COCOTXAS DE BACALLÀ I CLOÏSSES MIX PIL-VERD I PACIÈNCIA

Una conversa amb senderi és el que em feia falta, temperament, manca de paciència i una llengua fluixa de vegades són un cocktail explosiu que no porten més que disgustos i per molt que tothom et digui i et repeteixi que això no du enlloc i l´únic que fa és donar-te mala vida és ben difícil lluitar contra es elements i de nou culparé la genètica de la qual tot sigui dit n´estic ben orgullosa ; si hagués pogut triar hagués optat pel metabolisme del pare i la paciència i la capacitat de raonament vers situacions que poden treure a qualsevol de polleguera de la mare,però això és el que hi ha i quan estic a reventar doncs res millor que una , dos , tres veus amigues que sense embussos et diuen posa el fre i pren paciència.

La mateixa que s´ha de tenir per lligar aquesta meravellosa salseta , un mix entre una salsa verda i un pilpil ; i dic jo.....si puc estar el que faci falta amb una cassola de terrissa entre mans, mou que mou amb dolços i repetitius moviments fins que les cocotxes deixin anar tota la gelatina de la que són posseïdores per lligar aquest suquet , perquè no en tinc per suportar coses com l´excès d´imbecilitat d´alguns individus que tot sigui dit són casos perduts i que no ténen solució?

Ho veieu com tinc la llengua fluixa.......

Per fer aquest plat necessiteu unes "cocotxas "de bacallà , importantíssim que siguin de bona qualitat, blanques i meloses i que no estiguin seques per excès de salaó , unes cloïses si pot ser gallegues, aquestes no ho eren però jo trobo que una bona cloïssa de carril gallega és insuperable , un bon oli d´oliva i aquí els de la D.O Ciurana.....sense desmerèixer cap altre ho tenim brodat , alls , julivert i un bitxo, aquests de la collita de casa que he de fer propaganda de la nostra reputació hortelana , però no vull deixar de dir que els alls morats de las Pedroñeras són una cosa a part del bo el millor i dos ingrdients més i aquí la qualitat li posareu vosaltres, paciència i molt molt d´amor.

Poseu una quantitat generosa d´oli en una cassola de terrissa, quan sigui calent hi afegiu uns alls laminats i un tros de bitxo i ho retireu del foc , amb l´escalfor de la cassola s´aniràn enrossint , quan agafin color els reserveu fora de l´oli i deixeu que perdi escalfor , llavors afegiu les "cocotxas" dessalades i ho poseu al foc molt baix perquè vagi agafant temperatura , mentrestant anireu remenant la cassola amb moviments circulars i observareu com les cocotxas van deixant la gelatina , heu de seguir remenat fins que la gelatina s´emulsioni amb l´oli i es lliguin fent una salsa que de groguenca ,per l´oli , passarà a ser quasi blanca, llavors li afegirem el julivert trinxat, els alls i les cloïsses que hem obert al vapor perquè no deixin anar aigua, senzill però complicat, o no , només cal.....paciència.

Jo el bitxo el vaig trinxar i n´hi vaig afegir uns flocs, m´agrada que sigui picantó

Que vagi de gust si les feu i gràcies per escoltar-me.