SOPA DE GALETS FARCITS DE MANDONGUILLES TOFONADES i EL CLOS NELIN 2008
Podria lloar la meva gosadia , però si l´atzar no l´hagués creuat en el meu camí possiblement mai per molt agosarada que fos jo, haguessim creuat ni una sola paraula , gosadia i tafaneria diria jo , dos termes potser una mica pejoratius, es van unir per que li fes una proposta : vols maridar amb mi?
El món virtual és capriciós , els jocs virtuals fan que tingui dos-cents amics de la Xina , Malaisia, França, els EEUU...i que se jo quants més! com li podia dir a un Xavi que no, per molt estrany que fos i per molt que no el recordés de res? , segur que m´he creuat amb ell en algún lloc, segur que em coneix i no serà qüestió de fer el ridícul....em vaig dir.
La tafaneria en veure´l de nou dies després per la página social més famosa del món mundial va fer que em preguntés , i qui coi és? i al seu perfil que vaig anar , però seguia sense saber qui era tot i que era prou interessant , un enòleg ? un somelier ?
-I que vols fer , em diu?
-La veritat és que no ho se massa be , jo el vi me´l bec , a la tercera copa i si m´agrada li puc fer una fervorosa declaració d´amor a lo " Oda al vino" tot i que a Neruda no li arribaria ni a la sola de l´espardenya , però dir alguna cosa crec que no , no en podria dir res de res , per això et vull .
-I vols que escrigui?
-Home, estaria be no? jo poso el menjar i tu el beure , jo explico el plat i tu el vi , si el teu prestigi corre perill, no pateixis, mai diré que has estat tu .
-Ah no, si escric poso el meu nom.
Això em va agradar, caminar en companyia pot ser molt i molt divertit.
-Molt be i per on comencem?
-Un clàssic de Nadal renovat , o no, perquè tot i que en aparença continuarà sent un clàssic, el cor és una mica diferent , es tracta d´una "Sopa de galets farcits de mandonguilles tofonades".
El clàssic galet es converteix en un megagalet gegant , les mandonguilles de sempre es suavitzen una mica per donar molta mes importància al sabor i l´aroma de la tòfona i es col-loquen dins seu , i per acabar unes làmines de tòfona per sbre acabaran de fer la comesa de les olors junt amb el brou , aquest potent i consistent com ha de ser el brou de nadal.
INGREDIENTS
PEL BROU
UN QUART DE GALLINA GROSSA
UN QUART DE POLLASTRE DE CORRAL I TOTS ELS MENUTS
UN TROS DE GARRETA DE VEDELLA
UNA CUA DE PORC SENCERA AMB L´OS DE L´ESPINADA
UN TALL DE CANSALADA VIRADA
UN PEU DE PORC
UN OS DEL PERNIL AMB PERNIL
API , PASTANAGA, CHIRIVIA, NAP, PORRO
Per fer el brou, doncs ja sabeu, totes les carns alhora en aigua freda i anar escumant les impureses a mesura que vagin sortint, les verdures incorporeu-les a mitja cocció i desmentint els mites de les llargues coccions dels brous us diré que amb un parell d´hores és mes que suficient .
Un cop fet el brou en colem al quantitat necessària per coure els galets , amb la resta en courem les verdures , la col , la patata i les pilotes, que avui no vénen al cas.
PEL FARCIT DELS GALETS
CARN TRINXADA DE PORC
ALL
JULIVERT
MOLLA DE PA REMULLADA EN LLET
OUS
SAL I PEBRE
Barregem la carn amb el julivert trinxat, l´all els ous el pa, la tòfona ben trinxada i salpebrem, només tindrem en conte una cosa , aquí el protagonista és la tòfona, per tal de desvirtuar-la el mínim, el julivert, l´all i el pebre negre hi seràn presents només per recordar que és una mandonguilla dins un galet , però la tòfona n´és la protagonista, per tant no l´estalvieu.
La tòfona que vaig fer servir pel farcit de mandonguilla és la "Tuber Melanosporum" o tòfona negra del Périgord, és de Conserves Coll a Castellterçol , com encara no és temps de tòfona segons em van explicar no en vaig poder posar de laminada fresca per sobre com jo volia i vaig fer-ne servir una de laminada que vaig comprar a Benabarre però aquesta és la "Tuber Aestivium" això és el que diu el pot el cert és que l´olor és mes suau, no tant intens com l´anterior.
