Una conversa amb senderi és el que em feia falta, temperament, manca de paciència i una llengua fluixa de vegades són un cocktail explosiu que no porten més que disgustos i per molt que tothom et digui i et repeteixi que això no du enlloc i l´únic que fa és donar-te mala vida és ben difícil lluitar contra es elements i de nou culparé la genètica de la qual tot sigui dit n´estic ben orgullosa ; si hagués pogut triar hagués optat pel metabolisme del pare i la paciència i la capacitat de raonament vers situacions que poden treure a qualsevol de polleguera de la mare,però això és el que hi ha i quan estic a reventar doncs res millor que una , dos , tres veus amigues que sense embussos et diuen posa el fre i pren paciència.
La mateixa que s´ha de tenir per lligar aquesta meravellosa salseta , un mix entre una salsa verda i un pilpil ; i dic jo.....si puc estar el que faci falta amb una cassola de terrissa entre mans, mou que mou amb dolços i repetitius moviments fins que les cocotxes deixin anar tota la gelatina de la que són posseïdores per lligar aquest suquet , perquè no en tinc per suportar coses com l´excès d´imbecilitat d´alguns individus que tot sigui dit són casos perduts i que no ténen solució?
Per fer aquest plat necessiteu unes "cocotxas "de bacallà , importantíssim que siguin de bona qualitat, blanques i meloses i que no estiguin seques per excès de salaó , unes cloïses si pot ser gallegues, aquestes no ho eren però jo trobo que una bona cloïssa de carril gallega és insuperable , un bon oli d´oliva i aquí els de la D.O Ciurana.....sense desmerèixer cap altre ho tenim brodat , alls , julivert i un bitxo, aquests de la collita de casa que he de fer propaganda de la nostra reputació hortelana , però no vull deixar de dir que els alls morats de las Pedroñeras són una cosa a part del bo el millor i dos ingrdients més i aquí la qualitat li posareu vosaltres, paciència i molt molt d´amor.
Poseu una quantitat generosa d´oli en una cassola de terrissa, quan sigui calent hi afegiu uns alls laminats i un tros de bitxo i ho retireu del foc , amb l´escalfor de la cassola s´aniràn enrossint , quan agafin color els reserveu fora de l´oli i deixeu que perdi escalfor , llavors afegiu les "cocotxas" dessalades i ho poseu al foc molt baix perquè vagi agafant temperatura , mentrestant anireu remenant la cassola amb moviments circulars i observareu com les cocotxas van deixant la gelatina , heu de seguir remenat fins que la gelatina s´emulsioni amb l´oli i es lliguin fent una salsa que de groguenca ,per l´oli , passarà a ser quasi blanca, llavors li afegirem el julivert trinxat, els alls i les cloïsses que hem obert al vapor perquè no deixin anar aigua, senzill però complicat, o no , només cal.....paciència.
Jo el bitxo el vaig trinxar i n´hi vaig afegir uns flocs, m´agrada que sigui picantó
Que vagi de gust si les feu i gràcies per escoltar-me.
31 comentaris:
Un plato con sabor a mar muy especial ♥
Hola,
Jo vaig fer un màster en paciència i no em va servir de gaire...
M'encanta el plat i sobre tot si tinc al costat un bon pa per sucar-hi!!! Petons
Yo creo que la paciencia que hay que tener para conseguir este delicioso plato, es directamente proporcional al placer que te da el resultado. De ahí que no moleste el tiempo empleado.Cosa que no sucede con la paciencia que tendríamos que tener con alguna de esas personas que citas, ya que el resultado normalmente no suele ser el mismo. Delicioso plato!!!.
Aiiii, reina de les Reines de la Cuina, per això estem, per escolar-te i sobre tot, per llegir-te quan expliques aquest suculent plat que ja me l'estic menjant.
Una abraçada.
Si et serveix de consol, jo també tinc la llengua molt suelta, sempre en el bon sentit, jejeje. Paciència dius, no és de les meves virtuts, però que hi farem.
El plat és un autèntic luxe, mare meva quan preparis aquestes coses, pensa en mi i em convides.
Petons!!!
Quina maravella!!!!fa anys que no menjo cocotxas, crec que duien angules, si si amb el "an" bonísimes, m´hauré d´animar i tenir la teva paciència per qué em surtin com a tu. Petonás!
jajajajaja, que brutica que ets, pero q mona, les cocotxes no m'agraden ( de fet no les he provat mai) pero la salseta i les cloïses segur q estaven de mort.
petons
Ai Mai, com diuen la paciència es
la mare de la ciència...però jo sòc més aviat com tú...aguanto però al final peto..., després penso que no cal ni pensar-hi un minut més del que es mereixen...allà ells..
