer-nos de grans gourmets desconeixent la cuina més tradicional, l´arrel de la cuina , la de cada dia , la cuina de casa , la de la casa del costat fins i tot , la que ha omplert estòmags quan res hi havia per omplir-los , la dels pressupostos ajustats a un sou minso , totes aquestes cuines no poden passar desapercebudes . Penseu que no tinc raó ?

Avui un dels plats mes tradicionals i clàssics de la cuina lombarda, jo el vaig veure preparar fa molts anys i panys quan els meus coneixements de cuina italiana eren uns macarrons com feia la mare , molt temps després el Milanès autor d´aquest Ossobucco , amantíssim de la seva terra ens va explicar unes quantes coses mes , avui L´"Osso Bucco "u òs buit a la gremolata.

DSC01046
INGREDIENTS

OSSO BUCCO ( un per persona )
FARINA
OLI D´OLIVA
VI BLANC SEC
VERDURES PER LA BRESA ( pastanaga , ceba , porro , api...tallades en juliana)
LLIMONES ( Rallades )
JULIVERT ( Trinxat )
FILET D´ANXOVA ( Optatiu i trinxat )

ELABORACIÓ

Barrejar la farina , amb pebre negre i orenga .
Salar els talls de carn.
Enfarinar els talls de carn i daurar-los a la paella per ambdós costats amb oli d´oliva. Reservar-los.
Passar l´oli restant colat a una cassola i afegir-hi tota la bresa , sofregir-la be i afegir la carn a sobre de la verdura sense remenar-la perquè no es desfaci , cobrir amb el vi blanc i coure tapat a foc lent entre 1 1/2 hora i 2 hores, aneu afegint de tant en quan un raig d´aigua per què no quedi sec.
Un cop cuita , reservar la carn i passar les verdures pel colador xinès sense triturar, només pressionant les verdures i el suc.
Barrejar, el julivert, amb la llimona i l´anxova i unes gotes de suc de llimona.
Posar la carn en una plata o casola cobrint-la amb la salsa i aixecant-li el bull perquè agafi la salsa.
Per servir poseu el tall cobert de salsa i empolsat amb la gremolata , per acompanyar jo ho vaig fer amb una mica de pasta i unes pastanagues tornejades però de vegades i és molt habitual en aquesta carn ho he fet amb un rissotto de llimona .
Que vagi de gust amb aquest clàsic de lombardia.



23 comentaris:

Cris ha dit...

Me encantó este ossobuco bien condimentado y acompañado con la pasta y las zanahorias, me gustó mucho, felicitaciones!
Cariños

starbase ha dit...

L'ossobucco és un dels plats favorits del pare, tot i que no el menjem quasi bé mai.

Però quan hem anat a un italià a menjar molts cops ha estat la seva tria. I no m'extranya per que té un sabor i una contundencia sensacionals :)

Gemma ha dit...

Jo crec que els plats de sempre no es deixaran mai de fer... espero, vaja!
L'ossobuco és un dels plats estrella de me mare, li queda boníssim!
A tu t'ha quedat sensacional.

Striper ha dit...

Jo soc un amant de la cuina tradicional, la del xup xup, sofregit i picada si cal,i crec que es pot reiventar en la presentacio, en la reduccio de grixos els temps han canviat, visca la vedella amb bolets!!

Maduixa ha dit...

Hola guapíssima! quanta raó que tens!

Però deixa'm dir-te que un plat com el teu, segueix sent l'estrella de la taula, posis el que hi posis al costat.

A mi també m'agrada molt aquesta carn, m'agraden gelatinoses i amb suquet, i m'ha sorprès el toc de l'anxova però m'ha encantat! quin contrast més bo!

un petó, bonica :-)

Cogollos de Agua ha dit...

Se le ve delicioso, que foto más bonita

Un Besazo
Chelo

Ana Powell ha dit...

De rechupete y tan bien condimentado.
Excelente color ♥

Mandarina ha dit...

Quina platazo, per déu! m'encanta toooooot:)

mesilda ha dit...

Con un plato como este el exito en la mesa esta asegurado...por eso lo tradicional nunca falla.
Besets.

paco ha dit...

Mai, téns próu raó a lo que en dius, naturalment jo no tinc res en contra del vanguardisme, peró es veu cada cossa per ahi que válgame déu y s´mare, el plat que has preparat fabulós, jo no el prepare peró el méu cuñat també el prepara próu be....feliçitats..........paco

Sorokin ha dit...

Como siempre con tus fotos, dan ganas de liarse a lametazos con la pantalla del ordenador de lo apetitosas que están. ;-)

Sarita ha dit...

M'encanta el teu blog, gracies a que has pasat pel meu he descobert el teu i ara mateix em faré seguidora. Un petó i t'animo a que participis al concurs, que veient el be que cuines tens moltes posibilitats de guanyar.

Mai ha dit...

-Cris, muchas gracias, te animo a que lo hagas, el toque del limón y el perejil en crudo son un descubrimiento, ya verás.
un abrazo.

-Starbase, és una carn molt contundent, però ideal per gent de bona boca, és un tall considerable, a més el melosa que és i el gustosa la fan una delícia, el pare si que en sap!
un petonàs.

-Gemma, jo tinc l´esperança que no, només cal que vegis els blogs, estimen la cuina de casa, de les mares i de les àvies, és molt bon senyal això, però....encara falta.
una abraçada, bonica.