Farcim els galets ben plens , penseu que dupliquen el seu volum , i els posem a coure en aigua bullent primer, es a dir, posem un olla al foc amb l´aigua justa que els cobreixi i a partir d´aquí així que va minvant li anem afegint brou que tenim al foc ben calent .
Els galets que vaig fer servir extra grans de blat dur van trigar a coure´s, i van quedar un pel durets , quinze minuts .
Espero que per Nadal sigueu una mica , si no clàssics ,tradicionals a la taula , les tradicions gastronòmiques s´han de conservar , com totes , tot i que com veieu sempre podem afegir, un petit detall que no desvirtua i encara ho fa mes gran i si a mes ve maridat amb la parella perfecta i també de casa , que més podem demanar.
Hola a tots , sóc en Xavi Nolla , sumiller i amant del vi .
primerament volia agraïr a la Mai , la seva "gosadia" , doncs és per mi un inmens plaer aportar un granet mes a aquest magnífic bloc gastronòmic i intentar, desde la meva humil opinió , trobar la parella de ball i taula a les receptes i plats que aquí es presentin.
Quan vaig veure la recepta de la Sopa de galets amb tòfona que la Mai em presentaba ja ho vaig tenir clar ....Un gran plat ha d´anar acompanyat d´un gran vi , així que aprofitant les dates nadalenques que s´apropen he volgut fer bona la dita que diu "per Nadal, cada ovella al seu corral " triant , per maridar aquest plat , un vi que neix a la mateixa terra que la cuinera , el Priorat.
Clos Nelin 2008 de Clos Mogador , un magnífic vi de Garnatxa Blanca, Macabeu, Marsanne , Roussanne , Viognier i Pinoit Noir .
Un vi càlid i elegant que ens acompanyarà amablement aquesta sopa , trobant en ell el record dels fumats i pa torrat , que juntament amb la mineralitat de la llicorella casarà a la perfecció amb la tòfona.
Per la seva potent estructura el Clos Nelin ens aguantarà la carn i la pasta dels galets i amb els seus tocs cítrics i frescs del final , ens desengreixaràn i netejaràn la boca per deixar-la llesta per la següent cullerada.
Un vi que ens perdurarà a la boca i que fins i ot en podrem seguir gaudint d´ell en el segon plat d´aquests dinars i sopars tant típicament Nadalencs.
36 comentaris:
m'ha agradat molt aquest post, i tot i no ser un amant del vi, podria arribar a tastar-lo amb gust.
Mai per altre banda, aquí a mallorca sempre he vist la sopa de nadal farcida. però en lloc de comprar els galets, es compra la sopa de la mateixa forma, però del número 5 i és ideal per ficar-te-la a la boca.
Com que du molta feina d'omplir, la gent trempa la carn, amb ou, sal, pebre bo, herbes aromàtiques, all i julivert i quan la te farcida la van congelant.
Jo per omplir-la emplei una màniga amb un boqueta llisa, me va benissim.
També es fan pilotetes i es posen dins la sopa.
Bé res més a dir crec, a si, sa padrina dins el brou esclafa un parell de vermells d'ou bollits per espessir el brou.
una besada xula!
Deliciosa me encantan los galets rellenos en la sopa.
Besos
Una recepta molt bona! Les fotos són esplèndides. No he tastat mai els galets, pense comprar-ne de seguida!
;)
quina recepta més bona, jo per nadal no faig mai escudella peruqe durant tot l'hivern la mengem , però per aquestes dades un dia si que cau la sopa de galets
petons
Ep!!!
Que aquesta no és una simple sopa de galets!!!
Ha de ser exquisit!
A mi m'encanten els vins penedesencs.
Mglòria de Gourmederies
Caray Mai,tu haces que esta sopa sea todo un espectaculo!La has vestido de fiesta mayor...un buen vino y a disfrutar.
Besets.
Mai,
Durant l'any, l'unica menjada que no admet discusió és la del dia de Nadal, ... sopa de galets.
Farcits, ja els ha fet, però amb la tòfona com a protagonista no. Em sembla que han de ser excel·lent i en aquest cas, a més, ben acompanyat.
Una forta abraçada.
Una escudella de luxe!, quin àpat tan tradicional i tan bo...Les fotografíes són una meravella, dóna gust anar mirant el teu blog, tot i que el nivell és altíssim!Una abraçada, em sento contenta que hagis passat pel meu!
Pues yo si hago un brindis a tu salud con buen vino. Que linda y exótica se ve este platillo..
además de su presentación asumo ha de haber quedado deliciosa!! Saludos
Fixa't tu, maridar està de moda, tu amb en Xavi i nosaltres amb el Joan de Devinis!! això sí que és fantàstic!! Bravo!!