Parlant de cocotxes, recordo a mon pare amb dues bosses de 5 kilos de caps de bacallà (ells treballaven a mercat, i la peixatera els hi guardava), recordo no tenir més de 15 anys, i possar-nos mà a mà amb la mare a retallar-les per fer una caldereta al pil-pil per sopar...ai¡¡ el bitxo al que li toqués...Petons, carme
hay la paciencia!!! cuesta no perderla
buenas cocotxes al pil-pil
bona setamana
miquel
Visca la cuina marinera amb paciència!
Una abraçada
Yo también soy muy descarada y lengua larga, aunque sin palabras malsonantes.
El plato maravilloso.
Petons
Jo també sóc llenguafluixa i visceral, quuè hi farem...
Aquestes kokotxes han de ser delicioses!!!
La paciencia a estones perquè de vegades es difícil de conservar-la i n'hi gent especialisra a fer que la perdis, no es mereixen el nostre temps.
Les cocotxes t'han quedat genials.
Petons.
Apa, apa, apa... que embalada que vas!!!!!!!!!!!!!! un cafetó i una xerradeta????
I de pas em portes una ració d'aquestes cocotxes amb cloïsses en una carmanyola, així les tasto i et poso un 10!!!
PTNTS
Dolça
Mai, el que has de fer és no fer-nos esperar tant entre proposta i proposta. :-P
Jo el bacallà de totes formes, maneres i preparacions. Ara, que les cocotxes doncs em sembla que van fora de pressupost. Pero vaja, que SÍ a tot, incloses les paraules malson... dic apassionades jajaja!
Sólo hay que verlo!! Dios!! vale la pena!! Besotes de la Vaca!!
De la paciència millor no parlar-ne, a nosaltres com l´Starbase el bacallà de totes maneres i preparacions, però las cocotxes “manjar de dioses” de bones.
Encara que un platet com aquest ara per dinar aniria molt bé.
Una abraçada
Hola Mai, ver tu plato de cocochas de bacalao con almejas yá es todo un espectáculo que ha merecido la pena hacer, por mucho trabajo que cueste hacerlo, por que el sabor de dicho plato ha debido se ser sublime.......saludos paco
va bé tenir algú amb senderi que t'escolti i t'aconselli, oi?
suposo que et devia aconsellar que pengessis un post per esbravar-te, i va fer bé, perquè aquestes cocotxes són espectaculars.
la cuina (i el bloc) sempre són una bona teràpia...
Qué bo aquest plat, amb la gana que ctinc, que ja comença a ser hora de sopar...
A mi la paciència se m' acaba moltes vegades, la meva mare diu que quan s' acaba per una banda s' ha de començar per l' altra i anar fent...
Joder Mai! Qué pinta tiene este plato!!!! Sabes que creo que nunca he comido unas buenas cocochas?? Dónde las compraste???
Per on pares noia??? Se't troba a faltar.
Petons!!!
No he provat mai les cocotxas de bacallà i estic segura que m'agradarien, sobretot amb aquesta salseta que costa tan de lligar i que vol tanta paciència...
És ben curiós com als fogons som capaços de relaxar-nos i deixar al marge algunes bestieses del món quotidià que valdria més no dedicar-los ni un segon!
T'ha quedat un plat fantàstic!
Petons!
La Taula d'en Bernat
La paciència va bé per a tot, i sobretot per a fer un bon pil-pil. Petons!
Guauuuuuuaaaaaaaaaaauuuuu!!1
Mai no sabia que participabas .Ole y ole maca.
Petons.
Mai guapa, jo també he pecat de tenir la llengua molt llarga en la meva última entrada, estic molt farta de moltes coses, peró del que no em cansaré mai es de veure les teves delicioses entrades!!!! Com sempre em deixes babejant!!! Escoltaaaa, que som compis d'exposició jajaja, jo faig una mica de podor entre tant artista, peró super contenta d'estar allà. Volía escriure un correo, però no he trovat la teva adreça, mil petons bonica, i aquesta nit estarem juntetes amb les nostres fotos. Mil petons
Felicitaciones por participar en la Exposición fotográfica en Cáceres......un merecido reconocimiento!!!!!...... Abrazotes, Marcela
Això és un superplat, boníssim amb aquest suquet. Gràcies pel teu comentari.
Petons
Qué maravilla de ostras, tan bonitas, tan de allá porque por acá no son así.
Mis platillos favoritos son todos esos viválbos tan deliciosos y húmedos.
Un beso
un plato estupendo. tiene una pinta que no veas. Bss.
Me encantan los pompones de algodon de la ultima entrada;) pero esta receta me gusta AUN mas;
te dejo un beso!
Publica un comentari a l'entrada