-Stripper, totalment d´acord, reinventem, però cla conèixer d´on ve tot, cal saber mes sempre .
un petó i amunt la" picada".
una abraçada.

-Maduixa estimada, gràcies pels teus elogis, veig que t´ha agradat! hehehehehe, m´encanta , de veritat ara només cal que ho provis i veuràs com encara t´agrada més,jo també sóc de coses meloses jajaj, i mira que en sóc de seca i aspra!
Una abraçadota i mil petons reina.

-Chelo, era mejor de lo que se ve , te lo aseguro, así que a probar!
un abrazo guapa!.

-Ana, el toque de condimento del limón y el perejil son muchos puntos a su favor, de verdad.
Muchas gracias y un abrazo.

-Mandarina, ets una de les meves fruites preferides, espero les primeres com aigua de Maig, les primeres m´encanten, verdoses, un pel àcides, fresques i amb aquell aroma...mmmmmm.
Gràcies bonica , i un petó fort!

Mai ha dit...

-Mesilda, si en tens de raó, el tradicional mai falla, m´encanta l´avantguarda , la innovació , però quan vaig a casa de la mare o em conviden friso per que em posin davant un rostit de pollastre amb bolets, d´aquells de xupxup a foc lent.
Una abraçada maca.

-Paco i segur que al cunyat li surt boníssim, i que el disfruteu molt oi? i si tu hi poses l´arròs és festa gran , i no parlem d´amenitzar-ho amb bona música, que tu ja saps que és bo, per aquelles terres bona taula i bona música no hi falta.
Una abraçada

Mai ha dit...

- Monsieur Soronkin , que me va usted a contar de lametazos a la pantalla después de haberse pimpado ese bife de chorizo mas ese ojo de bife , que ya me puedo imaginar yo como serian por aquellas tierras .... Y lo que no cuenta! que seguro que entre pecho y espalda se dejaron caer una buena parrillada, Malbec viene, Malbec va...que ya me he enterado!
De todas formas querido amigo, tienes razón , y mi Osso bucco está delicioso, sólo puedo decirte que si en alguna ocasión tu avión hace escala aquí en mi vecino aeropuerto , a cinco minutitos de casa llama a esta puerta y no te aseguro un "osso bucco" , ma se una testa vuota y alguna que otra vianda y buen vino.
Un abrazo

-Sarita, encantada amb la teva visita, doncs ja estic pensant , m´agraden els reptes i m´encanta la cervesa! ups, no ho diguis hehehe, que pensaràn pobra de mi jajaja.
Er dic alguna cosa ok.
Un petonàs maca.

BuenasMigas. ha dit...

Boníssim. El ossobuco és un dels meus plats preferits ia tu t'ha quedat amb un aspecte deliciós i preciós, com tot el tu que fas.

Un petó, maca.

Mai ha dit...

-Anna un fort petó per tu, les teves paraules animen a qualsevol, ets un solet.
Un petonàs

Cocinica ha dit...

Fantástica receta y muy original, con las anchoas y el limón, tiene que quedar deliciosa.

Besos

Elvira ha dit...

No vas pas desencaminada, sempre he pensat que qui domina la cuina de tota la vida, pot començar una mica les sofisticaciones, sense oblidar que les bases son les importants. A casa, molts diumenges prepar-ho ossobuco, em transporta a casa de la mare nomès d'olorar el plat. Petons bonica

Kako ha dit...

Mai, quizás discrepo un poquito contigo. Me encanta la cocina clásica pero presentada de manera moderna, se entiende? y eso lo encuentro positivo, es como mejorado estéticamente manteniendo quizás los ingredientes básicos.
Me dió risa lo de la salsa de ostras porque la primera vez que la escuché pensé, guauuuu, cómo me he perdido esa delicia?, con lo que me gustan las otras, je.
Tu plato se ve delicioso y yo no como carnes con hueso pero seguro que este me lo zampaba entero, la salsa se ve de muerte.
Un fuerte abrazo, me encanta el debate :)

Mai ha dit...

- Cocinica, te digo lo mismo, deliciosa! de verdad , animate a probar.
besos guapa ( me encanta tu logo).

-Elvira, bonica! de vegades penso que divago molt i si et passes amb aquestes afirmacions? em dic, però quan trobo algú que pensa una mica més o menys com jo, em quedo mes tranquil-la.
Hi ah tantes olors que ens porten records? la cuina és màgica oi?
una forta abraçada.

-Kako me encanta que discrepes, aunque en realidad no lo haces ,la estética hoy es fundamental, importantísima nos guste o no para todo y en la cocina renovarse o morir, y yo me gano la vida con ello! sólo que creo que se deben tener sólidas bases de cocina y no dejarse iluminar por las grandes creaciones , posiblemente hablo desde una postura mas profesional , pero no nos engañemos , cuantos ponemos la mesa a diario igual que hacemos en nuestras fotos para los blogs?
Muchas veces si pero lo mío es deformación profesional, aunque una sopa la sirvo a diario como una sopa , jajjaja.
una brazo

Gloria ha dit...

Mare meva, quins plats i quines fotos!!!! Al.lucinada estic jeje.
M´alegro molt de conèixet i a partir d´ara et seguié molt d´aprop.
Gracies per la teva visita.
Un petó.

Mai ha dit...

Moltes gràcies a tu Glòria, és un plaer tenir-te aquí, vine quan vulguis i pren el que desitgis i sempre seràs be rebuda.
una abraçada