-Xisco, m´encanta que t´hagi agradat, un gourmet com tu hi te molt a dir , jo de vegades si són més petits també he emprat una màniga, però aquests són molt grossos i no cal, pensa que en un plat soper només n´hi cabien tres.
En quan al vi... és com l´amor, quan trobes la parella perfecta te n´enamores i ja és un no parar jajajaja.
Sa padrina ja sap el que es bo, a mi també m´hi agrada un rovell d´ou al brou.
Molt petons peque
-Cocinica, hacen muy de navidad verdad?
un abrazo preciosa.
-Xavier, que no has tastat mai els galets? això ho tenim d´arreglar ja! m´alegra que diguis que t´agraden les fotos, jo aquesta vegada no n´estic massa contenta, de nit mai em queden com vull.
una abraçada
-Lidia un dia en tenim de parlar entre tots dels termes escudella i sopa , jo escudella en faig sovint , de sopa de galets només per Nadal i voltants , d´aquests galets s´enten , així que més o menys crec que com tu, però el debat queda obert.
una abraçada maca.
-Mª Glòria, volent seguir la tradició l, galets, si ens modernitzem una mica els il-lustrem un poc.
Hi ha vins de molta qualitat al Penedès i no cal dir de caves! però això ho sap millor que ningú el Xavi, que caldrà seguir atentament les seves recomanacions.
una forta abraçada.
-Maria, tu ho has dit , sopa bona i un bon vi i a disfrutar , pel que se s´estàn fent molts bons vins per la teva terra...s´ha de tenir en cote això.
uan abraçada.
-Fogons , jo trobo i et donc tota la raó, que amb 365 dies multiplicats per una mitja de dos àpats al dia forts , dóna per que aquests que són part de la nostra gastronomia els potenciem encara mes per evitar que es perdin, el de Nadal està molt arraigat crec jo, però n´hi ha d´altres que corren seriós perill.
Endavant amb la gastronomia popular.
Una abraçada.
-Mercè, jo em sento molt agraïda de la teva visita, espero que ens veiem sovint i estic contentíssima que t´hagia gradat el que has vist.
uan forta abraçda.
-Capricornio, te acompaño en el brindis, siempre es un placer verte por aquí , me paso en un plis que seguro que ya comenzaste con tus platillos para fiestas.
un fuerte abrazo.
- Txell, Kike , això és un no parar, igual estic adormida com m´hi poso i no paro .
Coneixeu al Xavi? em paso a veure al Joan , entre tots farem que això no decaigui.
una forta abraçada estimada i Bravo per tu!
Hola Mai,
Mantenint la tradició, però amb un toc d'originalitat! Una proposta fantàstica, sense dubte per provar. Gràcies. Petons
Mai, estic anonadat de veure aquest plat, no recordo haver-lo vist y per supost tastar-lo, no crec que desde el sol perfum del plat hasta la Glória no cal ni un centímetre, feliçitats xiqueta........paco
A casa nostra sempre hi ha escudella per Nadal, és una escudella diferent de la que mengem totes les setmanes un parell de vegades... Aquella la fa la meva mare només per Nadal i és tan i tan bona... Les tradicions s' han de seguir i si són tan bones encara més. La tofona li deu donar un gustet ben especial a aquesta sopa, ha de ser deliciosa.
Mai,
Quin goig de galets!! però encara més goig que en Xavi Nolla hagi maridat aquest fabulós plat, Si, de luxe amb la tofona.
com sempre Mai, un excel·lent plat.
Vaig tenir el plaer de poder coneixer a en Xavi en el vins&Blogs i és encantador.
Una abraçada reina!!
Sóc una clàssica perquè sempre faig galets per Nadal, però mai he popgut menjar aquests galets tan grossos que van farcits. Com no sóc gaire amant de les barreges, m'agrada un plat de caldet amb els seus galets i, quan he acabat,c m'hi poso unes pilotes petites, un grapadet de cigrons i el pedrer.I m'ho menjo per separat.
No obstant això, sempre m'han cridat l'atenció aquests galets, i penso quina feinada haver de farcir-los d'un en un, sobretot quan tens molts convidats a taula!
-Eri, la idea és aquesta, exàctament el que dius, mantenir les tradicions amb un toc diferent, novedós o no, original per molt o no tant per d´altres, però la idea és exactament el que dius.
gràcies i mil petons.
-Paco, m´encantaaaaaaaaaaaaaaaa , això de xiqueta m´ha robat el cor jajaja , el millor és que t´agradi i ho has de fer i si no trobes galets m´ho dius que jo tel´s faig arribar.
una abraçada.
-Anna, i tant que es bona la que fa la mare i per Nadal és tant diferent oi? si no prquè volem la sopeta de nadal, perquè és diferent, encara que hi posis el mateix, que no és així, però és diferent.
una fort abraçada.
-Carme, coneixes en xavi? estarà molt content de veure´t per aquí i que diguis que és encantador, a mi també m´ho sembla hehehe.
Moltes gràcies pel teu elogi , que t´agradi a tu i a tots és el millor.
una abraçada ,estimada.
-Margarida jo sóc de la sopa petitoooona, però els galets són els galets i no poden faltar, et dic una cosa , jo els trenco a trocets i els escampo amb el brou, mmmmm, bons!i amb les mandonguilletes! per descomptat de segon, col patata , cigrons, el pedrer!!!que no me´l prenguin i les potes del pollastrot, menjar de deus , que et puc dir....
una abraçada ben foorta
Quina bona pinta! M'agrada la idea d'incroporar-hi tòfona, segur que li dóna un toc exquisit.
Per cert moltes gràcies per passar-te pel meu blog!
Petonets!
Un plat de sempre reinventat i actualitzat a la cuina moderna d'avui dia... M'encanta! És una proposta fantàstica per tenir en compte pels àpats de Nadal... Amb ingredients de luxe i un gran maridatge!
és curiós com una cosa aparentment inamovible, com son el caldo i els galets, pugui guarnir-se tant de festa.
Enhorabona per la "liaison", que sigui molt fructífera :-)
Vaya presentación Mai!!!! Yo este año quiero hacer algo así para navidad, a ver si me da tiempo.
Un abrazo
Rosa, es una maravilla ver tu blog. Siempre se lleva alguna sorpresa y a cada cual mejor. Acabo de ver el vaso de Extremadura al cubo jj y ahora paso a estos galets que aparte de ser una preciosidad de foto tienen que estar para chuparse los dedos. Me alegro mucho por la dedicatoria que te ha dejado Xavier Nolla a tu exquisito plato y citar el vino que le haría excelente compañía. Todo un acierto.
Rosa, en el comentario que te dejé sobre el vaso de Extremadura, se me olvidó felicitarte por haber ganado, te pido disculpas y aprovecho para hacerlo en este momento. Felicidades y mi enhorabuena más cordial. No era de extrañar que ganaras, la receta es un lujo.
Saludos
Literalment estic salivant com una mala cosa, si és que ha ser un plat delicat i deliciós...
Petons!
Vaya! si es que parece que a medida que lo estáis describiendo...yo lo vaya degustando.
Un post estupendo tanto la receta como el vino.
Un beso.
Por favor! que exquisitez! con lo que me gusta este tipo de platos...
Buenísima las fotos
besos
Gaby
Sopa de galets? ja m'ha extranyat que fòs una simple sopa de galets, quina paciència senyor, pero que bonissim que deu estar això.
petonets
ARa
Quina manera d'augmentar el nivell d'uns galets farcits! Em copio el farcit (la tòfona) per aquestes festes.
El detall del vi, maquíssim.
PTNTS
dolça
Magnifico blog con unos fotos espectaculares.Un abrazo
Qué buena pinta estos galets, Mai! Nunca los he hecho, pero los probaré. Un besito!
Quin luxe!! De recepta i maridatge! :) Aquests galets són una proposta genial pel dia de Nadal!
Petons!
Ponte en contacto conmigo, mi dirección de correo está en mi perfil.
Gracias.
Muy buena esta sopa,y ahora con el frio hace falta comer algo caliente.Rica rica
Saludos
Antuán
Hola guapetona, venai a desearte Feliz Navidad y felices fiestas, besitos, pepa.
Mai! Feliç any nou!
Sabes que he cocinado estas navidades??? Sopa de galets rellenos, cogí la idea de tu post y utilicé parte de tu receta y... tachan! Un plato buenísimo para estas navidades, sí señor. Creo que repetiré para próximas fiestas porque todo el mundo quedó encantado y todos dijeron que a partir de ahora nada de sopa con fideos...con galets rellenos!
fantástic aquet post mai ! ENHORABONA PER EL TEU BLOG !!!
Publica un comentari a l'entrada